Les 10 del matí i 11 minuts, matí de Tarragona Ràdio,
som en directe a la quarta hora.
El nostre primer convidat és el president de l'autoritat portuària,
Josep Anton Burgacer.
Ja fa dies que el vam convidar a venir a aquest programa
per repassar l'actualitat portuària,
però és evident que aquesta setmana hi ha una notícia
que segurament a molts ciutadans els ha agafat de sorpresa,
que vam conèixer dilluns,
que és aquesta sentència judicial que obliga a les institucions,
que obliga a l'Ajuntament a elaborar un pla especial d'usos
de la Marina Port Tàrraco en el termini de dos mesos,
si no serà obligat a enderrocar aquests sis edificis que hi ha a la Marina.
Era una sentència judicial que, com dèiem, es coneixia dilluns passat
i que ha ocupat bona part de l'interès informatiu
i de l'actualitat dels últims dies.
Així que aquest serà el punt de partida de l'entrevista
que avui farem el president de l'autoritat portuària,
el senyor Josep Anton Burgacer.
Senyor Burgacer, bon dia.
Bon dia.
Suposo que a vostè no li ha sorprès aquesta sentència
i, de fet, l'autoritat portuària ja estava treballant
en un pla d'usos que ha presentat a l'Ajuntament de Tarraona
o que està en procés de presentar-li.
Bé, a mi no és que mai s'hi ha sorprès la sentència
perquè no l'he llegit,
perquè nosaltres no l'hem rebut encara.
Per tant, nosaltres al port, la notificació que tenim
és una notificació via premsa.
Per tant, nosaltres no tenim cap constància de la sentència.
La coneixem perquè altres han tingut l'amabilitat
d'ensenyar-nos-la, però nosaltres no tenim constància.
Per tant, és difícil parlar d'un tema
que no coneixem directament, no?
Però, en tot cas, pel que sabem,
és la resolució, el recurs que es va presentar
quan treballa una sentència del contenciós administratiu,
que va ser el mes d'octubre o novembre,
i en la que, doncs, el que deia és que hi havia una mancança
que era la figura del pla especial.
En aquell moment, el port ja va començar a tramitar el pla especial
i aquest pla especial, doncs, espero que en les properes setmanes
s'aprovi i poca cosa més,
perquè en aquest tema jo hi ha pres ja des de l'experiència
que el que ha de parlar és el que ha d'aprovar aquests documents,
que és l'Ajuntament.
O sigui, per tant, tot el que hagi dit a l'Ajuntament
jo ho assumeixo i ho faig meu.
I aquesta és la nostra posició.
Aquest dia nosaltres no hem volgut dir res més
que el que estic dient en aquest moment.
Jo crec que el que cal és tranquil·litzar a tothom.
Doncs aquesta és una situació en la que quedarà regularitzada
i legalitzada i, per tant, serà absolutament normal
aquestes instal·lacions i podrem mantenir l'ús que tenen actualment.
Una vegada aquest pla especial estigui aprovat
i sí que té inconstància,
perquè si m'ho va comunicar l'alcalde,
que en les properes setmanes aquest document serà aprovat per al plenari.
I hi ha una altra cosa,
i el que hem de fer és superar la crisi
perquè aquesta Marina funcioni amb molt més activitat
del que està funcionant ara.
Ara parlarem precisament dels empresaris,
els restauradors que ja s'han situat a la Marina Port Tarracó
i que estan una mica preocupats.
Vostè ja ha llançat un missatge de tranquil·litat,
però perquè el ciutadà que ens està escoltant ho entengui,
cal dir que es va cometre una errada
quan es va planificar la Marina Port Tarracó
en no demanar la llicència d'obres a l'Ajuntament?
Jo, encara que vostè té l'obligació de preguntar-me totes aquestes coses,
jo no vull sortir de la versió i de la informació que ha donat l'Ajuntament.
Jo, com a president de l'autoritat portuària,
en aquest cas el que cal ser és prudent.
I la prudència m'obliga a no contestar-li exactament el que vostè em pregunta.
Per tant, jo simplement el que puc dir és el que he dit anteriorment,
fa i meves totes les pronunciaments i totes les paraules de l'alcalde i de l'Ajuntament.
Ells hauran d'avaluar si van actuar en el seu moment correctament o no,
no soc jo qui ha de fer-ho.
I insisteixo que el que hem de fer és passar a fulla,
aprovar el document el més aviat possible,
passar a fulla i fer el possible,
òbviament, tranquil·litzar els usuaris d'aquest port esportiu,
però jo crec que aquests usuaris en aquell moment
estan més preocupats per la situació econòmica difícil,
que no per aquest tema,
perquè jo crec que han rebut prou garanties
que no tenen per què preocupar-se.
Vostè vol defugir, entenc les preguntes,
però jo aleshores insisteixo...
No insisteixo, que no li contestaré a pas.
Es van cometre errades en el seu moment.
No, jo crec que el que va fer.
És evident, perquè si no, no hi hauria una sentència judicial
com la del Tribunal.
Però vostè fa bé de preguntar i insistir.
Jo el que crec que l'Ajuntament va fer
és una interpretació de la norma,
que és la que van creure oportuna en aquell moment.
Per tant, qualificar això d'errada o no,
el que estic convençut és que...
I, a més, estic fermament convençut
que no hi ha cap mala fe ni cap mala voluntat
darrere d'aquesta decisió.
Van interpretar la norma a la manera que ells creien oportú
i, per tant, només puc fer que respectar-lo.
I, òbviament, el que li vaig demanar a l'alcalde,
però li vaig demanar després que ella m'ho confirmés,
que aquest tema el resoldran en les properes setmanes.
defugeixo de la polèmica, com vostè pot veure,
perquè és un tema que crec que no ha de caure
en el camp de la polèmica,
i molt menys des d'una institució com és l'autoritat portuària,
opinar el que va fer l'Ajuntament,
perquè fes el que fes l'Ajuntament,
el que estic convençut que va fer
des de la seva bona fe i la bona voluntat.
Tot això ve, tot aquest afer judicial ve,
perquè va haver-hi un senyor,
concretament l'empresari Roberto Pérez,
que va presentar al seu moment una demanda,
que ha acabat apropiciant aquesta declaració
d'il·legalitat d'aquests edificis.
Avui hi ha una informació del diari El Punt
en què el demandant assegura
que vol anar fins al final,
que vol exigir a l'Ajuntament
que enderroqui aquests edificis,
que es paralitzin totes les activitats
que hi ha a la Marina Port-Tarracó.
Creu vostè que té alguna possibilitat?
O la sentència que hem conegut ara,
que dona aquesta alternativa de dos mesos de termini
per elaborar aquest pla d'usos,
per aprovar aquest pla d'usos,
no deixa marxar el dubte?
Jo la sentència insisteixo que no la conec,
i per tant els nostres serveis jurídics
no la poden avaluar encara perquè no la coneixen.
Jo he de fer cas del que diu l'Ajuntament,
i l'Ajuntament té molt clar
que la mateixa sentència manifesta
que en dos mesos això cal regularitzar la situació,
i una manera de regularitzar-la
és l'aprovació del pla especial.
I en tot cas,
el que haurien d'analitzar els gestors i promotors
i propietaris de la manera de Tarraco,
doncs aquesta denúncia que en el seu moment es va posar
i que continua en peu,
i que vostè diu que el punt,
doncs el denunciant continua manifestant
la seva voluntat de recórrer i insistir,
doncs el que caldria,
i ja sé que segur que no m'estan escoltant,
però que caldria que analitzessin
les conseqüències de determinades decisions,
de vegades a on porten.
Si algú deia que m'està escoltant
ja sap de què parlo.
No és simplement,
no és que estigui parlant en clau
i utilíssim la ràdio per això,
però les coses de vegades,
en aquest país tenim la mania
a vegades de ser molt viscerals,
de bons i dolents,
i aquest tema potser l'hauríem pogut resoldre
per la via de l'acord,
el tema de la lligència,
la via de l'acord entre les parts.
Jo les notícies que tinc
és que en el seu moment
es va desaprofitar aquesta oportunitat.
El ciutadà de carrer pot pensar
que estem davant d'un cas furtí
de la reina 2?
Què li diria el president del Port de Tarragona?
Aquest ciutadà que, en fi,
només té la informació
a través dels mitjans de comunicació
que ha sortit aquests dies?
Doncs no voldria ni pensar-ho,
perquè jo estava a l'Ajuntament
quan el tema del furtí
i ara no m'agradaria trobar-me
amb els edificis de l'EIMT.
Crec que són temes absolutament diferents.
Però si vostè agafa els titulars dels diaris,
i el culpable no és el missager,
però vostè agafa els titulars dels diaris,
home, i te fan posar els pèls de punta,
perquè són sis edificis,
són unes edificacions importants,
ben fetes, amb una activitat...
Doncs home, no crec que tinguin comparació,
però sí que em permetran dir
que quan ho penses
te se posen una mica els pèls de punta.
Crec que per sort estem en situacions molt diferents.
Al marge de la qüestió judicial,
per sobre el tema de la Marina,
del seu present,
del seu passat,
de com va néixer,
del seu moment actual
i del seu futur,
algunes de les empreses i restauradors
que hi operen allà
i que han parlat pels micròfons
de Tarragona Ràdio,
sobretot s'han queixat
de la falta d'informació,
de no saber res
que hi havia aquest litigi en marxa.
Ja sé que això
tampoc és competència directa
de l'autoritat portuària,
sinó que és de la promotora privada
de la Marina.
Però vostè sí que creu,
vist des de fora,
que ha faltat potser informació
sobre aquesta qüestió?
Bé, jo crec que el promotor
no té...
Pots fer dues coses.
Una és per delicadesa
explicar la situació
que hi ha un play
que igual té altres plays,
no?
L'altra és que
des del punt de vista legal
doncs és que no ha passat res
que modifiqui
l'estatus dels seus jugueters,
no?
Si hi ha uns jugueters
i hi ha un dia
de tancar pel que sigui,
que insisteixo,
no passarà.
Però si hagués de fer això
doncs hauria d'entendre
amb els seus jugueters i tal.
El que passa és que els jugueters,
és veritat,
quan veuen aquestes notícies
a la premsa,
doncs senyors que tenen
una inversió i tal,
doncs, va,
que s'assabenti amb la premsa
mai és agradable,
és veritat.
Però jo espero
i estic convençut
del que cal és transmetre
el missatge de tranquil·litat
i sobretot insisteixo
que aquest és un tema
que passarà,
l'Ajuntament aproparà
el pla especial
i aquest és un tema important,
però a mi em preocupa més
l'activitat en aquell moment,
o sigui,
aquests restaurants,
aquestes botigues,
són restaurants,
principalment i tal,
doncs que tinguin
una activitat notable
per poder continuar oberts.
O sigui,
no per la llicència,
sinó que tinguin
activitat suficient
que l'economia funcioni,
que la gent hi baixi
perquè els problemes
que tenim en aquell moment
a l'economia
són molt delicats,
estem passant
per moments
francament complexos
i el que hem de fer
és ajudar entre tots.
I aquestes notícies,
d'entrada,
no ajuden a animar,
això és veritat.
Ara parlarem
de la crisi econòmica
i de com afecta
la Marina Tarraco
i en general
de com pot afectar
el port.
Però l'última pregunta
perquè intenta també
declarir un concepte
al ciutat de Cancestà
està escoltant.
Aquest pla especial
que ha d'aprovar
l'Ajuntament
és un pla,
un projecte
de l'autoritat portuària?
El pla especial
és un document
que,
bé,
el port,
fem una certa
cronologia
de legislativa,
normativa,
més que normativa.
nosaltres tenim
una llei
de port,
tenim una llei
que diu
que el port
ha de tenir
un pla
d'usos
i espais portuaris,
això ja ho té
el port,
i després,
com a conseqüència
d'aquest document,
hi ha plans especials.
El pla especial
que marca
aquesta norma
és un pla especial
que elabora
el port
i que tramita
a les administracions
competents.
En algun cas
és la Generalitat,
en alguns casos
és l'Ajuntament.
doncs aquest pla especial
és com a derivada
de la llei
de ports,
per entendre'ns,
i no són els plans
especials
que la llei
del sol
i la normativa
urbanística
de Catalunya
preveu.
Són documents
diferents
que tenen al final
el mateix tràmit,
els ha d'aprovar
l'Ajuntament,
però que un pla especial
de remodelació urbana
l'aprova l'Ajuntament.
Inicialment
no proposa l'Ajuntament,
en aquest cas
no és l'Ajuntament
el que el proposa,
sinó que el que el proposa
és el port.
I està fet
o ja està elaborat
o pràcticament...
És el que es va presentar
fa uns quants mesos
a l'Ajuntament
i és el document
que s'aprovarà
les properes setmanes.
La Maria Tarraco,
recordem que es va inaugurar
l'octubre del 2006,
vostè ja ha fet
un parell de referències
al llarg d'aquesta entrevista
a les dificultats
que es poden trobar
els restauradors
i les empreses
que s'hi han instal·lat
precisament en un moment
de crisi,
perquè la Marina,
dos anys i mig
pràcticament després
de la seva obertura,
no ha acabat
de funcionar segurament
com voldria el port.
Quina és la seva valoració?
etapes diferents, no?
O sigui, 2006-2007
són dos anys
que aquest país
érem absolutament rics,
no tots,
però per entendre,
o sigui,
l'economia va fer
que inclús visquéssim
un cert espejisme, no?
Tot anava francament
i alegrement bé,
cosa que després
s'ha demostrat
que no era també
tant tant així,
i per tant,
2006-2007
van començar a donar-se
els primers passos
perquè aquesta Marina
situar-la en el mercat, no?
Quin ha estat el problema?
Que el 2008
ja ha començat
a ser un mal any
i el 2009
és un mal any.
El que hem de fer, doncs,
és passar
com es pugui
aquest 2009
per començar
a rellençar
tot aquest tema
la promoció
de la Marina,
sobretot.
Pensem que
l'important
són els locals,
però més important
que els locals
són les instal·lacions
per a l'objecte
de la concessió
que era una Marina
d'hivern, no?
Per tant,
jo crec que hem de fer
passar el 2009
com puguem,
o sigui,
hem tingut converses
amb els promotors
i és un any difícil
i el 2010
doncs intentar
a veure com
rellencem aquest tema.
El que sí que no podem
fer és enganyar-nos.
Aquesta activitat
continuarà,
tirarà endavant
d'una manera potent
quan l'economia
comenci
a funcionar
una altra vegada.
O sigui,
en aquest moment
jo crec que
en el nostre país,
en la nostra societat,
en el món en general,
no hi ha res
que funcioni
per si sol.
O sigui,
això són
basos comunicants
i la Marina
funcionarà
quan l'economia
comenci a tenir
uns nivells
de creixement raonables.
A mig i llarg termini
a la Marina
segurament
li aniria molt bé
aquell projecte
del qual vostè ja va parlar,
un projecte,
una idea
de convertir
l'edifici actual
de l'autoritat portuària
en un hotel,
en un hotel
de cert luxe
o de luxe,
en fi.
Com estan les negociacions
amb el grup de Dubai?
Doncs torni-me a preguntar
això per les mateixes dates
del 2010.
Què li diré?
Hem d'esperar un any.
Està tot aturat.
Estem en el mateix.
Jo no diria
que està tot aturat
però la situació
econòmica
és de retracció.
Per tant,
la gent
no estem en aquell moment
per emprendre
iniciatives noves.
Grans projectes
de despesa
d'aquí tipus de despeses
no que estem en aquell moment
destinant tots
molts recursos
a consolidar
l'economia.
Sona el telèfon mòbil?
Sí.
Perdoneu
que no m'havia donat compte
que el portava en Joan.
Per tant,
no hi ha cap novetat
sobre el tema
de l'hotel?
No.
Jo crec que en aquell moment
vostè m'ho preguntarà
després
però ja m'avanço
en el que em preguntarà.
Nosaltres en aquell moment
al Port
el que hem de fer
és consolidar
tot el que tenim
el 2009,
millorar les nostres instal·lacions,
ajudar els nostres empresaris
a passar aquest mal any
i invertir.
És un tema
molt important.
Després, si vol,
ja en parlarem
de quin nivell d'inversió
i tal,
però sobretot
que el nostre teixit empresarial
sobrevisqui
d'una manera raonable
perquè el 2010,
no sé si serà al començament
o al final
o a la meitat,
però quan sigui
tinguem les bases
per continuar funcionant
d'una manera
com hem fet
en els últims anys.
les inversions anunciades
per aquest 2009
es mantenen
o hi ha algun canvi?
No,
nosaltres mantenim
les inversions.
Pensen que entre
el 2008-2009
hem reajustat
les inversions,
però volem invertir
100 milions d'euros.
2008-2009.
Ho podrem fer o no?
Jo crec que dependerà més
de la nostra capacitat
de gestió.
Com a mínim,
seran 80 milions.
Pensen que l'any passat
va fer 34,
però en aquest moment
estem parlant
que nosaltres
voldríem fer
mínim 60 milions,
màxim 80 milions d'euros.
Són molts diners.
Això ens permet
fer aquesta inversió
com a conseqüència
que nosaltres
no som com aquells
que en els anys
de guanyar diners
se'ls gastaven tots,
sinó que nosaltres,
per entendre'ns,
perquè ens entengui la gent,
hem estalviat.
Sí, hem estalviat.
Tenim els diners
per poder fer
aquesta inversió,
però són diners d'estalvi,
no de l'activitat d'enguany.
I, doncs,
els que hem estalviat
ara poden fer
més coses
de les que feien abans.
Ens haurem d'endeutar també,
perquè no tenim prou
amb els diners
que hem estalviat,
ens haurem d'endeutar,
anirem al banc
a buscar diners,
tenim possibilitats
que se les donin,
no sé,
tenim entitats
que ja ens han dit
que hi ha cap problema
i pensem
que a final d'any
podrem justificar
aquests 80,
100,
mínim 80 milions
en dos anys
i màxim 100.
Insisteixo
que alguna ja estan fetes
l'any passat,
el 34.
Per nosaltres,
en guany,
60 o 80 milions farem.
I de totes les inversions
previstes,
quina una o dues
que concediria
especialment estratègiques
i importants pel port?
Bé,
la més estratègica
és la que estem fent
en dues fases,
que és la fer el 2008
i la farem també
el 2009,
pensi que d'aquests
80 milions d'euros
d'enguany,
35 són de l'ampliació
de la terminal
de contenedors.
Jo en aquell moment
puc dir-los que,
ahir li comentava
a un col·lega també
de la premsa,
en aquell moment
el port,
allò que es diu vulgarment,
està pata s'arriba.
O sigui,
avui són centenars
les persones
que estan treballant
amb obra dintre del port,
des de vials,
instal·lacions elèctriques,
etcètera.
Doncs devem ser,
i no és per pedanteria,
però devem ser
en aquell moment
l'empresa
que té més activitat
constructora
dintre d'un recinte.
Bé,
aquesta obra,
la terminal
de contenedors,
és la més important,
no només per la quantia,
sinó perquè ens facilitarà
tenir una instal·lació
supermoderna
que el 2011
estarà plenament operativa
i farà que els grans
vaixells que ara venen,
però que encara vindran més,
puguin atracar el nostre port
i puguin ajudar
al foment de l'economia
de la nostra regió,
que és el que es tracta.
Contenedors
és la paraula clau,
és la peça,
és l'objectiu,
és la línia estratègica
del futur,
del port,
com a mínim
en els pròxims anys?
No,
és,
dic que no,
no,
és una d'elles.
Una,
no l'única.
No,
no és l'única
perquè nosaltres som un port
que no podem renunciar
al que som.
en aquell moment
nosaltres,
la nostra història
és que som un port granaler,
som un port serialista,
som un port energètic,
som un port
de la indústria química,
o sigui,
no el 40,
més del 40%
del nostre tràfic
té a veure
amb la indústria química.
Doncs,
nosaltres som tot això
i a més necessitàvem
ser també
un port
que tingués
alguna incidència
en el món dels contenedors.
Doncs,
ho hem aconseguit.
El que no podem fer
és que només mirem
els contenedors
i perdem de vista
l'altre tipus de tràfics.
Sí que és veritat,
que el 2009
ens està ajudant
a superar
la situació actual
els contenedors,
perquè com ha hagut
una davallada important
d'altres tipus de tràfics,
els contenedors
són un tràfic nou
que no teníem
el 2008
i que ha començat
el 2009.
Però també cal dir
que
no intentant
transmetre
un missatge
de pessimisme,
sinó tot el contrari,
el tràfic mundial
també ha tingut
una baixada
notable.
l'avantatge
i la maldat
d'aquesta crisi,
les dues coses,
és que,
com és a nivell mundial,
el que ha fet
és tota l'activitat mundial
baixar.
L'avantatge
que crec que tindrem
és que quan torni
a recuperar-se l'activitat
també es recuperarà
a nivell mundial
i per tant,
hem baixat tots,
tots hem anat per avall
i tots anirem per amunt.
Ja vam conèixer
al seu moment
les Hades del 2008,
avui som a 11 de març
del 2009,
les Hades que segur
que deu tenir
dels dos primers mesos
de l'any,
què li diuen?
Doncs que viurem
un any
de muntanya russa.
Ah,
això què vol dir?
Bé,
ho està muntat
a les muntanyes russes,
no?
Que hem tingut
un mes de genevò
i un febrer dolent?
Que de cop i volta
estàs dalt,
de cop i volta
estàs baix
amb un cert vertigen,
o sigui,
que de cop i volta
estàs a la plana,
o sigui,
que tornes a pujar
d'una manera tremenda
i el que és important
és quan baixes
que estiguis.
Quan baixes
de la muntanya russa
està seré
de dir
on estic,
no?
Viurem un any
d'incerteses,
nosaltres hem tingut
un gener dolent,
un febrer de por,
un març
que no sabem.
El que estic
transmetent és així,
és un any
de muntanya russa.
Però el nas
que li diu
al final de l'any
que serà pitjor
que el 2008?
Això és segur.
El 2009
serà un any
de grans dificultats
i això
segur,
el gener
va ser molt pitjor
que el gener
de l'any passat,
o sigui,
el gener s'ha produït
un efecte
a nivell mundial,
parlo des del punt de vista
de transformarítim
a nivell mundial,
és que el gener
ha sigut un desastre.
El febrer
hem tornat a créixer tots,
o sigui,
però a créixer
vol dir
no sobre dates
d'aquest moment
d'abans.
O sigui,
nosaltres al final
jo el que he donat instruccions
és que deixem les dades
al 2008,
2007,
deixem les dades
perquè si no
això és terrible
perquè si no
podem caure
allò de la muntanya russa
ens pot agafar
una depressió,
no?
Nosaltres hem fet
un pressupost,
hem fet
unes inversions,
hem fet uns objectius
que és que cada més
hem de fer,
per anar bé
hauríem de fer
dos milions i mig
de tonelades.
Dos milions i mig
de tonelades
són 30 milions
de tonelades
a l'any,
eh?
la meva preocupació
és posar
aquesta línia
de dos milions i mig
i cada mes
veure si estem
per damunt o per avall.
I aquest és el nostre objectiu,
eh?
I de moment
el gener i el febrer
estem per damunt?
Estem empatats.
Empatats.
Un per sota,
el gener clarament
i un per dalt.
I un per dalt.
Li anirem preguntant.
De moment és un partit
amb empat a un.
Però veu com li dic
que és una muntanya russa?
Amb poca fluctuació,
sí,
però el gener del 2000
hi ha...
el novembre del 2008
hi ha moltes
moltes zones portuàries
del món
que van començar a notar
el gener
és com si no s'haguessin
recuperat de la festa.
O sigui,
el febrer s'hem recuperat,
no?
Però ja és a dir,
ja no ens tornarem
a nivell estadístic
on ben menys
i hem de comparar-nos
però la nostra
línia de decisió
és aquesta línia
dels dos milions
i mig de tonelades
que tot el que
estigui per dalt
doncs ens assegurar
unes inversions
pel 2010,
2011,
etcètera,
i el que estigui per sota
ens obliga
doncs a reconduir
les previsions
i esperant
que,
com es diu vulgarment,
esperant
que es campi
sol no es camparà,
hem d'ajudar tots
i nosaltres en aquest sentit
doncs,
reitero el tema
de les inversions,
estem ajudant
primer
a mantenir
una activitat
constructora important
i després hi ha
un altre tema
també important,
estem ajudant,
fa pocs dies
ens vam reunir
amb les empreses
estimadores
per a veure
què podem fer
per pal·liar una mica
ajudar que la gent
tingui menys problemes
de tesoreria,
vam congelar
les tarifes
dels baixeis
i de la mercaderia,
estem fent
tot el que podem
perquè les nostres empreses
també puguin passar
aquest any
de transició
de la millor manera possible
però no li amago
que serà un any
de dificultats.
Mesures anticristi.
Dues coses molt concretes
per acabar.
El trasllat de les oficines
a l'autoritat portuària
es manté el calendari
que havia previst
a cara a l'estiu?
Els calendaris ja no...
No li agraden, no?
No, no, sí, sí,
però jo ja sap
que li dic a jo
els calendaris
és un calendari
com els vols
dels aeroports
aproximats, no?
O sigui, és a dir,
ara, si vostè es dona compte
en aquest país
l'únic que funciona
a l'hora
de transport
és l'AVE.
Els aeroports
em fa molta gràcia
perquè els horaris
són orientatius.
Per tant,
en el calendari
també és orientatiu.
La meva idea
és que puguem marxar
a final d'any
que comencem
l'any nou
al nou edifici.
Si ho tingués
ara que firmar
doncs li diria
escolta,
és orientatiu.
Però la nostra idea
és que puguem marxar
cap allà
a final d'aquest any.
Les reformes
que cal fer
jo crec que les començarem
a fer
no més enllà
de dos mesos.
Les reformes
a les noves oficines
que són relativament
poc importats.
No hi ha salò d'actes,
per exemple,
no hi ha cafeteria,
haurem de fer
a la cafeteria.
Però no es toca
a l'edifici
a l'independència.
I per acabar,
un clàssic.
El Moll de Costa
i el Passeig
a la Independència,
les obres van al ritme
adequat?
Les tindrem,
això sí,
per l'estiu?
Aquesta ja sap
que és una obra
d'aquelles també
que vostè i jo
sempre parlem
del calendari.
Sí,
per això ja li dic
que és una pregunta clàssica.
No sé quin calendari
li vaig dir,
però l'últim
la vaig encertar.
L'últim dia
que va venir
començaven les obres
al Moll de Costa.
Sí,
que li vaig dir
avui han començat.
Han passat pràcticament
dos mesos
o dos mesos ja,
van al seu ritme,
calcula...
L'obra va bé,
l'obra va bé,
jo espero que abans
que comenci la calor,
no,
no,
perquè la calor
pot començar
aquest cap de setmana,
abans de l'estiu
aquest tema
estigui resol.
Sobretot aquesta zona,
l'altre dia
vaig preguntar
i a més vaig anar a veure,
no hem començat,
si no és que hem començat
aquesta setmana,
no hem començat encara
pel Passeig de la Independència
perquè jo crec
que el primer
que cal fer
i crec que és correcte,
és fer tota la part
més urbana
que és la zona
aquesta del moll de Costa
perquè és el que tenim
doncs accés al Serrallo
o a algun restaurant,
etcètera.
Molt bé,
doncs així acabem
aquest repàs a l'actualitat
del Port de Tarraona
que avui hem fet
amb el seu president
Josep Anton Burgessé.
Una vegada més,
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els oients
de Tarraona Ràdio.
Que vagi molt bé,
fins la propera.
Moltes gràcies.
Bon dia.