Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Ràdio Ràdio
Passem 4 minuts de les 7 de la tarda.
Això segueix endavant, però gairebé estem a les acaballes.
A dos quarts de vuit tanquem l'edició
i tenim un tema pendent que els hem fet esperar
i ja els demano perdó d'entrada.
El Pep Sonia amb la nostra unitat mòbil està,
suposo que passant fred, no, espero que no,
al Grup Bar aquí a Tarragona que estan d'aniversari.
Celebren 10 anys. Pep, bona tarda.
Hola, Núria, bona tarda.
Te'n perdonaràs per fer-vos esperar?
Jo sí, jo et perdono.
I el Ferran?
El Ferran, mira, li preguntem. Ferran, què tal? Bona tarda.
Jo també et perdono.
És que s'ha allarregat, s'ha allarregat.
Hola, si t'has dit gent jove, t'has dit gent jove.
Ja no és normal, Núria.
Home, al grup també n'hi ha de gent jove, eh?
I molta, sí, sí.
I més que n'hi haurà tant a dir xous com divendres i dissabte
perquè se leben els 10 anys, 10 anys d'història,
que això havia t'ha dit, eh?
El Grup Bar.
I que, home, em preparan una festa per locació, eh?
Ara ho explicarem, eh?
Amb el Ferran.
Però també tenim un convidat sorpresa.
De moment jo me'l presento, perquè ell és aquí.
Després s'intervindrà.
Ja veuràs que, a més, és un home que és molt conegut aquí a la ciutat.
Després parlem amb ell, eh?
Però, Ferran, així d'entrada, home, d'enhorabona, 10 anys d'història, no?
I per aquests clients habituals, que en teniu molts, habituals del Grup Bar,
quan vinguin aquí, quan creuen la porta, ja veuran alguna cosa diferent.
Bueno, hem fet una mica d'obres, hem pintat, li hem rentat la cara,
perquè, bueno, estava...
Els clients habituals se'n recordaran que semblava el muro de Berlín, això, no?
De grafitis i pintures i coses, i, bueno, li hem rentat la cara.
Home, el color està guapo, no?
Home, un rosa xiclet.
Aquest no es pot pintar, eh?
L'entrada.
Està totalment prohibit.
Tu, Núria, saps que al Grup Bar hi havia això, pintades, no?
Sí.
És que fa por que no hi vaig.
Però tothom, doncs molt malament.
Tothom que venia deixava la seva emprenyada, no?
És a dir, posava, no sé,
que sós estar-ho aquí, no?
Per exemple, això seria el més light.
Escolta'm, Ferran, amb 10 anys d'història,
home, la primera pregunta és obligada.
Com es fa per aguantar 10 anys com tu has fet?
Bueno, suposo que seguint una mateixa línia sempre,
i, bueno, programant música, programant concerts,
programant disjoc,
que és estar sempre viu
i a l'expectativa de la cultura contemporània, no?
I no programant qualsevol cosa,
sinó tirant una miqueta,
és a dir, escolta'm,
volem un producte que sigui de qualitat, no?
Exacte, sent fidel
i, bueno, sobretot programant amb Anímat, no?
Que va ser un punt d'inflexió
quan van entrar ells
perquè van obrir les portes
a tenir música en directe
de músics contemporanis
tant a nivell local com estatal
com internacional, no?
I, bueno, donar les gràcies a Anímat,
als seus col·laboradors
i, bueno, és una pena que s'acabi,
però, bueno, no sé,
no podem tancar mai la porta.
Digues, Núria, digues.
Sí, li anava a preguntar al Ferran,
per aquella gent que no conegui el grup,
quin és el segell de la casa?
No ho sé, en què esteu especialitzats
o com definiries el local?
Bueno, jo diria que estem molt especialitzats
en música negra
que va des del funky,
al jazz,
a totes les seves vessants,
al soul,
posem, programem,
diòquies que, sobretot,
fiquen aquest tipus de música
i diria una mica que és aquest el segell,
que seguir aquesta línia,
no sortir-ne mai,
en comptades ocasions,
evidentment,
programem també flamenc
i d'altres vegades electrònica,
però seguint sempre
el fil conductor,
que és la música negra.
És molt petitet, el grup,
pel que recordo?
Quina capacitat, no?
Bueno, jo diria que sí,
que és petitet i acollidor.
Vale, que així ja queda bé.
A veure, no és petit, petit, eh?
No, que vull dir que seria
un bon regal de reis.
Sí, però vull dir que
n'hi ha molts més petits,
aquest home està bé, no?
Bueno, té un aforament
de 48 persones, però...
48?
No, no és petit, no.
Si no m'escolta l'Urbana,
a vegades n'hi ha 100.
Vull dir que un bon regal de reis
seria una ampliació,
això us ho heu plantejat
o clar, no hi ha res a fer?
Jo em quedo com estic, la veritat.
Val, val.
No, no vull...
Jo crec que és una mida
bastant portable,
sinó ja has de ficar lavabos
de minusvàlids,
bueno...
Ja has de fer una sèrie de reformes, no?
Perquè poden entrar igualment, eh?
Vull dir, han entrat gent
amb cadires de rodes
i vull dir que no és que els tanqui
les portes, però...
No sé...
Has de fer una sèrie de reformes
o de requisits mínims, no?
Que ja te compliquen la vida.
Clar, ja no seria el mateix,
ja no seria el mateix,
ja no tindria el caliu que té ara, no?
El Terres de Fusta
té molta història, el Terres
i ara me l'estic mirant
i realment
10 anys són molts, eh?
Hem passat moltes cames i peus per aquí.
Quin és el concert o l'acte així més raro i loco
que hem organitzat?
Nòria, Nòria, que tenim un rànquing,
ara el repassarem.
Ah, val, val.
Hem fet un rànquing d'algun dels que han passat per aquí
aquests últims 10 anys,
però abans m'agradaria parlar-hi,
m'ho li vull preguntar al Ferran,
ara l'explicarem, eh?
Però si hi ha algun client
del qual li vas veure la cara fa 10 anys
i que encara és aquí.
Doncs sí, sí.
Hi ha un client
que el segon dia d'obrir
no va voler venir el primer dia
per no sentir-se agurron
amb els canapès
i ja va venir el segon,
que és el Pau Xerraire del Serrallo,
que si m'està escoltant,
li envia una abraçada,
que des del segon dia
que el tinc aquí
i no marxa ni amb aigua calenta.
Tu coneixes el Pau Xerraire del Serrallo?
Bé, sí,
de casa dels Xerraires, sí, sí.
Són el seu pare espescador
i sí,
va tenir el bar
la penya taurina
de la plaça de la Font
durant un parell d'anys,
vull dir que sí,
que és conegut, és conegut.
A part del Pau
també n'hi ha d'altres, no?
M'ho imagino,
són habituals d'aquests anys, no?
Home, sí,
tinc bastanta clientel habitual,
però, bueno,
sempre entra gent nova,
vull dir,
no, no...
Es va renovant,
però, bueno,
sí que és veritat
que tenim molts clients habituals.
Quin horari feu, Ferran?
Doncs mira,
obrim els dijous,
fem sempre concerts
a partir de les 9 del vespre
fins a les 2 i mitja de la nit
i divendres i dissabtes
obrim a partir de les 11
fins a les 3 de la matina.
Per tant, allò de fer
la cerveseta mitja tarda
o el vespre, no, no?
Ja ha de ser de nit.
Això, en un començament, sí,
que ho fèiem,
però eren masses hores
i masses dies
i, clar,
llavors no els donàvem
de menjar, per exemple,
els que s'hi obren habitualment,
com el Cantàbrico, no?
Clar,
cadascú té la seva parcel·la.
Ha dit Cantàbrico, eh,
Núria,
el Cantàbrico,
aquest referent,
home, tothom el coneix,
el Cantàbrico,
tapes,
tapes bones,
sí?
El teniu aquí al davant.
Aquí al costat,
al costat mateix,
aquí hi ha 3 portes més amunt
i jo crec que en parlem una mica més
del Cantàbrico, eh,
però ara sí,
parlem d'aquest rànquing,
et sembla,
en aquests 10 anys,
Núria,
si haguessin de parlar,
no sé,
de dir 5 noms
que han passat per aquí
pel grup bar del carrer Cervantes,
quin serien, Ferran?
Bé,
jo crec,
així,
l'artista més conegut
que ha vingut a tocar
va ser Mochachito,
que en aquells moments
no era gens conegut,
i tinc una bona anècdota
del Jairo,
no?,
el Mochachito,
que un dels cops
que va venir a tocar
era l'estiu
i ens va demanar,
sisplau,
que no fiquéssim l'aire condicionat
perquè se li cascava la veu.
I abans vam decidir
fer un concert amb banyador,
no?,
o sigui,
tant ell com el públic
com els cambrers
i cambreres,
etcètera,
i la veritat és que va ser
tot molt calent.
Que xulo,
que xulo!
Que bon concert,
però no va demanar allò
que a vegades passa
que no fumi ningú,
que se me casca la veu,
no?
Fuma el que vulgueu
fora sense aire.
No, perquè jo crec
que ell fumava també,
simplement era
l'aire condicionat,
no?,
que fort,
molt bé.
Sí, sí.
Mochachito,
però també d'altres,
eh?,
el conegus de Jokeis,
no?, en fi.
Bueno,
de Jokeis destacaria
el Charlie Faber
de Radio 3,
que té el programa
de Satellit 3,
i el Juan de Palos
també de Radio 3,
no?,
que són dos dels Jokeis
així més emblemàtics,
entre cometes,
que podríem dir
que han passat
per la cabina del grup.
I no hauria de fet
amb Radio Terasa
fareu una connexió
en directe,
crec que dissabte,
pot ser?
Sí,
dissabte de matinada,
la una de la matinada,
no, perdona,
dijous de matinada,
el Charlie
des del seu programa
de Satellit 3
fa una connexió
en directe
de mitja horeta
commemorant l'aniversari,
no?,
o sigui,
ells emeten més d'allà
i n'entros
sintonitzarem
la ràdio d'entrada
del bar,
que el qual
m'agrada molt,
la veritat.
fa molta il·lusió,
és un programa
que es fa
per tot l'estat espanyol,
vull dir que és...
Sí,
a més,
a més,
està molt enfocat
també la música
que fiquem aquí,
música negra
i molt ballable,
no?
Per mi
és un dels referents
dintre de la ràdio musical
a l'estat.
Per què és que
vulguim dir,
Ferran,
tant de Dijous,
divendres,
i sota,
què li destacaríem,
el que trobaran aquí
al grup?
Mira,
jo destacaria
a Dijous farem
un concert de Bob,
que és així,
baixista
i un bateria
de França,
que són molt potents,
la veritat.
Això serà a les 9,
a les...
Després fem
una espècie
de nit flamboillant
amb un concurs
d'imitador
de rock stars
i un disjoc
que és el
Rafi Rocks Music Show.
Després fem
la connexió
amb Satellit 3,
més tard
vindrà el DJ Groyer,
que, bueno,
fica tot de temes
així,
soul jazz,
molt ballables.
Divendres comencem
a les 9
amb Transistor Orquestra,
que podríem dir
que són músics
que experimenten
molt amb els sons
i tal,
i acte seguit
de Transistor Orquestra
tenim en exclusiva
mundial
l'Ebaristo del Cantàbrico,
que ens cantarà
un osolemio.
No m'ho puc creure.
Perdona,
Núria,
perdona.
En serio?
No,
en serio?
I tan en serio
com que està aquí l'Ebaristo?
Ebaristo,
què tal?
Sí,
bienito.
Com estàs?
Buenas tardes,
guapa.
Hola,
a l'Ebaristo.
Aquí estem con estos
compañeros,
aquí,
escuchándose a vosotros
i a ellos que están aquí
con nosotros.
Muy bien,
esto es maravilloso.
Ebaristo,
cantes igual de bé
que serveixes
les tapes?
Pues sí,
sí,
sí,
sí.
Sí?
No me has escuchado nunca?
No,
n'he sentit parlar,
bueno,
tens una fotografía,
no?,
allà al Cantàbrico.
Ajá,
ajá.
N'he sentit parlar,
però no l'he sentit mai?
Sí,
pues tengo,
creo que tengo una voz
bastante buena ahora,
quizás no la tenga suficiente
porque está un poquitín
resfriado,
evidentemente,
no la tenía,
sea así un poquitín bajo,
quizás de tono un poquito bajo,
pero normalmente mi voz
es de tenor.
Molt bé.
Canta-se lo su mío,
pero también la rumbita,
no?
Bueno,
le quería es cantar
una rumbita
que está más o menos
encajada
sobre
sobre la Ecaristía
y ahora tan mal
como está todo,
¿me entiendes?
Pero claro,
no tenemos guitarras
y esto no sería
lo ideal cantarte
la rumbita,
que te voy a cantar
un tema de Palma de Mallorca.
O sea,
¿nos vas a cantar
un tema en directo?
Sí,
lo canto,
si queréis,
si puedo.
Noria.
Y tan,
y tan,
y tan.
Pues venga,
el micro es tuyo,
eh.
Es un rincón hermoso
de la España mía,
es una isla
de ensueño,
de encanto
y alegría,
paisajes pintorescos
las cuevas del Drá,
hoy en Saimanacor
jamás podré olvidar.
Ay,
Mallorca de mi vida,
bello un canto tienes tú,
tu famoso Porto Cristo,
suave brisa,
cielo azul,
tu alegría que es inmensa,
nunca te podré olvidar.
de tus lindas melodías,
recordando este cantar.
Ay,
Mallorca,
ay,
Mallorca de mi amor,
los turistas te visitan con calor.
Ay,
Mallorca,
ay,
Mallorca de mi amor,
todo el mundo te profesa admiración,
un barquito que navega por el mar,
derrochando sus encantos,
nunca te podré olvidar.
Ay,
Mallorca,
ay,
Mallorca de mi amor,
los turistas te visitan con calor,
bella flor,
eres reina de la mar,
todo aquel que no te ha visto,
pronto a verte llegará.
bellezas mallorquinas,
unido de amores,
te cantan los poetas,
te admiran los pintores,
tus playas y montañas,
tu luna y tu sol,
un paraíso es de luz y de color.
Ay,
Mallorca de mi vida,
bello encanto tienes tú,
tu famoso Porto Cristo,
suave brisa,
cielo azul,
tu alegría que es inmensa,
nunca te podré olvidar.
de tus lindas melodías,
recordando este cantar,
ay,
Mallorca,
ay,
Mallorca de mi amor,
los turistas te visitan con calor,
bella flor,
tú eres reina de la mar,
todo aquel que no te ha visto,
pronto a verte llegará.
Ay,
Mallorca de mi amor.
¡Bravo!
No se ha dejado sin palabras,
he visto.
Núria,
¿cómo has visto eso?
Doncs ho he visto muy bien,
y saps que trobo también
que hay muy buen ambiente
para esta zona de la ciudad,
entre lo que sería el carrer Unió
y el carrer Fortuny,
el carrer Reding,
toda esta zona,
y hay ambientillo nocturn
y buen rotllete.
Sí,
sí,
sí,
estupendo,
estupendo,
hay mucha gente que entra
y toma unas tapitas
y unos vinitos así de Ribeiro y tal,
y otros de Paralelos,
y salen que parecen declamadores.
Estaba pensando,
en Núria,
que muchos van a subir al Cantábrico
y después vienen aquí al grupo.
Oh, claro, claro.
Es el circuit, ¿no?
Es el circuit que fa,
no, Ferran?
Home,
i tant,
primer el Lacón
i després el Funky.
Oye,
el Lacón,
cuéntanos cómo está un bueno café.
Es fabuloso,
la con cocido,
luego se pone con un poquitín pimentita
y está delicioso,
delicioso,
y con un poco de pan con tomada,
está muy bien.
Y luego el pulpo,
un poquitín este,
sin cabrearlo un poco,
aunque lo cabré,
está delicioso,
y otros,
muchas tapas que hay variadas,
chipirones,
pulpo,
chorizos,
a la sidra,
de todo,
lo que quieran,
y bien hecho,
y con cariño.
Pep,
que te está cayendo la baba,
escolta,
hauríem d'anar tancant.
Uy,
es que estar ya,
¿no?
Sí.
Oye,
Evaristo,
te van a escuchar aquí,
el viernes,
¿no?
Te van a escuchar aquí,
en exclusiva mundial.
Sí,
sí,
sí.
Y,
bueno,
nuevamente no te podemos escuchar cantando en otro sitio,
¿no?
Bueno,
aquí ahora de momento,
no,
quiero,
a ver si puedo preparar para grabar una placa,
entonces,
ya os pasaría,
pues,
el disco,
os regalaría el disco.
Ya tenemos una entrevista en profundidad,
Evaristo,
muchas gracias,
y cantar abrigo por muchos años,
eh?
Gracias,
muy amables,
y gracias por vuestra colaboración.
Gracias,
que bueno.
Escolta,
ens queda,
a la recta final,
encara que sigui,
afegir alguna cosa més,
eh?
Sí,
preguntar-li al Ferran si tenim 10 anys més,
com a mínim,
de grup.
Sí,
bueno,
jo vull donar les gràcies,
sobretot,
als clients i al públic que ve als concerts,
als cambrers i cambreres que han treballat al bar,
anima't especialment per obrir-me les portes dels concerts,
de fer tota la programació que he fet amb ells,
els músics especialment i els disjocs.
I espero tornar d'aquí 10 anys i fer el mateix programa,
que ha sigut un plaer, la veritat.
I per cert, dissabte,
Don Simone i Telefunga,
que no el dit abans, eh?
Exacte, sí,
per acabar seria dissabte a les 9,
Don Simone i Telefunga,
i després hi ha una batalla de disjocs habituals del bar,
i, bueno,
també l'Amadeu Enguera,
l'home stamping,
també farà historiades per aquí,
que segur que no deixarà,
no defraudaran a ningú.
Doncs, home,
que és 10 anys,
Núria,
del grup Barra,
i, home,
el circuit està clar, eh?
Cantàbrico,
sopar,
i cap aquí,
dijous,
divendres i dissabte.
Ferran,
felicitats.
Moltes gràcies
i felicitats pel programa.
Doncs, Núria,
tornem, eh?
Tornem cap aquí.
No arribaré per temps, eh?
S'ha dit que estigués...
Doncs, digues adeu,
ja queda't aquí el gol.
Home,
Avui està obert o no?
Avui no,
avui ja estem preparant per demà.
És que avui estan acabant,
acabant d'ultimar els detalls, eh?
Però, d'entrada això,
aquest color que veuran diferent,
que ja,
només per això val la pena, eh?
Venir aquí al grup Barra,
al carrer Cervantes,
entre el carrer Unió
i l'altre carrer que hi ha al damunt,
que confeix amb reding,
doncs per aquí ho trobareu,
el grup Barra,
referència, Cantàbrico,
allò del Cantàbrico,
al costat, una mica més a baix.
Núria, fins demà,
demà hi tornem, demà,
i dijous.
Ai, sí, sí, demà i dijous.
Demà més, eh?
Demà més.
Gràcies, Pep.
Adéu.
Tanquem la unitat mòbil
i seguim, vaja,
endavant més que res,
tancant també el Ja Tardes d'avui.
Passem ràpidament per la publicitat,
alguns consells promocionals
i tanquem amb música,
home,
que el grup ens hi fa recordar,
el grup fa recordar molt tipus de música,
però vaja,
música negra,
funky,
doncs serà la darrera sintonia
que sonarà al programa d'avui.