O vivim junts?
Hola, sóc la Cinta. L'11 de gener de 1948 va passar una cosa increïble. Vam guanyar el Madrid. El Nàstic i jo vam ser els primers a guanyar el Bernabéu. Sí, els primers. I aquesta temporada, passi el que passi, ho viurem junts.
Hola, sóc Món. El 27 de juny del 2004, el Nàstic i jo vam tornar segona i va començar l'etapa més gloriosa que li he vist al Nàstic. El meu equip. Aquesta temporada, passi el que passi, ho viurem junts.
Hola, sóc la Llaiza. El 3 de juny de 2006, els meus pares estaven molt contents perquè el Nàstic, mig segle després, havia tornat a primera. Aquesta temporada, passi el que passi, ho viurem junts.
Molt bona tarda. Benvinguts al nou estadi. Avui, sobre la gespa, l'afició, la història i el futur ens presentaran al present.
I per començar, presentem els que ja tenen molt a prop el somni del primer equip, els jugadors del filial que avui estan convocats.
Un fort aplaudiment per...
Cristian Arcega, Josep, Ton Alcubé, Andrés Trujillo, Juan Antonio García Osado i Walter Fernández, que són rebuts també per la nostra mascota, el Nàsticus.
Hola, sóc Adolfo Bainés, és jugador del Nàstic i durant dues temporades, mi responsabilitat foi defender aquella portería i aquesta d'aquí.
Para mi ha sigut un orgullo vestir aquesta camiseta, per dues raones. Profesionalment, supuso un salto de calidad en mi carrera.
A nivel personal, gracias a mi estancia aquí, pude conocer a mi mujer y fijar mi residencia a orillas del Mediterráneo.
Para mi es un orgullo presentaros al jugador que ahora ostenta la responsabilidad de defender estos tres palos, alguien al que me he enfrentado en infinidad de ocasiones, Felip.
Segon any de la segona etapa del Nàstic, ens l'estimem moltíssim, Felip.
Hola, sóc l'Àngel García, és jugador del Nàstic, en el qual vaig pertany al primer equip durant 12 temporades.
I la meva demarcació era la de lateral d'aret.
Per mi, portar la segona etapa del Nàstic com a fill de Tarragona va ser un orgull i un privilegi estar amb el primer equip.
Les meves característiques com a lateral d'aret eren que pujava molt bé la banda, també definia en geni, en garra, perquè no passés cap extrem esquerra per la meva banda.
Com així espero que no passi ningú amb la demarcació que defendrà un retorn.
Prové del València, internacional absolut, experiència garantida, Curro Torres.
Hola, me llamo Juan Madero, juego en el cadete, soy un honor y soy centro.
Mis padres son de Córdoba y yo de Tarragona.
Y llevar esta camiseta es un orgullo.
Este jugador que presentaremos ahora juega la misma posición que yo.
Me gustaría estar en su misma situación y se llama Biel Medina.
Hola, soy Juan Vizcaíno, juego en el Nàstic, en el cadete preferente y vivo en Tarragona.
Me gusta jugar en el Nàstic porque es uno de los clubes más grandes de Cataluña.
A mi me es un orgullo presentar a un jugador que juega la misma demarcación que yo, que viene del Málaga, se ha formado en la cantera del Barcelona, que se llama Miguel Ángel.
Tota una carrera vinculada a la primera divisió.
Galóns al mig del Camp Grana, Miguel Ángel.
Hola, soc Santi Palanca, és jugador del gimnàstic i la verdad que estic molt content d'estar en aquel moment important.
i, bueno, molts records perquè aquesta porteria, més d'una vegada, l'he furadat.
M'agradaria dir dues coses importants.
Que siga el jugador que més gols ha fet en aquel camp, i això és història.
I la segona, l'ascend a segona, que amb un equip pràcticament de casa, el mateix de l'ascend de tercera segona B,
amb ilusió, amb garra, amb cohesió d'equip, de grup, van aconseguir aquest ascend.
I ara, en aquel moment, desitjar el millor possible amb ell i amb tots, com és Àlex Cruz.
La fúria canària arriba a tota velocitat amb només 19 anys.
Des de vecindario, Àlex Cruz!
Hola, em dic Ismael Banyeres Pérez, vaig jugar al gimnàstic de Tarragona, soc exjugador.
Vaig jugar des de la temporada de 1976 a 1987, i ha sigut un orgull defensar aquests colors.
Jo jugava, com tots recordareu, bueno, els més grans del lloc.
Jo jugava de mig centre o mig esquerra, tenen jugador eminentment tècnic.
Quan miro aquesta gespa, la veritat és que nosaltres la vam timbre molt poques temporades,
i al revés, i quan anàvem en camp contrari, hi havia un dit de fang.
Us volia presentar, amb un bon jugador, de l'actual plantilla com és, David Balsà.
El motor, el pulmó, el que mai no para de córrer, el rellotge del nàstic, David Balsà!
Hola, em dic Carles, soc d'aquí a Tarragona, des de cinc anys porto jugant al nàstic,
i aquest any jugo el Joan Ila.
Jo tinc l'honor de presentar un jugador de fitxat d'aquest any, com és César Diop,
i jo jugo en la mateixa posició que jo.
Arriba de la lliga francesa per dominar el mig del camp, des del Senegal, César Diop!
Jo em dic Òscar, i jo a Miquel, jugo al nàstic, i jo també.
Ho vivim junts?
Ho vivim junts!
Aquest any ho viurem junts amb Fernando Morán, el darrer fitxatge del nàstic.
Un home que porta el ritme al cos, que volem que marqui el ritme d'aquest nou nàstic.
Morán!
Hola, me llamo Prince, y tengo 16 años.
Jugo aquí en el nàstic, jugo en división de honor.
Presento un jugador muy bueno, y jugo del medio centro, como yo, que se llama Parry.
El penúltim en arribar, també disputarà una plaça a la Medular.
Classe i tècnica que van néixer fa 27 anys a Borgesot, València.
Libero! Parry!
Hola, soc José Luis Rosales, en demarcació central, i jugo amb la infantilada de divisió d'honor de l'nàstic de Tarragona.
Farà tres temporades que estic aquí al nàstic, i per mi portar aquesta camilleta és una il·lusió.
Ara tindré l'honor de presentar a un jugador que juga la mateixa demarcació que jo, es diu Mairata.
El central de Cesilles es consolida a la defensa grana.
per a Mairata!
Hola, em dic Ramon Nicolau, la meva demarcació és extrem, jugo a l'infantil B del nàstic de Tarragona.
Tothom quan m'apregunen a quin equip jugo, se'n queden frats.
Ara presentaré un jugador que juga en la mateixa posició que jo.
I un dia m'agradaria poder arribar on és ell, el primer equip del nàstic, i es diu Vicente.
Velocitat, tècnica, ganes, esquerra de seda, Vicente!
Hola, me llamo Desire de la Fuente de Fuentes, soy la portera del equipo de fútbol femenino del nàstic.
Para mí es como un sueño hecho realidad, que toda niña que juega a fútbol quedaría a aspirar.
Mi misión este año es defender esta portería igual que Xavi Pascual.
En set a la seva segona temporada, entre els tres pals del nou estadi, Xavi Pascual!
Hola, em vitjo el Casas, jugo el juvenil bé i la meva posició és central.
Normalment l'estadi me dóna la vida, no?
Perquè és que a la tarda vinc a entrenar, estem amb els companys, millora cada dia.
Espero que a la segona divisió no hi hagi cap central que pugui parar el jugador que sortirà ara, en gal!
Explosió i velocitat, la perla de Camerún, Serg, en gal!
Hola, em dic Guzmán Gilibert i jugo elàstic a l'Elevibe.
Per mi, jugar a l'estadi és un dels meus somnis.
Pensi que m'agradaria jugar al lloc del jugador que sortirà ara, Redondo.
La classe, la diferència, la tècnica de porada.
Pablo Redondo!
Hola, sóc Àngelo Uribe i la meva feina al club gimnàstic era foradar la porteria dels equips contraris.
Encara que vaig pel carrer de Tarragona em recorden la gent i, bueno, ja et dic orgullós.
A vegades vinc a veure futbol i em se fiquen els cavalls de punta.
I, clar, és una sensació que no es pot explicar que només la sentim als jugadors del nàstic.
I tinc el record que la setmana que vaig fer un gol molt important a l'història del gimnàstic va néixer el meu segon fill Jordi.
Espero, d'eixitjo, que els gols siguin tan importants com els que faci el Rubén Navarro.
En la darrera temporada va marcar 15 gols.
Li sobren les presentacions.
Rubén Navarro!
Hola, me llamo Frank Arbià, juego en el juvenil del nàstic División d'Honor y soy delantero.
Llevo 6 años con esta camiseta y para mí es un orgullo llevarla.
Tengo el honor de presentar al jugador del nàstic y esperamos que meta muchos goles este año.
Juega la misma demarcación que yo y se llama José Mari.
Es un plaer, es un luxe. Mila, Mila Real, Atlético de Madrid o Betis.
Rabem a José Mari.
Hola, em dic Núria Llop, jugo de delantera i aquest any jugaré al equip de Superlliga femenina del nàstic.
Per mi és tot un orgull jugar al nàstic per representar la meva província que és Tarragona i tot un somni que aquest any faré realitat.
El somni del nàstic de Tarragona femení aquest any és fer una gran temporada i la meva tasca dins de l'equip és marcar gols.
Gols com els que farà segur aquest any, Roberto.
La fam, la força, les ganes. Un tan per perforar les defenses rivals. Roberto!
Em dic Roma Conillera Porcar, sóc el jugador d'aquest club, el Ginàs de Tarragona.
El meu lloc sempre ha sigut, ni ningú, diversos, però sobretot prioritàriament de defensa central.
Sobretot jo crec que vaig donar el compromís, el compromís de 12 anys d'estar treballant aquí,
de ser un home que s'ha dedicat completament per aquesta entitat, una entitat que estimo,
però més que res i prioritàriament estigui aquí per presentar un gran jugador de present, passat i futur, que és el Medina.
El compromís, aquell que sempre hi és, aquell que ho dona tot, el que mai falla, David Medina!
Hola, em dic Ale Rodríguez, jugo a la levia d'anàstic, estic a la categoria preferent, jugo de lateral dret.
Jo soc d'anàstic perquè soc de Tarragona i m'apassiona molt veure'l.
Ara vindrà un jugador que a mi m'agrada molt, és molt bon lateral, sempre fa el treball ben fet i aquest jugador és el Xerfa.
La força camina per l'esquerra, Messier, Wally, Xerfa!
Hola, soc Quique García, és jugador del nàstic des de l'any 1996 al 2002 i el meu millor moment amb el nàstic va ser l'ascença segona.
He sentit molta il·lusió en tornant-me a posar aquesta samarreta i trepitjar aquesta llespa on he passat uns moments molt agradables.
Ara presentaré un jugador que juga de central com jugava jo i que espero que jugui amb la mateixa il·lusió i ganes que jugava jo quan estava aquí.
El seu nom és Jorge.
L'experiència s'emmarca dins la joventut. Un pilar per la defensa, Jorge!
Acabar amb els tres capitans!
Soc Santí Coq, és jugador gimnàstic de la temporada 78-79 al 93-94 i bé, soc el jugador que he jugat a mescordits oficials amb 528.
El gimnàstic per mi és la meva família, jo aquí he jugat sempre de futbol, no he tingut cap més club que el gimnàstic i aquí és casa meva.
El jugador que sortirà a continuació és un d'aquests jugadors que jo m'hi sento reflexat en la meva època que jo estava jugant i aquest jugador es diu Mingo.
L'incombustible, la força, la bravura, el carril esquerre, Mingo!
Hola, soy María de Mar Peña, juego de defensa y medio centro y juego en el equipo de Superliga Femenino en el Ástic.
Para mi jugar en el Ástic significa un sueño hecho realidad y un orgullo representar Tarragona.
Soy una jugadora polivalente y puedo jugar de central y de medio centro.
Para mi es un orgullo presentar a un extremo polivalente como yo, que se llama Campano.
La clase, un home que gasta guants en lloc de botes, Canela Fina, Alejandro Campano!
Hola, em dic Carlos, jugo a la levía del Nàstic.
És molt bon porter, que fa unes aturades molt bones per l'equip i que per l'equip és molt bo.
Rubén, ho vivim junts?
S'uneix els capitans, sent el jugador que porta més temporades seguides al Nàstic.
Un feliç sota els tres pals, Rubén Pérez!
I ara el bloc mèdic, Utiller i Delegat.
Raúl Fernández i Guillermo Martín, responsables del material.
Romà Cunillera, readaptador.
Carles López, Ernest Canete i Pedro Flores, fisioterapeutes.
Carles Hernández, metge, i José María Grau, el delegat.