La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Ens posem en situació, és moment de donar l'entrada i l'haver vingut també amb Beta.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estem?
Bé, bé, bé.
Aquí a punt per explicar noves sobre l'actualitat científica que ens envolta,
perquè encara que no ens adonem a vegades,
tot el que ens envolta té molt a veure, més del que pensem,
amb la tecnologia que és omnipresent.
Sí, sí, està a tot arreu.
Fins i tot a la natura, com dèiem l'any passat,
que fa 25 anys que vam col·locar el primer molinet de vent
que genera electricitat, fa 25 anys, enguany.
Doncs també, en plena natura, també està present aquesta tecnologia,
en aquest cas d'última generació,
perquè després de 25 anys la cosa ha anat amb molt més.
i si va començar amb un molinet, avui podem parlar de grans molins de vent que fan electricitat.
Però bé, no és el tema que ens toqui.
Anava a dir, ara m'has desorientat.
Sí, no era per fer una mica de boca,
perquè avui volem parlar d'una empresa,
una empresa que creiem que té molt de futur
i que ho podem presentar d'aquesta manera.
És d'aquelles empreses que de tant en tant ens agrada parlar.
hem parlat de Google, hem parlat de Microsoft, hem parlat d'Eipo...
Els grans monstres, no?, a nivell tecnològic.
I volem parlar d'una empresa...
No diré pistes, perquè si digués que és el cor dels ordinadors,
ja estic donant una pista, però ho deixem per més endavant.
Perquè la pista que us volem donar
és una mica així també que fa volar la imaginació,
allò que ens agraden les pel·lícules del futur,
doncs ho plantegem d'aquesta manera.
Imagineu-vos que en un futur, en un futur no gaire lluny,
els homes, la humanitat,
siguem capaços de fabricar robots com els de Terminator.
Que fins i tot es puguin rebel·lar contra nosaltres.
Fins i tot.
O sigui, robots intel·ligents.
Sí, sí, sí. I imagineu-te que pugui passar això.
Ara estava parlant amb l'Àlex, company de la ràdio,
que em deia que fa poc s'ha presentat un dels últims robots avançats al Japó,
que són pioners i líders amb això de la robòtica.
Doncs un robot amb formes de Heisa.
Home, clar, són pràctics, eh, també.
Sí, sí, però és tan perfecte que estan fins i tot veient la possibilitat d'utilitzar-lo
per tasques que fan les Heises.
Sí?
Sí, sí, d'aquestes de companyia i de relaxació i tot això.
Mira.
És un nivell de perfecció ja.
I tu què ens planteges?
Qui podria arribar a fabricar un robot a Heisa?
No, no, no.
Jo plantejo que si amb algun futur no gaire llunyà,
perquè pel que estem veient, per la robòtica,
que cada dia que passa es perfecciona més,
per això plantejant en clau de futur no llunyà,
o sigui que posem-li 10, 15, 20 anys,
que parlant de futur no és molt, eh?
Perquè sempre que es parla de futur penses d'aquí a 50 anys, d'aquí a 100 anys.
No, no, no.
Futur bastant a proper.
Doncs, si poguéssim aconseguir fabricar robots com aquests Terminators,
saps quina empresa faria el xip,
el xip, el famós xip que es trobeixen a la següena part de Terminators?
Saps quina empresa seria l'encarregada de fabricar el xip?
Home, jo ja ho sé per què m'ho has dit abans, però vaja, digues, digues.
Intel.
Intel.
Intel.
El cor dels ordinadors.
El cor dels ordinadors,
doncs, el cor, el processador que faria funcionar aquest Terminator,
els que el porten al cervell, eh?
Te'n recordes de l'escenari de la pel·lícula que li trauen del cervell?
Del cervell, eh?
No...
Bé, després té la mà, també, bé, en fi.
Sí.
Intel, m'estàs dient que és sense competència,
la mare dels ous, l'ànima mater de tot el que és xip, tecnologia...
Intel, també ho estàvem comentant fora d'antena,
que té molt de poder, però molt de poder.
Són d'aquestes companyies que no són molt visibles,
però que tenen tant poder com pot ser els sistemes operatius de Microsoft.
Clar, ells fan la part dura, diguéssim,
més que el sistema Microsoft fa la part tova, que en diuen, no?
Sí, la part virtual.
I ells no es veu la seva feina.
Pensa que van fer una campanya publicitària
que va ser per donar-se a conèixer, no?
Perquè, esclar, ells passaven de ser percebuts,
perquè com és el cor, el rellotge dels ordinadors,
doncs la gent no ho té present, no?
Que és molt important un processador perquè funcioni l'ordinador.
I la campanya que vam fer, si te'n recordes, era Intel Insight.
Sí, sí, sí, sí, ja ha quedat com a part de la marca, fins i tot.
A se mateix, a dins de la màquina, Intel.
Clar, perquè, a més, la gent anem a comprar,
els que no hi entrem gaire anem a comprar l'ordinador
i ens fixem en la carcassa, en l'aspecte de fora, no?
I llavors era una mica, reclama que el que hi ha dins sigui Intel.
I per això també moltes enganxines que porten els ordinadors
posen això, Intel, perquè és una part molt important de l'ordinador.
No tenen competència...
Aquí, aquí, aquí, aquí és on volia arribar.
I és per això que fem aquesta predicció agosserada,
però que el temps millor ens donarà la raó, o la millor, no?
Home, si hem d'acabar com Terminator, espero que no...
No, home, esperem que no, però quan diem Terminator
és per agafar un model de referència d'un robot ja molt evolucionat,
el que fins i tot arriba a pensar per ell mateix, pensar entre cometes, no?
Una cosa bastant ja molt evolucionada.
Doncs no esperem que sigui tipus Terminator,
però que siguin nivells de sofisticació com el que es presenta en la pel·lícula.
Aleshores, doncs, és que ho tenim molt clar,
que el processador, el rellotge que faria funcionar aquest robot
seria fabricat per Intel.
I això de la competència, doncs, és una de les coses que ens hi fa pensar
que serà Intel perquè ells són els líders absoluts.
Primer de tot, són el número 1 fabricant ordinadors.
A més que van ser pioners en el seu moment, són els números 1.
I l'empresa rival, la competidora, que és AMD,
l'altra empresa que també fabrica processadors,
AMD, ho has de veure, alguns ordinadors ho porten, no?
Doncs resulta que, fins i tot, amb l'empresa competidora,
una cosa molt estranya en el món de les empreses i de la tecnologia
és que comparteixen la mateixa tecnologia.
Com vols dir que...
Doncs fa uns anys van arribar a un acord per compartir tecnologia
i el que investigaven, tant Intel com AMD, compartien...
El posaven en comú i s'enaprofitaven les dues.
Sí, això m'ha dit, s'enaprofiten les dues.
Però, esclar, això què vol dir?
que Intel, com és la més avançada en aquest moment,
doncs amb els seus Pentiums,
clar, se'n beneficia AMD.
Això que vol dir que qui es tira el carro, en aquest cas, és Intel.
I que hi guanya Intel.
I si AMD, per qualsevol cosa,
té un disseny o un processor també revolucionari,
se'n beneficiaria Intel.
I si Intel és el número 1, doncs gràcies a un descobriment d'AMD,
encara ho seria més.
Què treu a favor?
Doncs que abarreteixen costos.
Abarreteixen costos i AMD segueix sent la segona
i Intel seguirà sent la primera.
Això està molt clar.
Està molt clar perquè Intel, encara que comparteixi en tecnologia,
té una quota de mercat i uns processadors,
perquè encara que tecnològicament siguin equiparables,
l'acabat final, el resultat final,
és de més qualitat de cara a Intel.
Està clar.
Escolta, com és que parlem avui d'Intel?
Hi ha algun efemèric, alguna notícia?
No, no, no.
És una cosa que...
Mira...
Teníem pendent, no?
Sí, teníem pendent.
Sí, teníem pendent perquè aquí a la Terra Esplana
hem anat parlant de diverses companyies
i pensàvem, home, és que si hem d'esperar
que surti alguna notícia d'Intel,
doncs sí que podríem aprofitar ara en aquests moments
que estan amb els processadors cada vegada més sofisticats,
perquè si vam començar amb el Core Duo,
o sigui, un processador de dos nuclis,
és un avenç molt significatiu,
l'últim crit en processadors és el Core 2 Duo,
que vol dir que té quatre nuclis ja,
o sigui, un processador que dins del mateix processador
hi ha quatre petits processadors.
Clar, potser hauríem de començar,
per la gent que no esteu tan avançats
al món de la informàtica,
podríem explicar de forma senzilla
què fa un processador, de què s'encarrega?
Molt bé, doncs un processador seria el...
Com el cervell de l'ordinador, per entendre's?
Sí, com el cervell de l'ordinador,
que és el que agafa les dades i les fa treballar.
Sí, que és qui fa moure les dades per tot arreu.
Una part important del cervell,
perquè una altra part important del cervell
seria la memòria,
la memòria en aquest cas RAM,
que ara les que s'utilitzen,
els d'última generació,
són memòries DDR,
és l'última generació de memòries,
el disseny, l'arquitectura.
Doncs els processadors
són els encarregats de,
com has dit, ben has dit,
de fer totes les tasques d'ordinador,
de posar-lo en marxa
al sistema operatiu...
O sigui, és el màxim responsable
de quan ens passa allò que diem,
és que va lent.
Sí.
Va lent, no acaba de reaccionar el programa.
Això va lent, no?
Bé, si va lent és que també
de vegades li passa
des que li falta memòria.
També, ja poden ser...
Però també pot ser que sigui
perquè sigui un processador
de molt poca potència
i aleshores també
que faci anar lent
en tot el consell.
Una de les grans coses
que ha fet Intel,
suposo que ho han fet ells,
ha estat la qüestió del tamany.
Perquè abans,
és el que hem dit moltes vegades,
no?
Els ordenadors,
els processadors,
precisament,
ocupaven moltíssim
i després,
doncs,
anar reduint tots aquests xips
amb la invenció del xip,
de fet.
A més a més de que els han anat reduint,
la gràcia que han tingut
és que a més reducció
encara més potència.
I encara,
si un puc reduir més
els xips aquests,
els processadors,
doncs,
ara,
l'última aventura d'Intel,
que podria haver estat
un dels motius
de parlar,
doncs,
d'Intel,
doncs,
és el fet aquest
que l'últim kit
en processadors
és aquest que us deia ara,
no?,
del QR,
2 Duo,
o sigui,
és un processador
que té un cor
de 4
miniprocessadors
i què fa,
doncs,
que puguin fer tasques
independents
uns dels altres
i la cosa
vagi molt més ràpida
perquè avui dia
els ordinadors
no tenen res a veure
amb els de fa
10 ni 5 anys
perquè avui dia
el volum d'informació
que es mou un ordinador
precisa que siguin
multitasques
però de debò,
no com els que van sortir
fa 10 o 5 anys
que deien
un ordinador
multitasca
però que anava
molt a poc a poc
avui dia
el que es demana
gràcies a la tecnologia
del segle XXI
que sigui un ordinador
multitasca
però que vagi
ràpid per totes les tasques
jo tinc una altra pregunta
que va ser Intel
qui va inventar
el xip
no
el xip
no
no va ser
no va ser Intel
però
oberta
comença
per on vulguis
perquè em sembla
que t'estic preguntant
l'estic avançant
no
no
no
no
no
el xip
diguéssim
que no és
obra d'Intel
però
sí que Intel
va ser
el que va fer
el primer
microprocessador
o sigui
el que va aprofitar
els xips
per fer això
els que els va integrar
en el seu projecte
això mateix
en aquest sentit
va ser pioner
perquè li va trobar
una aplicació
per fer aquests
microprocessadors
aleshores
deixem dir-te
o acaba d'explicar
això
de les multitasques
que és aquí
que cada vegada
surten ordinadors
amb més memòria
i amb processadors
doncs
els més potents
perquè
la multitasca
del segle XXI
que consisteix
doncs
que en un ordinador
tinguis diverses pantalles
obertes
i les diverses pantalles
obertes
facin la feina
molt ràpida
això és com si
estàs escoltant
a l'ordinador
estàs escoltant
una cançó
mentre estàs
visualitzant
una fotografia
mentre estàs
tens el correu obert
i mentre estàs
processant un text
estàs navegant per internet
i t'estàs baixant
una pel·lícula
per exemple
o tens un bon processador
pesa
si no tens un bon processador
això t'etrigarà molt
en canvi
si tens un processador
com aquests
d'última generació
doncs
aquest QR2 Duo
de quatre nuclis
què vol dir?
que t'anirà tan ràpid
baixant la pel·lícula
escoltant la música
navegant per internet
mirant les fotografies
xetejant amb l'amiga
d'Austràlia
etcètera
es repartiran les tasques
en diferents processadors
i anirà tan ràpid
llavors quan se'ns penja
com si tinguessis
una finestra oberta
quan se'ns penja l'ordinador
perquè tenim massa tasques
obertes
hem de dir allò de
Bill Gates
o és cosa d'Intel
depèn potser
depèn
depèn
depèn
pot ser
si tu tens un ordinador
amb quatre nuclis
molt difícil
és Bill Gates
la culpa és de Bill Gates
sí sí sí
difícilment seria d'Intel
seria de Bill Gates
ara si tens un Pentium
75 dels que van sortir
a finals dels anys 90
75 pelats
75 megaers
doncs
possiblement Intel
tenia molta culpa
escolta
i a més
és curiós això també
perquè a nivell d'empresa
clar
associem Microsoft
amb Bill Gates
vull dir
ja està
tenim un nom propi
al darrere
hi ha un nom propi
darrere d'Intel
sí sí
aquí la cosa
tornem a les orígens
o no tornem
anem a les orígens
perquè no ens n'hem acabat
d'explicar
volíem entrar ara
és aquest fet
d'invisibilitat
que ha tingut Intel
i que nosaltres
aquí
doncs
volem amplificar
la importància
és com van fer
també
fa uns mesos
de cridar l'atenció
que alerta
que Google
s'ha començat a fer gran
i que tindria
molta neutralitat
i ha arribat ara
fins i tot
a la telefonia mòbil
una cosa que
va començar a internet
com un cercador
doncs Google
també ha passat
al món de la telefonia mòbil
amb el seu
sistema operatiu Android
i esclar
s'està fent molt gran
Google
doncs
ho vam alertar
abans que arribés
tot aquest boom
de Google
vam dir
Google
serà una gran empresa
doncs
Intel
ja és una gran empresa
però el que passa
que passa
de manera invisible
ells
no han volgut
no han volgut això
perquè ho hem dit
han fet campanyes
per dir
aquí estem nosaltres
Intel Insight
tots els ordinadors
doncs hi ha l'enganxina
que posa
el processador Intel
ells són conscients
de la importància
i volen
transmetre
a tots els ordinadors
la gent que se n'adoni
que sense el nucli
sense el processador
ordinador
no és res
però esclar
costa
costa
perquè
pel que sigui
o millor
els seus directius
no es tenen
tan
no són
tan mediàtics
com
ha estat en aquest cas
els directius
de Microsoft
o el d'Apple
doncs
que també
han ajudat una mica
doncs bé
la cosa com va anar
doncs
Intel
és una empresa
multinacional
fundada per
Andrew Moore
i Robert
Nois
el 1968
atenció
a aquesta dada
ostres
fa temps
ja això
sí sí
ostres
quan ens vam assabentar
de la creació
de la data de la creació
d'aquesta empresa
i ens vam portar
a l'any 68
vam pensar
déu-n'hi-do
que avançats
en el seu moment
per començar
a fer coses
d'aquest tipus
ja a finals
dels anys 60
i és una de les claus
que fa que
una empresa
que en el seu moment
va ser avançada
en el seu temps
vol dir que
arribarà molt lluny
com va passar
també amb Microsoft
que quan se va fundar
va ser un concepte
molt avançat
quan Apple
també se va fundar
també va ser un concepte
molt avançat
totes aquestes empreses
que s'avancen
al seu temps
al final
acaben sent líders
i és el que li ha passat
en aquest cas
a Itel
doncs bé
en aquest moment
fabriquem microprocessadors
o sigui
circuits integrats
especialitzats
i altres dispositius
electrònics
Andrew Moore
i Robert Noys
volien anomenar
l'empresa
Moore Noys
però no sonava
gaire bé
per una empresa
de components electrònics
perquè
Moore Noys
s'assembla fonèticament
a Moore Noys
en anglès
que vol dir
més soroll
on soroll
entre cometes
en electrònica
significa interferències
no desitjades
o sigui paràcids
clar
malament
malament
pel tipus d'empresa
no era comercial
el nom no era comercial
l'empresa sí
però el nom no
o sigui
el soroll
en electrònica
són paràcids
i decidirem
agafar les sigles
d'integrated
electronics
o sigui
electrònica integrada
i
les
les primeres
sigles
d'integrated
electronics
com conformen
intel
o sigui
intel
és
una refundació
d'integrated
o electrònics
o sigui
electrònica integrada
un nom
molt
planer
però
esclar
si dius
electrònica integrada
és molt comú
però si dius intel
ja té
alguna cosa
la companyia
començava
començava
com a fabricant
de memòries
abans de donar
el gran salt
cap als microprocessadors
o sigui
van començar
fent memòries
el 1968
ja era un gran
que fabricar memòries
esclar
després va venir
l'un dels microprocessadors
i el primer microprocessador
que és aquí
on ells
s'han especialitzat
o sigui
a partir de la invenció
del xip
doncs ells van dir
doncs anem a juntar
diversos xips
i d'aquesta unió
de xips
fem microprocessadors
doncs el primer microprocessador
d'intel
fau creat el 1971
alerta també
també ha plogut
també ha plogut
però es van avançant molt
el 1971
per facilitar
el disseny
d'una calculadora
esclar
estem parlant
començar fent calculadores
sí
sí
sí
és que
el 1971
home és que els primers
ordinadors
s'assemblaven bastant
a les calculadores
esclar
és que fa gràcia
la cosa
però és la realitat
el 1971
no existien
les ordinadors
personals
estan parlant
dels 25 anys
del primer
ordinador
de consum
sí
a veure
quan diem
que van començar
fabricant calculadores
suposo que ens referim
a calculadores
bé
als ordinadors
de l'època
més o menys
no
no
però també
ens referien
també a calculadores
però hi ha més científiques
aquelles casius
però
Texas Instruments
te recordes
científiques
sí
perquè
ja van començar
fent tasques
doncs
o sigui
projectes
difícils
difícils
perquè
es tractava
de col·locar
amb petits
aparells
electrònics
com són
els calculadores
de butxaca
doncs
uns microprocessors
que fossin
molt petits
perquè
esclar
si tu tens un ordinador
que t'ocupa
com van ser
els primers ordinadors
els primers ordinadors
que es van fabricar
que ocupaven
tres habitacions
sí
ficar-li un processador
doncs
sí
tenia mèrit
però
no calia
no calia fer-lo
molt petit
clar
però si havies de posar-li
un
un controlador
el controlador
d'una calculadora
ho havies de fer petit
i aquí és on
s'han especialitzat
els
els
Intel
doncs
fent aquests microprocessadors
per
per calculadores
o sigui
coses petitones
doncs
fer-li
un
un
un cor
encara
molt més petit
i aquest va ser el repte
i gràcies a això
doncs
el repte
començant
per les
calculadores
doncs
després
després
doncs
m'ha passat
el camp
dels ordinadors
doncs bé
la cosa va anar així
en comptes
d'haver de dissenyar
diferents circuits
integrats
per cada part
de la calculadora
que és com se feia
abans de l'any 71
en dissenyaran
un que segons
un programa
emmagatzemat
a la memòria
feia unes seccions
o unes altres
que això
ve a ser
un microprocessador
clar
aquesta va ser
la revolució
d'Intel
i també
es van poder
començar
a reduir
els tamanys
de calculadores
de butxaca
que suposo
que no eren
de butxaca
durien ser
de bossa
i aquí
va començar
ja
a fer-se
petita
les coses
electròniques
en aquest cas
doncs bé
avui en dia
es continua
debatent
sobre l'autoria
del primer microprocessor
alguns diuen
que fou Intel
i altres
que fou
Texas Instruments
però bé
aquí també
van estar estudiant
en paral·lel
però nosaltres
caríem
que qui es va portar
el gat a l'aigua
va ser Intel
durant els anys 80
Intel fou
la responsable
de moltes
de les innovacions
tecnològiques
incloent-hi
el bus
el bus
PCI
i el bus
UCB
què és
el bus
PCI
el bus
PCI
són aquelles
ranures
que hi ha
al darrer
de l'ordinador
que són
per incorporar
noves aplicacions
targetes de so
targetes
d'interfície
gràfica
aquest bus
aquest sistema
PCI
el va inventar
Intel
després també
són la responsable
juntament
amb altres empreses
d'un gran
event
que és el bus
USB
o el que coneixem
nosaltres
per les ranures
USB
aleshores
és això
que t'estic
ensenyant
el PCI
no
no
no
no és el típic
endoll
que sembla un euroconnector
com el de la impressora
no
el darrer
de s'ordinadors
perquè jo l'USB
l'USB
el tinc al cap
hi ha unes ranures
que és per ampliar
noves targetes
i per exemple
tu tens
una targeta gràfica
una targeta gràfica
incorporada
a l'ordinador
però que té poca resolució
i vols
ficar-li una
de màxima resolució
per poder
fer
jugar
els jocs
d'això
d'ordinador
que tinguin
una realitat
doncs
tu compres una targeta gràfica
d'aquelles
d'última generació
i com pots
ficar-la
a l'ordinador
sense obrir
dins de l'ordinador
doncs
hi ha unes ranures
que són
el bus
PCI
les targetes són
però físicament com són
perquè un connector USB
ja els imaginem
són allargades
és un circuit integrat
i aleshores
tu agafes
i incorpores
i llavors
diguéssim
té uns contactes
i aquests contactes
doncs diguéssim
que són
el bus
PCI
o la targeta
tipus PCI
que antigament
hi havia altres sistemes
que hi havia el sistema
BESA
i el sistema
ISA
que estan extinguits
i avui dia
avui dia
doncs la generació
última de targetes
són
PCI
aquestes és diguéssim
per ampliar
doncs
la potència
gràfica
o de so
d'un ordinador
també hi entraven
els mòdems
els mòdems
entre GT PCI
antigament
abans d'haver els routers
també entraven
per aquí al darrere
això és
gràcies a Intel
Beta Beta
perdona
que veig que això va per llarg
que Intel és una empresa
molt interessant
i que a mi m'assucita
moltes preguntes
què et sembla
si fem una segona part
el proper dia
sí
em sembla bé
perquè doncs
sembla que
no han quedat
clars
alguns conceptes
i bé
ho dicirem
perquè
si em suposava
que Intel
és massa gran
dóna molt de sí
ens va de les mans
dóna molt de sí
dilluns que ve
segona part
sobre Intel
i em sembla
això sí
que abans de tancar
la Terra Esplana
portes alguna notícia
d'actualitat
sí
dues notícies breus
i una té a veure
amb que
si la setmana passada
parlàvem
que s'havia llançat
doncs
la sonda Kepler
per buscar
planetes
possibles
en vida
en vida
a fora
del nostre
sistema solar
doncs
aquesta setmana passada
es va llançar
i en aquest cas
per part
de l'Agència Especial Europea
és allò
el Freca Frequiant
i l'ESA
jo t'ho llences
doncs jo també va
doncs
han llançat
un satèl·lit
que porta per nom
Goze
Goze
Goze
sí
i què ha de fer aquest satèl·lit
però el que passa
que
Goze
és un acrònim en anglès
que vol dir
Explorador dels Corrents Oceànics
i la Força de la Gravetat
que vol dir
que mesurarà
les forces de gravetat
de la Terra
per poder estudiar
com afecten
el nostre planeta
i el satèl·lit
estarà
vuit mesos a l'espai
i confeccionarà
el mapa
de la gravetat terrestre
més precis
fet mai
però com ho farà
com ho farà
com ho farà
doncs
resulta que han hagut de fer
un satèl·lit de disseny
perquè
per poder
estudiar
tot plegat
això que acabo de dir
doncs
aquestes
coses
de la gravetat
i
i la geografia
i la geografia
i
bé
tot plegat
doncs
com ho farà
doncs
sofrerà
amb una
òrbita
molt baixa
o sigui
el tindrem
molt a propet
molt a propet
no ho veurem però
sí
perquè
volarà
molt a prop de la Terra
a només 250 quilòmetres
de la superfície terrestre
però
perquè no caigui
perquè és clar
com estarà
tan a prop
com estarà
en una òrbita
tan baixa
perquè no caigui
han hagut de fer
un satèl·lit
de disseny
i val a dir
doncs
que el satèl·lit
Gose
és un dels més macos
que s'han fet mai
sembla una nau
intergalàtica
de pel·lícula
de pel·lícula
de forma de fletxa
de fletxa
platejada
que tens fotos
sí
tinc una foto
ara
en fi
us convidem
a que busqueu Gose
per internet
i trobareu
una fotografia
és una fletxa platejada
un disseny
molt aerodinàmic
i
doncs
aquesta
aerodinàmica
doncs
l'ha de fer
poder vèncer
la resistència
de la gravetat
no?
i bé
doncs
bé
és una cosa
però no el veurem
a simple vista
no
no el veurem
però és una cosa revolucionària
i un punt a favor de l'ESA
perquè hagin aconseguit
situar un satèl·lit
que a més a més de la feina
que farà
per estudiar
doncs
aquestes coses
de la Terra
que estigui situat
a una orbita tan baixa
i que no caigui
gràcies a aquest disseny
en forma de
de
de pel·lícula
de pel·lícula
és que
és el futur
i el tenim aquí
i bé
doncs
aquesta seria una notícia
i una altra
que per manca de temps
doncs
com també és una cosa
que
ho podem deixar
per la setmana vinent
doncs
parlarem
de que
després de molts d'anys
a Txernòbil
hi ha una explosió
de vida animal
sí sí sí
Txernòbil
eh
reactivitat
explosió
d'una central nuclear
doncs
després de tant d'anys
la vida animal
ha ressorgit
com?
ho explicarà
en una setmana vinent
sí perquè el que hem d'explicar
abans de marxar
és que és aquesta música
amb què tanquem la terra esplana
d'avui
doncs avui tanquem
efectivament la trilogia
perquè vam dir
que l'àlbum de tribut a Sau
que va publicar l'Anderrock
el mes de febrer
titulat
M'entorno Sau
cançons de Sau
interpretades per grups
d'avui dia
del segle XXI
doncs
tocava doncs això
tancar aquesta trilogia
i si hem escoltat
doncs cançons
d'Espart
i de Papà Noés
avui toca
el torn
d'un grup
que es diu
l'Anna és un koala
amb una cançó emblemàtica
de Sau
que es diu
tu encens el meu foc
per cert
els cors
les veus femenines
és una koala
és l'Anna
l'Anna Andrés
la koala
de l'Anna és un koala
un tema que
que també
l'han sabut
vestir molt bé
del segle XXI
dels nostres dies
Beta
moltíssimes gràcies
i fins la setmana
que ve
segona part d'Intel
a rebeure
que per mi
jo sóc capaç
de fer un tro
em fas tornar
el més gran
dels pagadors
faràs que em torni
i fotj
a poc a poc
no sé com
No t'acosto, em sento tu, quan tu sents el meu cor.
Si provoques més així, jo podré més en pas per dir-te'n prou.
Quan et sento tan a prop, només puc veure'm dir la perversió.
No t'acostis, no t'acostis a mi.
No t'acostis, no t'acostis a mi.
És que no pots viure, que sen no puc resistir.
És que no te n'adones que per tu jo sóc capaç de fer-ho tot.
No t'acostis, no t'acostis, no t'acostis a mi.
No t'acostis, no t'acostis a mi.
No t'acostis, no t'acostis.
No t'acostis, no t'acostis a mi.
No t'acostis, no t'acostis.
No t'acostis, no t'acostis a mi.
No t'acostis.
Fins demà!