Tothom, qui sigui, sigui el seu procediment, la seva procedència, la seva classe social,
fins i tot el seu poder adquisitiu, pot tenir un paper de sequet i fonamental en el fet que ser llei.
En una colla castellera no hi ha classes socials. Tots som castellers.
El fet d'agradar-te els castells és fer el màxim per ells, pujar amb totes les ganes i amb força.
Us ho comentàvem ara fa un moment quan conversàvem amb els integrants dels xiquets del Serrallu,
el món casteller en aquest dia de festa, de les festes de Santa Tecla, té un protagonisme especial.
Avui es presenta també, a banda d'aquest llibre, a les 7 de la tarda al Caixa Fòrum, un DVD.
Es titula Castells de Babel. És un documental produït per l'empresa municipal de mitjans de comunicació
i que han elaborat Javier Luque i Albert Martínez, que ens acompanyen avui aquí a la setmana.
i aquí a l'estat de les festes. Javier, Albert, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguts. Castells de Babel, això ja dona alguna pista?
Dona alguna pista? I és que jo m'imagino que vosaltres heu incidit en un aspecte
que s'està parlant moltíssimament en els últims anys del món casteller
com una eina integradora de les noves cultures aquí a la nostra ciutat, no?
Sí, el que bàsicament hem fet és recollir una sèrie de testimonis reals d'immigrants de les colles castelleres
i d'intel·lectuals que n'han parlat i n'han estudiat el tema directament
i fer com una mena de col·laix. Aquest documental és una mena de mitja hora,
doncs fer un col·laix de quina és aquesta representativitat dels immigrants dins de les colles castelleres.
El documental de mitja hora, són moltíssimes hores de treball de camp, de feina, eh?
Uf!
Moltes!
Sí, de fet, això mitja hora ens ha donat moltíssima, moltíssima feina,
però realment el resultat, n'estem molt satisfets, per tant,
dius mitja hora de treball plasmat en un documental,
les hores de treball que hi poden haver darrere són increïbles,
però bueno, el resultat és bo, jo crec que són hores ben invertides.
Aquest aspecte amb el qual introduïm el tema ha estat emotiu de moltes tertúlies,
moltes converses, algun que altre llibre, aquesta eina integradora de les noves cultures
dins del món casteller, però és el primer documental en aquest format,
aquest tipus de treball audiovisual que es fa sobre el tema.
Jo no coneixia així cap altre, no?
El que sí que havíem vist és que potser en altres canals de televisió
sí que havíem fet reportatges de sis minuts, set minuts...
Reportatges periodístics.
Exacte, però el que és documental, una anàlisi a fons del tema, doncs no, no.
I per què us plantegeu prendre aquest aspecte del fenomen casteller i no pas un altre?
Bàsicament, no sé, la idea del documental pròpiament és allò...
Un dia preu les cerveses parlant i vam dir, ostres, doncs podríem mirar...
De fer algun documental, fer alguna cosa per no estar parats, no?
I parlant de temes com podria ser la immigració i un tema que és candent,
que avui en dia la immigració és el pal de cada dia, és molt present.
I un tema com és la tradició catalana, la cultura catalana,
sobretot com a cultura entesa, com a integradora,
que és una cultura que acull a l'immigrant,
vam veure, ostres, els castells, no sé,
el primer que associés, no, cultura catalana, castells,
i immigració, vam dir, donem un cop d'ull a veure com està això,
si realment hi ha immigrants, no hi ha immigrants,
com funciona, s'integra, no s'integra,
i va ser començar a parlar amb colles, parlar amb immigrants,
i bueno, fins ara.
Començar a començar, però clar, jo m'imagino la Sena,
això tots hem assistit i hem estat protagonistes d'una conversa,
d'una tertúlia al voltant d'un tema que ens interessa,
de plantejar un projecte d'entusiasmar-se,
sí, vinga, va, però ara posa-t'hi.
Clar, el que...
Això està molt bé, posa-t'hi.
Com vau començar a estructurar la feina,
quin plantejament vau fer, anem cap a totes les colles,
amb qui parlem, amb qui no parlem,
què ens registrem, què no?
Expliqueu-nos una miqueta el procés d'elaboració.
Vam començar bàsicament fent una estructura,
un projecte, no?
Vam escriure en un full
i els hi vam presentar, doncs,
a l'empresa municipal de mitjans.
I llavors, bueno, doncs,
en Josep Maria Bonet, doncs,
es va mostrar superentusiasmat,
molt entusiasmat amb el projecte,
i llavors, doncs, ens va comentar que endavant, no?
I llavors el que vam fer des d'aquell punt
va ser visitar cada una de les colles castelleres
d'aquí a Tarragona, sobretot,
que van ser els xiquets del Serrallo,
els Sant Ferri i Sant Pau,
i la vella i la jove, directament.
I llavors vam anar visitant cada colla
durant els assajos.
Què els va semblar la idea
quan els hi vau proposar?
Doncs...
Des d'aquest punt de vista de la immigració.
Home, el tema, comentàvem amb ell
que la pilota estava fent gran,
perquè era anar a la colla
i ens comentava, no,
doncs tenim aquest noi d'aquí
o aquesta noia d'allà,
i ens deia, hòstia, però és una idea,
no sé, és una idea que realment
pot ser bona,
i clar, ens anàvem allò engrescant,
engrescant al matí,
no, li vam presentar a Josep Maria,
Josep Maria, hòstia, doncs sí, endavant,
tira'm, tira'm endavant,
i s'anava fent gros, s'anava fent gros,
i això, anava a mirar colles per aquí,
anava a mirar també,
després ens vam desplaçar fins a Valls,
vam anar fins a Vilafranca també,
i vam començar a veure,
i això allò s'anava fent gran,
s'anava fent gran,
i vam dir, hem d'acotar una miqueta,
perquè com agafem totes les colles,
és que ens tirarem aquí tres anys
per fer el documental.
Hi ha un índex important d'immigrants
dins de les colles castelleres de la ciutat?
O és només simbòlic?
Home, en principi, el que sí,
bueno, vam entrevistar el sociòleg
de la coordinadora de colles castelleres d'aquí,
i llavors el que es diu Sergi Benedicta,
i ell està enduent a terme ara mateix un estudi
sobre aquesta incidència dels immigrants
dins de les colles,
i el que ens va comentar que si potser
la quantitat d'immigrants en els últims dos anys
no és significativa estadísticament
comparat amb el nombre d'immigrants novinguts
que hi ha aquí al país,
doncs el que sí que és cert
és que qualitativament els immigrants
que estan dins de les colles
sí que tenen accés a una xarxa social
que potser els costaria, doncs, no sé,
tres anys en crear, no directament,
i allà en qüestió de mesos,
per la pròpia característica
del que és una colla castellera, no?
La sensació que no hi ha classes socials,
que tothom lluita per un objectiu comú
i que és un esforç col·lectiu,
doncs s'integren ràpidament
dins del que és una xarxa social.
Heu parlat amb castellers, diguem-ne, autòctons,
i també heu parlat amb aquests castellers
vinguts de fora, no?
Sí, sí, sí, bueno, vam parlar...
Sí, de fet, la idea bàsica
que perseguíem el documental
era seguir una miqueta el dia a dia
d'aquesta gent,
per exemple, Anabel, la noia d'Equador,
seguir-la, doncs, des del dematí,
anant a escola, sortint d'escola
amb les amigues, després anant a l'assaig,
com els desenvolupa l'assaig,
amb qui parla, amb qui deixa de parlar,
i tot això venia des del marc
de concurs de castells,
que va ser la primera vegada
que els vam gravar,
i a partir d'aquí va ser allò
de gravar-los al dia a dia,
també amb el noia de Vilafranca,
el Brahim,
seguir-los una miqueta,
que ens expliqués què sentia,
què deixava de sentir,
seguir-los una miqueta
el que és un dia de la seva vida,
just quan hi hagués assaig.
Generalment són nois i noies
molt joves els que s'integren
a les colles castelleres,
no estem parlant d'homes o dones
de 25, 30 anys,
parlem sobretot de canalla i adolescents
o heu trobat de tot?
No, no, no,
és que el que sí que hem intentat agafar
és una mostra representativa
de diferents immigrants,
amb diferents orígens
i sobretot també amb diferents edats.
El que sí que vam trobar
és una noia petita de 8 anys,
la Eva, de la Global de Salou,
que també hem filmat aquesta colla,
i llavors també el Brahim,
per exemple, que estava parlant
dels castells de Vilafranca,
que té 28 anys,
i aquest noi,
això surt en el documental,
gràcies a aquest accés,
va poder aconseguir una feina.
Diu, jo li pregunto a un amic
que està a la colla
que si té alguna feina,
que treballa o que deixa de treballar,
i dic, doncs mira,
jo potser conec aquest
o potser conec aquest altre,
i llavors,
per això va aconseguir
una de les seves primeres feines
allà a Vilafranca.
Jo m'imagino que els heu preguntat
per què es van integrar a les colles,
o han explicat d'alguna manera,
què els va impulsar,
com van arribar a una colla castellera.
És més, jo crec que és una pregunta bàsica,
com veus una...
o sigui, com t'hi apropes a una cosa,
com són els castells?
Tu arribes, no sé,
del Marroc,
o de l'Equador,
o del Senegal,
i de cop i volta no arribes a Tarragona
i t'apuntes a una colla castellera.
Això deu obrir
algun procés en particular, no?
Per exemple,
un dels casos dels xiquets d'aquí,
que és un noi francès,
que m'agafa en Fred,
en Fred va dir que,
bueno,
ell per tema d'estudis i a més,
estava aquí a Tarragona
i va veure per la diada Sant Jordi,
aquí a la Rambla,
que feien castells,
i clar,
va veure allò,
va dir,
mare meva,
torres humanes,
i això com ho fan?
Va començar a sentir interès,
ja no només pel fet casteller,
no,
perquè si un esplai,
que si un grup de música,
però bueno,
amb el tema dels castells,
teníem company a la feina,
i li va dir allò dels castells,
i bueno,
i jo crec que és bàsicament
això més que res,
s'hi apropen per curiositat,
no pel fet de dir,
pots ser una eina integradora,
puc conèixer gent,
no,
és la curiositat de dir,
ho veus com un esport,
ho veus,
no,
allò,
una cosa supergrossa,
com pot ser que facin aquestes coses,
s'hi apropen i mira.
I es quedaven sorpresos
de veure que els acollien,
perquè clar,
en principi,
no només els immigrants
que venen aquí,
nosaltres mateixos,
que anéssim a viure a un altre país,
i veus un fenomen
com el fet casteller,
dius,
ui,
a mi m'agradaria anar-hi,
i vas i dius,
no sé com em rebran,
si em voldran o no,
perquè no saps
què és el funcionament
i la dinàmica d'aquests grups,
ells es van sentir acollits immediatament,
els va sorprendre
el fet que anessin allà
i diguessin,
sí, sí,
passeu,
això és casa vostra?
Segons els seus testimonis,
doncs sí,
directament,
i és una de les coses
que més,
bueno,
doncs,
els agrada,
de fet,
d'aquestes colles castelleres,
que és que,
bueno,
de les colles castelleres
és que,
doncs,
un dels entrevistats,
el professor de mèrit,
el Josep Maria Sabater,
doncs,
que entres
i, bueno,
ja pots ser un catedràtic
a la universitat
que fas la mateixa funció
que,
doncs,
una persona que està treballant al camp,
treballant al camp
amb tots els respectes.
Quan t'hi poses la camisa
perds el teu estatus social
i formes part de la colla.
Sí,
és una miqueta la màxima aquesta,
no?,
posar-se la samarreta
o la faixa
i el mocador
anula,
anula,
entre cometes,
les classes socials
perquè allí
és en la línia
que diu Josep Maria,
no?,
tothom és necessari,
des del que està a la pinya
fins a l'acotxador
fins al que fa la crosa
fins a l'enxaneta,
tots,
tots són bàsics.
Heu complert
els vostres objectius
d'aquella tarda
davant de la cervesa
de fer-me alguna cosa
i ara que ja el teniu
i que el presentareu
aquesta tarda?
S'ha complert
dels objectius
que us havíeu plantejat?
En altres,
bé,
ens faltava una cosa
que era filmar,
que és l'última cosa
que hem filmat
perquè, clar,
aquest projecte
s'ha de tenir en compte
que ha durat
durant un any,
vull dir,
ha estat un any
treballant
entre mig
hi havia altres projectes
per això també
ens ha durat
una mica més
però ha estat un any
i ens faltava només
una cosa
que era l'única colla
que s'ha creat
amb aquest propòsit
que és la global
de Salou,
que és de reunir
els immigrants
a través d'una colla castellera.
La global de Salou
que són gairebé
tots immigrants?
Sí,
la idea que perseguia
José Mazzano
que era el president
era,
ells n'havia donat
a la banda
del turisme
d'estiu de masses
del guiri
com podem conèixer
durant l'any
hi ha un munt
d'immigrants
i moltíssimes nacionalitats
i ell va pensar
per què no muntem
una colla
i una colla
que sigui global
una colla
que pugui
acollir tothom
des de gent del Senegal
des de gent d'Equador
Colòmbia
argentins
asiàtics
i la idea que perseguien
era aquesta
i realment l'han aconseguit
és l'últim
l'últim
de fet farà
un parell de mes
una cosa així
que els vam anar a gravar
i és l'últim
que han aconseguit
crear la colla
i és una colla
realment
que tu la veus
i és allò que dius
són mil colors
perquè hi ha mil colors
de pell
i mil idiomes
però s'entenen
no l'he vist
parlo d'oïdes
però a mi em dóna
la sensació
que a banda de ser
un treball
molt estructurat
molt ben fet
és un treball
força carregat
de motivitat
segurament
perquè estem parlant
de castells
i estem parlant
de persones
Sí, sí
de fet
acabem
el documental
amb els testimonis
finals
aquesta va ser
l'última pregunta
que van fer
a cada un
dels entrevistats
immigrants
va ser
ets sense ara
més català
i bé
no diré
la resposta
la deixo
però sí que
és bastant
emotiva
i hi ha raons
de tot
perquè un es senti
més català
que l'altre
per exemple
el francès
Alfred
doncs deia
home
jo també tenia ganes
de conèixer
una cultura
que és part
del meu país
també
de França
del sud de França
i tot això
i volia conèixer
això
però bé
altres
també motius
més personals
i sí
que tampoc
no implica
una politització
d'aquestes persones
que entren a la colla
que se centren
ben acollets
però no per això
han de militar
davant d'una determinada
ideologia
segurament
no hi ha cap
punt polític
al documental
i és una de les coses
que hem intentat
evitar tota l'estona
no hi ha política
només
és una història
de persones
feta per persones
i amb aquesta voluntat
una voluntat social
el presenteu aquesta tarda
intueixo
digues digues
no no
el presenteu divendres
divendres
divendres
divendres al caixa fòrum
que no ens equivoquem
el divendres
clar
és que si no
no s'assolapaven
totes dues presentacions
de colles castelleres
hauria estat una barbaritat
el divendres
per tant avui
podem anar
a la presentació
dels xiquets del serrallo
i el divendres
al caixa fòrum
a la presentació
d'aquest DVD
castells
de Babel
com dèiem
encara s'ha de presentar
jo no sé si
els integrants
de les colles
que han participat
han vist
alguna cosa
del documental
no
a veure
de fet
el que poden haver vist
i això sí
és obert per tothom
tenim una pàgina web
que és
www.castellos.debabel.com
allí hi ha un vídeo promocional
d'uns 100 minuts
en què fas un petit tast
del que és el documental
el documental
pròpiament
podem dir que
l'han vist
3 persones
i l'han vist
per necessitats tècniques
o simplement
per consell
el documental
no l'ha vist ningú encara
o sigui la presentació
és directament divendres
doncs
jo crec que
el pitjor està per venir
perquè una cosa
és el treball
després
les opinions
les crítiques
tot això
no?
entre vosaltres
segur que hi ha un cert
nerviosisme
sí
és que a més
estem esperant
allò
els últims
retocs tècnics
perquè
nosaltres ens hem passat
allò
hores i hores
i hores
filmant
davant de l'ordinador
i arriba un moment
que no saps
si falta alguna cosa
allò que saps
que estàs completament embutat
llavors estem esperant
a veure
què ens diuen
del servei tècnic
i no res
i acabar fer
els últims apunts
i ja està
com el podem aconseguir
perquè clar
podem venir a la presentació
lògicament
però no tothom
podrà venir
hi ha algun canal
de distribució
com es pot aconseguir
perquè algú que ens escolti
vulgui veure
aquest documental
hi haurà una
una llista
en el que
doncs
la gent
s'anirà apuntant
i llavors
arribarem un dia
en què farem
doncs
amb una quantitat
doncs
no ho sé
de 50
de 100
o 200
els que siguin
i arribarem
a un punt
en què
farem aquestes còpies
i les donarem
a una botiga
llavors tot això
ja s'informarà
esposo que
des de la mateixa casa
perfecte
nosaltres hem tingut
l'oportunitat
de sentir un petit
petit testet
de fons
en saludar
Javier i a l'Albert
la veritat és que
es desperta moltíssim
la curiositat
i moltes ganes
de veure
d'enfilar-se
aquesta torre
aquests castells
de Babel
Javier Luque
Albert Martínez
enhorabona
moltíssimes gràcies
i en tan bon punt
veiem el documental
esperem tenir oportunitat
de conversar amb vosaltres
moltíssimes gràcies
bona festa major
per cert
moltes gràcies
adeu-siau
adeu-siau