.
10 minuts a les 12 del migdia,
anem cap a la plaça de la Font un any més,
dimarts de carnaval, s'ha plantat la bota
i d'aquí una estoneta, si no s'ha fet,
s'ha de presentar el ninot i la ninota.
Fins a la plaça de la Font s'ha desplaçat,
com era normal, Joan Maria Bertran, Jordi Sorinyac,
bon dia, Jordi.
Hola, bon dia, Yolanda.
A veure, la bota ja s'ha plantat?
La bota està plantada.
Mira, i et puc dir que apuntis un telèfon?
A veure, sí, sí, i tant.
És el 977 29 61 00.
I això de qui és?
Doncs, home, jo, si no feia la memòria,
crec que és el telèfon de l'Ajuntament de Tarragona.
Ah, sí?
Però, clar, és que més que retduco perquè diu que es ven.
Aquí la bota diu que es ven.
Que es ven l'Ajuntament?
Sí, sí, sí, diu es ven, raó, Ajuntament.
Sí, en tot cas, però es ven l'Ajuntament o la bota?
Escolta'm, mira, deixa'm-ho preguntar a la persona,
un dels responsables, els culpables,
no sé com presentar-lo, d'aquesta bota.
Ja podem dir que la bota, efectivament, està en crisi,
o està a la ciutat, l'Ajuntament, no ho sé.
Vaja, Pere Estadella, què tal, bon dia?
Hola, bon dia, què tal?
El Pere és el dissenyador, el creador de la bota, també, del ninot i la ninota que es presenten d'aquí uns instants.
Què és el que està en crisi?
Què és el que es ven?
Home, crec que ja sabem tots els moments que estem passant, no?
I una de les coses és que estem en crisi.
O està en crisi tot, perquè fins i tot el Carnaval està en crisi.
Vull dir, jo penso que moltes vegades les crisis aquestes ens ajuden a tindre més imaginació per poder fabricar coses.
La bota d'enguanya està segurament més despullada, d'acord?
Suposo que és això, com que falta caler, hem de tirar pel que tinguem,
i està embolicada amb aquesta xarxa típica de color taronja i holanda de les obres.
Vaja, tenim elements, es configuren elements de venda, de rebaixes...
Algun catàleg de cotxes, també?
No, catàleg de cotxes no, però potser falta la matrícula.
Sí, està prohibida perquè al costat, l'Urbana, també ha intervingut.
Ens trobem que per entrar a les obres de la bota tens que portar casco,
tens que portar una sèrie de botes, elements especials...
La Val Bancari ens falta, també.
I aleshores, clar, no hem pogut acabar-la.
La bota no s'ha pogut acabar, està mitja obra, mitja embastada,
les màscares estan sense pintar, no estan pintades,
però els falta donar una capa de pintura, no està tot per acabar.
Però escolta, vosaltres què feu, una sàtira o una fotografia?
De les coses.
Una sàtira fotogràfica.
En guany crec, vaja, d'entrada hem de dir que efectivament
és gairebé esquelètica, en el sentit,
perquè només veiem l'esqueleta, el que seria l'estructura de la bota.
Nosaltres, que ja tenim la sort de poder visitar-la,
doncs des de fa uns quants anys tenim certa perspectiva.
És l'any en què està més nua d'elements,
però no sé si dir-te que també és dels anys en què és més punyent, no?
Sí, bastant més punyent.
Ens va passar en el moment en què estàvem cobrir-la,
vam dir per què cobrir-la, perquè l'estructura en si ja és una estructura bastant interessant per veure-la,
i per tant vam pensar que l'estructura és interessant,
però, bueno, anem a buscar una altra manera que es llueixi tota la peça,
i, bueno, i parlant amb l'època que estem,
realment estem passant una crisi i fins i tot tots ens hem tingut que ajustar el cinturó.
A mi em preocupa perquè altres anys, clar,
que havien, per el tema dels vestits del Ninot i la Ninota,
que havien fet l'encàrrec del disseny als grans dissenyadors tipus Prada i tal,
jo no sé en guany com me'ls hauran vestit.
Mira, jo tinc una satisfacció molt gran,
perquè des de fa molts anys aquest any els personatges van de compte,
no van de qüestió brasilera...
Ah, mira!
No, sí, sí, hi ha una sorpresa,
perquè aquest any els dos personatges van de compte,
ja saps que jo no desballaré de què aniran.
Home, això forma part del ritual.
Exacte, però ja van vestits de personatges de compte
i, per tant, ha hagut un canvi,
ha hagut un canvi interessant, aquest canvi.
El que sí que puc dir-te és que fan petxoca,
jo tampoc no desballaré, com a mínim fins aquí uns minuts.
Clar, perquè després de les 12 ja sí que serà oficial, no?
Clar, després de les 12 ja ningú ens pot tocar el crustó,
a partir d'ara, si ho fem a gust sí,
però d'aquí uns minuts encara no.
Cossions més aviat formals.
Però sí que et puc dir que fan força petxoca, la veritat.
No estan veïts allò amb retalls ni pagats.
Vaja, els vestits tenen certa qualitat.
No sé si són d'Armand i d'Ugo o de qui són, però...
No, són de Jordina Ros,
que és la dissenyadora dels vestits dels ninots.
Jo recordo que va ser la Jordina que l'any passat ens deia
que no, no, és que això m'hem encarregat a grans dissenyadors.
I dic, home, enguany, la Cibeles i tot això no, eh?
No, Jordina ha agafat molta experiència en aquests anys,
ha anat a diferents salons d'aquests de la moda,
i aquest any ho presenta ella com a Jordina Ros.
Molt bé, la tenim de dissenyadora també.
La tenim de dissenyadora, sí.
Doncs com que hi ha crisi, potser m'encarreguem alguna mica de cosa, eh?
Si hem d'anar a algun casament o alguna cosa, no?
Interessant, eh?
Ara, justament, enguany ens hem vingut a viure cap aquí
i estem molt a prop.
Bé, doncs després, a banda del telèfon aquest de l'Ajuntament,
per cert, què es ven, l'Ajuntament o la vota?
En un principi es venen la vota.
Vull dir, si l'Ajuntament s'hi vol afegir,
vull dir, podem fer un pack.
Molt bé.
I demaneu molt per la vota.
Farem una subhassa,
hem de fer una subhassa allà de l'eBay per internet.
Sí, sí, subhassa per internet, jo crec que és el més.
Ara penjaré unes fotos
de diferents cantons que li he fet i ja veiem qui puja.
A veure quan estem dispensats a apagar.
Deixa'm, només per agafar una qüestió, Pere,
perquè tenim la sensació que el carnaval de Terrona,
dependent en quant de la crisi,
en què segurament els últims anys s'ha optat
per un model més espectacle,
més de coreografia,
més de comparsa de vestits més espectaculars,
segurament la vota és dels pocs elements
que any rere any aposta encara per aquesta sàtira,
per aquesta crítica.
No sé si us sentiu una miqueta com allò dels últims muicans.
No, no, no, gens.
Jo sempre penso que l'aposta la vaig fer en un principi,
i em continuo apostant fins ara.
De moment no m'han tocat el crostó.
Espero que no me'l toquin,
perquè el moment que me'l toquin
possiblement deixi de fer-ho.
Però penso que aquest punt àcid o crític
o fotogràfic, també, que ho deies tu,
penso que es té que mantindre,
perquè penso que és part de l'esperit del carnaval.
I això penso que per molts anys que passin
es té que tindre i jo aposto que això tornarà.
Doncs vaja, el pronòstic del Pere tornarà de moment.
Molt bé.
Fes la teva aposta, la deixem escrit,
fem una porra aposta,
a veure quan estem disposats a pagar pel carnaval.
I el dimarts vinent, d'aquí una setmana,
quan es cremi el ninot i la ninota,
el rei que no saltes i la bota,
m'anem a veure si algú ha pagat per ella.
Per cert, que Jordi,
està a punt de presentar-se,
m'imagino, el ninot, la ninota,
amb el rei i la reina concubina.
Si et sembla,
després de l'espai de l'Ipes,
tornem a l'Ajuntament?
Perfecte.
Ara, de moment,
el que anem és al nou estadi.
Em penso intentar contactar
amb Jordi Blanc per conèixer la darrera hora del futbol.
I fins ara, Jordi.