La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Doncs la terra es plana ens ho diu cada dia en dilluns.
Cada dilluns, a l'altre tarda està el Beta.
Beta, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Avui, per cert, Beta, la Núria no hi és, ja ho has vist, no?
Sí, sí, m'he quedat així...
Però està millor que tu i que allò ara mateix, eh?
Home, sí, suposo que s'ho està passant bé.
Fer vacances, encara que siguin curtetes, sempre ve de gust, eh?
Això és segred.
Mira, escolta'm, la podíem localitzar a través del Google Latitude?
Latitude, sí, sí, per què no? Estaria bé.
I si sabríem on ha anat de vacances, perquè no ens ho va voler dir, no?
No ens ho volgut dir, eh?
Però amb aquesta nova eina, doncs, potser podríem situar-la allà a Cancún o a Plaia Bàbaro, no?
Sí, sí, no?
El que passa és que ella ens hauria de donar permís, no?, per poder localitzar-la.
Sí.
Avui ens parles d'això, no?, del Google Latitude i també del Facebook, aquest fenomen emergent, no?
Sí, sí.
Volem parlar d'aquestes dues pàgines web, o fenòmens emergents,
i que tenen com a denominador comú, doncs, això, que són fenòmens molt emergents
que en poc temps s'han pujat com l'escuma, i després també un altre denominador comú és la privacitat,
perquè és un tema una mica delicat.
Bé, que ningú s'espanti, la privacitat hi és,
el que passa que hem de ser curosos amb el que diem en xarxa.
A veure, és que volem ja tranquil·litzar la gent perquè suposo que se n'ha parlat molt d'això
i hi ha la por, que ella, que si dones massa informació,
doncs, al final poden saber-ho tot de tu i poden fer servir aquesta informació
per fins no gaire honestos, no?
Però, esclar, la gent hauria d'anar en compte el que posa, no?
Tu el que no pots fer, per exemple, al Facebook, és posar les teves dades, doncs, personals,
o com pot ser, doncs, un telèfon mòbil o la teva compte de...
Corrent.
De corrent, sí, sí, de bancària.
Corrent, no que la bancària.
Sí, sí, de corrent, no? La bancària.
Bé, bé, doncs bé, comencem primer pel Google, l'atitud.
Sempre hem dit que Google és un imperi que en poc temps ha pujat,
però no podem dir del no res perquè ja fa uns quants anys que funciona,
però que res, s'ha fet una pujada però molt gran en poquets anys, sí.
Estan forrats, eh, els amos?
Sí, forradíssim, segur.
Estan forrats.
Segur, però són d'aquells imperis que si busques a les biblioteques,
dius fa 4 o 5 anys, Google era res, no, no, no, era un cercador
però no tenia més, però s'ha fet gran perquè, a més a més,
el cercador, que és el que ha donat l'impuls,
ha buscat altres eines i ha fet que la cosa vagi encara a més, no?
Se converteixi en un monstre d'internet, no?
I aquesta gent no paren de fer coses perquè es facin més gran
i facin aquestes sinergies que fan que tots els productes que llança
tinguin una connexió entre si, no?
O sigui, el cercador serveix per buscar, doncs, certes coses
que tenen a veure amb el Google, que ha llançat després,
com és el Google Maps, com és, doncs, en aquest cas, el Google Latitude.
Què és? Doncs Google ha obert un servei per a mòbils.
Això és per a mòbils, però també ho podem fer servir des de l'ordinador.
Però, en principi, està pensat per a fer-ho servir de mòbil a mòbil.
O sigui, com funciona?
Doncs, una vegada activat, has d'entrar a una pàgina a internet.
A Google ho trobes, ets a la pàgina principal de Google
i a partir d'allí et pots trobar el seu correu electrònic, els mapes, bé, de tot.
I també ara et poderàs trobar això de l'Atitude.
Ho pots buscar a Google també, si ho busques, és la primera que trobes, eh?
Sí, sí, sí, és molt fàcil de trobar.
Doncs, un cop activat, l'Atitude, a Google, localitza la posició de l'usuari en un mapa
i els contactes de l'usuari autoritzats la poden veure.
L'Atitude, en 42 idiomes, incluent-hi el català, això també és interessant.
Sí, perquè, doncs, Google, en aquest cas, doncs, ja fa uns quants anys que també ha fet cas a la llengua catalana.
Sí, sí, sí, sí, i el cercador ja fa uns quants anys que també hi ha la versió en catalana.
Doncs bé, 42 idiomes, incluent-hi el català, vol ser una xarxa social basada en la situació dels usuaris.
Això de xarxa social, després en parlarem perquè el Facebook també vol ser una xarxa social, no?
Doncs bé, en aquest cas, els de Google volen crear aquesta xarxa social a través de la situació dels usuaris, no?
És a dir, doncs, mira, jo estic a Tarragona i tinc una amiga o una amiga que té un mòbil
i en aquest moment, doncs, amb el mapa que em surt el seu mòbil està per avall, no?
I, doncs, la vaig a trucar, mira, que t'he vist que estàs avall, no?
Una xarxa social, però a través de la localització de mòbils.
És curiós, a l'invent no sabem, no sabem en aquests moments, perquè és recent, ho acaben de llançar,
ara a començaments d'aquest mes de febrer, no sabem si tindrà molt d'èxit,
però que la cosa ja ha despertat, però amb molt d'interès.
Per això quedaré de la privacitat.
Ara en parlarem.
Podem dir que funciona la majoria de telèfons amb sistemes Android,
que és el sistema que té el Google pels mòbils.
El sistema Android és el que té el Google, la versió per posificar un mòbil d'aquests de tercera generació.
És la reduïda, no?
A l'internel.
Sí.
És la versió que és més reduïda, no és perquè hi ha internet, sinó que és menys sofisticada, no?
Sí, Windows per mòbils té el Windows mòbil.
Doncs bé, el Google, per fer la competència, també aquí, en aquest cas, a Microsoft,
doncs va treure el sistema Android per mòbils, no?
I és com això, un navegador, però per mòbils, no?
Després també funciona amb sistemes com la BlackBerry,
i aviat també funcionarà amb l'iPhone.
El famós iPhone.
Home, els d'iPhone també no s'hi volen quedar fora d'aquesta història, no?
Els iPhone funcionen o no?
Perquè hi ha gent que diu que depèn, que a vegades tenen algun petit problema, algun.
Bé, no t'ho puc dir, no estic molt abasat a això,
jo només sé que ha sigut, en els darrers temps, un dels grans èxits de gadgets electrònics,
i això que funcioni o no funcioni, no sé, no t'ho puc assegurar,
però pel que tinc entès, home, la majoria dels casos sí, van força bé.
Es pot donar el cas que tingui algun problema, però no crec que sigui,
perquè són tecnologies ja bastant rodades, no?
A més, aquest a l'iPhone que acaben de treure ja és de segona generació,
hi va haver un anterior, i això mateix ja va més rodat,
i si hi ha hagut algun problema, doncs suposo que en una tercera generació d'iPhone
ho acabaran d'arreglar, no?
L'attitud funciona amb Google Maps, i situa els contactes que comparteixin localització amb l'usuari,
i tots plegats poden fer saber que fan a cada moment o telefonar els amics que trobin el mapa,
via SMS o Google Talk, una altra eina també que té el Google per als telèfons mòbils, no?
Si l'usuari afegeix el mòdul de l'attitud a la pàgina de l'iGoogle,
també podrà veure on són els seus contactes a través del navegador des de qualsevol ordinador,
és el que diem, no? Això serveix per localitzar de mòbil en mòbil,
però també amb la pàgina de l'iGoogle, és una pàgina que té els de Google per localitzacions,
doncs també es pot trobar qualsevol contacte a través del navegador de qualsevol ordinador, no?
És un altre avantatge.
La posició dels usuaris és una dada molt sensible, aquí és on volíem arribar, saps?
Perquè segons Google ho ha tingut en compte i per això cal filtrar amb molt de detall les dades a compartir i amb qui.
O sigui, Google ja avisa, ja avisa, no sigueu... aneu amb compte.
I diu que s'han de filtrar aquestes dades amb molt de detall i qualsevol pot reduir el grau de precisió de la localització.
O sigui, com els mapes que estan a escala, doncs tu només pots reduir l'escala de precisió.
O sigui, suposo que el nivell de localització pot arribar a ser de carrer o ciutat o més enllà de ciutat, no?
O a regió.
Pot ser que no t'interessi que algú sàpiga que estàs en aquest carrer determinat.
En aquest carrer i tu, el teu grau de precisió, o ho elevo a nivell de ciutat i dic que estic a Tarragona
però no vull que sàpiguen que estic al carrer, doncs, avinguda de Roma, no?
O no vull que sàpiguen que estic a Tarragona i estic, doncs, a la regió, doncs...
Catalunya, no? Per dir diverses regions del món, no?
Bé, és una de les opcions que té un usuari del Google Latitude, no?
Un altre avantatge, o estic, que s'ha de fer servir bé perquè la previsitat és molt important,
és que l'usuari també pot determinar quines localitzacions es comparteixen o no
i fer creure que para en un lloc diferent d'on és en realitat.
O sigui, també és bo que hi ha una eina que tu pots fer creure que dius
estic a Tarragona però en realitat estàs arreus.
O estic a la feina i en realitat et sap a l'aventura.
És l'avantatge de controlar una persona, l'eina aquesta, sí, és una de les avantatges, opcions.
És un engany, però bé, la persona, doncs, és com un joc, si la gent s'hi presta,
doncs, si tu no vols saber que estàs a Tarragona, en aquest moment estàs a Reus,
doncs, ets lliure de fer-ho, no?
Si la gent, més gent, al final descobreix i diu això és un frau, doncs, no entri en el joc, no?
És una de les opcions que dona Google per mantenir aquesta previcitat, no?
No està malament la cosa, no?
No està malament.
Ara, que passa que la gent, doncs, no van tant de secrets i és més aviat, com dèiem,
una xarxa social de mòbils i és per dir, doncs, a un grup d'amics,
doncs, mira, aquesta persona amb el mòbil sí que està aquí,
doncs, escolta, que et truco...
M'agrada un cafè o no?
I anem a fer un cafè, això mateix.
O sigui que tampoc no cal arribar als extrems que nosaltres ho estem posant,
com si fos un joc d'espies, no?
El que passa és que deien que, de la mateixa manera que pot enviar un SMS a un amic,
pot localitzar, per exemple, el responsable d'un restaurant o una franquícia de la zona
i pot dir, escolta'm, vine a comprar, pot enviar publicitat i dir-te,
vine a comprar la meva botiga i acabes de passar per davant.
Suposo...
Suposo que aquesta és una eina que no acaben d'explicar-ho aquí
les informacions que hem trobat, els de Google, perquè no els interessa,
però suposo que això hi entra dins del contracte.
O sigui que tu pots rebre aquesta publicitat no desitjada
i, esclar, una vegada estàs a dins i te n'ha atrapat,
doncs, a vegades penses, doncs, bé, és un mal menor, no?
I a vegades, doncs, penses, i si m'interessa, doncs, on pot anar bé, no?
Això que em diguin, vine, doncs, ja que estàs aquí,
aquí al costat tenim un restaurant que fem un menú...
Deu interminar el menú, el preu, l'oferta i tot, no?
Sí, doncs, perquè em anava bé, o no, no?
Però bé, la qüestió és que Google assegura que totes les dades compartides
són controlades per l'usuari i és, doncs, responsabilitat d'aquest
fer-se bé els seus contactes i a Google on va i on no va.
Esclar, si en un moment tu vas a un lloc que no interessa
que ho sàpigui de ningú, doncs, desconnectes la funció i ja està.
Això està bé, o sigui, tu pots connectar i desconnectar
des del teu telèfon mòbil, no?
Sí, sí, sí, sí. Això és molt important, eh?
Aquesta part final de la notícia que hem trobat
és que la responsabilitat final és de l'usuari.
Ho hem dit, doncs, durant tota aquesta estona
que parlaven de la privacitat.
però és molt important, doncs, la part d'aquesta final
que diu que l'usuari és lliure de fer saber els seus contactes
i a Google on va i on no va.
Clar, perquè és que si no seria un gran germà d'aquells
1984 que estarien permanentment controlats
i se'n va a la policia i va haver jugat una mica
però tampoc no cal que estiguem controlats la nit i el dia, no?
És un joc, és un joc, però res més, no?
Però bé, la gent que vagi en compte, perquè, esclar,
la privacitat, doncs, és una cosa que tothom hauria de tenir clar
què es pot dir i què no es pot dir.
I aquí és on volíem lligar l'altre tema, que és Facebook,
que és una xarxa social que es va crear el 2004,
o sigui, no té tant de temps,
però que ha fet un boom en pocs anys
perquè resulta que es va crear només per la comunitat angloparlant,
o sigui, Estats Units, Gran Bretanya,
altres països en llengua anglesa, com pot ser Austràlia,
i aleshores sí, Canadà també,
i tenia molt de ressò perquè ells sols,
aquesta comunitat anglòfona, doncs,
mouen gairebé mig món,
com passa amb el castellà que mouen l'altre mig món, no?
Però la cosa, l'obrir-se a altres llengües
ha fet que esclatés,
i si hi ha mig món, estava penjat del Facebook,
l'obrir-se a altres llengües,
que va ser el 2008, l'any passat,
que es va obrir en versions en francès, alemany i espanyol,
va fer que arribés a tenir
més de 120 milions d'usuaris actius en tot el món.
És molt, això, eh?
120 milions d'usuaris actius en tot el món.
I també, a finals de l'any passat, del 2008,
gràcies a la gent d'usuaris catalans
que van fer una traducció a ells mateixos,
doncs, també tenim la versió del Facebook en llengua catalana.
Com va anar tot?
Doncs, és molt senzill.
Va sortir com surten els somnis americans,
en un garatge.
Un estudiant, un estudiant de Harvard,
anomenat Mark Zuckerberg,
nom així d'aquestos nord-americans,
però que no tenen res de nord-americans,
són d'origen centro-europeu,
però que suposo que és la tercera o quarta generació
que estan per allà, per als Estats Units.
Doncs aquest senyor, el Mark Zuckerberg,
va tenir la feliç idea d'estudiar a Harvard
d'anar més enllà dels Facebooks.
Què són els Facebooks?
Els Facebooks són aquests llibres que tenen les universitats,
que obres, i hi ha les fotografies de tots els estudiants
de totes les promocions.
Facebook, ho diu això,
cares o llibre de cares.
Llibre de cares.
Aleshores, doncs, ell va dir...
Això té poca vida.
Sí, vull donar-li vida,
i aquells estudiants d'aquella promoció
que vaig estar l'any 2003 o el 2004,
he perdut el contacte,
voldria tornar a trobar el contacte amb aquesta gent.
I va crear uns webs,
una xarxa,
per poder tornar a contactar amb aquesta gent.
I bé, doncs,
d'una cosa que...
Una idea d'aquestes...
Made in Usa,
que semblava que no tindria molt de futur,
doncs, s'ha va anar fent gran.
I, esclar, doncs, aquest personatge
va contactar amb aquelles persones
que feia temps que no vèiem,
però els altres també...
Ostres, doncs, jo també
em feia gràcia contactar amb els altres
que també...
I se van estar entent com a estantacles d'un pop
i la cosa se va anar fent gran,
se va anar fent gran
i va reu moment que, esclar,
era una cosa al principi limitada
només a un sector universitari
i al final se va fer tan gran
que avui dia qualsevol persona
que tingui un compte de correu electrònic
hi pot entrar al Facebook, no?
I és el que diem que des del 2004
n'ha anat fent més gran
perquè, doncs, ha passat d'aquesta comunitat anglòfona,
doncs, el 2008 se va obrir a la resta del món
i també al mateix any, doncs,
ho podem disfrutar en català aquí a casa nostra, no?
Bé, la privacitat.
Aquí la cosa és més seriosa
que el Google Altitude
perquè el Google Altitude
és una cosa, un fenomen nou,
no sabem fins a quin punt pot arribar
doncs, la gent amb males idees
de fer servir amb males maneres
aquesta nova història que acaba de crear Google
però amb Facebook
doncs ja s'han donat casos
de gent que ha donat massa informació
i...
I l'han acabat petint, no?
Sí, sí, sí, sí.
S'ha anat molt d'en compte
perquè, esclar, és un...
en principi el Facebook
estava destinat a això,
intercanviar fotografies
de gent que feia temps que no coneixies
i ficaves el nom d'aquesta persona
o feia temps que no veies, no?
Gent que coneixies però feia temps que no veies, no?
I ficaves el nom d'aquesta persona
i si estava en xarxes
doncs el podies localitzar
i llavors intercanviar les fotografies
i tot això va ser primer
com un intercanvi de fotografies
de persones a les que volies trobar, no?
i al finalment, doncs, això s'ha obert també
a vídeos i altres històries, no?
Vol dir, és una xarxa...
Un perfil, tu pots posar el teu perfil, no?
Sí, sí, sí.
L'edat, a què et dediques...
I es transmeten de tot,
se crea un grup de discussió,
esdeveniments, jocs...
Hi ha de tot, es pot fer de tot.
Hi ha un grup de Misa Tarragona Ràdio, per exemple.
També, també, també.
Jo hi també estic, eh?
També hi estic
i vaig tenir la cura de no posar cap fotografia.
Hi ha un animalot
al lloc de la meva fotografia, sí.
Veta?
Sí, no, deixem, deixem...
Bé, la qüestió és que...
Hi som gairebé tots, eh?
120 milions d'usuaris.
Els que estem una mica així implicats
en això de la xarxa
hi estem gairebé tots, no?
La qüestió és que...
La privacitat.
S'han anat amb compte perquè
s'han donat casos
de gent que ha penjat vídeos
de festes
que s'han anat de farres
i aleshores
han dit a l'empresa
tinc 40 graus de febre
o 50 graus de febre
o 60 graus de febre
no puc venir a treballar.
I la febre era d'una altra mena, no?
Sí.
Febre del dissabte nit.
Aleshores,
en certes empreses
han buscat el nom
d'aquesta persona,
han trobat el seu perfil
a Facebook
i han vist el vídeo aquest
que la febre
era d'un altre tipus, no?
I ha tingut problemes laborals, no?
I això és només un...
una petita cosa
dels problemes que pot donar...
El que passa és que
en principi
pot entrar al teu perfil
qui és amic teu, diguéssim.
Sí.
És a dir, tu
tens una colla d'amics, no?
Que vas autoritzant
i llavors aquests són els teus amics
i algú que no és amic teu
pot entrar al teu perfil també, no?
No, però és que
la cosa està de que
com la cosa s'ha fet tan gran
tu, per exemple,
penges un vídeo
d'una festa
que vas fer l'altre dia.
De la farra.
Del sábado noche, no?
I resulta que
sí, en principi
és una cosa
que no m'ho han de veure
els teus amics
però els teus amics
quan reben aquest vídeo
ho passen a una altra gent
els amics d'aquests amics
o ho pengen al YouTube
o ho pengen al YouTube
esclar
i aleshores, doncs
els de l'empresa
que no
no sabem ara
on va passar
però sabem que va passar
no podem dir
una dades exactes
no sabem si va ser
als Estats Units
o va ser a la Gran Bretanya
però va passar
que van poder localitzar
aquest vídeo
perquè estava etiquetat
a nom o nom
perquè tus vídeos
s'es etiqueta
si aquell vídeo
estava etiquetat
surt
doncs
fulanito
i ostres
i que bé que s'ho va passar
doncs
mira
un dia parlàvem aquí
ja tardes
amb una experta
en protecció de dades
i ens deia
que amb molt poques dades teves
els pispes
poden fer
autèntiques
barbaritats
a vegades
amb una carta
en fi
del correu
que t'arriba
convencional
no
així que amb l'adreç
amb poques dades
es poden fer moltes coses
s'ha de tenir molta cura
s'ha de tenir molta cura
perquè jo també
l'altre dia
parlant amb un informàtic
m'ha comentat
que Facebook
només amb pocs coneixements
d'informàtica
és petable
sí sí
sona malament aquest nom
però
que es pot rebentar
la privacitat
es pot rebentar
la privacitat
la seguretat
sí
la seguretat
en el sentit
que tu
encara que no siguis
amic d'aquesta persona
li pots rebentar
aquesta privacitat
i aleshores
pots accedir
a totes les seves dades
doncs
com podem fer
que no hi hagi perill
doncs
no anem donant
masses dades
no cal donar
doncs
visco a l'Avinguda Roma
el 5è
i a l'habitació
que està al fons
de la casa
no cal donar
i el divendres
no seré casa dormint
per tant podeu entrar
i fer el que vulguem
això mateix
sí
perquè hi ha la cosa
aquesta
que és una xarxa social
gairebé que es viu
en directe
perquè l'entres
i dius
què ho estàs fent
en aquest moment
i tu pots dir
ara estic
guaitant
mirant la finestra
com passen els cotxes
i la gent
escriu de tot
no
i no diguis
doncs
ara me'n vaig
de casa
el meu perfil
posa la meva adreça
totes les dades
i me'n vaig a casa
doncs
tot el cap de setmana
i bueno
i a casa
doncs
no tinc la porta blindada
però bé
que passi el que passi
no
és que la gent
hauria de tenir
més cura
de les coses
no
i és que
és el mateix cas
que passa
amb els correus
els correus
electrònics
no
de que
s'han donat casos
que
no s'expliquen
com pot ser
que per exemple
tu vas pel carrer
i una persona
et diu
escolti
em pot donar
el número
de compte corrent
de bancària
que la persona
coneixes
i diràs
vostè què demana
en canvi
això t'ho demanen
per internet
i piquen
però
però
de seguida
s'ha donat molt de casos
gent que
correus falsos
que t'hi diuen
escolti
que tenim un problema
amb el banc
i dongui'm el seu
número
el número secret
de compte corrent
perquè hem d'actualitzar
no
mai
mai
doncs la gent ha picat
però molts casos
i arriben
arriben sovint
de correus d'aquests
o amb el nom del banc
tot l'anagrama
la fotografia
tot com si fos oficial
no ho és
òbviament
i si tu
i et diuen que volen comprar
les teves dades
i si tu reenvies
amb les teves dades
per comprar
que són efectives
ja has begut oli
ja has begut oli
doncs el mateix que passa
ja fa temps
amb els cursos electrònics
aquest problema
també existeix
amb
en Facebook
i aquestes xarxes socials
o sigui que
a veure
no hi hauria d'haver cap perill
si són curosos
i és el que deia
doncs ara fa un moment
jo
per si de cas
vaig posar
la fotografia
d'un animalot
en lloc
de la meva cara
que trobo que és més
més
agradable
de quin animalot?
un gat
un gat sí
sí
i aleshores
doncs poques dades
també tinc posades
i bé bé que em relaciono
perquè la gent
amb qui m'he de relacionar
ja en coneixen
o sigui que
no cal posar
amb això de Facebook
passen coses curioses
que de vegades
hi ha dues persones parlant
a través de
ja com un també
pots parlar instantàniament
i potser estan a 10 metres
en realitat
sí
sí
també
també
no es parlen
diguéssim
de la veu
però sí que es parlen
no per això
passa també
amb els amics
perquè allí
t'hi vas afegint amics
amics
coneguts
i aleshores
també s'han anat casos
que amb jo
gent
que ni te saludes
pel carrer
i en canvi
te l'afegessis
com a amic
i també això
és una d'aquelles contradiccions
de l'era moderna
o l'era cibernètica
que ens refiem més
del que surti
per internet
que no pas
o tenim més confiança
en aquest cas
del que surt
per internet
del que podem trobar
al carrer
al carrer
doncs
anem-nos desconfiats
no saludem la gent
mirem així
cuidador
en canvi internet
el que ens arriba a internet
volem fer amics
de tots
hi ha gent
que té 5.000 amics
i em sembla
que quan passes
de 5.000 amics
doncs
et donen un premi
no
no tot en un premi
aleshores
aquella persona
que té 5.000 amics
passa a la categoria
de fans
sí
perquè esclar
hi ha un topall
el topall
el límit
són 5.000
hi ha persones
molt populars
a la xarxa
persones
doncs
polítics
cantants
tenim
el cas
a Catalunya
doncs
el president
del Parlament
de Catalunya
Ernest Benach
doncs
que té
no sé si 4.000
no sé quants
doncs
el senyor
Ernest Benach
president del Parlament
de Catalunya
si algun dia
arriba
a 5.000 amics
no podrà
afegir-se
a ningú més
a la seva
llista d'amics
aleshores
per fer un salt
passarà
a la
categoria
de fan
i fan
és il·limitat
i pot tenir
100.000 fans
800.000 fans
3 milions de fans
i bé
les coses
de Facebook
per sort
sempre tindrem
el vinil
sí
sí
sí
per sort
sempre ens quedarà
el vinil
per recordar
aquelles cançons
passades
això és ja
la part final
d'aquesta
terres plana
i avui
volem lligar
volem lligar
amb el que vam
escoltar la setmana
passada
i sempre
anem fent
anem alternant
una música en català
una música
doncs
en anglès
i si la
la setmana
passada
escoltàvem
un tema
dels
Kraftwerk
el
el
Computer World
un tema del
1981
que es va avançar
molt al seu temps
avui volem
escoltar un tema
en català
d'una gent
d'Igualada
que no és el primer
cop que ho fem
i que tenim
debilitat per ells
i per la seva veu
la Maria Salla
que en certa manera
dins
de la seva música
que no té res a veure
en Kaffer
és
pop rock
però que també es va avançar
al seu temps
perquè
mentre estan
aleshores
estem parlant
del 1990
i estem parlant
d'una formació
anomenada
Utòpics
doncs
mentre estan aleshores
els grups
el 1990
feia música
més aviat
dels anys 70
tipus
grups
com Sopa de Cabra
com Els Pets
que miraven molt enrere
doncs
els Utòpics
miraven endavant
era el pop
dels 90
era el que tocava
i
d'aquesta
formació
escoltarem una cançó
que es diu
Les Tardes i les Nits
i és que
encara
estem en aquell temps
que es confonen
les tardes
amb les nits
això de la Fusco
Beta, gràcies
i fins a la propera
A veure
A veure
Les Tardes
moren els vals
plens de gent
que veu
llibres de cervesa