MÚSICA
Ja sabeu que gairebé cada any intentem guardar un raconet
per un museu apassionant que a nosaltres ens agrada especialment i que es troba a l'arbost.
És el cau del Tauró i per parlar-nos d'aquest cau tenim en via telefònica ara mateix
el senyor Joan Ribé al qual saludem. Senyor Ribé, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Molt bé.
Està tot molt tranquil per aquí?
Sí, sí, tot tranquil, eh?
Fantàstic.
No ha passat res de l'altre molt, eh?
Fora del Tauró que ara va aparèixer Vilaseca, doncs no hi ha cap problema.
Jo recordo que vam parlar d'altres anys i vam comentar sobre el Tauró, Taurona, en aquest cas,
que va ser la tauroneta que es va banyar durant uns dies amb nosaltres a la platja del Miracle
i que ho vam comentar també amb vostè. Se'n recorda?
Sí, i tant. Vam estar dos dies allà presents a veure si arribàvem a capturar per traslladar l'aquari.
Però al final no va ser, doncs bé, es va traslladar, però tenia ferides internes que va ser una mica ja el que va fer el final, no?, del pobre Tauró en qüestió.
Sí, en principi el vam treure perquè, és que si no, la gent hi anava als vespres i s'hauria encarregat algú altre al vespre.
Sí.
I després perquè també podia fer mal a algú en qualsevol moment perquè la gent hi picava l'aigua i els hi tirava la cua i aquests animals són imprevisibles
i en qualsevol moment hi ha pogut mossegar alguna persona.
Parlem, si li sembla, ja del museu. Fa 30 anys, tenc entès, que el museu del Cau del Tauró està obert a l'arbost.
Com va néixer una miqueta aquesta idea? Fa 30 anys.
Bueno, fa menys, eh?
Menys?
El que passa és que des dels 7 anys vaig començar a recolectar el que són les dents fossis,
tot el que és gran, el baix, el panenès, estava cobert d'aigua al museu de deu milers anys.
i en aquesta terra, al retirar-se, van quedar enterrats de les dents i restes d'aquests animals.
Al anar a la muntanya a picar i trobar aquestes dents,
doncs el que vaig fer és començar a comparar amb els taurons actuals,
a veure de quina espècie eren, a on vivien,
i a partir d'aquí anar a reunir una sèrie de peces,
que avui dia consta de 70.000, la col·lecció de tota part d'aquest animal,
va començar a sorgir el museu, doncs farà uns 15 anys, aproximadament.
Uns 15 anys.
Sí.
Aquests 15 anys, fa 8 anys que està obert al públic,
i ara farà un any que està tancat per reformes,
perquè ho volíem ampliar, perquè molta gent,
depenent, com que té una capacitat no molt gran,
autocars i coses així, doncs no tenien cap útria tots a l'hora.
I ara com ho faran?
Segurament una ampliació i noves peces que aniran caient de mica en mica dins del museu, no?
Sí, bueno, ara l'ampliació és una sala de 100 metres quadrats,
o sigui, ara consta de tres sales, abans constava de dues,
i amb aquesta nova sala es podran veure uns quants taurons vius que tenim per aquí el Maïterrà,
i a més l'atractiu principal és el miracle que està dissecat en aquesta sala d'aquí.
O sigui, que la tenim?
Jo dic la teniu.
Sí, sí, i tant ja ha costat.
Ha estat un any i mig congelada,
i a partir d'aquí hem pogut aconseguir a través de la Generalitat la sessió,
però ja ha costat un any i mig de que ens fessin la sessió,
en aquest cas només per assumptes museístics,
no ho deixen comercialment,
però bé, mentre no es mogui d'allà,
doncs no hi ha problema,
ja està dissecada amb aquesta taurons sala,
que pròximament al setembre inaugurarem.
Home, doncs fantàstic, no?
Us hem de felicitar, però sabem per això,
però almenys ja la tenim, i aquesta de Tarragona,
o almenys la vam adoptar així,
la tenim també a Tarragona,
i que és que hi ha dintre del seu cau, no?
Sí, sí, sí, i aquesta de Tarragona vam fer tot el possible
perquè es quedés aquí,
perquè en principi la qüestió quan es mouen aquests animals,
diuen que quan fem el copito, és cremals.
El que passa és que nosaltres no volíem que es cremessin,
sinó que tindria-los com una espècie de símbol
per donar consciència a la gent
del que realment estan patint aquests animals.
perquè en total la miracle
era un taurona que va aparèixer en un lloc
equivocat en un moment determinat,
però cada dia es maten milers de taurons a tot el món.
I llavors això el que volíem fer és consciència una mica
a partir de les visites al museu
de en quina situació actual estan aquests animals.
I quan és veritablement escandalós
i surt a la llum pública,
ja potser és quan de veritat veiem
què és el que està passant,
però si no potser passa desapercebut, no?
I això passa gairebé cada dia.
No aquí, però a molts països, no?
A molts animals es passa exactament igual.
Per això mateix, perquè en llàstima
hauria sigut que l'hagués encremat
i hagués quedat la història allà,
però per almenys aquest animal
que l'hagués quedat allà donarà una mica de consciència
i tothom se'n recorda de la miracle
del que realment estan patint aquí.
Fem, si li sembla, una visita dintre del museu del cau del Tauró,
ens fa una visita guiada,
entrem a la porta i què ens trobem a partir d'aquí?
Ens trobem com una espècie de fons marí,
està de curar com un fons marí,
amb tot una sèrie de vitrines.
Primer comencem a explicar una mica la seva evolució,
perquè els taurons tenen 400 milions d'anys,
són els animals més antics que actualment poblen la Terra.
Després passem una mica a la biologia,
s'explica la seva reproducció,
el tipus d'alimentació,
tota la part interna dels òrgans,
perquè els tenen els sentits com els utilitzen.
Després hi ha una part una mica interactiva,
on la gent poden dur una mica la pell,
les dents que estan situades a diferents mandíbles que veiem allà.
Això és el que deu cridar molt l'atenció,
perquè sempre busquem una miqueta a veure les dents dels taurons,
que sempre han creat aquest mite,
sobretot referint-nos al tauró blanc.
Sí, la gent té un estereotip de dents,
de tauró que quan venen aquí al museu
se'ls treu de sobre,
perquè hi ha una variabilitat molt gran
de formes externes en quant a anatomia de tauró
i en quant a variabilitat de dents.
Inclús hi ha taurons que estem acostumats a menjar molt aquí a la nostra costa,
com són la mussola que tenen les dents planes.
Per tant, l'utilitzen per menjar músculs.
No tenen les dents punxagones típiques dels vespressius,
com pot ser un tauró blanc.
Hi ha molta variabilitat de quant a formes i d'això de dents.
També s'ha de dir que hi ha taurons que poden arribar els 15 metres,
com el tauro balena,
i en canvi hi ha tauronets que màxim que arriben a 20 centímetres,
que és el tauró picmeu.
Pots imaginar la gran variabilitat de formes que tenen aquests animals.
Posteriorment passem a una entre sala,
on hi ha una part més visual,
diferents formes de taurons,
on podem visualitzar taurons de la costa catalana,
totes les formes que tenim aquí a la nostra costa,
i taurons de diferents parts del món.
Hi ha una part perquè la gent s'hi fixin
en aquesta estructura que tenen.
I ara l'última que hem creat avui dia,
on hi ha uns taurons vius,
on hi ha una part, un aquàri de 1.400 litres,
on els nens podran interactuar amb alguns petits d'aquí,
al Mediterrá vius,
que són els típics de la pinta roja,
que se'ls coneix.
Després hi ha un entretanc
on hi haurà taurons en fase de desenvolupament,
i un entretanc on hi ha alguna espècie petiteta també
de taurons típicals típics gats,
com els que tenim al Mediterrani.
Es passarà una petita audiovisual d'uns 10 minuts,
i acabarem una mica amb la discussió
de tot el tema del miracle a partir de la seva exposició.
I això, com es pot fer?
Jo vull veure tot això que m'acabes d'explicar ara mateix, Joan.
Què és el que he de fer?
Home, això has de trucar amb un número de telèfon.
Sí.
Que no m'ha de ser de memòria.
No, te'l dic jo?
Si ho tens tu...
Sí, sí, ho tinc a l'abast.
És el 600, 742, 178,
i si no ens truqueu aquí a la ràdio que us ho tornem a repetir.
I recordem que el cau del Tauró
està al carrer hospital número 23,
ho tinc entès.
No, no, carrer Muralla.
Carrer Muralla.
Ho tinc mal apuntat, eh?
Doncs al carrer Muralla
i al telèfon sí, no?
Al 600, 74, 21, 78.
Sí.
I podeu trucar
i quedar entesos en una hora i un dia
i poder visitar tranquil·lament
el museu, el cau del Tauró.
Sí, perquè s'ha de tindre en compte
que totes les visites són guiades
i tornen una hora i mitja.
Per tant, s'ha de trucar a Mantelació
perquè ajuntem una sèrie de persones
justament pel temps de duració.
No hi ha visites lliures,
sinó que tot sempre és guiat.
I sempre està el Joan?
Digue'm.
Dic-hi, sempre està el Joan, no?
Jo sí.
Si no estic malalt, sempre hi soc.
Si no estic malalt, no es pot obrir.
Però sí, intento no estar malalt.
Per això la passada...
En principi sí,
serà visites els dissabtes de 5 a 8
de la tarda
i diumenges, doncs, a dues.
Si hi hagués un conveni amb l'Ajuntament
intentaríem obrir entre mig de setmana,
però això ja és arribar a acords
que en aquest moment no s'han donat
amb l'Ajuntament de la Vigua.
A veure si de cara més endavant tenim la sort
i a més a més amb l'opertura d'aquesta nova sala
i segurament amb aquestes noves peces.
Tot el que pot arribar a moure el cau del tauró,
que sembla que no,
però hi ha força passió pels taurons, no?
Tu en tant temps ho has pogut veure.
Més a vegades per nens petits que per gent gran.
Sí, els petits són més receptius al tauró?
Els agrada més?
Són més receptius, i és raro,
perquè generalment els nens petits
els agrada més els dofins,
els dofins que no pas els taurons,
però hi ha molta part dels nens
que tira cap a aquests animals.
Ja està bé,
si tenim noves generacions per tirar endavant
i per poder defensar els taurons,
que estaria molt bé, no?
Si en queden en un futur,
pensió que avui dia els hauríem de conservar una mica més,
perquè generalment estem sempre conservant més
els mamífers que no pas els altres animals,
i és llàstima que desapareixin,
perquè són els que netegen el mar.
Jo crec, Joan,
que fins que no li posin el segell
que estan en perill d'extinció,
que hi ha molts que ja ho estan,
encara així jo crec que no veiem,
que poden arribar a desaparèixer
i que properes generacions no sabran
ni què són els taurons, no?
Sí,
malauradament,
doncs pot succeir això,
perquè moltes espècies
ja no hi ha temps
d'arribar a temps
per al conservacionisme,
perquè tenen unes gestacions bastant llargues,
per regla general,
i llavors tenen poques cries,
i com més se'n pesquen,
més t'en deixen els aparèixer.
I després també tenen la molèstia dels homes en si,
amb els seus radars,
amb les seves coses,
amb la seva brutícia,
i etcètera, etcètera, etcètera, no?
Sí, això és clar, com dius,
i si no hi fiquem remei entre tots,
havíem de començar una mica entre tots,
doncs no,
no hi haurà res de temps en aquest sentit.
A fer una mica de pensament.
Si no, altres animals marins,
els està succeint el mateix.
Doncs Joan Ribé,
moltíssimes gràcies per deixar la teva petjada
d'aquesta passió que va néixer ja fa alguns anys
pels taurons,
i tenir aquest cau del tauró
que esperem que duri molts i molts anys,
i que vagi obrint-se encara més
si pot ser al ventall,
i que aquesta conscienciació que comentaves tu ara
es fes palesa no només a la gent de carrer,
sinó als que de veritat poden fer alguna cosa
i que ho facin.
D'acord, moltes gràcies a vosaltres
i molt bona tarda.
Bona tarda, adeu-siau.
Bona tarda, adeu-siau.