La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
I si torna a sonar el Quimi Portet vol dir que torna a venir un dilluns més amb Veta.
Veta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Amb el Veta queda dilluns, us aviso per si no esteu molt al cas,
de la secció La Terra és Plana.
Tractem notícies d'àmbit científic, musical no, científic, tecnològic...
I de tant en tant anem d'aniversari, que això ens agrada molt.
Sí, sí, sí. Curiosament no parem de fer esment això dels aniversaris.
i és que són notícies rodones o aniversaris rodons
que fan venir ganes d'explicar el que va passar fa 200 anys,
150 anys, o tan sols 25 anys.
Sí, l'aniversari d'avui és poc lluit des d'aquest punt de vista, però és molt important.
És més proper, perquè vam parlar que aquest 2009 és 200 anys del naixement de Darwin,
150 anys de publicació de la teoria de l'evolució,
el llibre que explica d'on venim.
No explica d'on anem, a on anem, però almenys sabem d'on venim,
que és molt important.
On anem és una pregunta que ens fem cada dia tots plegats,
però bé, això és més difícil de respondre.
i en guany, també, que és 2009, fa 25 anys,
que sembla poca cosa, però també, déu-n'hi-do el temps que ha passat, 25 anys.
25 anys d'un invent d'aquells rodons,
a més a més de la xifra 25 és rodona,
i que ha significat, al cap d'aquests 25 anys,
una revolució en tots els aspectes.
Pensa una cosa que ens situem al 1984,
aleshores poca gent donava un duro des d'abans,
un duro des d'abans per aquest invent.
L'any 84, això vol dir que tant tu com jo ho hem viscut?
Sí, ho hem viscut en viu en directe.
I la majoria de gent que ens està escoltant.
Sí, sí, segur, segur.
I un any, doncs, molt orbilià,
perquè va ser l'any en el qual George Orwell
va situar la novel·la en 1984.
Referint-se a un futur llunyà,
que, clar, per nosaltres ara ja és passat, no?
Sí, sí, que ell el va escriure el 1948,
i des de la visió del 48,
tres anys després d'acabar la Segona Guerra Mundial,
va dir, si canvio el 8 pel 8 i el 4,
em quedarà com un futur bastant llunyà i molt revolucionari.
Aleshores, doncs, el 84, que a nosaltres ja està superat,
gairebé, gairebé, es compleixen les prediccions de George Orwell,
perquè l'invent del que volem parlar avui...
Realment va ser revolucionari.
Molt, molt, i el que deia que encara bé ningú donava un duro
és perquè va costar molt que s'introduís a les llars.
Ai, donem el titular, va, va.
Què es va inventar fa 25 anys?
Més que inventar, ja estava inventat.
El que passa és que es va perfeccionar perquè fos més accessible
de cara a la gent de carrer com tu i jo.
Es va introduir a casa.
Això mateix.
A casa de tothom.
Es va voler introduir a casa.
El que passa és que va costar.
Va costar, és per això que ningú no donava un duro,
perquè la cosa realment va costar.
I no va ser fins a la dècada dels 90
que la cosa es va començar a extendre massivament,
i gràcies a internet, perquè el 84 no existia internet
i aquest invent s'utilitzava per documents,
per fer...
De què estem parlant?
Per fer cartes, arxius,
portar la comptabilitat de la casa...
Doncs estem parlant de l'ordinador personal de consum.
De consum.
Perquè tres anys abans, el 1981,
va sortir el primer PC,
o sigui, el primer personal computer,
o sigui, el primer ordinador personal.
Però el que passa és que aquest estri
de fa 28 anys, del 1981,
12 d'agost del 1981,
doncs estava adreçat, més aviat, a oficines.
Era una cosa que també ja va ser un gran avenç,
perquè fins al 81 els ordinadors
estaven només en els camps científics universitaris.
Era una cosa, doncs, que vèiem a les pel·lícules
que només utilitzaven aquests científics
per fer els seus experiments,
per portar coetja a la Lluna,
i aquestes coses ja que a nosaltres ens sobrepassaven.
Ens quedava lluny.
De fet, tots tenim al cap ordinadors
d'aquells enormes, amb unes bobines,
durant tons, i llumetes, totes llumetes.
Llumetes i tota l'estona aquestes bobines que giraven.
Per tant, el primer repte, suposo,
si s'havia d'introduir l'ordinador a casa,
era reduir-ne les mides.
Reduir, reduir, reduir.
Aleshores, això ja vam començar a fer els d'IBM,
del 1981, amb aquest primer personal computer,
i que el van portar a les oficines.
Què podem dir d'aquest primer?
Ara passarem del que va sorgir el 1984.
Però res, només un parell de cèntims, ni cinc cèntims.
Direm que aquest primer PC, del 12 d'agost, insistim,
de 1981, tenia un preu inicial, aleshores, alerta,
de 3.280 dòlars.
No era precisament barat.
Oh, clar, no estava a la base de tothom.
28 anys enrere, 3.280 dòlars era molt de diners,
i per això que era un ordinador que havien pogut reduir la mida,
fer-lo personal, o sigui, no aquells grans blocs
que veiem a les pel·lícules,
però el preu era molt car.
Aleshores, doncs, quin es podia beneficiar?
Es podia beneficiar, això, oficines competents,
consolidades, que tenien butxaca ampla
per poder comprar aquests cestis
i ajudar a portar la comptabilitat d'aquestes empreses, no?
Va ser un gran què.
Es tractava d'una màquina de 11 quilos de pes,
també es va reduir el pes, però 11 quilos,
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do,
i tan sols 15 centímetres d'alçada,
o sigui que l'alçada era poca,
el que passa és que passava molt,
perquè aleshores els dits durs eren molt durs.
Sí, sí.
Això, els d'abans, els del 81, perdona.
Sí, això és el 81, és perquè, esclar, nosaltres...
És la prèvia.
Sí, la prèvia, perquè no podem dir
que fa 25 anys va sortir el primer ordinador personal.
No, no, no, no.
Hem de parlar que IBM va treure el primer personal computer,
PC, per això tots els ordinadors porten nom de PC,
perquè com va ser IBM la primera
a treure un ordinador així, d'aquestes característiques,
i li va batejar així com PC,
doncs els altres, al llarg de la història,
s'han quedat així com PCs.
Ha quedat ja com a nom genèric.
Sí, sí, aquest com nom genèric,
com passa amb el mini primer de Braum, no?,
per donar un exemple.
Doncs, què passa, doncs, fa 25 anys?
Concretament, el 24 de gener del 84.
O sigui, ja ha passat aquest aniversari.
Ah, sí, fa poquet, eh, però...
Sí, fa poquet, sí.
Encara estem a temps d'enganxar-ho o de celebrar-ho, no?
Doncs bé, resulta que Apple, que sempre ha estat una empresa innovadora en aquest sentit,
sempre ha volgut, doncs, anar per endavant, doncs, de novetats tecnològiques,
i gràcies a això, doncs, ha tingut èxit entre el gran públic,
si no, doncs, el cas de l'iPhone, de l'iPod,
tots aquests estris que tenen un gran mercat.
Per què? Perquè ha sabut Apple innovar.
Doncs bé, fa 25 anys també va seguir o va intentar fer aquest camí
i, en principi, no va anar molt bé la cosa,
perquè saps què passa?
Que aquest ordinador personal de consum,
adreçat ja a la gent, no a les oficines, sinó a la gent,
tenia un petit pero, eh,
que el preu no era tampoc molt assequible a les butxaques domèstiques.
El preu de 1984 també era molts diners,
eren de 2.500 dòlars.
És molt de diners.
Penseu això 25 anys enrere.
Eren molts de diners, 2.500 dòlars.
Avui dia ja són diners,
més o menys el canvi està molt semblant, no?
Diguéssim, els dòlars i els euros,
podem dir que 2.500 dòlars són, avui dia,
serien uns 2.500 euros.
Euro amunt, euro avall.
Doncs tu pensa que si avui dia 2.500 euros
per comprar un ordinador és car,
imagina't 25 anys enrere.
Clar, i aquí doncs l'Apple va haver de lluitar
per rebaixar preus, costos,
tot plegat perquè pogués accedir a la gent.
Però bé, la qüestió és que ho va intentar
i al final, com tot,
se van sortir i gràcies doncs als anys 90
a l'aparició d'internet que va fer que fos un gran complement.
Perquè, doncs, abans d'aquesta aparició,
doncs com deien abans,
en aquest misteri de presentació,
els ordinadors estaven fets per portar les comptabilitats,
per fer documents tipus Word,
i aquestes històries que ja van ajudar molt
a tirar endavant, doncs, les llars.
Recordem també que el 84 venia a l'ordinador,
però el sistema de Windows,
el sistema operatiu,
no era pas el Windows.
I això també, la implantació del Windows,
un sistema, doncs, si tu vols,
molt més intuïtiu i molt més fàcil d'utilitzar
durant l'ordinador,
jo crec que va facilitar també molt les coses.
No calia saber programació, eh?
I això també va poder programar molt.
Vull dir que eren molt handicaps el 84.
Sí, sí, no, però pensa que el 81,
quan va sortir aquest primer personal computer d'IBM,
doncs, a veure com ho diria,
el sistema operatiu,
doncs, no tenia una interfície gràfica com Windows,
anava en comandaments.
Doncs bé, fa 25 anys,
Apple, dins d'aquesta innovació,
ja va aconseguir que els seus ordinadors,
el primer Mac,
tingués una interfície gràfica.
Ah, sí? Això ja des de l'inici?
Sí, des de l'inici.
Molt senzilla, molt bàsica,
però ja tenia el sistema OS,
que és el sistema de Mac, no?
O sigui que, en el seu moment,
va ser un avantatge perquè
la gent es pogués decantar cap al Mac
perquè, doncs, no feia falta,
nocions de programació
per poder fer anar aquests ordinadors, no?
El que passa és que el problema va ser
doncs aquest preu, aquest elevat preu,
però bé, ja tenia doncs aquestes avantatges
que estava dotat d'aquesta interfície gràfica
en lloc dels comandaments de l'IBM,
era prou lleuger per ser transportat
sense gaire problemes
i aquell primer Macintosh
tenia 128 K's de memòria RAM
i 64 K's de memòria ROM,
tot memòries internes,
una pantalla de nou polzades encara en blanc i negre
i la novetat que també vam dir en el seu moment,
tenia un ratolí.
Això ja ho portaven els primers Macs?
Sí, els primers Macs de fa 25 anys
portaven ratolí,
un invent també de Apple
que també va ser una gran revolució,
a més d'aquesta interfície gràfica,
abans de sortir a la revolució Windows,
doncs, a més de tenir aquesta interfície gràfica
molt senzilla,
però ja existia,
doncs tenia ratolí,
cosa que no tenien els d'IBM
doncs de fa 28 anys, no?
I és també un gran què poder fer anar,
doncs...
És per això perquè es va inventar el ratolí,
per poder fer anar la interfície gràfica.
Esclar.
I és una cosa que avui dia
no hi ha ordinador que no tingui ratolí,
que no tingui interfície gràfica,
etcètera,
i tot aquí ho hem de donar gràcies.
Home, que intoix.
Sí, senyor.
No, és veritat, és veritat,
i te n'adones de fins a quin punt
els altres van a remolc
i s'han anat copiant, no?
I afegint les idees
que van aportar ells.
Sí, sí, sí.
És curiós, no?
Doncs hi va haver un primer ordinador personal,
IBM,
que el va batejar com PC
i aquí s'ha quedat el nom
per tots els ordinadors,
que és nom genèric,
però ve Apple,
innova interfície gràfica,
innova amb ratolins
i és qui s'emporta la fama
i és el prestigi.
El prestigi d'Apple,
avui dia, 25 anys enrere,
el conserva i molt.
És una marca de prestigi,
la de la poma.
La de la poma, és veritat.
La poma mossegada.
25 anys.
Sí, senyora.
Molt bé.
Una gran notícia.
i ja que hem tret el tema aquest d'IBM,
si et sembla comentar una curiositat
que fa molts anys que corre,
bé, des que es va fer la pel·lícula
de l'any 1968,
ara ja fa, doncs, 31 anys,
ja n'ha fet 31 anys,
l'any passat celebrarem els 30 anys d'aquesta pel·lícula,
doncs, el 2009, 31 anys.
Aquesta pel·lícula, si te'n recordes,
sortia a un ordinador dolent, dolent, dolent,
el HAL 9000.
Sí, sí, sí, no me'n recordo gaire, però sí, sí.
Sí, és l'ordinador que es rebel,
pren consciència
i aleshores, doncs,
fa la vida impossible a les astronautes.
Un d'ells, doncs, el deixa a fora de la nau,
o sigui, passa millor vida
i l'altre, doncs, el pot arribar a desconnectar
però amb prou feines, no?
Doncs, un ordinador que pren consciència
és una teoria molt...
Molt utilitzada, no?
És un recurs per a la ciència.
Sí, però l'any 68 va ser també molt innovador
perquè, esclar, estem parlant de molts anys
abans d'aparèixer els primers PCs, no?
Doncs bé, la teoria popular que corre
al llarg dels anys és que HAL
té alguna cosa a veure amb IBM.
Sí, sí, sí.
A veure com ho diria.
resulta que en el cas d'aquest ordinador
es va dir, i encara segueix dient,
que Kubrick va voler dir-li
en primera instància
IBM 9000.
Per la qual, fins i tot,
va arribar a sol·licitar permís
a la multinacional americana.
La IBM és una multinacional americana.
El ser denegat el mateix
va optar per denominar-li
HAL 9000.
i realitzant un ingeniós joc
en el qual va seleccionar
les lletres de l'abacetari
les anteriors a les de la totpoderosa marca.
O sigui, és a dir,
l'H per la I,
la A per la B
i la L per la M.
El propi escritor
de 2001,
Arthur C. Clarke,
es va encarregar
de desmentir aquesta teoria,
tant en entrevistes
com a través d'un dels seus personatges
de la secuela novel·lística
novel·lística de 2001.
O sigui, una dòxia d'espai
que es va titular
2010 Odissea 2.
Deixant clar
que el nom de HAL
deriva de l'acrònim anglès
heurístic algorítmic.
Sí,
una mica rebuscat,
no?
O sigui,
HAL
vindria a ser,
doncs,
en anglès,
heurístically
programmed
algorithmic
computer.
O sigui,
computador algorítmic
heurísticament programat.
Molt complicat.
Són excusa.
Són excusa.
Tu estàs més amb la teoria
que volien
creure la cara fosca
d'IBM.
Per mi que va ser
com un despit.
Ja que no li van donar
permises a l'ADM
per utilitzar
aquest nom,
es va revenjar
i va fer aquest joc
de lletres
perquè és molta casualitat,
eh?
Sí.
Molta casualitat.
Doncs això és una cosa
que corre
i fa, doncs,
31 anys
que va
i bé,
i així
quedarà
per sempre més.
Bé,
doncs,
és el que portaven
avui
de notícia
aniversari.
Si vols per acabar,
si vols per acabar,
una petita notícia
que té a veure
amb la ràpida evolució
que ha tingut
en aquests 25 anys
els ordinadors,
perquè han passat
d'aquests 11 quilos
del 81,
els no tants quilos
que pesava
el del 84,
han passat
a dissens
de
600 grams.
Només.
Només.
I amb totes
les característiques
que puguin tenir
a la sobretaula.
I, a més,
aquests ultraportàtils,
en aquest cas
ens fixem
en un ultraportàtil
de Sony
que es diu
Bio P Series
i que,
doncs,
la pantalla,
tot i que fa
8 polsades,
és de les més amples
de la categoria,
o sigui,
és panoràmica.
El sistema operatiu
d'aquest equip
incorpora
el contor portit
Windows Vista,
però pesa
uns 600 grams
a més a més
de poder connectar
xarxes sense fils
i incorporar
GPS
i connexió 3G,
és a dir,
la banda ampla
perquè fan servir
alguns mòbils
d'última generació
i pel que fa
a la memòria
surt al mercat
amb 2 gigas
de RAM
i 128
de memòria
de disc
dur,
no?
És la tecnologia
de 25 anys
després
i que dius
quin munt de voltes
que arriba a donar
el primer ordinador
de consum
de l'Aipol
del 1984,
eh?
És curiós.
I com es veu això,
no?
Que un dels grans reptes
dels ordinadors
a nivell de consum
personal,
com dèiem,
és la reducció
de la mida.
la reducció de la mida.
Si se'ns veiem,
mig quilet,
com que compra mig quilet
de sucre,
doncs mira,
això és el que et pesa
a l'ordinador.
Reducció de la mida
i 50.000 prestacions
més
de les que tenia
el 1984
aquest McIntosh.
Increïble,
com evoluciona
la tecnologia
25 anys després.
Però nosaltres
tornem a tirar enrere,
que fem un viatge
en vinil.
Què ens has portat avui?
Bé, doncs avui
us portem
una cançó
precisament
que va aparèixer
quan va aparèixer
el primer PC
el 1981,
el primer PC
d'aquest
d'oficina,
no?
El d'IDM.
Sí, perquè
el 1981
Kraftwerk,
els pares del Tecno,
van treure un disc
que es titulava
Computer Wall.
I en aquest disc
totes les cançons
fan referència
a ordinadors,
no?
Pocket Calculator,
Computer Love,
tot va sobre computadores,
sobre ordinadors,
no?
I nosaltres
escoltarem la cançó
que dona nom al disc
Computer Wall,
però atenció
que la cançó
Computer Love
és una cançó
que ha tingut
una versió
d'un grup
conegut
que és
Coldplay,
que el disc
que va entreure
fa quatre anys,
el 2005,
el X en I,
la cançó Talk,
doncs hi ha fragments
de Computer Love,
no?
Doncs és un homenatge
que van fer
els Coldplay,
els pares del Tecno,
i nosaltres
doncs no arribem
a l'alçada de Coldplay,
però també
els volem fer
aquest petit homenatge
i és per això
que avui
dediquem
aquesta cançó
a una gent
que fa
28 anys
van ser visionaris
i ells
i ells sí que van creure
a pesar del que deia
la gent
que no tindria futur
això dels ordinadors,
ells sí que van creure
i van fer
tot un disc sencer
als ordinadors,
als computadors.
Amb els Kraftberg,
els pares de la música electrònica,
Tanquem la Terra,
és plana Veta,
moltes gràcies.
A reveure.
i ells sí que van creure
i ells sí que van creure
i ells sí que van creure
el faites
زor
que van creure
a l'inveniment
que Schwarzen
el
hovette
el
g
el
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!