Tres quarts de dotze del migdia, dos minuts en directe des del Pla de la Seu,
al matí de Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Saludem, Javier González, bon dia.
Molt bon dia.
La baixada de la Lliga d'ahir, abans els nostres convidats han coincidit,
que va ser magnífica, de les millors que s'han vist en els últims anys.
És una exageració, realment?
Home, ells són els que en tenen un pols molt important perquè la fan cada any.
Llavors els respectaré l'opinió.
Sí, jo crec que va ser una bona baixada i, en principi,
no vam tenir cap problema remarcable més enllà de l'acumulació de gent
que hi ha en aquest acte i que són coses que ja sabem
i que, en principi, tenim també controlades.
Algun petit incident?
Remarcable, no.
Remarcable, que amb nió.
És a dir, tot va funcionar com s'esperava.
Tot molt cívic, tenim tot el sistema de seguretat i prevenció sanitària,
sobretot, activat i, en principi, no vam haver de patir cap incident a remarcar.
S'incorpora a la conversa Anton Baixeres.
Anton, bon dia.
Hola, bon dia, Iolana.
Déu-n'hi-do, sou una bona colla, avui, eh?
Bueno, totes les festes, però avui...
Sí, home, hem tret el primer equip.
Com està l'organigrama?
Bé, bé, home, la veritat és que tant amb la gent de la casa
com la gent que ens reforça durant aquests dies,
som molta gent treballant.
En principi del Polo Vermell, aquests que anem amb el Polo Vermell per tot arreu,
som uns quants, però a darrere hi ha molta més gent.
La gent de Nereja Pública, els companys de la Guàrdia Urbana,
la Brigada Municipal, la gent que està també a les oficines
fent tots els temes de contractacions, pagaments, etcètera.
Això és un gran engranatge que cal que funcioni i que estigui ben preparat.
Per anar a la publicitat, s'han acostat dues senyores,
li han preguntat al Javi González si es podia entrar per aquí a la catedral.
Jo m'imagino que a la vostra feina s'afegeix la quantitat de preguntes,
comentaris, coses que us demana la gent, perquè com que us veuen amb el Polo Vermell
de l'Ajuntament de Tarragona, has de venir un servei d'informació
a banda de la vostra feina natural, no, Anton?
Sí, sí, és veritat.
Hi ha molts visitants, s'ha notat molt, no?
Hi ha un augment de visitants de fora i hi ha molta gent que, clar,
nosaltres mateixos conferem amb les coses, no?
Com que fem activitats a dintre la catedral, per tant,
com el cas del retaule, doncs a vegades acabem fent ordenances de la catedral.
Guies turístics, no?
Guies turístics, quasi, parant els turistes, bueno, en fi,
tenim tracte amb el públic, o qual cosa no és la nostra primera feina, no?
Tenir el tracte directe amb el públic, sinó és...
Intentar que la festa funcioni el més sola possible, no?
La nostra presència sí, el més invisible possible.
Que no es noti que sou, això és l'òctim, no?
No, això seria l'ideal, no?
Que no es noti.
Que no ens veiéssim, no?
Per això vol dir que la cosa funciona.
De totes maneres, jo parlàvem amb el Javi, és a dir,
està tot, diguem-ne, tan apamat, tan estructurat de cada any,
que més o menys no té grans dificultats.
Té moltes feines, molt cansat.
O ho sembla?
Home, hi ha dues variables.
Va, entrem en les interioritats.
Hi ha dues variables.
Una que és que cada any, el dia de la setmana no coincideix amb el dia de la festa.
I per tant, això ja és una variable important.
I l'altra variable, també que acaba d'arrodonir la cosa, és la pluja.
Que sabem que per festa major plourà dos dies, però no sabem quins seran aquests dos dies.
Llavors, amb aquestes dues variables, cada any la festa major és diferent, no?
Sí, sí, sí.
Home, potser des de fora sí que sembla estar tot apamat, i de fet ho està,
però, com he dit abans, aquí és un engranatge molt complex
i el que realment ens complica les coses són els imprevistos.
La pluja, a més, és un de molt important,
però també n'hi ha un altre que és dir que, a vegades,
passa que treballes amb moltes empreses, amb molt personal,
i hi ha l'oblit, el que no ens vam entendre,
i llavors és quan s'activa el tema aquest de córrer, córrer,
que d'aquí dues hores tenim això,
i necessitem aquest material o aquest personal.
I això passa, passa poc, per sort, però passa, clar.
A veure, la coseta de les anècdotes queda molt bé per la ràdio.
No en teniu cap, així de dir...
que hagi passat una mica de temps, eh?
Que quedi lluny en el temps.
Anècdotes n'hi ha moltíssimes.
L'important per nosaltres també és viure-les amb bon humor,
tot i que moltes vegades formen part d'una angoixa
que no te la treus de sobre fins que ho veus,
però, per exemple, hi ha anècdotes de donar-se en compte
que està a punt de començar un conservarmut
i, per exemple, ens hem descuidat les taules, per exemple.
Però ens hem descuidat, vol dir, que no les havíem encarregat.
Doncs, bueno, al final el conservarmut es fa
perquè hi ha molta gent que fa esforços sobre humans
perquè això al final arribi.
Normalment rep l'últim de la fila,
que és l'empresa o el col·laborador
que ha d'anar corrents a no sé on a buscar el que tu necessites.
A vosaltres sou veterans de la festa,
però ja m'imagino que poc o molt cada any
s'incorpora gent més jove per treballar-hi.
Com els veieu al començament, una mica agobiats, no?
Fins que agafen aquest ritme de l'experiència lògica
de qualsevol feina que comences.
Sí.
Què els hi dieu? Tranquils, que no passa res.
Aquí teniu el walkie i el telèfon mòbil.
En bona mesura no passa res, no?
Perquè al principi ja estem de sort
i en realitat no passa res.
És important mantenir la sang freda
i el que passa és que quan els que estem acostumats
a aquest tipus d'activitat,
en què les coses van molt voltades,
que hi ha una hora de començar,
que hi ha un dia que és inabsorbent arriba, etcètera,
estem ja més avasats en això
i sabem com viure
i no se'ns fa tan estrany.
Però, clar, per la gent,
pels jovenets que ara s'hi posen,
el que sigui,
el primer és una certa desorientació
perquè no acabes de trobar
aquest sentit de dir
que aquest aparent caos
que tots respirem
és el normal
i la detecció de quan comença a no ser normal
és una qüestió que dóna l'experiència
i una mica el olfacte.
Tu veus venir, no?
Dius això, no anem bé per aquí
o petarà.
Llavors, tot aquest qüestió sí que
ho dóna l'experiència.
De totes maneres, a veure,
hi ha coses que sempre s'ha dit
i ahir ho comentàvem,
però és que ho comenta també
tothom que participa de les entitats,
que la festa major de Tarragona
es caracteritza
perquè és una festa
en la qual no hi ha incidents,
no hi ha incidències,
però a veure,
quan ens acumulem tanta gent,
i això ho hem vist tots,
estàs allà,
doncs que passa el seguici,
el que es posa davant,
el que es cola,
el que vol fer la foto,
clar,
aquesta,
imposar-se davant d'algú que està,
jo ho he observat
i dic,
no m'agradaria estar a la pell
dels senyors o senyores
del polo vermell,
però clar,
jo d'escolti sisplau,
si és tan amable,
perquè això sí,
les maneres no s'han de perdre mai,
i sí,
a lo millor és molt amable
i s'aparta una miqueta,
però a lo millor no ho és.
Aquestes situacions,
hmm,
deuen crear una certa tensió,
sobretot si falta aquesta experiència,
s'ha d'aprendre.
Sí, sí,
perquè aquestes se'n donen,
eh?
Se'n donen, sí.
Jo les he vist en directe
i com jo,
moltíssims oients.
Per sort a la festa
hi ha gent que,
per exemple,
vol mirar la festa
des d'un lloc determinat,
un lloc privilegiat
i agafa lloc
des d'un parell d'hores abans.
Passa,
per exemple,
en aquest gran escenari natural
que tenim aquí al costat
a la plaça de les Cols
i clar,
jo entenc també
que una persona
que faci dues hores
que guarda el seu lloc,
el seu espai
amb la seva família,
amb els seus fills,
s'enfadi quan puja el seguici
i es col·loquen 20 persones davant.
Qualsevol s'enfadaria, eh?
Eh?
Qualsevol s'enfadaria.
Qualsevol s'enfadaria.
A tota manera,
també em consta,
i també ho he vist,
que la gent també té
els seus propis codis
i sé que ara mateix
a la plaça de les Cols
la gent xiula
els que actuen d'aquesta manera.
Molt bé,
una xiulada col·lectiva
és una bona arma
perquè per fer de existir
amb aquestes persones
que a última hora
volen agafar
aquests llocs privilegiats.
Clar,
mirem aquesta part negativa
i hi ha gent
que té aquest comportament
impresentable aquest i d'altres
d'enventes,
és poca,
però també
la imatge que et queda
és la quantitat de gent
que arriba,
doncs,
una persona gran
amb un nen
i la persona que està davant
agafa-la i diu
deixi'm el nen
i se'l posa davant.
Això també ho hem vist cada dia,
vull dir que des d'aquest punt de vista
jo crec que tots hem fet
ja el postgrau i el màster,
no?
En el nostre comportament
com a participants de la festa
com a espectadors.
Sí, sí,
ahir, per exemple,
a l'arrencada de gegants
crec que tot el recorregut
és una cosa evident.
Les primeres files
estan ocupades absolutament
per tota la canalla
de la ciutat
i l'avi i l'àvia
o els pares que venen,
si el nen veu els gegants
ells ja es conformen
en estar en una tercera,
quarta, cinquena fila
que evidentment
no es veu igual
però l'important és
que qui ho ha de veure
ho vegi.
No, res,
que heu estat lluitant
entre cometa
amb el tema espectacles
ara arriben un perill de dies
realment intensos
la participació al carrer
com cada any
es preveu multitudinària
i a més molt seguidet,
eh, tot?
Sí, tant, molt tot.
No, no, ara ja és imparable
perquè a partir d'ahir a la nit
la seqüència és imparable,
tot anirà arribant,
ara sí que aquesta seqüència
és la de sempre, diguéssim,
els terragonins
ja sabem que està ordenada
sempre de la mateixa manera
i per tant
és automàtic.
La gent ja ha fet la seva tria
ja sap on anirà
i, bueno,
simplement
nosaltres
estarem esperant
en cada una de les places
o carrers.
Careus que d'una estoneta
fins que arribin els músics
prèviament
ioga,
taixir pilates,
mitjoreta,
em deu per relaxar-vos una mica
o no, res,
una cerveseta i tirar?
Sí que la tenim,
evidentment,
però la prioritat
és treballar
i donar el servei
que toca, no?
Són dies difícils,
també a vegades
no tenim les hores de descans
que segurament necessitaríem
o menjar a vegades
no és el tot correcte,
l'abús d'entrepància...
Les famílies
us han oblidat ja,
no existiu.
Les famílies ja
ens posen una foto
allà al robador
i el dia 25
ho tornen a treure
perquè llavors
tornem a casa.
El papa torna a casa,
ha tornat a casa el papa.
Qui és aquest senyor
del polo vermell
que passa per allà?
Déu-n'hi-do,
jo crec que hem repassat
una miqueta
el que és l'esperit
de la festa.
Des del punt de vista
més objectiu,
jo no sé si voleu fer
alguna recomanació
a tothom que ha de participar
o creieu que tenim
la lliçó ben apresa?
Bon humor, sobretot.
Bon humor i paciència,
que estem de festa,
no en una cua
de racionament
de la postguerra.
No, no, no.
Sobretot.
La recomanació principal
és que la gent surti al carrer,
que s'ho passi bé,
que tenim una gran festa,
que la gaudeixi
i sabent, a més a més,
que això acaba el dia 24
però que l'any que ve
aquesta seria la recomanació principal.
Doncs la nostra,
que descanseu molt després,
eh?
Molt bé.
Javier González,
Anton Baixeres,
tot i que treballeu
i de valent,
no vosaltres,
sinó tothom
que integra
aquest equip de persones.
També gaudiu de la festa
a la vostra manera.
Molt bé, moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies
i bona santa tecla.
Adéu-siau.
Adéu.