Passen sis minuts de dos quarts d'una de la migdia.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ara, d'alguna manera, tornem a parlar de turisme en el programa.
Els més fidels és que ja fa estona que ens escolteu.
Recordareu que a l'anterior hora ens han acompanyat representants
del sector dels hotels, dels càmpings i dels apartaments turístics
de la Costa Daurada.
Amb ells hem fet ja una mica de balanç
de com estan en aquesta temporada turística.
I ara volem parlar de turisme des d'una altra perspectiva.
A partir de la presentació d'una guia de serveis,
d'una guia turística dels pobles del Baix Gaia.
El Baix Gaia és aquesta zona de la comarca del Tarragonès
on participen municipis tan diversos com Altafulla, Torre d'en Barra,
el Creixell i Roda de Barà, que estarien en la franja litoral,
però també altres municipis de la zona de l'interior,
com la Nou de Gaia, la Riera de Gaia, la Pobla de Monturnès,
Vespella, Salomó, Renau i el Callà.
Bàsicament, aquesta seria la zona del Baix Gaia.
Evidentment, al voltant, el fil conductor seria el propi riu Gaia.
Per parlar d'aquesta guia i d'altres iniciatives
en l'àmbit turístic d'aquesta zona,
hem convidat el president de l'Agrupació per a la Promoció Turística
dels municipis del Baix Gaia.
És l'Alejandro Frangino que ens acompanya aquest migdia
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Alejandro Frangino, bon dia.
Bon dia i gràcies per convidar-me.
Què preteneu amb aquesta guia turística que tenim aquí entre les mans
i que vau presentar la setmana passada?
Bàsicament és el que tu has dit.
És una guia turística, és una guia de serveis,
que el que pretenem és recollir els serveis,
l'oferta turística a nivell de serveis, de gastronomia,
de llocs d'interès, de llocs curiosos a visitar i tal,
dels 11 municipis.
Llavors, dintre d'aquesta promoció amb la demanda que tenim
a aquests 11 municipis, el turista que ve a visitar-nos,
donar-li a conèixer no només el que pot visitar en un mateix poble,
sinó el que pot visitar en uns altres pobles,
i d'aquesta manera interaccionar i una mica poder influir
en aquest flux de turisme o de turistes cap als 11 municipis.
Tu ho has dit molt bé, abans tenim una característica única,
com si diguéssim, que hi ha quatre que estan a la costa del litoral,
amb la qual cosa es concentra més el nucli de població,
sempre parlant de turística, ben parlant,
i després tenim uns altres pobles que estan a l'interior.
El que es tracta és d'un dels objectius d'aquesta guia
és que no es concentri únicament la demanda turística,
és a dir, el turista que ve a veure'ns a la França del litoral,
sinó que sàpiguen que poden gaudir d'una sèrie de serveis,
i una sèrie de festes, i una sèrie de tradicions,
i una gastronomia, també a les comarques o als pobles de l'interior.
És la primera vegada que publiquen una guia d'aquestes característiques,
concentrant tota l'oferta dels 11 municipis?
Sí, sí, a veure, no és la primera vegada que fem un fulletó
als 11 municipis conjunt.
Sí, però això no és un fulletó.
No, no, això és un llibre.
Això és una guia de serveis, és la primera vegada, sí.
És també, d'alguna manera, la culminació, en certa manera,
de tota la feina que estan fent els 11 municipis conjuntament ja des de fa temps?
No, jo penso que tot el contrari, és l'inici, el punt de partida,
del que els 11 municipis podem fer.
A través o a partir d'aquesta guia de serveis,
el que hem de començar o haurem de començar a treballar,
que ja estem amb això, ja estem treballant,
és fer o dissenyar els paquets turístics
per oferir als turistes que puguin venir.
principalment de la nostra zona d'influència,
que és, és a dir, el 80% del nostre turisme
ve de Barcelona.
El cap de setmana, estiu, segona residència,
recordem que és un turisme molt familiar
i molt de segona residència.
A partir d'aquí, nosaltres,
amb una idea molt clareta que tenim,
que és desestacionalitzar la temporada turística
i allargar-la, de manera que els comerços a la zona,
la gent puguin viure una mica més,
no només d'un mes i mig,
sinó que puguin viure el turisme més a un mes i mig,
començar a fer paquets turístics.
I això ens ho dona, aquest punt de partida,
ens ho dona aquesta guia, precisament.
Què li podem oferir al turista que ja coneix aquesta zona
i que, com dèiem, es concentra segurament,
bàsicament, a la franja litoral,
perquè té un apartament o perquè ve a un càmping
o amb un hotel de la zona d'Altafulla,
Torre d'en Barra, Creixell, Roda de Barra.
Tots aquests que ja són habituals
i que coneixen una mica la comarca,
encara que només sigui la platja, el sol i la platja,
què se'ls pot oferir més
perquè tots els municipis
se'n puguin beneficiar d'aquests turistes?
Bé, jo el que considero
és que el que li hem d'oferir
és un paquet de servei integral.
I ja no sé si dir més,
sinó oferir també...
La pregunta, potser, seria
què li podem oferir
a les altres èpoques a l'any?
Nosaltres tenim que...
A veure, tenint un turisme molt familiar
com el que tenim,
de segones residències gairebé,
perquè recordem que
un dels nostres punts febles
del consorci
o dels municipis turístics
és que no tenim oferta hotelera.
Això és una cintura pendent.
Ja no només diria
a aquelles zones,
sinó a Tarragona
i a uns altres zones.
Però bé,
passant-nos amb el Baix Gallà,
que és el que ens ocupa,
tenim un turisme molt familiar,
un turisme que ve a passar,
com tu has dit,
a la segona residència,
a l'apartament turístic,
la temporada i tal,
però li hem de dir,
li hem de fer saber
que té uns altres serveis
o que té uns serveis
en uns altres èpoques de l'any.
La gastronomia, per exemple,
és un exemple.
Els petits establiments,
no tenim masses,
però els petits establiments
de turisme no rural,
però hotels mancant,
hotels botic,
això és un altre.
Tot això ho hem d'integrar.
Llavors,
la idea és oferir
a la persona que vingui,
el que hem dit,
un servei integral,
que vingui als municipis,
que vingui a qualsevol municipi
d'aquests 11 que hi ha,
ja sigui de costa o d'interior,
que es quedi,
que passegi,
que faci una ruta a peu
o que vagi a córrer
o que faci una ruta en bicicleta,
que descansi
en un bon hotel
o un bon apartament turístic
o a casa seva,
és igual,
que surti per la tarda,
que vagi a veure
els castells del Baix Gallà,
que és un dels altres productes
que tenim,
la ruta dels castells del Baix Gallà,
amb la qual,
amb aquesta sí que està vinculat
el castell de Tamerit
i el castell de Ferran,
per tant,
Tarragona també està vinculada.
Que vagi a sopar per la nit
a qualsevol dels restaurants
que tenim
amb una oferta gastronòmica
pròpia del municipi
molt bona i molt interessant.
I després,
escolta tu,
que pel matí vagi a la platja,
que disfruti d'un bon aperitiu
i que després torni a treballar
el cap de setmana
havent desconnectat totalment
de la ciutat.
Això seria un exemple.
I a més,
tenim cooperatives agrícoles
que es tenen que integrar
forçadament
i pel bé de tots
dintre d'aquesta oferta turística.
Per què no
visites guiades a les cooperatives
amb una tasta
d'oli
que és el novembre.
Després de la barema,
que és ara
el setembre-octubre,
una tasta de vins.
Recordem que també tenim
el tema
de la calçotada
de Salomó.
És a dir,
l'oferta és diversa
i infinita.
O finita,
però molt gran.
Molt ampli
i molt variada.
La veritat és que,
clar,
tenint en compte
que la majoria de turistes
de visitants
de la zona
es concentren a la costa.
El gran problema,
el gran dèficit
o una de les intencions,
m'imagino,
és que aquest visitant
no es quedi només
en línia de la platja,
sinó que travessi
aquests quatre o cinc municipis
que són els que atrauen
la gran majoria
i visiten,
en general,
a més,
són petits pobles
de la comarca
de l'interior del Tarragona
i segurament molt desconeguts
fins i tot
per gent de Tarragona.
Sí, sí,
totalment.
I a part,
pobles amb un encant
i amb uns
atributs
turístics
increïbles.
Aquí,
a veure,
podem veure
moltes coses
a la guia,
però
el Catllà,
Salomó,
Vespella,
Renao,
la pobla,
és que, bueno,
no tenen res
que envejar
a uns altres pobles
que la gent
va fer turisme
d'uns altres zones
de Tarragona
o no
i, bueno,
que nosaltres tenim
aquí una oferta
molt bona.
Llavors,
sí, sí,
la intenció
és desviar,
com tu has dit
perfectament,
aquest flux
de turisme
i que la massa
turística
s'allargui
cap a l'interior
com si diguéssim
i que gaudeixin
d'això.
Una opció
pot ser
matins,
platja,
turisme familiar,
tal,
per la tarda
excursions
cap a l'interior
amb diferents,
amb diferent
oferta
que podem,
però això,
repeteixo,
ens ho donarà,
aquesta guia turística
és un punt
de partida,
un punt
de sortida
que ens donarà
molt de lloc
per fer molta feina
i encara s'ha de fer.
És un turisme
majoritàriament
el que ja té
el Baix Gallà
tranquil,
de qualitat,
d'un nivell
fins i tot diria
adquisitiu
mig alt
o és una imatge
no correcta
la que acabo
de donar?
No, no,
és correcta,
el que passa
que, a veure,
quan parlem
d'un turisme
de qualitat
hem de defensar
una cosa,
a veure,
un turisme
de qualitat
és aquell turista,
el turista
de qualitat
és aquell turista
que és
respectuós
amb la cultura
local,
amb el medi ambient
i que, a més a més,
doncs,
escolta,
genera uns ingressos
post-atractius.
Sí que és veritat
que la mitja
del perfil
de turista
que tenim
és d'un poder
adquisitiu
mitjalt.
Això té una explicació,
a veure,
nosaltres tenim
una sèrie
de,
es diu en anglès,
uns pull factors,
és a dir,
que som molt
únics.
La climatologia
tenim un microclima,
tenim una oferta
paisatgística,
tenim patrimoni,
tenim cultura.
Bé,
és un altre tipus
de turisme
menys massificat.
Menys massificat.
llavors,
llavors,
això és,
està en el cicle
de vida
d'una destinació
turística,
quan el destí
està menys massificat,
doncs,
el perfil
de persona
és més explorador,
i diuen,
i a més,
es compleix així,
doncs,
el perfil
és mitjà
en temes
de poder adquisitiu.
Bé,
això ens dona
una possibilitat
de treballar
cap a una banda
que desitgem.
Sí,
això és així.
Però és precisament
per això
que dius,
tenim platja,
tenim climatologia,
tenim sol,
tenim muntanya,
tenim paisatge,
en fi,
tenim patrimoni
històric i cultural,
també patrimoni
de la humanitat,
amb dos
d'aquests municipis,
en fi.
Hi ha molta,
hi ha molta cosa,
és evident.
Deia abans
que aquesta guia turística
presentada la setmana passada
és el punt de partida.
Això vol dir,
en poques paroles,
que hi ha una predisposició
clara i contundent
dels 11 ajuntaments
a treballar conjuntament
en un llarg recorregut?
Sí,
totalment.
Que no és una cosa d'un dia?
No, no, no,
en absolut.
Això es va subscriure
un acord
de municipis turístics
amb el seu dia,
perdó,
ups,
amb el seu dia
a la Roca Foradada,
a Roca de Barà,
això ja fa tres anys,
i continuem
per aquesta línia.
Ara es va
subscriure
fa un any i mig,
juntament,
recordem que això
està totalat
pel Consell Comarcal,
per la Generalitat,
que han apostat
molt fort
posant diners aquí,
i l'eix vertebrador
és un estudi
que va fer
amb el seu dia
i que s'ha fet
també
amb
el que és
el Parc Cultural
del Baix Gallà
de la Universitat
de Rubí de Versíli.
A tots tres,
també,
els hem de donar
les gràcies
i, a més a més,
agrair
el seu,
agrair de tot,
el seu suport
i la seva aposta
per a aquest consorci.
Però ja et dic,
això fa un any i mig
que es va
subscriure
a un consorci turístic
dels 11 municipis
i al Consell Comarcal.
La idea és
que el 2009-2010
hi ha una aportació
bastant important
de la Generalitat,
un altre del Consell
i un altre dels municipis,
per seguir fent feina
amb una
graella
d'activitats
desenvolupades
que ja hem fet.
Ja tenim el nostre logo,
tenim la nostra imatge
de marca,
tenim una pàgina web,
tenim una sèrie
d'accions ja
que s'han fet,
tenim un centre
d'interpretació
que dintre de poc
estarà obert
que és el que hi ha.
En fi,
i la idea
és que això continuï.
Això sí,
continuarà
amb l'ajut
i amb la implicació
del sector privat.
Les institucions
o ajuntaments
estem,
entenc jo,
per facilitar
una mica,
no,
una mica no,
facilitar tot el que pugui
la labor,
en aquest cas,
de promoció
i difusió
del turisme
com a un motor econòmic.
Però els que tiren
del carro
realment
és el sector privat.
I ja s'ha fet
algun moviment
per integrar
aquest sector privat.
Fa mitjany
va haver
el primer procés,
el primer procés
de participació
dels municipis turístics
del Baix d'Allà.
Impulsat
per la Universitat
de Rubí de Virgili
també
i per una empresa
que es diu
Ceres de Participació,
que va fer
una molt bona feina
i que ens va
descobrir
una sèrie
d'habilitats
i de fortaleses
i de menaces
i de, bueno,
és el dàfo famós
que teníem
nosaltres.
Hem reconduït això
i apostem
per aquest procés
de participació
i d'implicació
i es farà més.
Ja et dic
sí
a llarg plaç
i amb la integració
a la força
del sector privat
dintre
de l'activitat turística
del Baix Galla.
I pel que fa
a la promoció externa,
tenint en compte
que també deia
al principi
que ja segurament
el 80% dels visitants
són de l'àrea
metropolitana
de Barcelona,
el Baix Galla
com a tal,
els seus municipis
es plantegen
fer promocions
exterres
més enllà
del que seria
l'àrea metropolitana
de Barcelona
o Catalunya.
És a dir,
buscaran
nous mercats
perquè puguin
visitar
la zona?
Sí,
sí, sí.
De fet,
pràcticament
tots nosaltres
estem integrats
dintre
del conveni
còrner
de la Diputació
de Tarragona.
La Diputació
de Tarragona
veu amb molt bons ulls
aquesta iniciativa
de Consorci Turístic
de Municipis
del Baix Galla
com un producte més
a oferir
a un determinat sector
de turistes
i evidentment
nosaltres
apostem
per mercats
externs.
A veure,
recordem que
el francès
és molt important,
l'anglès no tant,
l'alemanya
és molt important
dintre d'aquests
municipis,
però
també és veritat
que hem de treballar
a incentivar
el sector privat
amb inversions
hoteleres
o de jutjament
com a mínim
a la zona.
Sí,
perquè aquest és
el gran dèficit,
no?
És un desastre,
és un desastre
però és una bona
oportunitat.
Si nosaltres
hi ha molts diners
que s'han
que s'han invertit
i hi ha molts diners
que s'han subvencionat
dintre d'aquesta
iniciativa turística,
el sector privat
ha d'entendre
i ha d'apalpar
que s'està apostant
per la zona.
Si s'està apostant
per la zona
i nosaltres
estem lavent
a prop de 400.000
turistes l'any,
que no és poc,
bueno,
escolta,
a Roda de Barà,
a veure,
ara t'ho diré
de memòria,
però a Roda de Barà
hi ha dos càmpings,
no hi ha hotels.
Creixer-hi
hi ha un càmping
i hi ha dos hotels,
un d'ells tancat.
A Torre de Barà
hi ha dos hotels
i hi ha tres
o quatre càmpings.
A Altafulla
tenim alguns
més hotels,
a més a més
ara hi ha un projecte
molt bonic
d'un hotel
singular,
però
tenim
cent i pico
habitacions
i hi ha dos càmpings.
En fi,
cap a l'interior
ja no et dic.
Tot es concentra
en segones residències.
O apartaments turístics,
que està bé,
que estem pujant
el preu
d'aquests apartaments turístics.
L'altre dia
em deia
la regidora
de Torre de Barra
i vicepresident
dels municipis turístics
del Baix Gaià
que
estaven pujant
el preu mitjà.
Això està bé,
però és que
no tenim
oferta hotelera
o d'ajutjament.
I hi ha signes
de la iniciativa privada
que pugui haver-hi
oferta hotelera
en el futur?
Bé,
hi ha projectes,
no és una bona època,
és veritat per apostar.
O sí,
o sí,
però
assolint
un risc,
bueno,
ara totes les empreses
busquen un retor d'inversió
i és normal,
és normal.
Però
si mirem la demanda
que hi ha
i mirem l'oferta
que hi ha,
hi ha una bona oportunitat
per fer hotels allà.
Jo particularment
aposto
per un parell
d'hotels
a aquesta àrea
de 5 estrelles
i a mi m'agradaria
aprofitar
aquesta entrevista
per fer una crida
al sector privat
que pugui estar interessat
a parlar-ne,
perquè estem
totalment oberts
a buscar
aquest tipus
d'oferta.
un cop fet això,
les iniciatives
de promoció turística
fora,
que ja s'estan fent
algunes,
tindran més força,
lògicament.
És evident.
Mentrestant,
com a solució
que estem fent
és integrar
l'oferta
d'allotjaments turístics
en baixa temporada,
maig, juny
i octubre,
alguns municipis
ho estan fent,
uns altres
no han arribat
encara a un acord,
però ho faran.
integrar-ho
dintre
d'una oferta
d'allotjament
per poder
donar alguna cosa
a tu operació,
per exemple.
Si tu dius,
no sé,
te'n vas a treballar
amb un tu operador
d'un segment
cultural
d'allò que sé,
d'Alemanya
o de Reina Unit,
és igual.
El primer
que et dirà
és, bueno,
on fico
les persones?
Això és
una assignatura
pendent
i que
em té
a mi
particularment
i a tots
nosaltres
ens té
una mica
neguitosos,
no preocupats,
però neguitosos.
Una última qüestió
molt breu,
ens queden només
dos minuts.
Es col·labora
o es col·laborarà
amb Tarragona
Ciutat?
Es pot col·laborar
tenint en compte
que Tarragona
també pot rebre
un turisme
cultural
que pot estar
interessat
en els atractius
de paisatge
i de patrimoni
de la zona
del Baix Gallà?
Es col·labora
entre
Baix Gallà
i Tarragona
Capital
o hi ha
la intenció
de fer-ho?
Es col·labora
i hi ha
la intenció
de fer-ho.
Es col·labora
amb altres àrees,
es col·labora
amb altres àrees,
perdó,
amb altres
iniciatives
turístiques
com pot ser,
per exemple,
el pla de competitivitat
a la Tarracorromana
en el qual estem
inclòsos Rodobrà
i Altafulla,
es col·labora
perquè Tarragona
té més oferta
hotelera
i té més oferta
de serveis
i Tarragona
està buscant
el mateix
que estem buscant
nosaltres,
que és
un allargament
de la temporada
i una aposta
pel turisme cultural.
Nosaltres tenim
com a municipis
turístics
del Baix Gallà
tenim una oferta
cultural
molt assenyalada,
molt clara
i estem al costat.
Llavors,
entenc jo
que en moments
com els
d'ara
la filosofia
ha de ser
sempre a sumar
i mai a dividir.
Llavors,
es col·labora,
per exemple,
amb els castells
al Baix Gallà
estem col·laborant,
però es ha de col·laborar més.
Hem de
anar
cadascú
amb els nostres interessos
iògicament,
però es ha d'anar
a integrar
cada cop més
les destinacions
grans turístiques
i convertir-los
en nuclis
enormes
que el turisme
no estigui
captiu
a una ciutat
o a un únic poble
sinó
que vagi
viatjant
i que vagi
fent
petits esplaçaments.
Doncs,
amb aquestes intencions
de futur
ens quedem.
Alejandro
Franzzino
és el president
de l'agrupació
per a la promoció
turística
d'aquests municipis
del Baix Gallà.
Són 11 localitats
de la comarca
del Targonès
que, entre altres coses,
l'últim que han presentat
és aquesta guia turística
que tenim aquí
entre les nostres mans.
Senyor Franzzino,
felicitats per la iniciativa,
que vagi molt bé
i molta feina bona
i molta feina en el futur.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies per tot.
Bon dia.
Bon dia.