No hay nada más hermoso que mirarte a los ojos
cuando sabes que hay algo que no has hecho bien.
Sabiendo que no puedo decirte nada
cuando tu sonrisa puede borrar del mundo toda la maldad.
Color, color, el mundo necesita color, borra con tus manos el odio.
Color, color, el mundo necesita color, borra con tus manos el dolor.
Color, color, el mundo necesita color, pinta con tus manos el sol.
Color, color, el mundo necesita color.
Color in colorado, com si fos un conte, així es presenta el nou treball discogràfic de Costa Rico
que ve a més acompanyat de la celebració dels 10 anys.
Pau Meri, bona tarda.
Hola, bona tarda.
10 anys?
Sí, sí, 10 anys, tu.
Estem estupendos.
Estem estupendos, amb unes quantes canes, una mica més de panxa, però estem estupendos.
10 anys des que vau començar a saïjar?
Des que va començar el projecte.
Sí, des del primer concert.
Sí, des del primer concert.
Jo crec que això, el primer concert ho vam fer el 99.
Doncs mira.
2009, sí, sí.
Passen els anys.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Què trobem ja d'entrada en aquest color in colorado?
Que a més té una portada molt bonica.
Molt suggerent.
Sí, és amb fons negre i tot de boletes fetes com de papers de diferents colors,
o les més grans i petites.
És que és una mica la idea que volíem, el primer que ens porta el disc, no?
Volíem fer, donar-li molt color als nostres discos.
La nostra imatge igual sempre havia sigut una mica més fosca,
amb les altres coses que havíem fet i ara teníem ganes de donar-li color.
Nosaltres es diu color in colorado perquè és un cierre d'una etapa i que comença una altra
i també és una etapa per nosaltres molt bona, molt feliç i que teníem ganes, no?, de posar-hi color.
i una mica és el que hem intentat amb tot el disc.
Tanqueu una etapa i comença una altra?
Bueno, jo crec que simplement, no?, que les coses evolucionen i que com tot,
comences a agafar les coses de diferent manera, potser amb més serietat, no?
Aquest disc és el primer disc que fem que realment ens el gestionem nosaltres,
vull dir, tot el que hi ha d'aquí dins és decisió pròpia nostra, no?
Vull dir, no ho tenim amb discogràfica, no ho tenim...
Vull dir, que és un projecte realment que surt des de dins, no?
Llavors...
Sí, igual és això, la nova etapa aquesta d'obrim és una mica...
Ens hem tirat a l'autogestió, ens portem nosaltres,
ens hem tret juntament en tercera via aquest disc,
ens portem nosaltres als bolos, tot això,
i és com una manera nova de treballar per nosaltres,
que fins ara no estàvem acostumats,
i per això també és donar forces, no?
Passa que vau començar, pel que jo recordo,
com es deia el primer disc que vau treure?
El Patio.
El Patio.
I el segon?
Cosas Ricas.
Val, és que jo recordo sempre,
perquè heu anat passant per aquí, eh?
Clar, sí.
Sí.
I recordo que, home, ja teníeu una estètica, una marca,
és allò que diem sempre, no?
Feu música, si vols, de mestissatge, el supergran sac,
però teníeu ja la vostra patent,
el vostre punt personal, fins i tot,
amb una cosa que sembla tan tonta,
però que és molt important com són els dissenys de les cràtules.
Jo, ara que estic parlant amb altres,
recordo alguna cràtula,
no sé si del primer o del segon.
El primer?
Sí, el primer, és el primer del Patio.
És una mica...
Ostres!
Sempre ens ha agradat, allò.
Que des del principi us heu cuidat?
Sempre ens ha agradat.
Ens ha agradat, ens agrada.
I ens hem trobat amb gent que ens han ajudat
i que s'ho curraven un munt i que tenien molt de gust.
I, bueno, és una mica el típic, no?
L'afegit a la música, no?
Que sempre música és fàcil descarregar-la,
és fàcil tenir-la, no?
I, bueno, si vols comprar una mica també l'art
d'altra gent que ha posat allà
i que ha fet les seves dissenys i tal,
doncs està molt bé que estigui currant, no?
Ho dic perquè potser no sé si notarem a nivell de públic, eh?
Aquesta autogestió que dieu vosaltres,
aquest canvi que feu, no sé si el notarem
perquè, vull dir, fins ara hi anàveu com a molt encaminats.
Sí.
la marca pròpia ja.
O sigui, jo crec que no hem canviat aquesta marca, no?
Com diguem-ne, vull dir, simplement l'hem madurat, no?
I potser, doncs el sentir-ho també així més,
doncs amb més decisió, no?
Vull dir, t'ho fas realment més teu, no?
El projecte, llavors, és com...
com un pas més, no?, que dones,
però vull dir, no és que haguem canviat pel complet tot el que fèiem, no?
Realment, o sigui, crec que respectem igual que fèiem les coses com les fèiem,
l'únic que sí que les hem concretitzat una mica més.
A nivell de música, com s'explica això?
Perquè jo...
Potser sí que, no ho sé per totes cançons escoltades al disc,
però potser sí que es nota un...
És que aquest disc, precisament, hem tingut la sort d'això,
de poder-lo fer com nosaltres volíem, sense pressions de cap discogràfica,
amb la gent que nosaltres volíem, l'ha produït el Marc Mamonde,
que també va fer l'anterior, que és un amic nostre,
i que amb ell ens entenem de puta mare,
que no teníem cap mena de lligant més,
i, bueno, doncs jo crec que això es nota, no?,
el poder fer-ho com tu vols, com t'agrada,
i al teu gust i amb el temps que tens, no?
Que són sonoritats més tranquil·les, més relaxades...
Hi ha de tot una teca.
Jo crec que, bueno, això mateix, no?,
seguim tocant diversos pals de música, no?,
però...
diversos estils, no?,
però realment jo crec que,
en comptes d'una cançó fer tot un pot i pot,
i amb tot aquí dintre, no?,
realment, un tema reggae és un tema reggae,
i un tema més llatí és un tema més llatí,
i la rumba catalana és la rumba,
i vull dir, no, potser no ho emmerdes tot tant, no?
Clar.
I sí que, bueno, això,
buscar una mica l'espíritu de cada estil,
i després sí que hi hem posat igual un toque més rockero
que en els altres discos no hi era, no?,
ens hem anat, bueno, cap a aquest camí, aquest cop,
perquè en teníem ganes, vaja.
Per cert, no sé si ho hem dit, ho anirem recordant,
costo rico presenten,
aquest i fan festa d'aniversari, eh?
Estaran en directe aquest divendres a la bequeria,
a partir de les 9 de la nit, en una festa
en què hi ha altres formacions, també, com Bongo Botraco,
i d'altres, a partir de les 9 a la bequeria.
Què fareu en aquest concert?
De fet, com esteu fent els concerts de celebració del desè aniversari?
Doncs, bueno, vam estar ara fa un parell de setmanes a l'Apolo, a Barcelona,
i, bueno, allà vam fer una gran festa, així,
amb un munt de grups, d'amics, no?,
d'altres grups, així, que teníem ganes que vinguessin, i això.
Llavors vam organitzar un buen guateque, diguem-ne, no?,
i res, va estar molt xulo, la veritat, va venir bastanta gent.
Però és més presentació, o almenys què serà divendres aquí a Tarragona?
Més presentació del disc, o més festa d'aniversari de dir,
recopilem altres cançons?
És una barreja de tot.
En realitat estem presentant el disc,
que ara l'hem aconseguit treure amb discogràfica
amb la gent de Tercera Vie, de Ràdio Txango,
i, a part, també, doncs, celebrem,
i com a obsequi dels 10 anys,
nosaltres hem penjat el nostre disc a l'escàrrega directa,
a través de la pàgina web.
Llavors, venim a presentar tot això, no?,
als 10 anys, a promocionar una mica això,
que hem penjat el disc, ho hem descarregat a la gratuïta,
que tothom el pot tenir el ràpid que vulgui,
que si el voleu també el podeu comprar a les botigues,
i, doncs, portar una mica la festa aquesta que et deia la Meri,
doncs, del recull dels 10 anys,
de tot això, portar-la aquí a Tarragona,
i a veure què tal, i a veure com surt, no?
Molt bé.
Més novetats, no ho sé,
què teniu previs, ara, en qüestió d'actuacions?
Doncs, ara farem, així, un circuit, així,
més de sales per Catalunya,
i, després d'això, bueno, ja ve l'estiu, ve la temporada,
i... Estiu és festa majors, i...
Exacte.
I, bueno, van sortint bolos, i...
Quanta gent sou?
Nosaltres, ara tocant, som 8.
Sí, sí.
Els mateixos que originalment, que fa 10 anys, o no?
No, és difícil.
És difícil.
Hi ha algun canvi, eh?
La veritat que, o sigui, des del principi de tot, som 5.
Sí.
Home, Déu-n'hi-do.
Encara, encara som bastants.
El que passa és que és una formació,
sempre hem anat variant, i hem arribat a ser 11 a l'escenari, crec, no?
Llavors, clar, coordinar tantes vides sempre és complicat.
És molt complicat.
I, bueno, sempre és natural, això,
quan ets tanta gent que vagi pujant gent, vagi baixant gent...
És el que diem, no?
Fer coincidir tantes vides al mateix lloc, al mateix moment, és difícil.
La superfesta de celebració va ser aquest concert que vau tenir a l'Apolo.
Exacte.
Sí, amb gent convidada...
Exacte.
Amb convidats, sí.
Van venir els Chesudaka, van venir el cantant de la Família Rústica,
de la Always, Drinking Marching Band,
va venir el Marc, el nostre productor, també, a tocar,
i va venir l'Albert, de Sota Zero...
Bueno, va venir Dios i la Madre, una mica.
Clar, és que és això, en 10 anys de trajectòria...
Era una festa, sí, sí.
Clar, volguis que no,
sempre t'acabes creuant amb molts artistes,
però al final hi ha tres o quatre que sempre te'ls acabes trobant a tot arreu.
Sí, estan a tot arreu.
I acabes fent migues, i que molts cops són gent de Barcelona,
o d'aquí a Catalunya,
i els acabes veient més a Alemanya, o saps allò,
que et trobes més cops per a Alemanya que per casa teva.
O sigui, és curiós.
Acabes fent migues, no?, una mica.
Com està el projecte?
Teniu aquest estiu de viatjar cap a Europa?
Al final de l'estiu tenim un parell de festivals cap a Alemanya.
Ara també estàvem mirant a Suïssa fer un festival abans de l'estiu.
Normalment a l'estiu fem viatges així de i de volta amb festivals.
Sí, i normalment la gira per a Europa i això ja l'hem fet.
La fem sempre cap al febreu, així.
Cada any, més o menys, cap a aquestes dates marxem.
Aquest any hem estat a Àustria, a Alemanya,
i vam acabar la gira a Holanda, a Amsterdam, concretament.
I molt bé, la veritat que va anar superbé,
uns concerts amb les sales prou plenes,
i la veritat que molt contents.
Sí, hi ha encara tirada, perquè ja fa temps que venim parlant
que molts grups que fan el tipus de música que feu vosaltres,
doncs és això, hi ha tot un circuit a Europa.
Sí.
Encara funciona?
Sí, jo crec que cada cop està una mica més saturat, com tot.
Vull dir que comença una història, al final s'atura perquè ho petes.
Cada cop hi ha més grups, també.
Exacte.
Vull dir, tothom s'apunta al carro, saps?
I a part, em fa curiós, cada cop vas més lluny, una mica.
Vam començar a Alemanya, després vas pujant cap a dalt,
després hi ha la República Txeca,
i tot això...
Es va expandint.
Exacte.
És com una expansió.
I potser a Alemanya sí que estan més cremats,
encara que hi ha molt...
Nosaltres mirem quasi cada any i hi ha molt bona acollida.
Sí, sí, sí.
Però sempre es van obrint noves coses, noves vies i noves paguisos.
Això és el divertit, vaja.
Com s'ho fa un grup de les vostres característiques
amb vuit persones per aguantar deu anys?
Ui, molta paciència, has de tregar molt, també, no?
I al final tenint les coses prou clares, no?
Tenint el concepte que potser no vius d'això,
però fas el que t'agrada.
I també la il·lusió de poder fer el que t'agrada
i com t'agrada realment, no?
També crec que una cosa bastant important
és el respecte cap als altres, no?
Vull dir que aquí no mana ningú,
que som un col·lectiu, diguem-ne,
i que aquí tothom, més o menys,
ha d'estar al mateix punt, saps?
Ja està clar.
I si alguna cosa hem après durant els deu anys
és que al final les èpoques millors
és quan entre nosaltres, entre l'equip de treball
estàvem de putamara i les èpoques pitjors
és quan dintre de l'equip de treball
hi ha hagut alguna cosa que ens ha fet
que no estàvem units, no?
Llavors, al cap de deu anys t'adones
que les èpoques millors no són les que hi ha més bolus,
sinó amb les que tu, amb la teva gent estàs més bé
i és quan avances més, quan fas més coses
i en canvi, encara que tinguis molts bolus
i l'equip està una mica tocat,
t'ho passes malament
i són igual les èpoques més dures, no?
i la lliçó aquesta
del cap de deu anys
en adonar-te'n que al final
jo crec que és el més interessant que m'ha pres, vaja
Em sembla que ens falta, doncs, recomanar el concert
divendres a la bequeria a partir de les 9 de Costa Rico
presentant aquest treball Color in Colorado
i fent repàs, també, dels 10 anys de carrera
i recordar la pàgina web
perquè aposteu per això que la gent es baixi a la música d'internet
és carrega el disc, és costorrico.net
costorrico.net
superfàcil
és molt fàcil, sí
aguantareu 10 anys més?
esperem que sí
sí, de ganes mi
i de projectes, també
exacte
i el que et dèiem, si l'equip està bé i unit
i estem com ara, que estem de puta mare
doncs 10 anys i 15, el que vulguis
ai, mira, abans d'acabar, és que m'he despistat
i us volia preguntar una cosa, Miri
és que has dit una cosa molt interessant i que encara no
no li he ben preguntat a ningú
vosaltres no viviu d'això?
no
no, d'aquest projecte no
teniu, però viviu de la música?
jo no
depèn d'aquí, això ja depèn de...
no, perquè clar, estem parlant d'un grup, home
com n'hi ha molts de l'escena barcelonina
d'aquest tipus de música, no?
que fa la impressió que estan consolidats
que porten ja temps funcionant
que a més hi ha músics professionals al darrere
ostres, una qualitat sonora molt important
i tot i així, dius, bueno, hauríeu d'estar assentats i viure de la música
i així dieu que no
és que està difícil del mercat, eh?
està molt xingut el tema
i aquest any en especial
vosaltres també, tothom ho diu
sí, sí, jo crec que és general
és una cosa generalitzada
les coses aquest any van tard
vull dir, la gent es comença a despertar
ara, altres anys, per exemple, ja tenies part de l'estiu coberta
ara aquest any és com que la gent realment es comença a despertar
i les coses comença a haver-hi un moviment
li passa a tothom i a tots els nivells, eh?
sí, sí
perquè per aquí qualsevol grup li passa a tothom és el mateix
i al final, doncs mira, nosaltres
tenim clar que això ho fem perquè ens agrada i perquè ens ho passem bé
i perquè és un projecte de deu anys, no?
que realment segueixes creient en això
i que algun dia ho aconseguiràs
exacte, i si arriba el dia, doncs
benvenida serà, vaja
Mèria
Tau, Meri, Costa Rico, moltíssimes gràcies i per 10 anys més. Felicitats.
A tu. Gràcies.
Ningú ens va dir que això seria fàcil, que seria diferent a la vida del rei,
a la vida del que cobra per tenir un nom important,
per m'estir ben elegant i saber-se aprofitar.
Ningú ens va dir que això seria fàcil, que encara seríem aquí,
marejant-la per riu, oblidant-nos del món,
de la mentida i la veritat,
per aprendre algú millor i poder anar més enllà.
Avui que el temps anirà pitjor, apaga el ventilador,
tornem de colònia amb bicicleta, perquè hem estampat la furgoneta.
Jugava amb onze i ara quedem tres, i no arribem ni a mai tanta més.
Estem perduts i sense maleta, i res per fumar dins la maleta.
N'hi haurà, i res per fumar dins la maleta.
N'hi haurà, i res per fumar dins la maleta,
avui que el temps anirà pitjor,
apaga el ventilador,
avui que el temps anirà pitjor,
Fins demà!
Estem perduts i sense baleta
i res per fumar dins la maleta.
Apaga el ventilador.
Apaga el ventilador.
Xop, xop, xop, xop, xop, xop, xop, xop, xop.
Xop, xop, xop, xop.