I als ja tardes, encara que sigui en poquet temps, volem fer un viatge llarg.
Marxem cap a Nova York.
Welcome to the New York City Marathon.
Welcome to the New York City Marathon.
Welcome to the New York City Marathon.
Welcome to the New York City Marathon.
La Marató de Nova York tindrà representació tarragonina i, a més, de Tarragona Ràdio.
Pep Sonyer des de la capçalera del circ.
Bona tarda.
Hola, Mòria. Bona tarda. Com estàs?
Bé. Molt energètica. Escolta, amb ganes de fer esport.
Posa, posa aquest sol, posa el sol.
Hola, Márquez.
Welcome to the New York City Marathon.
Mira com corren. A veure, a veure.
I quanta gent no corren?
Doncs mira, tanta gent, Tanta gent, Núria, com 43.000 corredors que hi haurà aquest any a la Marató de Nova York.
43.000, eh? Són, l'any que venen 38.000, aquest any 43.000, i d'aquests n'hi haurà almenys 7 tarragonins.
7 tarragonins, eh? Que avui... Què és això?
Això és un ducati que va passar per aquí, eh?
És a dir, que em s'alman els ulls, Núria. No sé si podries resistir-ho, eh?
Però sí, ha passat per aquí un ducati de les clàssiques.
Mira, els 7 atletes tarragonins que aniran, encatsolats per l'Àngel García, exentrenador del Nàstic, és ell, tartullà com saben, i col·laborador de Tarragona Ràdio.
Doncs ell és un dels que hi van en aquest Marató de Nova York, però també altres 6 companys, com el Cristian García, el Clàudio Pérez, el Gregorio Sánchez, i dues noies, Núria.
Dues noies que són la Montse García i la Concepción Alandete, que elles també hi van.
Entre aquests n'hi ha un d'ells, el Clàudio, que ja té ni més ni menys que 16 maratons acabades.
16, que havia t'estat dit, eh?
En diferents ciutats.
En diferents ciutats, eh?
Entre elles també la de Nova York.
La Nova York, com a Parcí 5, i ara a la Sintonia de Tarragona Ràdio, us hem de dir que és una de les curses,
una de les maratons més espectaculars que es fan arreu del món, que és un referent per a tot qui organitza alguna marató en altres llocs, en altres països,
i que a banda de l'espectacularitat de la cursa en si, i del recorregut, doncs també hi ha més de dos milions de persones
que ho segueixen pels diferents carrers de Nova York, i altres 315 milions d'espectadors que ho hauran a través de la televisió.
Per tant, és una cursa molt i molt espectacular.
Dir també, per qui s'incropori ara, que Tarragona Ràdio dóna suport a aquest grup d'atletes de la ciutat
i patrocina la seva participació amb un xandall que hem pogut veure abans en la presentació aquí a la capsaia del circ,
on posa Tarragona Ràdio, és a dir que Tarragona Ràdio serà present en aquesta marató de Nova York.
Que és el moment d'explicar-nos com és el xandall?
Doncs sí, mira, el xandall és de la marca aquesta tan coneguda, que comença a parer i acaba a parer, eh?
Sí, sí.
I és de color blau marit, llavors té com una mena de franja així triangular, de color blanc, tirana, beige.
És bonica, és molt lleuger. Ells m'han dit als atletes que és força còmode.
Però és a pantaló llarg, màniga llarga o no?
Sí, sí, màniga llarga i pantaló llarg.
Pensa que a Nova York, que la cursa es fa el proper 1 de novembre, a Nova York fa fred, eh?, en aquesta època de l'any.
Ells se'n van, de fet, el divendres, dia 30, i tornaran el proper cap de setmana, després de la cursa.
És a dir, que preferim també fer una mica de turisme.
I el xandall, podem dir que el portaran avant de la cursa i després, eh?
Però no durant la cursa. Durant la cursa portaran un equipament molt tècnic.
Però mira, Nuri, si et sembla, ens ho expliquen tot els tres protagonistes de l'entrevista amb qui hem parlat.
Són el Claudio, com et deia, 16 maratons acabades, i les dues noies, la Montse i la Concepció.
No l'escoltem?
Sí, som-hi.
No som-hi.
Doncs s'acompanyen dues de les noies que integren aquesta expedició a Nova York,
que són la Montse García.
Ella ha anat a dues maratons, en té dues acabades, si més no.
I la Concepció, a l'Andete, ella també té dues maratons acabades.
Montse, Concepció, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
I aquest home que està aquí davant, aquest home és un expert, no?
La matèria, és un crat, no?
I tant, i tant.
El Claudio Pérez ha fet uns 16 maratons, és el que va davant de tots.
O sigui, porteu un bon mestre, no?
I tant.
Jo he entrenat amb ell, i la veritat és que estic molt contenta,
perquè m'ha anat indicant com hauria de seguir.
I, clar, en 16 maratons, quina experiència té?
A veure, Claudio, en parlem ara a nivell tècnic, eh?
Per preparar-te per una marató com la Nova York,
que són tants quilòmetres i tantes hores de resistència,
què cal? On cal incidir? On cal assajar?
Tindre ganes.
Els entrenaments que has de fer habitualment, si una persona,
crec jo que si vol fer una marató, diu, d'aquí sis mesos vull fer una marató.
Jo crec que la pot fer, però se pot destrossar físicament,
prendre mal, de veritat.
I això s'ha de tindre i endurir la musculatura i el cap molts anys,
o, si més no, almenys dos anys,
amb gent que més o menys hagi fet un esport
i estigui preparat per fer una miqueta d'esforç físic
durant un bon derrató.
Nosaltres, habitualment, estem corrent tot l'any,
tres dies, quatre a la setmana,
i a partir que posem una data de fer una marató,
llavors fem entrenament específic de tres mesos,
tres mesos i mig,
i si puguem quatre, seria l'ideal,
però tres mesos és el mínim que requereix
entrenament específic per la marató.
Si no, i el que dic jo,
una marató comença al quilòmetre 35.
Aquesta de Nova York,
una mica, explica'm les característiques que té.
És dura?
Nova York, per mi, de les que n'he fet,
que n'he fet tota l'Espanya, menys aquesta,
que vaig anar fa quatre anys,
com a festa és la millor que n'he vist.
com a esforç físic,
de les pitjors,
perquè és molt exigent,
i si no tens una bona preparació,
pateixes bastant,
perquè hi ha molts desnivells,
els ponts s'anoten molt,
i l'únic que la calor del públic
durant tot el recorregut,
el tens, no sé,
no sé la gent que pot arribar bé,
però banda i banda,
totes les avingudes plenes de gent animant.
Què passa als ponts?
Els ponts tens pujades,
perquè hi ha un desnivell,
que fa punxa,
com els ponts romans,
per fer unes coses ja serades,
les puntes de l'eix del pont
està a dalt del cim,
i cau a les bandes,
clar, tu baixes una banda,
però no has tingut de pujar,
i físicament,
arriba un moment que l'últim
ja està estocat.
I al centre del parc,
que sembla ser que,
per les pel·lícules veiem que és pla,
hi ha molts desnivells.
Escolta'm,
i per sortir,
com funciona això?
És a dir,
que és per hora d'arribada,
com va?
Sabeu com funciona això?
És a dir,
vas arribant i vas sortint?
Home,
jo me penso que això està urbanitzat
de manera que,
segons el temps que tu poses
a l'inscripció
de les altres maratons que has fet,
te posen en uns caixons,
no sé com ve,
uns caixons,
per temps.
I van sortint,
primer posen els que menys temps
tenen a les maratons,
i van acabant
amb els que més temps
han acabat una marató.
O sigui,
no sortim tots junts,
i vinga, va,
no,
sortim,
doncs,
escalonadament.
I com és que aguanten
tant les dones canianes?
Què tenen?
Suposo que ja
em porten els gens,
no?
perquè fa molts bons temps.
Nosaltres no podem arribar
a aquest nivell,
però, bueno,
ho intentem,
ni que no sigui
al mateix temps,
no?
Però,
jo dic que la marató
de Nova York
és la millor,
no?
Perquè,
per qualsevol corredor
que fa maratons
o a fons,
és el somni,
fer la marató
de Nova York.
Jo la recomano
a qualsevol persona
que corri.
Porteu música,
porteu una MP3
o sombien?
No,
no,
jo no porto res,
jo personalment
no porto res,
jo,
el meu rellotge
vaig mirant,
cada vegada
que passar el quilòmetre
vaig mirant,
vaig marcant
i ja arribaré,
no tinc cap meta,
vull dir,
acabar-la,
que és el principal
i ja està.
De fet,
aquí a la marató
de Nova York
no cita res,
perquè tots els carrers
estan plen de gent,
la gent treu la música
al carrer
en tocadiscos,
en CDs,
tocant el bombo,
tocant la trompeta,
vull dir,
és que...
És un espectacle,
eh?
Aquest any
és així que hi ha un actor,
ara no recordo el nom,
però he conegut
un actor de Nova York
que curarà acompanyat
d'un grup de massais
per una campanya solidària,
vull dir,
que això també s'ho trobeu,
no?
Aquest avançant solidària,
bueno,
famosos,
es coneguts,
no?
Sí, sí,
la veritat és que...
Es pot trobar
qualsevol cosa allà,
és...
és...
imprevisible,
perquè, clar,
com que és la més gran,
es pot trobar
qualsevol...
impacte
que et farà impacte.
Hi ha gent que surt
a córrer disfressada
perquè diuen
que donen 24 hores
per acabar-la
i surten disfressats
i a vegades van caminar,
van...
Bueno,
poc a poc,
vull dir que ja arribaran,
no hi ha cap meta ni cap...
Això els primers,
els primers sí que se marquen
una meta i un temps,
però...
Bueno,
perquè també els donen diners,
no?
Però n'altres no,
n'altres ja...
Quan és el primer premi?
Quants diners?
No sé,
tot depèn de l'any,
de la casa comercial
i a part del premi
que tinguin per l'arribada,
si baixen els temps,
no tenen un afegit
d'equits per segon
o minut o així.
Aquí veig que són
600.000 dòlars
en premis.
600.000 dòlars,
no sé,
ara no s'hauria de fer el canvi,
però...
Escolta'm,
i durant el trajecte
trobes avituallament?
El pots portar tu a alguna cosa?
Sí, sí,
a part de...
Normalment és cada 5 quilòmetres,
però també depèn
de la temperatura,
humitat,
llavors aquests
se redueixen
cada menys quilometratge.
A part de la gent
que hi ha allí
que viu per allà a prop,
ofereixen de tot.
És que és...
Allò és viure-ho,
no?
Perquè tot el que es pugui
s'explicar,
coses que jo no hagi vist
i m'ho puguin explicar,
és que m'ho he de creure
perquè allò
t'ho has d'esperar
tot allà dintre.
I és una passada.
què més afegiríeu de...
Perdó?
No dic què més afegiríeu,
perquè és que clar,
és que això és el que diu ell,
si no ho vius,
costa d'explicar-ho, no?
La teua experiència.
Repeteixen,
vull dir que
alguna cosa ha de tindre
per repetir, no?
No sé.
Vosaltres hi aneu per primer cop,
no?
En aquest cas,
però us han explicat
moltes coses, no?
Sí, sí.
A veure,
no sabem on anem
perquè ho hem de veure,
hem d'arribar,
ho hem de veure,
però suposo que,
bueno,
jo vaig anar,
jo he estat a Madrid
i a València
i a Madrid
em va agradar molt,
vaig acabar molt emocionada
i suposo que aquí,
doncs més encara,
perquè només de sentir
el que estic sentint,
suposo que,
bueno,
a veure,
no sé,
el que trobaré
quan arribem.
Montse,
digues, digues.
El que recordo
de l'altra vegada
quan vaig estar
és que al sortir
vam posar l'himne
americà
i és que va emocionar
moltíssim.
Jo és que
m'estava tota esborronada
i me caien les llàgrimes
perquè tanta gent allà
que dius
però, bueno,
és una passada
com podem organitzar
tot això
i la gent
que s'hi vol
que no,
vull dir,
és una passada
i les llàgrimes
i tot això,
això que recordo,
no?
I bé,
després a la cursa
també et pots trobar
molts llocs
que et donen
barritació energètica,
t'adonen gels
que tot això t'ajuda,
eh,
quan estàs al quilòmetre 35
i et donen un gel
d'aquestos
amb aquest faig
una injecció.
Què és un gel d'aquestos?
Què és?
És un sobrer
Un plexe vitamínic.
Sí,
un plexe vitamínic.
Una mica així pastós
que li queda a la boca
d'allò,
però,
però,
és que fos una injecció
que en sec
ja,
els 4 o 5 quilòmetres
que et queden
ja...
M'agradaria que m'expliquéssiu
a nivell psicològic
com s'aguanta això
perquè jo m'imagino
que hi ha un moment
que el cos diu prou,
no?
I que has de seguir,
no?
No ho sé si és així,
però hi ha un moment
que estàs molt esgotat
i que en canvi
has de seguir,
no?
Com ho feu aquí?
Bueno,
jo principalment
m'ambientalitzo
d'una manera molt...
que a mi em va molt bé
i psicològicament
vaig molt preparada,
més de cames que...
vull dir,
més de cap
que de cames.
I bueno,
estic molt preparada
psicològicament,
jo començo
i estic segura,
segura que acabo.
vull dir,
no sé el temps
ni sé
com acabaré,
però d'arribar,
segur, segur
i els entrenaments igual.
Jo...
S'han de fer dues hores
les faig,
s'han de fer dues hores
i mitja les fai,
arribo sempre a l'última
del grup,
però arribo.
I tu, Montse?
Bé,
aquesta és de les vegades
que estic
psicològicament
més preparada,
no?
Crec que puc fer-ho
i sobre aquesta idea
treballo tota la cursa.
Montse,
tu pots
i ja,
fins al final.
I a part,
ja ho diré,
amb les meves cames
també les he entrenat
durant aquests tres mesos
i em confio en elles.
Però tot és al cap.
L'equipament que porteu
per córrer,
com aneu?
Fa fred a Nova York
el proper dia 1?
Fa fred?
A Nova York
normalment
aquesta temporada...
La marca
aquesta tan coneguda
que comença a parer
i acaba a parer,
sí?
Sí, sí.
i és de color blau marit
llavors té com una mena
de franja així
triangular
de color blanc
tirana-beix
és bonica,
és molt lleuger.
Ells m'han dit
als atletes
que és força còmoda.
Però és a pantaló llarg
màniga llarga o no?
Sí, sí,
màniga llarga i pantaló llarg.
Pensa que a Nova York
la cursa es fa
el proper 1 de novembre,
a Nova York
fa fred en aquesta època de l'any,
ells el portaran,
ells se'n van de fet
el divendres dia 30
i tornaran el proper cap de setmana
després de la cursa,
és a dir,
que profilen també
per fer una mica el turisme
i al Sendai
podem dir que el portaran
avant de la cursa
i després,
però no durant la cursa,
durant la cursa
portaran un equipament molt tècnic.
Però mira,
Nuri,
si et sembla
us ho expliquen tot
els tres protagonistes
de l'entrevista
amb qui hem parlat
són el Claudio,
com et deia,
16 maratons acabades
i les dues noies,
la Montse i la Concepció.
No escoltem?
Sí, som-hi.
Som-hi.
Doncs s'acompanyen
dues de les noies
que integren
aquesta expedició a Nova York
que són la Montse Garcia,
ella ha anat a dues maratons,
en té dues acabades
i la Concepció a l'Andete,
ella també té dues maratons acabades
a Montse Concepción.
Què tal?
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
I aquest home que està aquí davant
és un expert, no?
La matèria és un crat, no?
I tant, i tant.
El Claudio Pérez
ha fet uns 16 maratons
que va a la banda de tots.
O sigui,
porteu un bon mestre, no?
I tant.
Jo he entrenat amb ell
i la veritat
és que estic molt contenta
perquè m'ha anat indicant
com hauria de seguir.
Clar,
amb 16 maratons
quina experiència té.
A veure, Claudio,
en parlem ara a nivell tècnic,
per preparar-te per una marató
com la de Nova York,
que són tants quilòmetres
i tantes hores de resistència,
què cal?
On cal incidir?
On cal assajar?
Tindre ganes.
Els entrenaments
que has de fer habitualment,
si una persona,
crec jo que
si vol fer una marató,
diu
d'aquí a sis mesos
vull fer una marató.
Jo crec que la pot fer
però se pot destrossar físicament,
prendre mal, de veritat.
I això s'ha de tindre
i endurir la musculatura
i el cap
molts anys.
o si més no,
almenys dos anys
amb gent que més o menys
hagi fet un esport
i estigui preparat
per fer una miqueta
d'esforç físic
durant un bon derrató.
Nosaltres habitualment
estem corrent tot l'any,
tres dies,
quatre a la setmana
i a partir que
posem una data
de fer una marató,
llavors fem
entrenament específic
de tres mesos,
tres mesos i mig
i si puguem quatre
seria l'ideal,
però tres mesos
és el mínim
que requereix
entrenament específic
per la marató.
Si no,
i el que dic jo,
una marató
comença
al quilòmetre 35.
Aquesta de Nova York,
una mica,
explica'm les característiques
que té.
És dura?
Nova York per mi,
de les que n'he fet,
n'he fet
tota l'Espanya,
menys aquesta,
que vaig anar
fa quatre anys,
com a festa
és la millor
que n'he vist,
com a esforç físic
de les pitjors
perquè és molt exigent
i si no tens
una bona preparació
pateixes bastant
perquè hi ha
molts desnivells,
els ponts
s'anoten molt
i l'únic
que la calor del públic
durant tot el recorregut
el tens,
no sé,
no sé la gent
que pot arribar bé
però banda i banda
totes les avingudes
plenes de gent animant.
Què passa als ponts?
Perdó,
què passa als ponts?
Clar,
els ponts
tens pujades
perquè hi ha un desnivell
que fa punxa,
com els ponts romans
per fer unes coses
ja serades,
les puntes
de l'eix
del pont
està a dalt
del cim
i cau a les bandes,
clar,
tu baixes una banda
però no has tingut
de pujar
i físicament
arriba un moment
que l'últim
ja està estocat
i al centre
del parc
que sembla ser
que per les pel·lícules
veiem que és pla,
doncs hi ha molts
desnivells.
Escolta'm,
i per sortir
com funciona això?
és a dir,
que és per hora d'arribada?
Com va?
Sabeu com funciona això?
és a dir,
que vas arribant
i vas sortint?
Home,
jo me penso
que això està urbanitzat
de manera que
segons el temps
que tu poses
a l'inscripció
de les altres maratons
que has fet,
te posen
amb uns caixons,
no sé com ve,
uns caixons,
per temps
i van sortint
primer posen
els que menys temps
tenen a les maratons
i van acabant
amb els que més temps
han acabat una marató.
O sigui,
no sortim tots junts
i vinga,
va,
no,
sortim,
doncs,
escalonadament.
I com és que ho intenten
tant les dones canianes?
Què tenen?
Suposo que ja
ho porten
els gens,
no?
Perquè fa molt bons temps.
Nosaltres no podem arribar
a aquest nivell,
però, bueno,
intentem
ni que no sigui
al mateix temps,
no?
Però
jo dic
que la marató
de Nova York
és la millor,
no?
Perquè
per qualsevol corredor
que fa maratons
o a fons
és el somni
fer la marató
de Nova York.
Jo la recomano
a qualsevol persona
que corri.
Porteu música,
porteu una MP3
o sombient?
No, no,
jo no porto res.
Jo personalment
no porto res.
Jo,
el meu relotge
vaig mirant,
cada vegada
que passar el quilòmetre
vaig mirant,
vaig marcant
i ja arribaré.
No tinc cap meta,
vull dir,
acabar-la,
que és el principal
i ja està.
De fet,
aquí a la marató
de Nova York
no cita res,
perquè tots els carrers
estan plens de gent.
La gent
treu la música
al carrer
en tocar discos,
en CDs,
tocant
el bombo,
tocant la trompeta,
vull dir,
és que...
És un espectacle,
eh?
Sí, és un espectacle.
Aquest any
sí que hi ha un actor,
ara no recordo el nom,
però he conegut
un actor de Nova York
que correrà acompanyat
d'un grup de Massaïs
per una campanya solidària.
Vull dir,
que això també s'ho trobeu,
no?
Aquest avançant solidària,
bueno,
famosos,
coneguts,
no?
Sí, sí,
la veritat és que...
Es pot trobar
qualsevol cosa allà,
és imprevisible,
perquè, clar,
com que és la més gran,
es pot trobar
qualsevol impacte
que et farà impacte.
Hi ha gent que surt
a córrer disfressada
perquè diuen que donen
24 hores per acabar-la
i surten disfressats
i a vegades van caminar,
van...
Bueno,
poc a poc,
vull dir que ja arribaran,
no hi ha cap meta ni cap...
Això els primers,
els primers sí que se marquen
una meta i un temps,
però, bueno,
perquè també els donen diners,
no?
Però n'entros no,
n'entros ja...
Quan és el primer premi?
Quants diners?
No sé,
tot depèn de l'any,
de la casa comercial
i a part del premi
que tinguin per l'arribada,
si baixen els temps
no tenen un afegit
d'equits per segon
o minut o així.
Aquí veig que són
600.000 dòlars
en premis.
600.000 dòlars,
no sé bé fer el canvi,
però...
Escolta'm,
i durant el trajecte
trobes avituallament?
El pots portar tu a alguna cosa?
Sí, sí, sí.
A part de...
Normalment és cada 5 quilòmetres,
però també depèn
de la temperatura,
humitat,
llavors aquests
se redueixen
cada menys quilometratge.
A part de la gent
que hi hagi que viu
per allò de prop
ofereixen de tot.
És que és...
Allò és viure-ho, no?
Perquè tot el que es pugui
s'explicar...
Coses que jo no hagi vist
i m'ho puguin explicar
és que m'ho he de creure
perquè allò
t'ho has d'esperar tot
allà dintre.
I és una passada.
Què més afegiríeu de...
Perdó?
No dic què més afegiríeu,
perquè és que clar,
és que això és el que diu ell,
si no ho vius
costa d'explicar-ho, no?
És que sí.
La teua experiència.
Repeteixen, vull dir que
alguna cosa ha de tindre
per repetir, no?
No sé.
Vosaltres si no per primer cop,
no?
En aquest cas,
però us han explicat
moltes coses, no?
Sí, sí.
A veure, no sabem on anem
perquè ho hem de veure,
hem d'arribar,
ho hem de veure,
però suposo que...
Bé, jo vaig anar...
Jo he estat a Madrid
i a València
i Madrid me va agradar molt.
Vaig acabar molt emocionada
i suposo que aquí,
més encara,
perquè només de sentir
el que estic sentint,
suposo que...
Bé, a veure, no sé,
el que trobarem quan arribem.
Montse, digues, digues.
El que recordo
de l'altra vegada
quan vaig estar
és que al sortir
vam ficar a l'himne
de l'americà
i és que vam emocionar moltíssim.
Jo és que
m'estava tota esborronada
i m'aquell en les llàgrimes
perquè tanta gent allà
que dius
però bé,
és una passada
com podem organitzar tot això
i la gent que s'hi vol,
que no,
vull dir,
és una passada
i les llàgrimes
i tot això,
això que ho recordo, no?
I bé,
després a la cursa
també et pots trobar
molts llocs
que t'adonen
barritacions energètiques,
t'adonen gels,
que tot això t'ajuda,
quan estàs al quilòmetre 35
i et donen un gel d'aquestos
i amb aquest faig
una injecció.
Què és un gel d'aquestos?
Què és?
És un...
Un plexe vitamínic.
Sí, un plexe vitamínic.
Una mica així pastós
que li queda a la boca
d'allò,
però en sé,
que fos una injecció
que en sec
ja,
els 4 o 5 quilòmetres
que et queden
ja...
M'agradaria que m'expliquéssiu
a nivell psicològic
com s'aguanta això,
perquè jo m'imagino
que hi hauria un moment
que el cos diu prou, no?
I que has de seguir, no?
No ho sé si és així, eh?
Però hi ha un moment
que estàs molt esgotat
i que en canvi
has de seguir, no?
Com ho feu aquí?
Bé, jo principalment
m'ambientalitzo
d'una manera molt...
que a mi em va molt bé
i psicològicament
vaig molt preparada.
Més de cames que...
Ai, vull dir,
més de cap que de cames.
I bueno,
i estic molt preparada
psicològicament.
Jo començo
i estic segura,
segura que acabo.
Vull dir,
no sé el temps
ni sé...
ni sé com acabaré
però d'arribar,
segur, segur
i els entrenaments igual.
Jo...
S'han de fer dues hores
les faig,
s'han de fer dues hores
i mitja les fai.
Arribo sempre
a l'última del grup
però arribo.
I tu, Montse?
Bé,
aquesta és de les vegades
que estic psicològicament
més preparada, no?
Crec que puc fer-ho
i sobre aquesta idea
treballo tota la cursa.
Montse, tu pots
i ja fins al final.
I a part,
ja ho diré,
amb les meves cames
també les he entrenat
durant aquests tres mesos
i em fio en elles.
Però tot és al cap.
I l'equipament que porteu
per córrer, eh?
Com aneu?
Fa fred a Nova York
el proper dia 1?
A Nova York normalment
aquesta temporada...
i de la vida.