Aquí seguim amb tots vosaltres, matí de Tarragona Ràdio,
i us ho havíem anunciat puntual, com sempre, ja el tenim aquí.
És Vicent Saint-Gabriel, el president dels portants de l'aigua.
Vicent, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Us prepareu i feu una mica d'exercici abans de sortir,
perquè sortiu demà, el dia 15.
No, no, no, perdona, el dia 16.
El dia 16, perdona, després de la veja d'agost, és veritat, el 16.
El dia 15 hi sortien els antics portants,
els que feien la pujada i la baixada.
Clar, per això jo m'hi confós, perquè tradicionalment era...
Sí, exacte, ells sortien a les 6 del matí,
del dia de la Mare de Déu, tal com més o menys ho expliquen
en alguna crònica, i per això, per l'antros,
com que només veu una baixada, doncs aquest dia i mig,
doncs ens l'estupiem, per dir-ho d'alguna manera.
Les tradicions se sustenten en que oralment,
i mai millor dit perquè som a la ràdio,
es recordi i s'expliqui cada any en què es sustenta
i quin és el significat de la festa.
Moltíssimes persones que ens escolten ja saben
que és allò d'anar a buscar l'aigua.
Expliquem-ho, expliquem-ho perquè s'incorpori més gent
a aquesta tradició.
Doncs expliquem-ho, no hi ha cap problema.
Diguem-ho que els portants de l'aigua
esteu dins del que és la confraria de Sant Magí,
de Tarragona, que no és una entitat
que surt així com un bolet per les festes.
Exacte, no, no, no.
Nosaltres estem integrats dintre de la confraria de Sant Magí,
vull dir, nosaltres tenim el nostre propi reglament,
tenim la nostra pròpia Junta,
tenim la nostra pròpia economia,
i en el fons, entre cometes,
som una mica independents dintre de la confraria.
evidentment el que està per damunt de tots,
tant de la confraria com dels portants,
doncs és el capellà administrador de la capellà de Sant Magí,
en aquest cas mossèn Callar,
i bueno, doncs és el que glutina tot.
I evidentment, doncs la confraria de Sant Magí
és una entitat religiosa
i regeix pel dret canònic,
i nosaltres també.
Quan feia jo aquesta referència,
equívocant l'actualitat que sortíeu el dia 15,
és que tradicionalment es feia així,
després de tot un protocol,
i s'havien de signar papers,
i portar un certificat,
i tot això sortia, no?
Sí, a veure,
bueno, en el fons és similar.
A veure, o sigui, clar,
els mitjans de comunicació i les transmissions,
i el poder anar a la bufeganya,
vull dir, evidentment,
quan estem parlant del primer document que tenim escrit,
que és el llibre de comptes,
on diu el que va pagar el capellà administrador,
amb els que va encarregar,
perquè anessin a buscar l'aigua...
Quan va pagar, te'n recordes?
T'ha posat el llibre.
2,50.
2,50.
A l'any 1843.
Quin capital, Déu-n'hi-do, eh?
Llavors, tal com ho explica,
i ho explica el llibre del mossèn Antoni Prenafeta,
que va ser un capellà administrador,
està editat l'any 1929,
i realitat no fa massa per la confradia,
ampliant alguna cosa,
ell diu que a la sortida del dia 15,
el capellà administrador els donava una carta
perquè donessin el capellà del santuari de la bufeganya,
perquè eren aquells els encarregats d'anar a buscar l'aigua
i el capellà administrador del santuari de la bufeganya
el que feia era donar-s'hi una altra carta dient
avui han vingut els fidels encarregats per vostè
i han recollit tants litros d'aigua.
Feien de notaris, com si diguéssim,
per autentificar aquesta aigua.
Sí, que no han anat a buscar l'oliva per dir-ho d'alguna manera.
T'imagina que dius, escolta, enguany,
aquesta caminada, quasi que no...
Doncs sí, sí.
I això és el que nosaltres fem.
El que passa és que fer la pujada i la baixada és molt complicat.
Llavors nosaltres el que vam creure que era millor
doncs era fer la baixada.
Evidentment, ells baixaven l'aigua, nosaltres no la baixem.
Les portadores que nosaltres portem
són exactament iguales que les que tenien ells,
però és molt simbòlica l'aigua,
que baixem l'aigua realment l'anem a recollir el diumenge abans,
en aquest cas va ser el diumenge passat,
amb totes les famílies dels portants
i hem atxat que ens donen tot el suport logístic.
Amb cotxe.
Oh, clar.
Clar, no anireu.
No, no, escolti, i amb unes cubes i com deu mana.
És una feinada, eh?
Sí.
No, bueno, a veure, amb els mitjans tècnics de Matxa
no és tanta fenya.
Vull dir, realment ells tenen el camionet,
tenen el bidó de l'aigua,
i llavors nosaltres el que fem,
en lloc de tirar-ho dintre la portadora,
ho tirem dintre d'una cuva
on des d'una bombeta van xupant
i ho van posant al contenidor gran, per dir-ho.
Segons els orígens,
es podia o s'havia de baixar una quantitat d'aigua determinada
o això anava com anava?
Anava com anava.
O sigui, el que passa és que massa no en podia...
O sigui, realment deiem que era un carro,
el carro que organitzava la Capilla de Sant Magí,
llavors a l'arribada l'esperaven algun carro més
o l'acompanyava algun carro més,
però massa aigua no podien baixar,
perquè a més pensa que l'aigua no era realment per beure,
no era una aigua per...
No ho sé, és com aquell que pren una medicina en local,
les ampolletes que avui en dia venen,
doncs és més que suficient...
Com si fos una ampolleta de xanel, eh?
Molt preuada i petiteta.
Exacte.
Vull dir, aquesta és la idea.
Llavors, doncs, ells baixaven l'aigua amb unes portadores
i repartien.
I el que sí que feien, doncs, és la famosa alfàbrega.
Evidentment, clar, els animals amb aquesta suada
i amb aquest tema, doncs, sempre anaven amb l'alfàbrega
i l'alfàbrega sempre és...
donen sensació de frescor a tots plegats
i això és una cosa que també ens demana a la gent
a part de l'aigua alfàbrega.
Perquè ara quanta aigua aproximadament heu baixat per aquesta aigua?
Uns 4.000 litres s'abaixen.
I aquests 4.000 litres...
Depèn, però se'n distribueixen entre 3.500, 3.600,
depèn com va, vull dir,
i els que no, doncs, bueno, doncs, es deixen anar.
Evidentment, el que no volem pas és que arribi el dia,
no ho sé, el dia de Sant Magí a les 3 de la tarda
i diem que no hi ha aigua.
Vull dir, perquè l'aigua, malgrat passat Sant Magí,
com que hi ha uns dies que encara està obert,
doncs encara hi ha algú que va buscar.
Però, bueno, bàsicament, l'aigua, la gent l'agafa
el dia 18 i el dia 19, bàsicament.
Són els dies que s'ha d'agafar.
És el dia que arriba i és el dia que realment s'acaba Sant Magí.
I després, clar, l'hem de baixar una mica abans
perquè pensa que les famílies que omplen totes les ampolletes
ho han de fer amb temps perquè, si realment arribéssim a les 8...
Això ho fem nosaltres, també, d'omplir les ampolletes?
No, això és el grup dels portats del barri.
Tots els veïns del barri,
hi ha com una espècie d'associació de veïns del barri
del portal del carro,
i ells són els que omplen les ampolletes.
Vull dir, cadascú té la seva funció.
Que, juntament, amb un grup de gent de la part alta i del serrallo,
són els que reparteixen aquestes ampolletes
per hospitals i centres de tercera edat,
com pot ser la sereneta...
Bé, no la sereneta del pobre, sinó les residències i tal.
Això és tradicional, que es reparteixi pels hospitals.
Jo he llegit per algun lloc,
sort que estàs tu perquè no sé si estic errada o no,
que a Mallorca hi ha una capella
i també hi ha alguna ampolleta?
No, no, unes quantes ampolletes.
Perquè també celebra en Sant Magí.
Com va anar aquesta circumstància?
A veure, t'ho explico.
O sigui, la devoció a Sant Magí
se reobre, per dir-ho d'alguna manera,
al segle català amb els domínics.
I els domínics,
en tot arreu on hi ha un convent de domínics,
tenen la devoció a Sant Magí.
I damunt, amb el bon Sant Magí,
li pengen un rosari.
perquè, clar, el que no és normal
és que un màrtir romà
amb moltes imatges el vegi amb un rosari.
Però, clar, com que els que van ser propagadors
o els que van crear el rosari
van ser els domínics,
doncs li pengen un rosari.
Hem de perdonar identitat també al seu ordre.
I llavors, en tot arreu,
en totes les zones on hi ha hagut un convent de domínics,
hi ha hagut la devoció a Sant Magí.
I això es conserva a Mallorca,
o a la capella de la Concepció,
és un mural com aquesta paret que tens darrere,
on es veu perfectament
tota la vida de Sant Magí.
I inclús nosaltres aquesta lámina
la vam reeditar,
no sé, que va ser fa 5 o 6 anys,
que ens van durar permís els de Mallorca,
i la vam reeditar.
Llavors, doncs, clar,
ells van posar-se en contacte amb nosaltres,
desconeixíem bastant la tradició
d'anar a buscar l'aigua,
vull dir, perquè, clar,
era un sant més que hi havia a Mallorca.
Llavors, amb tot això,
doncs li hem donat un impuls.
I cada any li enviem, doncs,
unes làmines.
Que ara en parlarem d'aquesta làmina.
Li enviem uns programes
que dita la cofredia,
unes estampes,
i, no ho sé,
potser com a 150 polletes d'aigua.
I esperen a l'aigua de Sant Magí de Tarragona,
a Balma de Mallorca, doncs.
Sí, sí.
I a més a més fan una espècie de professor,
i fan la benicció de l'aigua,
i cada any ens envien,
a part del seu agraïment,
un reportatge de tot el...
De com anem.
Sí, de com anem.
Parlem de l'aigua,
perquè per què fa servir generalment
l'aigua de Sant Magí,
la gent més fidel,
que tota la vida...
Què fa anar amb aquesta ampolleta d'aigua?
La posen en algun lloc de privilegi?
Sí, sí.
Froten alguna zona del cos?
Per què pensen?
No sé.
Cadascú té...
Però que tu sàpigues,
allò per experiències de gent
que t'ha explicat?
Bé, experiències,
jo em sembla que...
No sé si a qui li he explicat...
O algú que ho comenta,
diu, d'anys,
jo amb l'aigua de Sant Magí faig no sé què.
No, això està...
Una que nosaltres sapiguem
que això ens ho van explicar
era una persona
que era...
Estava malalta,
que tenia un problema a la cama,
estava Joan XXIII,
que estic parlant de fa potser 10 anys,
que, bueno,
li tenien que tallar la cama.
Llavors,
la família era molt debata de Sant Magí,
els metges ja no sabien
què tenien que fer,
o sigui, vull dir que estava
perquè li empotéssim la cama.
i van anar a buscar a l'aigua de Sant Magí,
li van fregar la cama
i ara camina perfectament
i no li han tingut que tallar.
Els metges no us ho expliquen,
ningú us ho explica,
i jo el deixo aquí.
No, no, escoltà,
és...
M'entens el que et vull dir.
I tant, perfectament.
I llavors amb algú...
Clar, són fets molt singulars
i són fets que marquen.
Hi ha molta gent que diu
que el nen tenia moltes engines
i al final, doncs,
durant una setmana
amb aquella ampolleta cada nit
i això li han curat les engines.
També ho deixo aquí, vull dir.
Tothom vol tenir la seva ampolleta
a dir-ho a Sant Magí.
A veure, quan vas als hospitals...
Bé, jo no hi vaig,
però els que hi van ho expliquen.
Bé, diu...
No, se'm al no me'n pot fer,
deixa-la.
Allò no fa veure que sí,
però...
Sí, allò de dir...
Home, no, no,
que l'estic espanyol...
Vull dir...
Normalment no declina ningú
la invitació de l'ampolleta.
Quantes persones
prendreu part enguany
a la portada de l'aigua?
La baixada està prevista
que serem uns 80.
Bé, 80 entre tots plegats,
entre portants,
entre carreters,
per dir-ho d'alguna manera,
Mossos d'Esquadra
que ens acompanyen,
els serveis
que ens ajuden de matxa,
Mossos d'Esquadra,
no sé si ho he dit ja,
Mossos d'Esquadra,
Protecció Civil...
És un tema bastant complicat.
Home, 80 persones
al carro,
tot això és...
No, bueno,
uns fan una cosa
i l'altre fan una altra,
evidentment.
No, però és un volum
que ocupa les carreteres,
sense dubte.
Sí, els Mossos d'Esquadra
no van en carro.
No, no, lògicament.
Són molt més ràpids.
No, però és molt d'agrair
que vinguin les Mossos d'Esquadra
i Protecció Civil
perquè són els que dren
la comitiva,
la caravana,
digui-li com vulguis,
hi ha un cotxe davant
i després hi ha dos motoristes,
dos agents amb moto
que es van convidant i tallant
i Protecció Civil
és el que queda dintre
al final de la caravana
o de la baixada.
I això ens protegeix molt
perquè hi ha gent
que és molt impacient
i que per aquelles carreteres
doncs igual
se'ns adelantaria,
se'ns posaria pel mig
que ja ha passat alguna vegada
i això és molt de greu.
O sigui,
tots plegats
som entre 70 i 80.
Doncs entre aquests 80
en guany
s'ha incorporat
un nou portant
que és l'Arcabisba de Tarragona.
Doncs sí, sí, sí.
Que aniran vosaltres?
Sí, sí.
És una novetat
perquè mai cap arcabisba
contemporàniament
hagués participat.
No, no, no,
que des que fem la baixada
ni que jo recordo
que cap arcabisba
havia participat
a la baixada.
Evidentment,
el senyor Capabisba
quan va vindre
i va prendre possessió
que va ser
als vals de Santa Tecla
d'ara fa uns anys
em va dir que caminava.
És molt excursionista.
Jo camino molt bé
i jo vaig haver de vindre
a buscar l'aigua de Sant Magí
perquè ja me n'hi ha entrat.
Vull dir,
jo també em vaig quedar molt parat
perquè un senyor
que acabava d'aterrissar
doncs ja sabia
que Sant Magí,
l'aigua i tal
ja li havien explicat
i suposo que
pel seu càrrec
ells s'havia volgut entrar molt bé.
Llavors, doncs en guany
ha promès
doncs que, bueno, no, fixar-me...
Que ja té la motxilla feta, vaja.
Vindrà a fer la missa,
o sigui, nosaltres el dia 16
a baix de la capella dels Fonts
fem una missa,
o sigui, improvisem un petit altar
amb una tauleta
amb dos collars de...
de dos cavalls,
amb uns cabells,
amb unes flors
i darrere
queden les fonts
i clar,
és un moment molt...
És emocionant.
Sí,
perquè, doncs,
tots recollits,
tots bastant en silenci,
el rum-rum de l'aigua
o com seria,
l'urllà de l'aigua i tal,
queda molt bé.
I per mi
és un dels moments
més bonics
o més entranyables.
N'hi ha molts,
però vull dir,
per mi...
I aquesta missa
l'oficiarà l'arcabisbe.
Molt bé.
Home, doncs...
De luxa.
Molt bé, de luxa.
De luxa.
És després de la missa
que comenceu la baixada.
No,
després de la missa
anem a sopar i dormir
i demà...
Ah, clar,
és veritat que és el vespre.
És el vespre,
m'has dit,
dormiu allà...
O sigui,
demà,
sobre les set,
tothom ja estarà allà,
o sigui,
haurem omplert simbòlicament
les portadores,
haurem lligat les portadores
als carros,
haurem fet,
i llavors,
doncs,
esperem fer la missa
i quan s'acaba la missa
llavors,
bueno,
muntem unes taules
i hi ha un petit sopar,
perquè ja m'explicaràs
allà no hi ha ni cobertura
del mòbil,
vull dir que la fanyada...
Més tranquils,
també t'ho dic ara.
Doncs,
estem allà
i llavors
sopar i dormir.
Llavors,
a les 6 del matí
és...
Ja és dilluns,
dilluns a les 6.
A llevar-se tothom,
llavors,
realment,
no tens massa problemes
perquè si vas
i et rentes la cara
a baixar les fonts,
segur que et despeges
de cop.
De freda que està,
està glaçada.
Freda és poc.
Llavors,
a partir d'aquí,
doncs ve l'arcalde
de Puntils,
ens porta
una mica de cafè
o un talladet
i una mica de coca
i tal
i també
aquesta edició
que ja ho feia
l'antic arcalde,
el bon amic Salvador,
vosaltres sou carreters
doncs heu de fer
la beguda dels carreters
i porta
la barreja,
no sé si saps el que és.
Clar, sí, la barreja i tant.
Doncs porta la barreja
i amb algú
fa algun traguet de barreja
perquè com que
no han de conduir massa...
No, la velocitat que...
I aneu amb els Mossos d'Esquadra
que ja els teniu de la vostra part.
I aquí s'inicia la baixada,
esmorzem,
a Carol parem,
parem al pont d'Armentera
perquè la gent vol que parem
i dinem a Santes Creus.
Ha de ser ben bonica
aquesta baixada,
el camí.
La baixada és bonica,
sí,
però arriba un moment
que és...
És cansat,
és molt cansada.
I especialment
sortint de Carol,
no sé si coneixes la carretera,
sortint de Carol,
quan comences a deixar els arbres,
llavors comencen a ser
dos quarts de dotze
i el sol cau.
i els que ho volen fer caminant
n'hi ha molts que realment
els peus
si no se'ls destrossen quasi.
La previsió és que faci molta calor.
Exacte.
I llavors,
doncs,
i clar,
des del pont d'Armentera
fins a Santes Creus
és que no n'hi ha cap d'arbre.
És el pitjor tram.
Sí, sí,
perquè després ja s'ho avisa més
perquè després de dinar
doncs ja anem a Bràfim,
ja és més tranquil
i l'endemà et lleves també de Bràfim
pares a fer un tallet
al Coll de Núñez
esmorzas d'Argilaca
i a quarts d'una a la una
estàs aquí a matxa
per dutxar-te,
canviar-te,
anar a dinar
i a les cinc preparar-ho.
Per mi el tros més dur
és aquest.
I fer l'entrada triomfal.
Bueno, l'entrada, per supost...
És el més bonic, no?
Molt, molt, molt.
És molt emocionant.
És molt emocionant.
O sigui,
pensar que la gent t'espera,
que molts realment estan esperant
i el que t'emociona més
és que molts et diuen
és que jo aniré a buscar aigua, saps?
Ja fa...
Abans no hi anava,
però ara ja fa set anys
que vaig a buscar aigua.
Dius, vale.
Hem de continuar aquí
portant l'aigua.
Cada any els portant-se de l'aigua
em volen deixar testimoni material,
podríem dir.
L'any passat van editar
una auca fantàstica
i en guany em van encarregar
a l'artista tarragoní
Pere Joan Sales
que els hi fes alguna cosa.
El resultat d'aquest encàrrec
el tenim aquí damunt la taula.
Una lámina preciosa,
però preciosa,
que és el, diguem-ne,
el que és per commemorar
el Sant Magí d'enguany, no?
Sí.
O sigui, la lámina,
bueno, jo la pots comentar tu mateixa,
si vols,
és la capilla de les fonts
on s'aveu un carro
i dos portants
que estan carregant,
que hi ha les portadores del carro.
Quan li vaig dir
a l'anemic,
Pere Joan Sales,
o sigui,
que suposo que el coneix
la majoria de Tarragons,
perquè és un tarragoní
de so carrel
i ja està amb tot,
vaig dir,
mira Pere,
tindríem que fer una lana,
no et preocupis,
no et preocupis,
però mereixem,
perquè si no jo em despisto.
Dic, sí,
perquè si no arribem per Sant Magí
no la desitulo,
la de la lámina.
I llavors me va dir,
què vols que et faci?
I dic, no,
el que tu creguis que has de fer.
Llavors,
doncs,
me va demanar
una sèrie de fotografies
i coses
i un dia em diu,
em truca i em diu,
Vicenç, ja ho tinc.
Ah,
doncs, perfecte.
Diu, vine i ho veuràs.
I sí, sí, sí.
Aquest és el resultat
de la lámina.
El Pere estava inspirat
perquè és una lámina preciosa,
realment.
A veure,
hi ha molta gent,
Vicenç,
que diu,
jo vull venir amb vosaltres.
Això s'ha de limitar una mica.
Jo imagino que de vegades
hi ha gent que us diu
que us vol acompanyar.
Sí, sí,
a veure,
és que la gent
es pensa que això,
a veure,
jo voldria que la gent
ho tingui...
i no és una romeria.
I no és una romeria,
no és...
I no voldria dir
que la gent
doncs es pensa que...
No.
No aneu a fer festa,
us ho passeu bé,
és un ambient molt cordial,
però no és fer festa.
Nosaltres anem a buscar això.
Clar,
evidentment,
anem nou,
deu carros,
vull dir que
massa gent
tampoc hi podem anar.
I llavors,
també sempre diem
que els portants,
el portant no és
una persona individual,
és tota la família.
Nosaltres per això et deia
que el diumenge passat
vam anar
totes les famílies
a buscar
l'aigua de Sant Magí
i llavors,
d'aquest grup de famílies
els que poden
fan la baixada
i els que no poden
no la fan.
Per què?
Doncs perquè hi ha avis,
perquè hi ha gent molt més gran
o hi ha nens
o hi ha senyores
que no ho poden fer.
Però clar,
sempre la idea
ha sigut el nucli
i ha sigut la família.
Llavors,
a vegades,
quan hi dius
que voldries
ser portant de l'aigua,
dic,
doncs festa portant.
Però per tot,
no només per l'aigua de Sant Magí.
Ah, no,
és que això no.
Escolta,
això no.
Nosaltres,
doncs,
anem a la plec de la Rosa
quan toca el mes de juliol.
O sigui,
col·laborem,
evidentment,
amb la professora.
Home,
i esteu molt atents
de com estan les fonts
tot l'any.
Exacte.
I l'espai,
que el cuideu.
Molt bé,
sí.
I tot plegat
i després,
doncs anar a la professora
i trobar-nos per reunir-nos
per fer una calçotada
i fer una germanor,
per celebrar els Nadals
tots plegats,
per felicitar-nos
i fer l'intercanvi de fotografies.
No ho sé,
intentem que sigui una festa de famílies
perquè així ho hem entès
i clar,
el que no...
Sembla que la gent
només veu
la baixada a l'aigua,
el caminar,
que evidentment,
hi ha algun
que més o menys
aconsegueix baixar caminant,
però la majoria de gent
puja al carro
amb trosset o altre.
És a molts quilòmetres.
Sí,
i el problema
més greu
és el sol i l'esfalt.
Clar,
si l'esfalt
és dolentíssim
per caminar.
O sigui,
si aquesta mateixa ruta
que et dic
la féssim
per camí de terra
seria menys dolent.
I una cosa,
els pobles
on us atureu
us tracten molt bé
perquè us esperen de cada any.
Sí.
És una altra, no?
Sí,
no sé quin poble era,
on era,
no sé,
on volgo...
No sé,
on poble era,
dius,
escolti,
és que tenien que passar per aquí.
Ah,
dic,
bueno,
però,
escolti,
nosaltres passem a les 7 del matí.
Ah, no,
a les 7 del matí no,
que estarem tots dormint.
Passin més tard,
doncs ja ens esperarem
a l'entrada del poble.
En definitiva,
no és l'anècdota,
entre cometes,
de la baixada de l'aigua.
Els portants de l'aigua de Salt Magí
el que vellen
és perquè la devoció
o el copatró de Tarragona
es mantingui any rere any.
Perquè és que Santa Tecla
s'ho menja tot
i aquí no farem una disputa
entre patrons,
però a vegades Sant Magí
queda com a un patró menor
i no.
A mi em sap molt de greu
que diguin la festa major petita
i Sant Magí petit.
Jo ho he dit abans,
ja no ho diré més.
No, no,
molt bé.
Jo t'ho apoio
i estic d'acord amb tu
i moltes gràcies per treure-ho.
Per això que vosaltres
esteu treballant
perquè es mantingui
aquesta devoció
però tot l'any
amb això que explicaves ara.
Home,
jo crec que des que
els portants
han recuperat la baixada
realment
i a través de l'AUCA
i publicacions
i coses
i comentaris
i entrevistes
que tots plegats ens feu,
jo crec que hem donat
a conèixer molt
Sant Magí
la vida,
el per què
i el per què de l'aigua.
I on està la capilla
de Sant Magí?
perquè hi havia molt de gent
que no sabia on era
l'ermita
del portal del carro.
Mira,
que és bonica.
Sí,
és expressiós.
Bueno,
ja l'han descobrint
mica en mica.
Sí, sí, sí.
I escolta,
jo no sé
què pensaràs tu
però,
clar,
si tu et mires
el santural
i les imatges
abans que parlaves
del rosari penjat,
dels domíics i tot això,
clar,
Sant Magí llueix
la palma del martiri
perquè la mama
va passar.
Tu mires allò
la iconografia
i veus sants
i t'inspiren alguna cosa.
Sant Magí
fa cara de bona persona
perquè hi ha sants,
escolta,
que tal com es representa
dius,
uf,
aquest devia tenir un caràcter,
no?
S'emmagia,
fa una cara
com de bona persona,
no?
Jo crec que una persona
que,
perquè al fi del cap
era una anacureta,
una persona que realment
es retira de la vida,
no critico els altres
ni tinc res en contra dels altres,
però una persona
que se'n va
amb una muntanya
que realment
és bastant
fresta que en el fons
i per fer oració,
hauria de ser una persona
que ha de transmetre
molta pau,
molta,
no ho sé,
el seu mensatge
t'ha d'arribar molt
i suposo que aquest
era un dels problemes
que tenia
doncs el
governador romà
aquí
perquè es veu que la gent
anava fent addictes
precisament
suposo
per aquesta
per aquest taranà
de Magí
en aquell moment
de Sant Magí
ara que estem parlant d'ell.
Molt bé,
doncs concerts,
festa,
tot el que vulgueu
però l'eix central
de la festa de Sant Magí
que es mantingui
justament és el dia 18
en la vigília
quan arriba aquesta aigua
i quan tota la ciutat
s'hi aboca la part alta
de la ciutat
per rebre els portants.
Ens ha acompanyat
el seu president
Vicenç Gabriel
li agraïm moltíssim,
enhorabona per la tasca
que feu
i ja us obrem
a l'arribada
el dia 18.
Molt bé, això esperem.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
adieu siem.