Ens acompanya el senyor Agustí Puyol,
ex-president de la Federació Espanyola de Tenis.
Agustí, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya una esportista, Sílvia Fontana,
nedadora que va participar en uns Jocs Olímpics,
els de l'any 1976 a Montreal,
i també va participar als Jocs del Mediterrani del 75 i del 79.
De fet, és la primera dona olímpica de la ciutat de Tarragona.
Sílvia, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya el president d'un dels clubs esportius de Tarragona
que s'ha adherit a la candidatura,
Robert Hernández, president de l'ADT,
de l'Associació Esportiva Torreforta.
Robert, també bon dia.
Molt bon dia.
Agustí Puyol, què creu que suposa avui per la ciutat de Tarragona
tenir aquesta nominació ja oficial per part del Comitè Olímpic Espanyol?
Home, jo considero que és un primer pas,
un primer pas molt important.
Crec que és un gran dia, no el gran dia,
però és un gran dia per realment donar oficialitat
a aquesta candidatura que està, jo crec que hasta el dia d'avui,
ha sigut, doncs, una declaració d'intencions,
però sempre, doncs, supeditada a el que avui es pot confirmar,
que és que siguem candidatura espanyola oficial a aquests llocs del 2017.
Agustí Puyol, que té una amplia experiència com a dirigent
en estaments a nivell d'estat espanyol,
fins a quin punt és important tenir ja, a partir d'avui, això,
aquest paper oficial de candidata espanyola?
Home, jo ho valoro molt des del punt de vista local.
Crec que a partir d'avui, Tarragona pot posar-se les piles
a nivell de ciutat, cosa que fins ara, doncs,
ha hagut uns quants que ho han treballat i ho han treballat bé
i aquí estem, però jo crec que avui és important
que Tarragona es mentalissi i es conscienciï
que això ja va en sèrio i que és un projecte il·lusionant,
no cal dir-ho, jo crec que hem de transmetre-ho tots
als que més o menys coneixem el que representa organitzar
un event esportiu d'aquestes característiques
i, per tant, doncs, crec que serà el primer o la primera feina a fer,
és a dir, Tarragona, ciutat, s'involucra en aquests llocs.
Des del punt de vista d'un esportista que, a més, va participar
en els llocs del Mediterrani del 75 i del 79,
deu-n'hi-do ja, fa anys.
Sí, queda una mica lluny.
I també els llocs olímpics del 76.
Sílvia Fontana, què representa, a nivell particular,
a nivell personal, veure que la teva ciutat pot aspirar,
ara sí, seriosament, a organitzar uns llocs del Mediterrani?
Bé, a mi em sembla un gran repte.
La veritat és que, bé, jo, en el moment que Barcelona,
que és el punt de referència potser més proper per ubicació,
l'any 92 va tindre els llocs olímpics,
jo estava visquent allà,
i la veritat és que penso que va ser un canvi per la ciutat brutal
i penso que això per Tarragona pot ser alguna cosa molt, molt important.
I pot ser el mateix, comparativament, tenint en compte les diferències?
Evidentment, jo penso que sí, penso que sí.
A veure, potser, home, jo el món que més conec és el de la datació,
però, sincerament, penso que a nivell d'instal·lacions esportives
serà un gran pas, i concretament dintre el món de la natació,
des que jo nedava hi havia una gran reivindicació,
una necessitat d'una piscina de 50 metres
que segueix sense existir a dia d'avui a la ciutat de Tarragona.
Penso que aquesta pot ser una molt bona ocasió.
I l'opinió del president d'un club plenament en actiu,
a més, un dels primers clubs que es va adherir a la candidatura
del projecte de Tarragona 2017, com és Robert Hernández,
el president de la DT, què suposa, què pot suposar la nominació d'avui?
Jo, naturalment, crec que pot suposar, no pels clubs de la ciutat,
sinó pels infraestructures de la ciutat.
La Sílvia comentava el tema de la piscina,
però realment a Tarragona hi ha una manca importantíssima d'instal·lacions.
Aquí no tenim grans clubs privats,
i realment gairebé tot les instal·lacions són municipals.
Això ens implicarà, jo penso, un canvi d'estructura molt bèstia.
Jo aquest any porto dos anys, vaig a Almeria
i Almeria ha patit un canvi a Raël d'uns jocs del Mediterrani,
una ciutat també petita, com Tarragona.
Ha patit un canvi d'infraestructures, inclús de la gent,
inclús d'aficions de la gent.
Allà abans l'esport es veia des d'una forma molt llunyena
i ara, curiosament, tenen equips a l'elit,
inclús del voleibol, del handball, del bàsquet.
Això jo penso que ens implicarà moltíssim.
Jo crec que no és una qüestió només dels clubs que actualment existim,
sinó que hi haurà un canvi urbanístic, social,
inclús cultural de la pròpia ciutat.
Agustí Pujol, quines possibilitats creu que després pot tenir Tarragona
en el marc internacional, en el que ens haurem de moure?
Jo crec que moltes.
Hem de pensar una mica com es reparteixen geogràficament
aquestes seus o aquests events.
Llavors, aquest any 2009 serà Itàlia,
un país amb una capacitat organitzativa important.
El 2013, Grècia.
Penso que, bueno, un país també que m'atenes com a seu olímpica,
que va ser fa poc, doncs també...
I dic això...
Llavors, clar, el 2017 podria tornar a ser Espanya, no?
Després del 2005, és a dir, hauran passat ja 12 anys,
vull dir, el que busca el comitè organitzador d'uns llocs,
en aquest cas dels llocs del Mediterrani, és tranquil·litat i qualitat organitzativa,
és a dir, que no vol apostes per països que, doncs, no tenen experiència,
que potser tenen una sèrie de conflictes,
de qualsevol tipus, política, econòmica i de més...
Llavors, clar, que Espanya presenti una candidatura als llocs del Mediterrani,
això dona una tranquil·litat molt important al comitè dels llocs del Mediterrani, no?
I això crec que és el que hem de fer valdre, una candidatura espanyola,
sigui la que sigui, en aquest cas la nostra, evidentment Tarragona,
doncs, crec que tindrà moltes opcions.
Però, tampoc hem de pensar que, bueno,
que a vegades a la primera no es aconsegueixen les coses.
Si el 2017 no pogués ser, doncs perquè també hi ha alguns compromisos,
o potser diran, escolta'm, que ha de fer,
li toca a algun país del continent africà,
que podria ser, perquè, doncs, ja dic,
això, doncs, s'ha de repartir i s'ha de buscar l'equilibri.
Si això fos així i el 2017 no fóssim els guanyadors,
ho tindríem de lluitar pel 2021
i no sense cap mena de desastre o de conseqüència negativa.
És a dir, 2017, objectiu prioritari,
2021 a la recàmera,
però jo crec que Tarragona o qualsevol candidata espanyola,
que ja et dic que serem nosaltres,
té moltes opcions de guanyar la candidatura internacional.
Els rivals del Nord d'Àfrica podrien ser, doncs,
a priori, per aquesta qüestió estratègica,
una mica que comentava Agustí Pujol,
el principal rival?
Sí, no sé ara tampoc quines ciutats es postulen
en aquests països, sembla que diuen que Marroc,
clar, doncs, hem de veure també què pot passar
en Marroc amb la seva estabilitat econòmica,
política i demés.
Ja dic, sempre es busca que hi hagi unes garanties
organitzatives i en aquest moment Espanya les dona de totes totes.
Permetim que recoperem aquesta connexió pendent
que tenim amb la nostra companya Teresa Ortega,
que està viatjant, insistim,
amb el tren d'alta velocitat a Camí de Madrid.
De fet, el tren arribarà a quarts de 12
i la reunió de l'Assemblea del COE
comença a les 12 del migdia a la capital de l'estat.
Teresa Ortega, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Des del vagó número 7,
classe turista estem ara mateix aturats a la estació de Calateril,
i, per tant, intueixo que n'hi haurà problemes de cobertura.
De moment.
Quina és l'ambient que se'n respira en aquest cotxe,
en aquest vagó del tren d'alta velocitat a Camí de Madrid?
De nerviosisme, optimisme...
Bé, nerviosisme...
No sé ben bé per què,
perquè avui, clar, si no hi ha una sorpresa d'última hora,
serà un pur tràmit
pel que permetrà que Tarragona sigui la candidata
del Comitè Olímpic Espanyol
a la selecció dels Jocs del Mediterrani de 2017.
Els membres de la candidatura
i, en general, tota la delegació tarragonina
que acompanya la candidatura
veia abans d'agafar el tren
que el sentiment era de nerviosisme
perquè s'estava davant d'un dia
que podia convertir-se en data històrica
per la ciutat de Tarragona,
per la candidatura,
que s'obria una nova etapa
que ara implicava seguir la cursa
a nivell internacional,
vendre la candidatura a nivell internacional
i optimisme també de la candidatura
i dels membres de la delegació
que Tarragona pot fer alguna cosa important
en aquest projecte
per acollir la 18a edició dels Jocs del Mediterrani.
Se sap ja, Teresa,
com anirà la reunió de l'Assemblea del COE.
Comença a les 12 del migdia.
És el primer punt de l'ordre del dia
el tema de Tarragona?
És l'últim punt de l'ordre del dia
és l'Assemblea Ordinària del Comitè Olímpic Espanyol.
El que passa que prèviament
des de les 10 del matí
estan reunits els 169 membres
de l'Assemblea del Consell
del Comitè Olímpic Espanyol.
En aquest cas,
amb un punt força interessant
que és la reelecció d'Alejandro Blanco
com a president del COE.
Si no s'allarga aquesta assemblea extraordinària,
no té per què fer-ho,
perquè és també l'únic candidat
d'Alejandro Blanco,
que es presenta a la reelecció
de la presidència del COE.
Si aquesta assemblea extraordinària
acaba puntual,
doncs espera que puntualment
també pugui començar l'assemblea.
En aquest cas,
sí, ordinària que ha d'escollir,
confirma Tarragona,
com la candidata espanyola
als Jocs del Mediterrani.
Està previst que s'inici la sessió
a partir de les 12 del migdia.
És l'últim punt de l'ordre del dia.
Per tant,
aproximadament a dos quarts de dues
es calcula que serà el moment
en què l'alcalde de Tarragona,
i el president honorífic de la candidatura,
el president de la candidatura,
Mareu Rigau,
i també el director general de la candidatura,
Vicent Añó,
facin parlaments molt breus
per exposar tots tres,
davant de l'assemblea del COE,
doncs,
les principals característiques
de la candidatura a Tarragona
en el projecte de Tarragona.
Molt bé,
doncs estarem pendents,
perquè, a més,
probablement,
aquesta compareixença
de l'alcalde
i dels presidents
dels organitzadors
de la candidatura a Tarragona 2017
faran aquestes explicacions
i aquestes argumentacions
coincidint amb l'informatiu
del migdia de Tarragona Ràdio.
Abans, però,
tornarem a connectar
amb la nostra companya Teresa Ortega,
un cop ja hagueu arribat
tots plegats
a la capital de l'estat,
al destí del viatge d'aquest matí.
Teresa, gràcies,
bon viatge i fins després.
Fins després, bon dia.
Gràcies a la nostra companya Teresa Ortega,
que està en aquest vagó
del tren d'alta velocitat
amb tota aquesta àmplia delegació tarragonina.
Parlàvem amb Agustí Pujol
de les possibilitats de Tarragona,
després, a nivell internacional.
Des d'un punt de vista esportiu,
Sílvia,
què creus que pot representar?
Ja has parlat molt, per exemple,
del tema de les instal·lacions,
sobretot pel que et pertoca
com a nedadora.
Creus també que pot néixer,
entre cometes,
si finalment Tarragona fos l'escollida,
una nova generació
de joves esportistes
amb capacitat
de tenir bones marques
en cada especialitat?
No en tinc cap mena de dubte
que qualsevol d'aquests
grans esdeveniments
el que fan és
encoratjar moltíssim a la gent
i són punts de referència
i diria que més encara
en ciutats mitjanes
com és Tarragona.
Vull dir, això,
bueno,
dintre d'una ciutat com Barcelona
va tindre un ressòp brutal,
però no deixa de ser
una ciutat molt més gran.
Jo penso que aquí
pot tenir una incidència tremenda
i això em sembla superpositiu.
D'aquests jocs del Mediterrani
en els que vas participar,
què recordes?
Des d'Algèria i Split.
Home, tinc forces anècdotes
perquè com estaves recordant
a l'Agustí,
bueno,
a Algèria
en aquell moment,
diguem-ne,
que era millor
que el que va ser posteriorment,
perquè el tema islàmic
no estava tan arrelat,
però en aquell moment
eren molt poques dones
les que anàvem
amb l'equip espanyol,
amb el Comitè Olímpic espanyol,
i va ser com bastant dramàtic
perquè em passava gana,
però...
Eren èpoques molt diferents
que avui explicar-ho
realment és una anècdota,
avui havíem d'anar
amb corbata
vestides exactament
igual que els nois,
el Comitè Olímpic espanyol
va portar bales
perquè el menjar
era lògicament molt diferent,
tíquets de menjar
pels nois
i per les noies
no,
que eren 20,
perquè al final
érem les nedadores
i les atletes
i ningú més.
Bueno,
va ser un pèl dramàtic,
però al final
els records són molt bons.
Estem parlant clar
de l'any 1975.
Sí,
no m'ho diguis d'aquesta manera,
que em destrosses,
eh?
I quatre anys després,
esplet,
aquí van ser diferents,
va haver-hi un canvi substancial?
Sí,
home,
això era molt...
Bueno,
i també era un lloc
que després va tindre
molt moviment,
o sigui,
qualsevol dels dos
eren situacions
molt tenses
i molt tràgiques.
Sí,
home,
era un altre tema.
Home,
jo també era molt més granada.
Val a dir
que fa molts anys,
això,
però jo era molt jove,
l'any 75
jo tenia 13 anys,
eh?
No és que en tingués 20 en aquell moment,
ni a ell.
Llavors,
bueno,
les experiències,
home,
les vivies amb una intensitat
del 200%.
Què representa des del punt de vista esportiu
els Jocs del Mediterrani?
És a dir,
què representen?
Perquè jo crec que segurament
encara molts ciutadans
no tenen molt clar,
no?
El que són unes proves,
unes competicions
com les dels Jocs del Mediterrani.
Bueno,
és un tema esportiu,
bueno,
important,
no deixa de ser una representació
després dels Jocs Olímpics,
doncs probablement
la més important.
O sigui,
que realment
és força important el tema
i sempre depèn molt
en cada esport,
potser en l'època
de l'any que caigui,
perquè el problema a vegades
és que els calendaris
estan com molt atapaïts
i al final
ubicar-ho en un lloc
perquè pugui haver-hi bons resultats esportius
acaba sent important.
I les especialitats esportives
que són les estrelles
dels Jocs del Mediterrani?
Home,
jo
els compraré cap a casa,
vull dir,
jo et diria,
et diria que la natació
i l'atletisme,
ja que no puc reivindicar
aquestes coses,
vull dir,
quan van per lliure
tipus un campionat del món
que sempre sentim parlar
de futbol,
de bàsquet
i aquestes coses,
home,
jo intento reivindicar
una mica els petits esports.
No, home,
de fet en els Jocs Olímpics
també la natació...
És molt important,
sí, sí,
per això em diria...
L'atletisme són segurament...
S'ha de reconèixer
que l'atletisme i natació
són els esports olímpics.
Jo crec que,
exacte,
en el context
d'aquest tipus de competicions
sí són els dos esports...
I això també es pot aplicar
per tant
als Jocs del Mediterrani.
Jo potser parlant
d'especialitat
és l'únic
que els Jocs del Mediterrani
permet altres esports
o contempla altres esports
que no són olímpics,
com el golf,
per exemple,
i llavors dius,
bueno,
està bé,
és a dir,
al marge de ser
un event esportiu
de molt alt nivell,
a més a més,
hi ha esports
que no poden ser olímpics
per altres criteris
i que ho són
dintre dels Jocs del Mediterrani.
I això,
bé,
també és una alícia més,
però crec que avui en dia,
amb l'evolució
que ha tingut
l'esport a Espanya,
tots els esports,
totes les especialitats
t'arrastra gent,
o perquè són practicants,
o perquè,
inclús alguns,
per ser la novetat,
jo vaig estar a Almeria
i a Almeria,
doncs,
bueno,
els pavellons de gimnàstia
estaven plens,
bueno,
per què?
Perquè a Espanya ara,
en gimnàstica,
ja tenim equip capaç,
no?
No sé,
a natació,
evidentment,
que cada vegada estem millor,
però ara la natació sincronitzada
sembla que és la que ens està
portant més èxits.
Bé,
tot això.
És a dir,
que jo crec que avui en dia,
a Espanya,
qualsevol de les disciplines
té molts al·licients
de públic
i de seguiment.
I en la línia,
el que comentava la Sílvia,
l'Agustí Pujol,
també creu que pot sortir
una nova generació
d'esportistes a partir de...
Home,
per mi,
jo crec que això és el gran actiu
que es pot generar
d'organitzar aquests jocs.
Aquest abans i després,
evidentment,
que amb equipaments esportius
es pot guanyar moltíssim,
equipaments que,
que,
que,
que,
que,
que,
que,
que,
que,
que,
que,
que,
que,
que,
que,
s'han de rentabilitzar.
I com s'han de rentabilitzar?
Doncs, per mi,
jo, per mi,
el més important
és el que pot vindre després.
Hem de ser capaços
de,
de generar un,
un ambient esportiu a Tarragona
i,
i que realment els generi,
doncs això,
una base àmplia,
sòlida,
perquè després,
doncs,
puguem tindre,
com s'ha dit abans,
el Robert Almeria,
doncs,
equips a divisions d'honor
de, de,
de, de,
dels esports més importants,
no?
Jo crec que aquest és el repte.
I per als clubs,
Robert,
què pots suposar?
Bueno,
doncs aquest jo crec
que és l'enigma,
no?
Jo crec que,
ara mateix,
tant Generalitat
com Estat,
avui ens anomenaran,
en aquest cas,
candidatura,
tal com deia la Tere,
no?
Doncs difícilment
no serà així.
I jo,
jo confio,
jo confio que en el 2017
tinguem la,
en aquest cas,
bueno,
que ens otorguin
els Jocs del Mediterrani,
no?
A mi el que em fa patir
com a club
i com a persona
de pie
i com ex-practicant
d'esports
tant individuals
com a col·lectiu,
a mi el que em preocupa
són les instal·lacions
després,
no?
El que em preocupa
són les grans instal·lacions
que es faran
o les grans instal·lacions
que en aquest cas
es pensen fer
i després
com s'optimitzaran,
no?
Vull dir,
el gran palau d'esports,
el camp de futbol,
en aquest cas
l'estadi
d'atletisme,
a mi el que em preocupa
d'alguna manera
és si tot això
després realment
serem capaços.
Jo,
i notablement,
estic d'acord
amb tots dos
que això implicarà
que la ciutat
es bellugarà,
que sortirà
en una generació
de les instal·lacions,
però em preocupa
d'alguna manera
que no ens quedi,
no?
Un estadi
possiblement desplaçat
o una gran instal·lació
que no siguem capaços
d'amortitzar-la,
no?
Tenim reflexes,
vol dir,
tu parlaves de Barcelona,
no ho tenim a oblidar,
l'estadi de Montjuït
ara s'estan plantejant
què faran ara després
quan marxin l'Espanyol.
I el Palau Sant Jordi
difícilment
no tenen
una ubicació
realment
de grans equips,
etcètera.
Bueno,
el Palau de Badalona,
el Palau d'esports de Badalona,
jo vaig molt sovint
i la gran majoria
de les seves grades
per exemple
estan tancades
perquè no arriben
a omplir
els 18.000 espectadors
que van fer,
no?
Jo penso que
hem de estudiar molt bé,
vol dir,
a Raona,
jo crec que estem
molt il·lusionats
i jo crec que ho hem d'aconseguir,
però si ho estic
totalment de tocar
amb els peus del terra
i entendre,
no?,
que després
ens quedaran
aquestes instal·lacions
i les hem d'aprofitar
i les hem de rentabilitzar.
Però això és el després
i pel que fa a les instal·lacions,
però abans en el camí,
si finalment
a nivell internacional
aconseguíssim la nominació
en el camí que pot anar
del 2011 al 2017,
per als clubs esportius
pot suposar també
una certa projecció,
una certa millora,
la possibilitat
de pujar-se a categories
en siguin l'esport que sigui?
Sí, segur,
estic segur
perquè disposarem
d'alguna manera
d'unes altres estructures,
d'una altra mentalitat
inclús
a nivell municipal,
per dir-ho d'alguna manera,
però a la vegada
disposarem
d'unes altres pensaments
que fins ara no tenim,
sobretot
per poder arribar,
no?
Jo crec que és importantíssim,
a veure,
el teixit esportiu
d'una ciutat
el composen els clubs,
bàsicament,
llavors els clubs,
molts d'ells
seran seu,
inclús,
d'alguna disciplina
d'aquestes dels llocs,
però és que
aquells que no puguin ser-ho
perquè no tenen
les condicions requerides,
el que sí segur
que tindran
serà una aportació
en quant a voluntariat,
per exemple,
i això també és important,
no?
Els voluntaris
que s'involucren
en un esport
o que s'involucren
en l'organització,
després tenen
una mica
de ressaca
i segueixen vinculats
amb aquell esport
que han tocat de prop
i fins i tot
jo crec que
es converteixen
en practicants.
O sigui,
jo crec que els clubs,
a veure,
el benefici
també és immediat
i jo crec que
una primera prova
veurem
que si
a partir d'avui
i apostant
com apostarem
pel 2017,
Tarragona
ha d'organitzar events.
Abans,
crec que amb la tertulia
d'abans
s'ha parlat
de la Copa d'Ivis.
Jo estic segur
que la Copa d'Ivis
tornarà a Tarragona.
Per què?
Perquè li interessarà
a Tarragona
demostrar al món
o al món mediterrani
per lo menys
que és capaç
d'organitzar events
de repercussió.
Hem de demostrar
en la pràctica
que ho podem fer
per dir-ho d'alguna manera.
La Copa d'Ivis
la poso com a exemple
perquè evidentment
també és l'esport
que un,
dic que la cabra
tira al monte
és el que conec més
però també
en vitran altres
no sé quins
però lògicament
Tarragona
tindrà d'organitzar
i això és beneficiós.
per demostrar-nos
a nosaltres mateixos
que som capaços.
Hi ha dos tipus
d'una per demostrar
al món
que som capaços
i l'altra
per aprendre
a nosaltres a fer.
Jo crec que les dues
exacte
jo crec que les proves
test
que són obligatòries
a fer
i hi ha una vegada
adjudicada
la ciutat
o adjudicada
la candidatura
doncs bueno això
ho lligava
amb el tema de clubs.
Tots aquests events
que vindran a Tarragona
fins al 2017
per demostrar
el que sigui
que som capaços
o que realment
ens interessa
com a pràctica
o com a experiència
organitzativa
tot això també
repercuteix als clubs
perquè es faran els clubs
perquè els clubs
s'involucraran
un altre aspecte
es tindran de crear
tècnics
hàrbits
tot això també
d'on ha de sortir
aquest col·lectiu
de la gent d'aquí
i això és important
per això dir
que crec que
el benefici
és directe i indirecte
o sigui
és que és
en sèrio
que hem de ser capaços
d'il·lusionar
els clubs
per descomptat
saben el que és
perquè són gent de l'esport
però hem d'il·lusionar
la ciutat.
Hem d'il·lusionar la ciutat
el fill de això últim
creuen que fins ara
s'ha implicat poc
o ha conegut poc
la moguda relacionada
amb els llocs
Sílvia tu què diries
tu clar
ets esportista
o ets esportista
i més o menys
suposo que has estat assabentada
però creus que falta
implicació encara del ciutadà?
Sí t'haig de ser sincera
jo visco aquí
però tampoc tinc una relació
evidentment jo ho sabia
però també per la meva
vinculació
amb el tema esportiu
Clar
però i la resta de la gent?
A veure
sé que s'han fet accions
sé que es dona a conèixer
sé que hi ha una captació
de voluntariat important
però no sé si això
té tant ressò
dintre del que és
el ciutadà de carrer
diguem-ne
el que no té
una vinculació esportiva
Robert
Jo crec que per desgràcia
i sentint la tertúlia d'abans
com deia l'Agustín
en aquest cas
jo crec que per desgràcia
s'ha parlat més
més de les picabaralles
de lo negatiu
exacte
de lo negatiu
del tema polític
que si hi són
si no hi són
que realment
el que és la pròpia candidatura
jo crec que dins dels clubs
sí que ho tenim
bueno
tenim aquest sentiment
per el que deia l'Agustín
possiblement no?
perquè possiblement
sí que nosaltres
venim de l'esport
i tenim en compte
que possiblement
aquesta sigui una
una crida
esportiva
però realment
jo crec que el ciutadà
de peu difícilment
la famosa campanya
que vosaltres
inclús vau donar suport
amb el Tarraco Horrani
doncs totalment
inclús va sobtar
ha sobtat
jo li vaig donar enhorabona
perquè penso que va ser
una manera
que com a mínim
el ciutadà de peu
pregunta què és allò
molt bé
tothom preguntava
què era allò
des de les familiars
més propers
que em trucaven
tu tens que sàpiguer
i bueno
indudablement
jo penso que com a mínim
però insisteixo
jo crec que
hem d'aconseguir
que la ciutat
s'impliqui completament
en aquest projecte
potser a partir d'avui
un cop la nominació
es deixa enrere
aquestes picabaralles
que és el que han predominat
no?
Agustí
i a partir d'ara
podem implicar més
el conjunt de la ciutat
espero que sí
ha de ser així
és que si no
sí que no
no tirarem endavant
no?
o sigui
no podem més
nosaltres mateixos
doncs posar-nos
problemes
i impediments
no?
jo crec que
tindrem molts reptes
i molts obstacles
a salvar
com que
ens els generem
nosaltres mateixos
això ha de canviar radicalment
és a dir
jo crec que
s'ha de fer primer
una molt bona campanya
d'informació
a la gent
és a dir
que jo crec que avui
aprofitant
que és un dia important
per Tarragona
esportivament parlant
doncs
que s'aprofiti
aquesta
aquesta
eufòria
o almenys
aquesta bona notícia
que tindrem dintre d'unes hores
com per poder
començar a explicar
què és tot això
i d'alguna manera
evidentment
doncs
bueno
medis
de comunicació
clubs
esportius
personatges
del món de l'esport
com ara la Sílvia
a la qual m'ha fet molta il·lusió
veure avui
després de molts anys
de no estar amb ella
i tal
i realment
doncs crec que són personatges
que
han de ser molt vàlids
encara que sigui
com ambaixadors
o com
en el cas d'ella
que encara està vinculada
al món de l'esport
encara que sigui
laboralment
bueno
tots aquests contactes
tot això s'ha d'aprofitar
però bueno
sobretot per mi
és primer informar la ciutat
i que la ciutat
d'alguna manera
faci dels Jocs del Mediterrani 2007
una cosa pròpia
entre tots
hem d'obrir avui
una nova etapa
en fi
els agraeixo molt
que hagin vingut
aquest matí
una estona
els estudis de Tarragona Ràdio
per parlar d'aquesta notícia
tan important
pel món de l'esport
i pel conjunt
de la ciutat de Tarragona
Agustí Pujol
Sílvia Fontana
Robert Hernández
moltes gràcies
segur que ens tornarem a retrobar
en un altre moment
parlant d'aquest canvi
d'aquesta candidatura
als Jocs del Mediterrani
del 2017
gràcies
Fins la propera
Bon dia a vosaltres
Bon dia