Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
confinarem!
Fins demà!
Laera!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No sé quin dia anem a Reus!
A final d'octubre!
Estem a Reus!
Fantàstic!
Hem de dir que!
A l'últim Àlbum de la Fundació de Nimanero!
Us ho comentàvem abans!
Es diu Pandilleros!
Sí!
Jo us trobo molt de barri!
Però molt de barri i barri dels anys 70!
Som de Sant Hàtan!
Sanhattan és el barri on està inspirat el disc,
que encara que no us sembli es diu Sant Genís dels Agudells,
però, clar, no queda tan cursi.
Sanhattan és molt més...
És molt més timbi.
Aquí les discogràfiques ens fan cas de vegades.
Però hi està basada, això,
en les experiències viscudes
per alguns membres,
inclús de la banda,
a la periferia de Barcelona,
amb barris marginals dels anys 80,
principis dels 80, fins als 70, principis dels 80.
És que jo t'he dic que hi ha una cosa
de la qual nosaltres no ens sentim molt orgullosos
perquè no deixa de ser part de la història de Catalunya.
I tant, i tant.
A més a més, teniu un estil així com
entre Stark i Hatch,
hombres de Hanson i companyia, no?
Sí, sí, tenim...
La nostra intenció era fer un homenatge
a les bandes sonores,
les bandes sonores americanes, no?
El que va fer Curtis Myfield,
amb Superfly i altres,
inclús serioses sèries americanes.
Però, clar, havíem de fotre'l dintre d'una història.
I la història, re millor que situar-ho dintre
d'un àmbit tan cruel i tan barriobajero
com era el Brooklyn d'aquella època
o el New York d'aquella època,
o Los Angeles d'aquella època,
és la periferia de Barcelona.
La mateixa droga, les mateixes prostitutes,
en fi, tot igual.
Només que parlar en castellà o en català.
Exacte, no canvia gaire, eh?
Perquè mirant el temps,
jo crec que tornem una altra vegada
a fer aquest vincle en el temps
o bucle en el temps,
en el qual tot torna, no?
Directe o indirectament, tot torna.
Sí, sí, tot és un bucle.
Sí, sí, sí.
Per cert, i per què heu triat aquesta primera cançó,
lo de Los Peineta,
com a primera?
Una mica com a segell d'identitat
de Los Pandilleros d'aquell temps?
Perquè, bueno, Peinetes és un...
El nom Peinetes és el nom d'una banda,
una de les bandes que regenta
i que domina el poble,
el barri de San Hata, no?
Esos són Los Peinetes.
I és una mica de reflexa
lo xulos que són,
però també una mica lo herois que són, no?
Perquè representen xers marginals,
amb pares, amb pocs estudis,
evidentment lluitant després d'una postguerra
o després d'una guerra i una postguerra,
i que l'únic que volen és que els nens treballin
de lo primer que surti.
I és una mica el reflexe de la joventut d'aquella època, no?
Gent que amb una navalla i quatre porros
es sentia el rei del món.
I les coses van, afortunadament,
han anat evolucionant, no?
I a la Vespino, no t'ho deixis la Vespino?
A la Vespino, que tenia la sort de tenir cotxe,
tenia cotxe, però si no una Vespino,
hi ha aquells pantalons carrapats.
O tenia el Fulaco o tenia el 127, no?
Veus, veus?
Sí, sí, tant.
Era una herència del pare, normalment, el 127,
que s'havia comprat al Seat Màlaga.
I llavors li deixava el nen el Seat B127.
Correcte, correcte.
Que arribava allà, al final,
s'apintava de la manera que ells volien
i de quina manera, no?
Evidentment.
Amb aquelles ratlles, amb aquelles coses,
que déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Els cotxes, normalment, l'habitaven.
L'habitaven.
Sí, sí, ja formava part del seu ego personal, no?
D'aquell moment.
El ritmo de los chichos sonava.
També, també, també.
No heu triat alguna cançó en aquest àlbum,
de pandilleros?
Ja sé que em deies que era una mica la banda sonora,
dic, alguna rumba hauria de sortir, no?
Sí, el fet de ser una banda sonora
fa que no tot sigui...
Evidentment, nosaltres som una banda de disco funky
i el que faran demà a Tarragona
serà presentar uns quants temes de pandilleros
i després la festa.
La festa és Fundació Nassaco.
El que passa és que el disc aquest concretament
és, com et dic, un homenatge a la banda sonora
i les bandes sonores no només són un estil de música,
sinó són música per moments determinats.
I hi ha moments molt tendres,
hi ha moments molt duros,
hi ha moments molt alegres i molt tristos.
I per això, a vegades, hi ha una rumba
i a vegades hi ha una patètica de piano.
És així.
Bé, un idó.
I tot això ja ho fa durant tot aquest estiu
que ho esteu movent, no?
Fa, des d'abans de l'estiu.
Des d'abans de l'estiu ja.
Sí, sí, el disc va sortir cap al febrer,
cap al febrer, em sembla,
i vam fer una petita presentació
perquè ja vam haver de deixar-ho
perquè ja venia a l'estiu
i el que evidentment a qui ens interessa
a la majoria dels músics ara que estem en temps de crisi
és sortir al carrer,
sortir al carrer i que la gent ens vegi.
I per això vam deixar de presentar-ho
a partir del maig.
I ara, ja dic, al setembre,
hi tornarem,
començarem al Batrina,
al Teatre Batrina-Racos,
i després ja ho veurem.
Ara, ja et dic,
no tinc el calendari
perquè m'has enganxat a Diagonal.
Sí, sí, no t'he enganxat al carrer,
ha sigut en plan sorpresa
i t'ho agraeixo moltíssim
perquè a més a més
no ho sabies ni tu
que anaves a parlar per la ràdio aquesta tarda.
No, no, no,
perquè jo estic batat,
ja ho saps que,
bueno, no sé si s'ho veu,
tota Catalunya que ho sàpiga,
que jo estic batat.
Ah, no ho sabia, per què?
Per les fundacions,
no, segurament perquè soc políticament incorrecte
i per això normalment
s'hi dedica a Miguelito Superstar,
que és el que és políticament incorrecte
però només en directe.
Però t'has portat molt bé, eh?
Ara per ara, fantàstic, eh?
Jo tornaria a fer-te una entrevista a tu, eh?
Home, doncs, moltes gràcies.
Això li pots dir al resta de la banda.
D'acord.
Doncs mira, jo, si vols, demà m'apropo
i soc la de Tarragona Ràdio
que vaig parlar ahir amb el Paquita
i m'ho va agradar moltíssim com va parlar, eh?
I va ser correcte, correctíssim, eh?
Tens un cafè pagat a Diego,
no et passis a la ràdio.
Vale.
Doncs company, moltíssimes gràcies per atendre'ns.
De veritat, especialment t'ho agraeixo
perquè t'hem enganxat així d'una manera...
Doncs gairebé ha sigut un atracament.
No hi ha cap problema, no hi ha cap problema.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vaig obrir ja les portes de Tarragona
perquè demà no tingueu cap problema, eh?
A l'hora d'entrar.
Sisplau.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Fins demà, adeu.
Fins demà, adeu.