El Ja Tardes encara tenim una proposta més
de cara al dia de Sant Joan.
Es tracta que aneu a Cambrils a participar
en un d'aquests concerts de primavera tan especials
perquè es fan en una cripta.
Dimecres, aquest dimecres 24 de juny,
dia de Sant Joan, a les 8 del vespre,
Javier Pier i Ignasi González
ens interpreten música de Duke Ellington.
Javi, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Que has tocat mai en una cripta, tu?
Sí, ja he tocat alguna altra vegada allà
i d'ençà que l'han remodelat.
Abans sonava bé, però és que ara sona,
és un plaer com a intèrpret fer música allà
i com a públic també,
perquè té una acústica preciosa,
ha quedat molt bé, ho han remodelat
i és d'aquelles coses que ho arreglen
i que realment ha estat a fi de bé.
Parlarem ampliament la setmana que ve
sobre aquests concerts de primavera,
però ja que tu ja has estat,
digue'ns una miqueta on és i com és,
com és que és tan especial?
A veure, l'antiga cripta
que està sota de l'església
de la Mare de Déu de la Merkel al camí.
Sí, sota l'ermita, no?
Sí, que es veu a la carretera,
la Nacional es veu,
o sigui, és una carretera que es veu
que sempre anem en direcció hospitalet,
direcció castelló, a mà dreta,
i es veu, i està molt, molt, tot aquell entorn
està molt ben cuidat,
l'església és molt bonica,
i això està, és a part,
baixes unes escaletes i tens allà
l'auditori de la cripta,
i realment, a veure,
qui no ho conegui
com a espai per concerts
tindrà una grata sorpresa, eh?
I a part, la música que haurà aquest dimecres,
ja no et dic.
Home, home.
Joe Kellington estava molt...
La música de Joe Kellington,
sobretot a les darreries,
estava molt lligada
als espais així, sacres.
Ah, sí? Ah, no ho sabíem, això?
Sí, famós va ser el concert
que va fer a Santa Maria del Mar,
a Barcelona, allà als anys 60,
que se'n va parlar molt,
que va venir amb la seva gran orquestra
i amb uns cors,
i va fer un concert que encara,
encara alguna vegada
que hem anat a fer algun concert
que aquest del Joe Kellington
fa ja dos anys i mig
que l'estem portant,
encara ens ha vingut alguna senyora
que va estar aquell concert
als anys 60 de Santa Maria del Mar
del Joe Kellington.
i reconeixent que emocionada
que li havien arribat
unes llibracions semblants
amb el tipus de música
amb el nostre repertori
i amb les sensacions
que va tenir aleshores.
És un espectacle,
aquest de Joe Kellington,
que ja porteu,
com dius tu,
ja té llarga durada,
però l'heu triat especialment,
aquest espectacle,
justament perquè es fa en una cripta
o, bueno,
un altre així no té res a veure?
A veure,
sent el tipus de formació que som,
que som saxo, soprano i contra baix,
ens centrem molt en la melodia.
Busquem, o sigui,
aquí el joc està en què
Joe Kellington
escrivia,
feia música pel seu gran instrument,
que era l'orquestra.
Però llavors,
nosaltres hem volgut agafar
l'essència de tot això,
centrant-nos en les melodies,
i mitjançant un instrument
melòdic,
que és el saxo,
i a l'acompanyament nu
del contra baix,
ens centrem
en aquesta força
de les melodies.
Llavors,
el lloc ideal per fer-ho
és així,
amb espais que tenen
aquesta acústica especial,
que és realment
on arriba
el que fem.
Hem estat,
també vam estar
al...
al monestir...
Ara no em surt,
bueno...
Amb un monestir.
M'estraten uns quants
monestirs i esglésies.
El darrer concert
que vam fer
va ser aquí a Sant Llorenç,
a l'església Sant Llorenç,
els pagesos,
a Tarragona,
dins del Festival de Vixi.
I, bueno,
i realment
és on
el concert
vesteix més,
no?
I el disfrutem d'altres
i el públic que ens ve.
Quina...
Digues, digues.
No, no,
anava a dir,
com...
Quina tria heu fet,
de temes de...
de Duke Ellington,
perquè la discografia és àmplia,
en què us heu centrat?
Mira,
ens hem centrat
en els temes
que ens han agradat més.
Hem agafat
gairebé 20 peces
de Duke Ellington,
les toquem
curtetes,
hem preferit
tocar moltes peces
i curtes,
per així donar bastava.
Pensa que Duke Ellington
va escriure
vora de més...
Bueno,
se li comptava ells
amb més de 3.000 composicions
en tots els anys.
Va ser un compositor
molt prolífic
i hem volgut agafar-ne
moltes,
hem volgut fer un resum
una miqueta
de tot
d'això
i fent-les curtetes
per així
tenir durada
per moltes més
i molt variades,
perquè a més
jugava molt
amb molts tipus
de...
de sonoritats
dins de l'orquestra
i sempre buscant
de realçar
els seus...
els músics
que tenia,
buscant de realçar
les coses especials
que tenien,
no?
Era un compositor
que escrivia
pensant en els músics,
també una miqueta,
amb les característiques especials.
Això està bé?
Això està bé
perquè després
a l'hora d'interpretar,
clar,
ja tens la feina adaptada.
Sí,
ens hem documentat molt,
hem escrit,
hem escoltat molt,
ens hem documentat molt
i hem fet,
hem tocat moltes
de les peces
i ara això
que arribarà dimecres
que ve a Cambrils,
a la cripta,
serà una miqueta,
després d'aquests
gairebé tres anys
que portem,
una miqueta,
dic,
la tria
perfecta,
diguéssim,
el combinat perfecte
de peces
adaptat
a la nostra formació
al tambor.
Clar,
perquè deveu haver anat
l'espectacle,
per dir-ho així,
deu haver anat evolucionant
en aquests
de gairebé tres anys,
no?
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí.
Clar,
en funció de...
Heu de tocar
castells
i esglésies,
clar,
i adaptant-nos
a cada acústica
especial
de cada lloc,
realment,
vas veient
una miqueta
el combinat,
a vegades
tocar una peça
després d'una altra
et vesteix molt més
que si la poses
en un altre lloc
dins del repertori,
i això realment
agrada,
de vegades,
de cada peça,
intento fer una miqueta
d'introducció verbal,
explico una miqueta
el context
en què s'ha escrit
aquella peça,
o, si més no,
la petita història
que amaga
al seu darrere,
i això agrada molt,
perquè, clar,
llavors la gent
ho escolta ja
amb una altra actitud,
sap una miqueta
de quin tipus de història
parlem,
i cadascú, llavors,
mitjançant la música,
se la fa
a la seva manera.
Per als qui
no som iniciats,
eh,
en la música
de Duke Ellington,
com és que et va fascinar
a tu,
a nivell musical?
Perquè el va triant
o té,
a veure,
té el color
i la sonoritat
que té
aquesta música,
eh,
que és,
que és únic,
a veure,
és únic,
Duke Ellington,
a veure,
no cal ser un entès
dins del jazz
per ser un enamorat
de Duke Ellington,
pensa que els nostres concerts
ve gent que igual
no ha escoltat mai jazz,
i gràcies a aquest concert
s'enganxa
en aquest tipus de música,
no?
I gent que,
a veure,
vam tenir,
recordo que vam tocar
per allà a les Terres de Lleida,
a la,
amb una església,
ens va venir a veure
el poeta Joan Margarit,
que era un gran aficionat
a Duke Ellington,
i,
bueno,
ens va venir a veure després,
dient,
agraïnt-nos el concert
i sobretot
que s'anava a casa
a continuar escoltant
Duke Ellington,
que ara
no en tenia prou.
que feia temps
que el tenia oblidat.
Déu-n'hi-do.
I, bueno,
tenim reaccions
molt entranyables
de gent
als concerts
que han anat fent
aquests gairebé tres anys.
Ens quedem
amb aquesta imatge,
amb aquesta música
que estem escoltant de fons
i, sobretot,
amb aquesta paraula
que has dit tu,
entranyable,
per passar una vetllada
especial,
candorosa,
especial,
en definitiva,
a les vuit del vespre
a la cripta
de l'Ermita de Cambrils.
Trobareu a Javier Pia
i Ignasi González
fent aquest,
bueno,
aquest compendi
de música
de Duke Ellington.
Podeu comprar
una entrada simbòlica,
valant 5 euros,
és un preu molt assequible
justament abans
de les taquilles.
Javi,
doncs moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé.
Mira,
passeu el dia de Sant Joan
amb música,
que ja agrada això,
no?
Ja està bé.
Mai millor dit.
Moltes gràcies a vosaltres, eh?
Una abraçada
i fins aviat, Javi.
que vagi bé.
Adéu.
Adéu.