Les 12 del migdia, en gairebé ja 10 minuts matí de Tarragona Ràdio,
més de 700 entitats enrebrant enguany una aportació econòmica
a través del programa Tu Ajudes de Caixa a Tarragona.
Per parlar-ne dels detalls d'aquesta tercera edició de la convocatòria,
ens acompanya el director de l'Obre Social de Caixa a Tarragona,
Javier Basmià.
Molt bon dia.
Benvingut i saludem Miquel Javaloi,
és delegat de Fanoc a Tarragona,
l'entitat local que ha rebut més vots
per part dels clients de l'entitat d'estalvis.
Miquel, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Encantats de saludar-te
i, sortosament, sempre ho fem per motius positius,
per la festa de la solidaritat
i perquè, doncs ara, com acabem de dir,
heu estat els més embutats.
Javier Bas, aquí tenim una informació que ens has portat de darrera hora
que diu 61.303 clients han votat a Tu Ajudes 2009.
Expliquem aquesta campanya,
per a aquells que no siguin clients de Caixa a Tarragona,
que també hi ha alguns,
en què consistia, quin va ser el punt de partida,
perquè ja estem a la tercera edició.
De què estem parlant?
Estem parlant d'una línia de col·laboració
de Caixa a Tarragona-Obre Social
amb les entitats del territori.
És a dir, col·laborar econòmicament
des de l'Obre Social amb entitats.
Això no és cap novetat.
Això, en general, ho fem totes les Caixes d'estalvis.
I nosaltres fa molts anys que ho estem fent.
La novetat
i la característica principal del programa Tu Ajudes
que fem des de fa tres anys
és que són els clients de Caixa a Tarragona
els qui decideixen com es distribueixen
aquests recursos econòmics.
I ho fan a través d'un procés de votació.
Durant els mesos de març i abril
estan cridats a votar
a través de les oficines,
a través dels Caixes automàtics,
a través de la pàgina d'internet,
de l'oficina d'internet de Caixa a Tarragona.
I, entre tots els projectes presentats,
més de 700 aquest any,
assignen els seus vots.
Aquest any ho han fet 61.303 clients,
que és una candidat molt important
i que multiplica gairebé per 5
la que hi va haver l'any passat.
Voten projectes i entitats
que són les mateixes entitats
les que s'han inscrit prèviament
a ser candidates.
Sí, sí.
Evidentment, hi ha una primera fase
que és la que correspon a les entitats,
que això es fa a desembre i gener,
que és que convidem les entitats
a presentar el seu projecte,
d'acord amb unes bases.
Ho han fet 716 entitats
i això són els que es van sotmetre
a aquests projectes
a la consideració dels clients.
Per tant, hi ha una primera fase
que correspon a les entitats,
en què també hi ha hagut
un augment molt important.
L'any passat eren 452
i aquest any 716.
Sembla que és un 60% d'augment.
I després hi ha la fase
de la votació
per part dels clients,
que és el que estàvem comentant.
Cal, miris, però no miris.
D'acord, és evident,
però dius
jo vull donar suport,
jo vull oferir la meva solidaritat,
però trio jo
a qui vull donar suport.
No vull que triïn nosaltres
amb els meus diners, segurament.
Doncs aquesta és la filosofia
i la pedra angular
per la qual fa 3 anys
els òrgans de Govern
de Caixa Tarragona
van decidir apostar
per aquesta forma.
Què és l'obra social?
O de qui és l'obra social?
O qui fa possible l'obra social?
Doncs en definitiva, al final,
qui l'acaben fent possible
són els clients de Caixa Tarragona.
Perquè els clients de Caixa Tarragona
són els que permeten a l'entitat
generar un benefici econòmic.
I una part d'aquest benefici econòmic
és el que canalitza recursos
a l'obra social.
Per tant, fem participar.
Siguem transparents per un costat
i fem participar
d'una manera molt democràtica
i oberta als clients
que són la veritable clau de volta
de l'obra social en les decisions.
A més, poden participar
en diferents grups de projectes,
diferents àmbits.
Integració social, dependència, cultura,
educació i investigació,
patrimoni i medi ambient,
temps lliure i esport i gent gran.
Integració social i dependència
continuen sent els àmbits més votats, no?
Sí, s'ha confirmat la tendència
dels dos anys anteriors.
Aquests dos àmbits,
de fet, aquests set àmbits
que acabes d'anomenar
és una manera d'enquadrar els projectes.
És a dir, els...
I per facilitar també la votació, no?
Però la votació és...
els projectes concrets,
el projecte de l'entitat tal,
de l'entitat qual.
Es podrien triar entre un, dos o tres projectes.
És a dir, que hi ha qui podia assignar tots els seus vots
a uns al projecte
o es podia dividir entre dos o dividir entre tres.
O, si no, alternativament,
es donava l'opció de votar-los a tots,
és a dir, distribuir els seus vots
entre tots els projectes presentats.
La veritat és que la immensa majoria de clients
el que fan és triar,
buscar un, dos o tres projectes.
És a dir, saben ben bé què és el que busquen
i allà on assignen els seus vots.
però pel que estaves comentant,
els projectes d'integració social i de dependència,
és a dir, molt clarament socials,
continua i es confirma la tendència dels anys anteriors.
En aquesta ocasió s'han emportat el 41,
entre aquests dos àmbits,
el 41% dels vots,
cosa que vol dir el 41% de l'import,
que per cert, globalment,
aquest any és de 1.750.000 euros,
amb un augment del 25% respecte de l'any anterior,
i tenint en compte que el pressupost global
de l'obra social s'ha mantingut
i, en canvi, el de programa Tu Ajudes
l'hem augmentat un 25%,
vol dir que està guanyant força dintre de l'obra social,
està guanyant pes el programa Tu Ajudes.
I això respon a aquesta voluntat que et deia abans
de creure fermament en la transparència
i en els valors d'aquest programa Tu Ajudes.
En aquests moments, el programa Tu Ajudes
representa ja gairebé una quarta part
de tot el pressupost global de l'obra social i creixent.
Hi ha un altre aspecte positiu
i és que això demostra el coneixement
que una part de la societat té
del seu propi teixit associatiu i de les entitats,
perquè, a veure,
si tu m'atorgues el teu vot,
en aquest cas a la FANOC,
és perquè saps i coneixes la tasca que fa la FANOC.
I heu estat l'entitat més votada?
Sí, en l'àmbit de Tarragona, sí.
Però m'has dit que et mostrava sorprès,
que ja l'any passat que vau rebre molts vots,
també ets sorprès.
Sí, realment, sí, sí,
per mi, per nosaltres és una sorpresa,
perquè no som conscients realment d'aquest coneixement
que té la societat.
I llavors, clar,
veure aquests resultats
i la quantitat de gent que participa
i la quantitat de vots que hem rebut, realment.
Perquè vosaltres, soroll,
només feu un cop l'any per posar-nos la gorra i poc més.
Sí, fem una campanya.
Després feu una tasca molt silenciosa.
Després és la tasca del dia a dia, efectivament.
I això, què suposarà, aquest ajut,
per a vosaltres com a entitat?
Mira, nosaltres tenim una sèrie de projectes
que són projectes globals de l'associació.
A nivell de tot Catalunya.
Sí, i en aquest cas de Tarragona.
De Tarragona.
O sigui, ja, bàsicament,
nosaltres tenim els nostres projectes
que fem aquí a Tarragona,
que és el tema del voluntariat a domicili,
el tema de la psicosocial, psicopedagògic,
el tema del lleure, cap a les famílies,
que tot això és d'àmbit aquí, local,
a nivell de la província de Tarragona.
Després hi ha un altre projecte gran
que es fa a Barcelona,
però que ens afecta directament a nosaltres,
que és la casa d'acollida dels xuclis.
Com comentàvem abans,
que la setmana que ve es fa l'acte de la primera pedra.
És una casa, és un edifici que està a Barcelona,
a prop de l'hospital,
però que realment els beneficiaris d'aquesta acció
són les famílies desplaçades de fora de Barcelona,
entre elles les de Tarragona.
De quantes places tindrà aquesta casa?
Aquesta casa és un projecte de fer...
És una residència,
és un tipus de...
Com aquestes...
Amb uns pisos compartits,
i serveis compartits amb individualitats...
Exacte, serveis compartits,
hi ha uns espais privats,
una mena d'apartaments,
que seran uns 25 apartaments.
El projecte s'ha refet,
va haver primer un projecte en què...
Bueno, va fer un equip d'arquitectes
que hi havia la vessant més arquitectònica,
potser més de cara a vista a fora,
però que reduïa la capacitat.
I ara s'ha refet el projecte
per augmentar la capacitat de famílies
i, en principi, està previst a dir, sí.
Doncs és una bona cosa, eh?
El coneixement que té la societat,
perquè aquí també teniu la relació
dels projectes més votats
i surten altres entitats
que algunes ja són més que conegudes.
Clar, l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral,
la muntanyeta,
amb la quantitat d'activitats que fan
i que es mouen...
Però després hi ha altres entitats
que potser no són tan conegudes
i que també han rebotat el suport
dels clients de Caixa Tarragona.
Amb 700 entitats,
doncs hi ha, evidentment,
moltes realitats,
algunes de molt conegudes en general,
altres potser no tan conegudes en general,
però molt conegudes en clau local,
és a dir que...
aquí perquè en aquest full
i a la pàgina web
hi ha la informació més genèrica,
tot i que a la pàgina web hi ha tot,
hi ha els resultats de tots els projectes.
però si després...
Sí, sí, hi ha els diners que rebrà cada entitat,
que tot està ben especificat.
El número de vots que ha rebut,
els diners que rebrà...
Sí, sí.
I s'observen, com és normal,
què és el que veiem que ha passat
en les preferències dels clients.
Una cosa ja l'hem comentat,
decantació cap a projectes de caràcter social.
També hi ha un altre factor,
decantació cap a projectes de proximitat,
és a dir,
de les entitats més pròximes al seu territori.
En ciutats grans potser això queda una mica més diluït,
però en poblacions mitjanes,
poblacions petites,
es veu clarament
i s'observa com els projectes presentats
per entitats d'aquella població
han tingut,
en l'àmbit d'aquella població naturalment,
un bon suport.
Bé, doncs és la voluntat també dels nostres clients
de donar suport enlloc que els hi és més pròxim.
Això que diu esteu, un exemple claríssim.
I agafem un àlatser.
La Fundació Casal dels Avis del Forja,
un programa que aborda un sistema de localització
de la gent gran
o d'un alberc d'animals de Camarles
que fan el projecte Jaios,
que és aquest tema d'acompanyament d'animals
amb persones grans, gossos sobretot,
per tant,
absolutament lligat al territori.
I d'altres que sorprenen,
perquè de patrimoni i medi ambient
hi ha l'agrupació excursionista del Canà
amb el tema del rescat de l'Himèl·laïa
amb dissortament del cos de Rafa Guillén,
també amb moltíssims vots.
Per tant, dius, home,
la diversitat i on la gent té els seus interessos
és molt variada.
De fet, aquest projecte que ara comentes
de l'agrupació excursionista del Canà
és el que globalment ha tingut més suport
de tota la convocatòria de tu ajudes.
I és un projecte realment molt singular,
per desgràcia,
perquè responen unes característiques molt concretes,
però crec que aquest projecte
va tenir la capacitat d'influir
no només en l'àmbit,
potser no només del Canà,
o del Montsià,
o de les Terres de l'Ibre,
sinó de tot arreu,
perquè el gallet de vots que ha rebut
no s'explica només per l'àmbit
no local ni comarcal,
sinó per de tot arreu.
Aquí veiem, per exemple,
el Parelló,
el centre d'esports del Parelló,
supressió de barreres arquitectòniques al Casal.
És una realitat molt directa,
no?, de les necessitats que tenen les comunitats
a l'hora de presentar aquest projecte.
Generalment, entitats com a FANOC
i podrien ser d'altres.
Lògicament,
les famílies que esteu davant,
doncs,
teniu unes despeses
per mantenir la pròpia entitat,
però també, lògicament,
doncs,
busqueu el recolzament econòmic
d'institucions d'una banda,
però també entitats.
Aquesta és una fórmula,
jo m'imagino que fórmules com aquestes
de Caixa Tarragona
és diferent a totes les altres
que feu servir,
que és més allà
presentar, doncs,
una miqueta la vostra petició
i esperar que respongui
o l'entitat o l'administració de torn, no?
Sí, a nivell de les administracions,
hi ha tota una sèrie de subvencions,
però, evidentment,
programes com aquest de Caixa Tarragona,
no?,
i amb aquest,
aquesta vessant que té
de què són els propis ciutadans,
els propis clients de Caixa,
els que decideixen,
jo crec que té un valor afegit
molt especial, no?,
i que dóna potser més valor, no?,
encara a aquest tipus d'ajudes, no?,
però, evidentment,
si has de comptar
amb les administracions,
amb l'Estat,
sí, sí,
perquè són aquest tipus de coses,
no?,
és,
ofereixes uns serveis
que, en principi,
haurien d'estar coberts, no?,
són necessitats bàsiques
de les famílies,
en aquest cas,
dels nens amb càncer
o de qualsevol altres entitats, no?,
i que no estan coberts, no?,
llavors,
la població civil
la que s'ha de mobilitzar
i s'ha de buscar els recursos, no?
La raó que es creïn,
normalment,
davant de,
sobretot,
a temes relacionats amb malalties,
pensem a càncer infantil,
Alzheimer,
o altre tipus de malalties,
algunes d'elles cròniques,
és justament que
les administracions
no cobreixen
les expectatives
i les necessitats,
doncs són les famílies
que s'han de mobilitzar.
En aquest sentit,
no només treballeu,
i em permetrà,
ja,
aprofitant que està aquí el Miquel,
també treballeu des de fa temps
en tota una sèrie
de reformes legals,
des d'aquest punt de vista.
Sí, sí.
El període que els vostres fills
o filles estan malalts
són períodes molt llars,
heu d'abandonar
el lloc de treball,
de legislació laboral,
que permeti que pugueu
continuar visquent,
econòmicament parlant,
no?
Com està aquest tema?
No està contemplat,
no està contemplat encara
que els pares puguin
gaudir d'una baixa,
una baixa laboral, no?
Evidentment,
les malalties,
els tractaments
duren 3, 4, 5 mesos,
en el millor dels casos, no?
I és un temps
que el nen està ingressat
a l'hospital,
en el cas nostre de Tarragona
els tractaments
es fan com molt a prop
a Barcelona,
amb la qual
t'has de desplaçar,
viure allà, no?
I clar,
això laboralment
afecta de ple
la família, no?
I econòmicament,
deixes de percebre
un salari.
En el sentit laboral,
en el sentit econòmic, no?
I clar,
si deixes de treballar,
deixes de cobrar, no?
I hi ha tota una sèrie
de pressions, no?
D'accions que s'estan fent
per intentar canviar
la legislació
i que contempla
aquestes baixes laborals
per atendre
un nen
o un familiar malalt, no?
La tasca no només
es fa en el sentit material,
d'aquest suport material,
sinó també, doncs,
intentar que hi hagi
un canvi de mentalitat
i un canvi legislatiu,
fins i tot, no?
Sí, que no és fàcil,
sembla que és una cosa
de sentit comú,
però costa, costa moure...
O moure la maquinària.
La maquinària, sí, sí.
Institucional,
és molt complicat.
Javier, per què no expliquem...
Jo he esmentat el un
i soc molt desendreçada
parlant d'aquestes coses,
però per què no comentem
una miqueta els 10 projectes
més votats?
Perquè crec que faríem
el perfil així més complet, no?
De l'interès dels clients
d'aquesta Tarragona.
Sí, el més votat
ja l'hem esmentat,
és aquest de l'Agrupació
Excursivista del Canà,
de l'operació de rescat
del cos de l'alpinista
Rafa Guillén,
que ara fa un any més o menys
va morir a la cordillera
de l'Himèlaia.
El segon és el presentat
per l'Associació d'Alzheimer
de Reus i Baix Camp,
que l'any passat
va ser el més votat.
Ah, sí?
Sí.
I de fet,
una mica les primeres posicions
s'han repetit,
però amb la salvetat
que ha entrat per dalt
aquest que comentava.
Això és com la lliga,
que sempre es mantenen...
Ui, que he dit,
que he dit avui la lliga.
Això jo crec que dona idea
de la consistència,
de la voluntat que hi ha darrere.
És a dir,
perquè si d'un any per un altre
les coses canviessin
blanc i negre,
també et podries plantejar
si què ha passat, no?
Per tant,
que hi hagi una certa coherència
també és normal.
Aquest projecte
de l'Associació d'Alzheimer
de Reus
és per donar serveis
bàsicament a malalts
d'Alzheimer,
en aquest cas a Reus.
Que després en trobem
d'altres associacions d'Alzheimer
aquí a Tarragona
o en altres llocs.
El tercer és el de la Fanoc,
que ja en venim comentant.
El quart és el de la Lliga
contra el càncer
de les comarques de Tarragona
i Terres de l'Ebre.
Que és,
de fet,
ells el van presentar
perquè l'àmbit
en el qual s'enquadra
el projecte
és una decisió
de la pròpia entitat.
I així és com la Fanoc,
el projecte
que està relacionat
amb assistència a nens
amb càncer,
es va enquadrar
sota l'àmbit de dependència,
el de la Lliga,
que també treballa
en temes de càncer,
es va enquadrar
en l'àmbit
d'educació i investigació.
Perquè és un projecte
de divulgació,
ells el van considerar
que primava
aquesta qüestió.
Prevenció.
Divulgar,
o sigui,
fer campanyes informatives
contra l'obesitat
com a factor
preventiu
del càncer.
Clar.
Després trobem
un projecte
de l'Associació
de Famílies
en Disminuïts Psíquics
del Montsià,
més coneguda com a PASA,
és a dir,
una associació
que treballa
amb persones
en disminució psíquica,
l'Associació
de Familiars
de Malalts
d'Alzheimer
de Tarragona,
també molt ben situada,
l'Associació
de la Muntanyeta,
en Setellop,
que en aquest cas,
després trobem
una associació
que treballa
amb discapacitats psíquics
de Mora d'Ebre,
el que comentàvem
del fenomen local,
és a dir,
home,
que les entitats
de Tarragona,
de Reus,
o més generalistes
tinguin més suport,
doncs,
és, diguem-ne,
d'alguna manera normal,
perquè tenen
la seva relació,
el seu coneixement
és general,
però després trobes,
Mora d'Ebre,
és una població mitjana,
doncs amb un molt bon resultat.
On estem parlant
de 260.000,
167 vots, eh?
Sí, sí.
Perquè són molts vots, eh?
Són molts.
L'Associació Espanyola
contra el Càncer,
també ha quedat
en novena posició,
i el desè,
una altra vegada
en clau local,
l'Associació
de Pares d'Alumnes
del Col·legi
del Pla de Santa Maria.
Heu notat
increment d'enpas, no?
Sí, sí.
Sembla que siguin
entitats
que no hagin d'adoptar
programes així,
des de fora,
i...
Bé,
doncs ho fan.
de fet ho fan
des del primer any,
però aquest any
hem notat
un augment.
Bé,
és la preocupació
dels pares i mares
d'alumnes
per aconseguir recursos
que bé,
potser haurien de venir
des d'un altre punt de vista,
des del sistema,
però com que no venen,
evidentment,
no estem parlant
de contractar mestres,
o de contractar,
no sé,
material docent,
que això ja
ho he parlat.
Són projectes concrets,
sempre.
Mira,
per exemple,
és en part
el cas
d'aquest
del Pla de Santa Maria
i de molts altres,
és crear aules
amb equipaments
multimèdia,
ara sempre
molt de moda
la pissarra digital,
que és una mena
de...
un híbrid
entre una pissarra
i un ordinador
que permet
pintar la pissarra
però que d'això
es queda emmagatzemat
a l'ordinador.
Bé,
doncs és un equipament
que d'entrada
les escoles no tenen
però que consideren
molt adequat
i aleshores són les ampes
les que es comprometen
a aconseguir aquests recursos.
O els aporten
si tenen capacitat
o els busquen.
Tot aquest lliurament
s'escenifica d'alguna manera
o diguem-ne
que es fa per línia interna
i a cada entitat
se li fa arribar
la quantitat econòmica
que se li atorga?
Sí,
s'ha previst fer
uns actes públics
de reconeixement
a les entitats
i de lliurament de...
Perquè ara en cadascuna
de les entitats
s'estableix un conveni
de col·laboració
entre l'entitat
i Caixa Tarragona.
És a dir, no la setmana vinent
sinó la següent,
una sèrie d'actes
descentralitzats territorialment
per facilitar
l'assistència de les entitats.
Es convoquen
a cada acte,
per exemple,
el d'aquí de Tarragona
serà el dilluns,
dia 8.
I aquí es convoquen
les entitats del Tarragonès,
del Baix Penedès
i les més pròximes
per fer el lliurament de conveni.
Després hi haurà
un acte a Reus,
un altre a Lleida també
i un altre a Tortosa
per tota la zona
de les Terres de l'Ebre.
I en aquest acte,
en aquests actes,
hi haurà
les entitats convidades
en els quals es lliurarà
el conveni
i també,
com vam fer l'any passat,
convidem
a una entitat
també
que treballa
en el món de la cooperació
però que és diferent
d'estil
a les que participen
a tu ajudes
perquè també aporti
la seva experiència.
Aquest any
l'entitat convidada
és la Fundació Vicente Ferrer
que treballa
com se sap
a la Índia
i que a més a més
va ser d'actualitat
per l'incident
de salut
que fa un parell de mesos
va tenir
el Vicente Ferrer.
Un representant
de l'entitat
vindrà
i explicarà
quina és la seva experiència
i la seva activitat.
I en aquest butllet informatiu
que ara comentava,
que es distribuirà
en les pròximes setmanes
entre tots els clients
i el públic en general,
hi ha una petita entrevista
a Vicente Ferrer
explicant la seva experiència.
Una entrevista
que s'havia realitzat
abans,
que ja havíem realitzat
via correu electrònic,
abans del 20 de març
que és la data
de l'incident
aquest de salut
però que es publica
igualment,
es fa constar
aquesta circumstància
perquè
semblaria una mica estrany.
D'un dels seus
més estrets col·laboradors
que estarà aquí
a la ciutat de Tarragona.
Això és com les falles?
Quan acaben de cremar
es torna a treballar
per les properes?
És un procés contínu
el programa
t'ho ajudes.
Sí,
de fet,
home,
no te podria dir
que demà ens hi posem
a la pròxima
perquè potser
ens cansarem una mica
però d'aquí quatre dies
les entitats
podran presentar...
Sí,
si tot va bé
si no hi ha res de nou
al mes de finals de novembre
o començament de desembre
hi ha d'haver
el període de presentació
de nous projectes
i d'això s'ha de preparar
ja immediatament
el tornat a l'estiu
com molt tard.
Miquel,
què teniu en cartera
l'associació?
Ara,
allò com m'he de...
En què invertireu
aquests diners
i d'altres que puguin arribar
si vols que t'ho pregunti
d'aquesta manera?
Però vaja,
les fites més importants
més properes
quines són com a entitat?
Sí,
una miqueta
continuar amb el dia a dia
perquè...
Que ja és molt?
Que ja és molt,
evidentment,
la malaltia continua ahí
i les necessitats
de les famílies
continuen les mateixes.
Ja et comentàvem abans,
la sèrie de programes
que mantenim oberts
que evidentment
són serveis
que gràcies
a aquest tipus d'ajudes
i a les altres que arriben
són totalment gratuïts
per les famílies
i després
aquesta cosa important
que també comentàvem,
l'engegar a aquest projecte
de la casa d'acollida
a Barcelona,
la casa dels xuclis
que la setmana que ve
el dijous
està previst la primera pedra.
I ja ens han posat
la gorra en guany
o l'hem de posar?
No,
la posarem al novembre.
Al novembre,
no calla digui,
jo m'estava aquí cal
quan era després de l'estiu.
La posarem al novembre
i després farem
un canvi de dates
d'acord amb el Port Aventura
que es cedeix
a les instal·lacions,
està previst
que de cara a l'altre any
canvia de dates
i es faci cap al maig.
A l'estiu,
no,
perquè no hi ha qui posi
els peus allà
amb gorra o sense,
per tant,
millor que...
La primavera...
Primavera tardor
és una bona,
una època
per posar-se la gorra.
Moltíssimes gràcies
i enhorabona
a Miquel Javaló
i delegat de la Fanoca a Tarragona
i naturalment gràcies
també per acompanyar-nos avui
i Javier Basque
és el director
de l'Obre Social
de Caixa a Tarragona.
Enhorabona
a tots els clients
que han votat aquests projectes.
Sí,
i sobretot cal agrair
a les entitats
i als clients
que són els que realment
fan possible
que existeixi això.
Moltíssimes gràcies,
bon dia.
Gràcies.
Gràcies.