I a la cintura de Tarragona Ròdia, tal com t'havíem anunciat,
parlem ara mateix amb el quiost de la plaça Imperial Tarraco,
amb l'Àngels, ni tot la seva propietària, a la qual saludem.
Àngels, bona tarda, benvinguda.
Hola, bona tarda.
I l'excusa per parlar amb l'Àngels és que estem al mes de setembre
i normalment a principis d'aquest mes,
encara que hi ha l'agost, ens han començat a bombardejar amb les col·leccions.
Jo no sé, vosaltres, Àngels, quan arriba el setembre,
no sé si tremoleu o poc us falta.
Com preneu vosaltres al quiost les mides per tot el que us ve de cara al mes de setembre?
Dona, cada any més o menys és el mateix, no?
Quan arriba el final d'agost, primer de setembre, ja comencem.
Falta espai, falta de tot, perquè tot ve tan carregat de cartrons i tot.
Sí, que ara mateix ja en portem bastantes de col·leccions noves.
Perquè ara que dèiem, estem a principi de setembre,
però que normalment ara quan començaven a entrar tímidament les col·leccions,
però en guany no sé què ha passat, però ja a finals d'agost ja han començat també a arribar, no?
Sí, sí, ja fa potser dues setmanes.
Ben bé, sí.
Però han canviat una miqueta.
Ja han començat a poc a poc, però sí.
Han canviat una miqueta la tònica?
O ja és una mica de tradició?
No, sempre el mateix, el mateix.
El mateix.
Sí, les ofertes, el primer número més econòmic, no?
I després igual, igual, la mateixa.
Una cosa que ara me deies, el primer número potser és perquè tots piquem, no?
Clar.
El primer número és el que més...
Perquè el preu és més econòmic, també mires com va la col·lecció, tot això, no?
Sempre el primer número és més baratet.
Àngels, el primer número és el que sempre es ven?
Jo que dius, aquest sempre surt, després els altres costa un món.
És el que pica a tothom.
Aquest és el que sempre caiem tots, no?
Sí, sí, sí.
Clar, dos euros, dos euros i mig, un euro...
Sí, un, 95, dos euros, sí, és el més baratet.
Ara que et trobes al quiosc, digue'm quines són les col·leccions que més o menys tens,
allò que dius, a la vista, que dius, aquesta jo crec que tindrà èxit o aquesta jo crec que ens la menjarem.
Bé, hi ha la col·lecció que ha sortit com a novetat enguany del Pocoyo,
que és un plat, una vaixella, i la de la Hello Kitty, que això té èxit.
Val 2,99 i a més a més, doncs, clar, agrada.
El que passa és que després la resta de números ja ho veurem perquè són més cars, clar.
Sí, clar.
Però aquestes són com a novetat enguany bastant.
Aquesta, podríem dir, de cara a la canalla, que sempre piquem amb l'excusa dels papes,
que anem a buscar el diari, no?
Clar.
Mama, mama, compra'm això.
I a més, ja tenen vista, perquè ja ho han fet pel públic femení, masculí.
Ja que fan les dues, sense voler, aquestes dues històries de separacions, però ja ho fan, no?
Sí, sí.
Perquè piqui tant el nen com la nena.
O sigui que no s'escapen.
Això mateix, sí.
Molt bé.
I d'aquestes, què són ja, podríem dir, més dedicades a la gent gran?
Bé, hi ha la dibuixió de pintura, que també la fan quasi cada any.
Aquesta també, al principi, doncs tothom, mira, bueno, mira, pels ratos que tingui lliure per pintar, però, bueno, després continuen o no.
Però també és una de les que surt, una que ha sortit de ballar.
I després hi ha una altra de, també, de què és la història, Julio Verne.
Ah, sí, és veritat.
És que hi ha diversos, eh?
I després una altra que a mi m'ha cridat molt l'atenció, que sembla tan fàcil de fer, que és la del Titanic.
Fes el Titanic a casa teva.
Sí, aquesta va ser la primera que va sortir.
Però és complicat.
És molt llarga la col·lecció i, bueno, els primers números també, per un euro, doncs mira.
I vosaltres, Àngels, rebeu la comanda?
Hi ha gent que diu, vull seguir la col·lecció a través del quiosc perquè no m'agrada que m'arribi a casa?
O perquè això del conte corrent no em s'agrada?
Sí, hi ha gent que s'apunta perquè li fa gràcia la col·lecció i diu, doncs mira, apunta'm que faré tota la col·lecció.
Després n'hi ha que continuen i n'hi ha que se cansen, perquè, clar, a vegades moltes col·leccions són llarguíssimes.
Ah, clar.
I després també si els distribuïdors no corresponen, no t'arriba la quantitat que vols i tot això també.
influeix.
T'anava a preguntar, dic, hi ha algú que s'hagi acabat sencera segons quina col·lecció?
Sí, sí, sí.
Hi ha gent que és constant i sí, sí, cada setmana ve a buscar el seu fascicle i ja està.
I n'hi ha que no, clar, n'hi ha que estan 3 o 4 setmanes i després s'avorreixen, però n'hi ha que sí, que acaben la col·lecció.
D'això estem parlant de les col·leccions que ara mateix ja teniu al quiosc.
Quines espereu?
Quines són les que pròximament ja t'han comentat?
Àngels, prepara que t'aporto aquesta, aquesta i aquesta altra.
Sí, sí, hi ha un altre instrument de música, també s'ha apuntat gent i després, bueno, hi ha aquestes i aquest infantil, d'aquesta molt, la gent ha sigut bastant èxit.
Molt bé, molt bé.
I avui que pintura també s'apunta a la gent, això no vol dir que després continuïn, clar.
Clar, clar. I després és el que dèiem, que encara estem a principis de setembre i el que pot arribar a passar, no?
Sí, ara potser ja en portem menys 15 o 20, eh?
Ara hem el que va, que avui és dia primer.
Per això t'ho deia, que estem a principis de setembre i que encara queda un munt de setembre.
Però jo crec que fins allà, el dia 20 i escacs, encara ens estarà embordejant amb aquestes col·leccions que van caient any rere any.
I que moltes vegades dius, ai, aquesta potser li han canviat la portada, però són la mateixa.
Vosaltres ho deveu notar, no?
Sí, canvien, sí, la vista, o sigui, el que és la foto, qualsevol cosa, però dibuix pintura, per exemple, o canvien el que donen de regal cada any, no?
Si un any al dibuix i pintura, per exemple, han donat un pinzell, avui doncs donen una altra cosa.
Però, bueno, més o menys, el Julio Verne, per exemple, és molt antiga i ha sortit quasi cada any, també.
I qui diu això, també unes figuretes de Marvel, però, bueno, és la figureta, el fascicle, més o menys.
I jo també m'ha recordat dels vanos, te n'acordes que també va bé?
També, encara potser sortirà, també.
Encara, encara.
Ha sortit el Cantinflas, que ja fa tres anys també que surt.
Home, què dir d'aquests...
És que ja en tenim, ja et dic, menys d'uns vint, tenim ja.
I anava a dir-te també què he dit dels cursets d'idiomes.
Encara no.
Encara no, encara no.
Però també seran.
Segur.
Sí, també, perquè cada any també surten dels cursos de Planeta Agustín.
Ara, amb aquest primer euro que te donen el CD, que ja sembla que apringuis anglès amb aquesta primera, no?
Sí, sí, tot, CD, llibre, tot, fascicle, tot.
El primer per un euro és un èxit.
Jo me'n recordo un any que, a banda de l'anglès, que potser és el més tematitzat, després va sortir a l'italià, al francès, i a l'alemany també.
El que no ha sortit, i el demanen el rus, però potser també a qualsevol dia.
També, també, eh?
Segur, segur us veurem allà.
I vosaltres feu una mica com el Tetris. Una vegada que arriba heu d'encaixar totes les peces de la millor manera possible, no?
Sí, no, és que no hi cabem, ja.
Clar, si hi hagués un d'exposició, però és que, clar, tots amb cartrons, necessites puest-ho, el doble, el triple.
Puest-ho, Àngels, i també ulls, per estar pendent.
I ulls pendents, també. Ja ho pots dir, ja.
Perquè, a més a més, vosaltres, el quiost, comparat amb les caixes i també cartrons que ocupen, se us queda molt petitet, i, clar, s'ha de moure tot l'espai possible que hi hagi, no?
No, i treure-ho cada dia, i posar-ho, i a més ha d'estar a la vista, perquè una cosa que pots tindre tancada, què posaràs?
Doncs tampoc, si no es veu, la gent tampoc ho veu.
O has de tindre a mà del client, no? Que pugui dir, mira, això ha sortit, doncs venga, o allò altre. I l'has de tindre totes les col·leccions d'allà fora.
Parlant de col·lecció, vosaltres fa molts anys que esteu aquí a la plaça Imperial Tarracó, jo no sé si, com heu viscut enguany, això de la crisi, s'ha notat també a la gent dels quioscos, o al teu quiosc, en aquest cas?
Sí, sí, sí, es nota com a tot arreu.
Perquè, clar, un diari o una revista s'hi pot estar a tothom, o sigui que sí, que es nota, i tant que es nota.
O sigui, perquè quants anys fa que esteu a la plaça Imperial Tarracó?
Doncs nosaltres deu fer uns 37.
37 anys? Déu-n'hi-do.
Sí, sí, ja estaven els avis, o sigui que nosaltres ho continuem, però ja fa molts anys, sí.
O sigui que les heu vist gairebé totes colors?
Sí, sí, de tota manera.
Te'n recordes? Ara estava pensant, estic amb 37 anys, tu potser directament no, però alguna d'aquelles coses que dius,
mare meva, perquè estic al quiosc i perquè tinc aquí clients, però alguna anècdota d'aquelles que dius per explicar?
Pensa guardada. Podries fer algun llibre?
N'hi ha tantes, el que passa, ara no me'n recordo, però, per exemple, de clients, d'allò, que fas de tot, des d'informar, de tot arreu, però de tota manera.
I a part d'informar, que si passem el dia informant, doncs has de demanar, jo què sé, al meu marit, bueno, fa un temps i així també, un senyor, que si li podia fer el nus de la corbata.
El nus de la corbata?
Que anava a una festa i, bueno, allò que... però coses així, o demanar aspirines, com si fos una farmàcia, bueno, de vegades les coses més...
Vessin veure-ho, sí, m'han pogut imaginar.
Sí, sí, sí.
Perquè, Àngel, us heu plantejat descriure les meves vivències en un quiosc de la plaça Imperial a Tarragona?
Moltes, perquè t'aniries en recordant, en recordant, i moltes, sí, sí.
No, no, jo us animo, de veritat, eh? Si algun dia us ho plantegeu, compteu amb nosaltres per poder fer la promoció i per poder parlar-ne d'aquest llibre, perquè jo crec que tindrà molts èxits, eh?
Però seguríssim, eh?
Doncs sí, perquè n'hi ha moltes, moltes.
I d'aquelles coses que, bueno, ja en parlarem un altre dia.
Ara ens hem centrat, avui hem parlat amb l'Àngels, en veritat, ella és qui us queda, d'aquí de la plaça Imperial Tarraco, l'hem gairebé segrestat via telefònica,
perquè ens expliqués una miqueta, doncs, com estan arribant de mica a mica al bombardeig de cara a tothom,
perquè nosaltres tampoc ens ens salvem d'aquestes col·leccions, que any rere any, doncs, sobre aquestes dates,
i abans que comenci el col·le dels nens, doncs, mira, fan que una mica els grans estiguem amb més feina, potser, de l'habitual, no?
Àngels, moltes gràcies, una forta abraçada, i res, ens veiem demà. Gràcies.
De res, gràcies a vosaltres.