Doncs aquí continuem a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui, 19 d'agost de 2009, quan són 3 quarts d'11 del matí,
un dels actes que es va celebrar dilluns passat,
el parc de la reconciliació al costat de la casa de la festa,
va ser el lliurament dels premis per part de la Nineta i l'Íbori
del Jugant per Tarragona,
el primer concurs fotogràfic infantil del Club dels Tarragonins.
I via telefònic, ara mateix tenim el guanyador d'aquest concurs,
que és el Saladin El Motaki.
Saladin, bon dia.
Bon dia.
Què tal, com estàs?
Molt bé.
Dic que el dilluns va ser quan et van lliurar el premi,
que, si no recordo malament, és un viatge a l'Eurodisney.
Sí.
Què tal, ja t'ho pots creure, ja?
Creus que ets el guanyador, ja que tens el premi a casa?
Una miqueta, perquè he d'anar a l'agència i demanar el premi.
Ah, molt bé, molt bé.
O sigui que només ho han fet testimoniament,
allò van donar un...
Què et van donar, què et van donar?
Explica'm-ho, explica'm-ho.
Què?
Què et van donar?
Què em van donar?
Em van donar un lot de fotos de gas i el premi aquest de Disneyland a París,
dos adults i dos nens.
Que xulo.
Gràcies.
I que deus estar encantat, no?
Sí, i tant.
Contentíssim.
Sí, sí.
Era el meu somni.
Era el teu somni, o sigui, ja s'ha fet realitat un dels teus somnis.
Sí, sí, i tant.
A veure, explica'm una miqueta com va anar la història.
Tu com vas fer...
Com va anar?
Sí, com va anar.
Tu com vas fer aquesta fotografia?
Va ser un dia que jo volia participar en aquest concurs.
Sí.
En saber que el premi primer, o aquests premis, eren molt xulos.
I mira, i l'últim dia...
Sí.
Que havíem de portar les fotos.
I va dir al meu pare que anéssim a la platja per al matí, amb bicicletes, d'aquí a Camp Clar, Riu Bruxell, on visc jo, escalera 14, sexto primera, diria en castellà.
Cap problema.
Sí, i vam anar amb bicicletes fins al Miracle.
I ahir em vaig fer una foto i el meu pare ens va dir que anéssim.
Sí.
Però era una bona foto, jo.
Jo també vaig fer una foto del sol, molt xula.
Sí.
I si, no ho sé, el volia enviar, però no se'n lia com vull jugar, saps?
Sí, no t'acabava d'agradar aquella, però l'altra que havia sortit bé, dius, mira, aquesta claríssima, no?
Sí. Va sortir molt bona i el meu sentiment em va agradar molt, sí.
I per cert, aquell peu de qui és, aquell peu?
Aquell peu era del meu germà.
Era el teu germà?
El meu germà, es diu Elias, i estava a la platja, i estava nevant-se, i va vindre rapidíssim i es va sentar.
Sí.
No, sentar no ho vull dir. Es va...
Que va com caure, potser.
No, es va dormir i posar els dos peus. I jo no em vaig fixar i ells vaig fotografiar amb un peu.
O sigui que aquell peu que va sortir allà esporàdicament i espontàniament va ser també una mica de pura casualitat.
O sigui, tu volies fer la fotografia de la platja...
Sí, és el meu germà, sí.
I el teu germà, jo per fer la gràcia, va treure el peu, no?
Sí, sí.
Per fer la broma.
Sí, ho vol dir.
Sí, el jurat li va semblar divertit.
No, no, és que és molt divertida perquè...
Sí, sí.
Sembla...
Com ho pots fer en exercici o això.
Això, això.
Perquè sembla que hi hagi algú que diu...
que platja més tranquil·la, més... perquè veu gent, però es veu gent fora, no la platja.
Sí, sí, i era a les 6 del matí.
O sigui que quan vau veure la foto ja vau tenir clar que aquesta foto era per presentar el concurs.
Sí, i tant.
I ho vam fer... i ho vam posar al llapis UCB i el meu pare va anar a Tarragona rapidíssim amb totes les seves forces i va arribar una hora menys, que ja s'acabaria el concurs i es reunia les fotografies.
O sigui que vau entrar en el plaç justet, justet.
O sigui que...
Sí, una hora menys.
Una hora menys.
Ostres, mira, tinc la cara de gallina. O sigui que potser si t'hi despistes, et trobes amb algú al carrer, comences a parlar, potser ja no arriba.
O no hagués arribat.
Sí.
Doncs veus, veus?
I en aquest mateix dia la noia que hi estava assegut li va dir al meu pare que, mira, que era una foto molt graciosa, que era bona i diria que és la més bona de totes.
Que tenia molts punts per poder ser guanyadora.
Sí, jo no em vaig creure perquè els mesors concursos que jo participo estic molt imaginat i aquest estava sol... no sé, que l'he fet la foto, l'he donat i no m'estava imaginat.
Tenim unes altres coses pensant i, mira, vaig guanyar el premi.
Perquè vegis, veus?
Sí, gràcies.
Per això, potser se l'ha dit perquè potser com no t'ho esperaves, no?
Sí, no m'ho esperava.
La il·lusió que moltes vegades agafem en d'altres prèmics, que dius, mira, aquest m'ho tocarà segur i després et portes la decepció que no ha pogut ser.
Però, mira, finalment sí, aniràs cap a l'Eurodisney.
Ja has vist fotografies de com és l'Eurodisney i has vist més o menys com és?
Sí, sí, sí.
Ja t'has pensat fins i tot de fer alguna cosa en especial quan arribis a l'Eurodisney?
No sé, però donar una volta ahir per París i, mira...
Serà el teu primer viatge internacional o no?
Sí.
Sí?
Serà la primera vegada que sortís de Tarragona?
O d'Espanya?
No, no és la primera vegada, perquè hi fan moltes.
Clar, clar, però el que és París a l'Eurodisney serà la primera vegada.
I amb tota la il·lusió.
Molt bé.
Doncs se l'ha dit felicitats, gràcies per haver-nos atès, al contrari a tu.
I tant.
Vull dir-te'n unes gràcies, si em deixes.
Endavant, sí, sí.
Sí.
Digues.
Jo, per primer, no és que sabeu que em va ajudar molt en aquest...
que guanyi aquest concurs, no és que sabeu.
i el senyor Ballesteros, perquè va deixar una oportunitat pels nens i nenes de Tarragona,
que tinguin un club, una oportunitat de tenir un club, aquí a Tarragona, el club dels tarragonins,
molt divertit, un club juvenil, molt fantàstic.
i no m'oblidaré dels personatges que em van ajudar molt a guanyar aquest premi, els meus pares i la meva família.
I, per últim, no, últim, no, no, no, no, no deixaré uns que li donin les gràcies 100%,
que és el club dels Tarragonins, la Nineta i en Ibori.
I gràcies.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Moltíssimes gràcies també a tu per haver-nos atès
i continuar amb moltes il·lusions i a participar a tots els concursos, eh?
No et deixis ni un.
Sí, a tu també, adeu.
Moltes gràcies. Adéu-sia, bon dia.