Fins demà!
El Pep se li ha mort l'Abet.
El Joan em deia ara...
Què dius, Núria?
El Pep se li ha mort l'Abet.
Ah, sí, sí, se m'ha mort l'Abet.
S'ha mort, no sé, diria que és mort,
perquè és marró,
llenquim les fulles,
i no és que hi ha doctor.
No crec que s'hagi posat monero, no?
Però no, vaig plantar, vaig tallar bé les arrels,
allò tot boniquet, maco, vaig regar,
vaig posar d'ol, fins i tot,
una pedra de drenatge sota, allò,
perquè tingués... i s'ha mort.
Potser tenies massa coses.
Ja me n'hi ha tocat, no?
Sí, segurament.
Que li vas penjar moltes coses per Nadal.
No, si era petitó, era una cosa petitona.
No, però era de viver,
era un Abet de viver.
Clar, suposo que espinelves és una cosa,
i el tafullo d'altra.
Sí, segurament,
i com si ho vas tindre dins de casa.
És que va ser dins de casa.
Doncs llavors,
ho solen passar bastant malament,
i quan surten una altra vegada al carrer,
es costipen i ja està.
Ja farem compostatge.
Escolta'm,
avui parlem d'arbustos,
d'enfiladisses,
reemprenem el fil de la setmana passada,
és a dir, de fa dues setmanes,
perdó,
d'espècies autòctones mediterrània, no?
Sí, espècies autòctones mediterrànies,
i espècies, doncs,
que estan molt bé en el nostre clima,
molt ben adaptats,
i que fa molts anys que estan aquí.
Sí, enfiladisses, arbustos,
avui centrem en aquests apartats.
Sí, sí, enfiladisses i arbustos
que estan molt bé en el nostre clima,
i que poden estar ben bé el sol,
i que no porten, doncs,
cap tipus de cuidador especial.
Amb poca aigua
i els quatre cuidadors principals,
doncs,
ja en tenen prou i viuen molt bé.
I a més,
ens fan flor, floreixen,
fan unes fulles molt espectaculars,
també, segons quins,
i flors superxules, no?
Doncs mira,
tenim trucada,
Maria, pot ser que sigui una trucada, ja?
Hola, bona tarda.
I sempre la mateixa.
Ui!
Amb la vora.
Abaixa la ràdio, doctora, va.
Ja està, ja està, ja està.
Bona tarda.
Bona tarda.
Mira, ara que parleu de pins.
Jo tinc un pi molt petit.
Perdona, de pins no, eh?
De vets.
De vets.
Bueno, espera,
és que no sé si s'ha vett o pi o què és.
Me'l van donar
per al dia de Sant Jordi a la Rambla.
Ajà.
Doncs s'ha fet molt grandet,
però molt lleig.
Què vol dir molt lleig?
Perquè en comptes de tindre un tronc
i cap amunt, cap amunt,
té unes rames molt a baix,
i unes rames petites, no?
Ara té, ara té, potser ben bé dos fams.
I no tinc cap una torreta.
Doncs l'has d'entotorar.
Jo vull dir,
jo vull dir,
això s'ha de pudar a l'algo o què?
Has d'agafar la branca més gruixuda
i més maca.
Sí.
I llavors doncs l'entotores
i poses un bastonet al costat,
una canya.
Sí.
I llavors acabar hi creixent
en un recte.
Ja, així li posem
perquè no se'n vagi
cap a qui escapallà.
Exacte.
I les altres, doncs,
les vas tallant i ja està.
A segon que li deixo una,
i ja està bé, de moment.
Sí, sí, sí.
D'acord.
Ara una altra cosa.
Volem plantar una mimosa.
Sí.
Què han de fer?
És temps de plantar-la ara?
Sí, ara és bon temps.
Sí?
D'ara en endavant,
durant tota la primavera
es pot plantar molt bé
les mimoses.
D'acord.
I al costat
on el que volem plantar
s'ha de preparar d'alguna manera?
Fer un bon forat.
Sí.
Posar-li una miqueta
de drenatge a sota,
una miqueta de grava o alguna cosa.
Grava.
Sí, o pedres així petitones.
Sí.
I llavors, doncs,
terra ben bona,
ben mesclada amb la terra,
doncs, del jardí,
ben apretat
i ja està.
Ja està.
Sí, sí.
I ben regat.
Al principi,
regar-ho cada dia,
la primera setmana,
i després, doncs,
anar-li deixant el rec
fins arribar un cop a la setmana.
Ja.
És que tenim una
que és molt gran,
ja és bastants anys,
i s'està secant.
Ah, sí.
Per les branques
hi ha moltes que ja estan seques.
Sí, a vegades ja passa.
Sí.
I a ple sol, dius, Joan?
Sí, sí, ple sol.
Ja en guany
ha durat molt poc temps florida
perquè encara ha fet aquest vell,
buh, va volar tot.
Clar, sí, i ho hem cregut.
Molt bé.
Molt bé, doncs.
Gràcies, eh?
Gràcies.
A tu, Dora.
Déu, Déu.
La mimosa.
Porta'ns flors, eh?
Dora, de mimosa,
que són molt maques,
i fan molt bona olor.
Seguim, seguim, Joan,
que no avui no...
No ho podríem, això,
perquè...
Enfiladeres,
per on comencem?
Per els bostos o enfiladeres?
Podríem començar per l'eure.
Per l'eure, eh?
Ben coneguda.
L'eure és aquella enfiladera,
que fa aquella foreta
que hi van les sabelles,
no?,
i que és molt mac, eh?
Sí, i a part,
és una planta típica
del nostre sotobosc,
que és una planta autòctona d'aquí,
i és una liana,
doncs,
que s'enfila per les parets,
per tot arreu,
i allà on està en contacte,
s'enganxa a la paret.
Ens va molt bé,
doncs,
per enganxar les façanes,
tot i que,
si la façana,
després s'ha d'anar a pintar
o es vol treure,
malament,
perquè aquestes arrels
queden molt enganxades
i després, doncs,
no ens van bé per treure,
i si s'ha de pintar
sempre surten marcades
aquestes arrels
quasi tota la vida.
És molt resistent,
l'aure, eh?
És molt resistent.
L'arrenca,
a més a més,
de seguida reempren, eh?
Sí,
és molt resistent
i molt invasora.
Si allà on va hi plantada,
s'ha de tindre en compte,
doncs,
que allà al voltant
poca cosa hi plantem.
Aviam,
si està ben cuidadeta o no,
però a la que la deixes
un parell d'anys
que no te la mires,
s'escampa per tot arreu
i després comença a brutar,
encara que la vulguis treure,
no hi ha manera.
Són,
fa unes tiges molt gruixudes,
s'ha d'anar al tanto
si es posa a les tanques
entre veïns,
doncs,
que si passa entremig,
doncs,
clar,
anar creixent,
es n'hi ha engruixint
i pot acabar trencant
les tanques.
Però, bueno,
estan tot l'any verdes,
floreixen moltíssim,
hi van moltes abelles,
però bé,
és una planta
que dona moltes utilitats,
inclús,
per fer zones verdes,
allò que dèiem l'altre dia,
per tapar per terres
per no pujar la gespa,
doncs,
l'ebre també va molt bé.
I per aguantar terres
per terres amb molt de pendent,
doncs,
també s'aguanta molt les terres.
Que arreda molt bé,
és una planta que arreda molt bé.
Exacte.
Llavors,
una altra enfiladissa
que també va molt bé
i també és típica d'aquí,
és el Lligabosc,
molt conegut
per la Madre Selva.
Ara,
és que si no,
per Lligabosc no...
També en castellà es diu zapatillos,
perquè la flor
se sembla una sabata,
no?
Es diu l'onícera implexa,
és una planta
de terra baixa
que gairebé
està per tot
el nostre territori.
Les característiques
és que
estan entremig
de les alzines,
dels marfulls,
això sempre
en el seu espai autòcton,
i en zones
de carrasca,
o sigui,
en tots els boscos
de la zona mediterrània.
Aleshores,
florés des del maig
fins al juliol,
per tant,
i en jardineria
quasi que fins a l'agost,
setembre.
I és una liana
que no perd les fulles,
fa unes tiges
molt grosses
i que pot arribar
a fer aquestes tiges
uns dos metres
de llargada.
En jardineria
està molt establerta
i també és una planta
molt poc consum d'aigua,
és més,
com menys es rega,
al principi no,
al principi està clar
que s'ha de regar
quan es planta,
però després,
un cop arrelat,
és una planta
que funciona molt bé.
Fa flor també molt maca,
no?
Fa una flor molt maca
i amb molta bona olor.
És a dir,
com a rossada,
no?
La flor de rossada
i blanca pot ser o no?
Sí,
un rosat blanc
compostada,
o sigui,
els dos colors tenen.
Maco, maco.
Llavors,
doncs,
també com a
com a arbustos
del nostre clima,
del nostre país,
tenim el romaní,
el romaní que tothom
el coneix,
florís quasi tot l'any,
és una fulla peregna
i s'instal·len
indrets molt secs,
per tant,
com més sec és,
el romaní
més florirà
i més maco estarà.
Aviam,
com tot,
s'ha d'anar regant,
si no es rega,
doncs,
se'ns morirà.
Però és una planta
que requereix
molt poca aigua,
és molt aromàtica,
com menys aigua tingui,
també més aromàtica serà,
menys aigua,
més aromàtica.
Exacte,
perquè si no,
si acumula molta aigua
a les fulles
i això,
doncs,
dissipa l'olor
i poden arribar
a fer
metres cinquanta
d'alçada
els romanís.
és una planta
d'això.
Les fulles
són linears,
de dos a tres centímetres
de llargada,
tots hem vist això,
i a sota té com una,
a l'envers de la fulla
és com blanquinós,
és molt curiós
perquè són com uns palets
blanquinosos.
Les flors poden ser blanques,
liloses
o blanquinoses
i estan agrupades
en petits raïms,
no?
Home,
aquest el romaní,
a veure si hi ha per fer
el conillot romaní,
no?
Sí.
Llavors,
de romanís
també n'hi ha
de rastrés,
aquests romanís rastrés
ens van molt bé
també per fer
per terres
de zones verdes,
no?
En comptes de posar-hi gespa
s'hi pot posar això també.
A mi el romaní
em crida molt l'atenció
que de vegades
pot néixer
entre una roca,
fins i tot,
vull dir que
de vegades
la muntanya
veus que néix a tot arreu,
als marges,
a tot arreu,
en lloc que sembla
que no pugui créixer res,
allí s'hi posen romaní.
És la família
de les farigoles o no?
O són...
sí que seria
de la mateixa família,
però,
bueno,
són molt diferents.
Coses diferents,
són barrasa.
Coses molt diferents.
Llavors,
també tenim el baladre,
el baladre,
que és el típic
que tots coneixem
com a planta
de l'autopista,
que és...
La mitjana, eh?
Sí,
són les que hi ha
a la mitjana d'autopista,
en castellà es diu
Nadelfas,
i el nou científic
és el Nérium aleander.
Ens floreixen moltíssim
des del juny
fins al setembre,
són arbustos
que fan de dos
a quatre metres d'alçada,
que treballen moltíssim
i tenen molta fulla
per tapar,
també ens funciona molt bé
com a tanca vegetal,
en llocs que
tinguem espai d'amplada,
doncs,
ens funciona molt bé
com a tanca vegetal
i amb molta flor.
La veritat és que
és molt vistós.
Home,
que es planti a l'autopista
ja viu molt, eh?
Sí,
són plantes
que a l'autopista
no es reguen pas mai.
Per això,
per això,
es resisteixen,
es fan maques i grans.
Sí, sí, sí,
i a part,
elles mateixes
treballen soles
i són també plantes
que costen molt de matar.
Aquestes,
si la posem al sol
no hi ha problema,
no?
Són plantes
totalment del sol,
sense cap mena
de cuidados,
simplement,
en jardineria
s'ha de tindre
molt podada
perquè es fan molt grans,
inclús es poden arribar
a fer arbres
i amb ombra.
L'únic que s'ha de tindre
en compte
és que
conté uns glucits
que
la fan que sigui
barranosa.
A vegades,
en jardineria,
si hi ha nens petits,
a vegades agafen fulla,
s'ho posen a la boca,
això s'ha de tindre
molt en compte
perquè
és barranosa.
El paladre, eh?
És a dir,
tinguem en compte això.
Quan s'ha de podar el paladre?
Perquè és que es peregne,
caduca...
El paladre és peregne.
L'únic cosa
que s'ha de...
es pot podar
durant tot l'hivern.
Ara és bon temps
per podar-la,
però durant tot l'hivern
es pot podar.
I es pot podar molt
perquè com que
es ramifica molt des de baix,
es pot podar
deixant les tres branques
principals i prou.
I l'any següent
torna a brotar
i està molt maco igualment.
Deixa'm recordar el telèfon.
Per si ho vau fer alguna trucada.
977-24-4767.
977-24-4767
o correu electrònic
ja tardes
arroba
tarragonaradiopuncat.
Aquí.
Deu fer preguntes
ara mateix.
Llavors, també com a planta
molt resistent
i del nostre clima
és la ginesta.
La ginesta
floreix
de color groc.
Des de l'abril
fins al juliol
pot estar florint.
És un arbust verd.
Tot i que sembla
que no tingui fulles,
té fulles
però de seguida
li cauen.
Té unes fulles
molt petites
que de seguida cauen.
I la veritat
és que és una
fluorescció groga
superespectacular
i molt olorosa.
També és típica
d'aquí,
dels nostres boscos.
Sí, també és típica
dels nostres boscos.
totes aquestes plantes
es planten sovint
als jardins
de Casanostra?
Sí,
totes aquestes plantes
estan cultivades
amb iberistes.
Es troben, eh?
Sí, es troben
en qualsevol
centre de jardineries
que es troben
sense cap mena
de problema.
La ginestra també
és una planta
d'aquelles
que porten poca feina, eh?
La ginestra
simplement
s'ha de tallar
bastant
durant l'època
d'hivern.
Es pot esporgar bastant.
No s'ha d'esporgar,
sinó es pot esporgar bastant
perquè el que té
és que les branques
que es fan massa grans
normalment s'esverlen
i llavors
queden seques.
És ma que sempre
que sigui una planta
bastant esporgada
perquè així ens té
molta fusta nova
i aleshores
són molt més verdes
i floreixen molt més.
Mira, hi ha un poema
de don Joan Maragall
que diu
la ginesta
altra vegada
la ginesta
amb tanta olor
és la meva enamorada.
Que bé
el temps de la calor.
T'ha agradat, Núria?
Sí, molt, molt.
Ja està dit, eh?
No, mira, esclar,
he trobat fotografies
de la ginesta
i he trobat aquest poema
de Joan Maragall.
Ets un pel·legro
amb l'internet, digues, Joan.
No, és que et trobes tot, eh?
Per tot, Joan.
Llavors tenim el Marfull.
El Marfull, aquest és conegut.
El Marfull també
es diu Viburnuntinus,
en castellà es diu Durillo.
Ens floreix,
aquest és molt curiós
perquè ens floreix
des del gener fins a l'abril.
Unes flores blanques
en conjunt
és un arbust
per Agnifoli
o sigui que no perd les fulles
i pot arribar
a uns 3 metres d'alçada.
Però són arbustos
aquests
que es poden
esporgar moltíssim.
Els podem tindre sempre
a la mida
que ens convinguin a nosaltres.
També és l'enfiladera aquesta?
No, no, no.
Tot això ja és
també és un arbust.
Sí, sí.
Això
et estàs donant idees
a l'hora de fer tanques naturals,
per exemple, no?
Sí, sí, sí.
Tot això
són plantes molt adequades
però són
per fer tanques vegetals
que no s'haiguin
de tallar molt sovint.
Així com el xiprés
permet tallar-se molt sovint,
no es poden tallar molt sovint
ni molt...
sí que es pot arribar
a fer una esporga
molt...
molt forta
però aleshores
perd tot l'encant
perquè llavors
perd tota la fulla
ho perd tot
i està bastant de temps
doncs
que no està gaire...
Seria tocar-lo
un parell de cops l'any
potser, no?
Sí,
tindre la forma
i no deixar-se escapar
i aleshores
doncs
es podria tindre
com a tanca vegetal.
El marfull també fa
una flor maca, eh?
Sí,
fa una flor blanca
o rosada
i és molt xula.
La veritat és que és molt xula
i és...
lo maco d'aquest arbust
és que ens floreix
des del gener fins a l'abril
quan hi ha molts arbustos
que no hi ha gens de flor
aquests ja estan florits
i és molt maco.
Després,
com a arbustos
que estan molt ben adaptats
aquí al nostre clima
tot i que no són aquí
ni...
ni de lluny
no són altres
aquests no són de...
però són arbustos
que es van introduir
aquí al nostre país
ja fa molts anys
fa dos segles
o tres segles
i s'han introduït molt bé.
Un és
l'àrbol de les trompetes
que es diu en castellà
que és l'arbre del dimoni
no hauria fet les gris
no...
és que el diixo de les trompetes
a mi em recorda
amb una enfiladissa
però no
és un arbust
és un arbust
és l'adatur extramònim
es diu
és d'origen peruà
o xilè
és molt rústic
fa unes campanes
d'uns 15 o 20 centímetres
molt perfumat
i és un arbre
que és molt rústic
el sol
es pot plantar
a qualsevol lloc
és però sensible
el fred
tot i que aquí
no hi ha cap problema
en aquestes plantes
pot estar creixent
perfectament
un, dos, tres graus
sota zero
o aguanta molt bé
l'única cosa
que també aquesta
conté un forn narcòtic
que és medicinal
l'única cosa
que amb dosis altes
doncs
és veranós
aquesta planta
és el culpable
que les bruixes volin
a veure qui
en època
doncs
de bruixes
les fregaven
les fulles
les fregaven
els pals
de les combres
se les posaven
a l'intrecuix
i aleshores volaven
mira
escolta'm
aquesta noia
l'arbre del dimoni
es diu
el nom era
l'altre
de les simpètes
la de tura
estremònim
es diu
de tura
per de tura
ho trobareu
a tot arreu
de tura
i també és una planta
que no és típica
dels nostres boscos
però
s'ha anat
escampant
perquè com que és
molt fort
i molt resistent
doncs s'ha anat
escampant
per sota bosc
que estan a prop
d'urbanitzacions
la flor
és una trompeta
és una trompeta
que pot ser blanca
n'hi ha de roses
n'hi ha de diferents colors
en jardineria
s'ha anat cultivant
perquè són plantes
que creixen molt
i molt bé
i ara n'hi ha
de tots colors
també té un poema
però no el direm
seguim
que rius Núria
ara et surt
la vena poeta
no, però és que
clar, trobes flors
i clar, flors
associades a poemes
no?
és normal
llavors en tenim
un altre
que també està
molt ben adaptat
aquí
que és l'abèlia
que és d'origen
asiàtic
es diu
abèlia
grandifolia
grandifolia
és una planta
molt dur
en qualsevol terreny
l'única cosa
aquesta és una mica
més sensible
a les gelades
però que al nostre
clima
tampoc no tenim
cap problema
li agrada molt
estar a ple sol
o a una sombra
lleugera
les flors
són petites
però floreixen
molt temps
floreixen
quasi tot l'any
es pot dir
poden ser rosades
o blanques
i té molt poca
exigència
a l'aigua
són plantes
que només que es reguin
un cop a la setmana
es pot dir
que ja n'hi ha prou
i si no es reguen
una setmana
doncs tampoc no passa res
a l'estiu sí
és important
perquè estem fent
jardins de baix consum
sí, sí
estem pensant
sempre en arbustos
de molt baix consum
però que ens donin
uns colors
macos al jardí
una darrera
protagonista
Joan
que arribem a la 6
una darrera
protagonista
d'aquesta
doncs l'arbós
el madronyo
el madronyo
l'arbutus un edo
que es diu
que aquesta és
és originari
del sud d'Europa
i nosaltres també
seríem inclosos aquí
són arbustos
que volen estar
amb sols ben drenats
amb terres ben drenats
és un creixement mig
tirant a l'ent
és sensible al vent
aquí en el nostre clima
és sensible al vent
perquè es cremen
les fulles
i aleshores
el més curiós
és el fruit
que és globulós
i aleshores
té
què ho podem deixar aquí
perquè si no
ens arriben les notícies
doncs ho deixem aquí
Joan Manin
gràcies
i la setmana que ve
tornem
molt bé
gràcies
adeu