logo

Arxiu/ARXIU 2009/JA TARDES 2009/


Transcribed podcasts: 447
Time transcribed: 5d 1h 48m 5s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Canviem de tema de moment. Em volies presentar un llibre?
Doncs sí, és el llibre dedicat al Guigui,
el grafista de Tarragoní que s'ha aparegut recentment,
relativament recentment,
que ell, potser el sol i ens recordar en l'exposició
que es va fer aquí al carrer Major, a l'antic ajuntament,
el Guigui, home, tothom coneix
algun dels seus dissenys gràfics,
algun dels seus anagrames, algun dels seus logotips,
perquè n'ha fet pràcticament de moltíssims estaliments de la ciutat,
de llocs emblematis, com ara el Bar Leman,
de la botiga Cadós, en fi, de moltíssims,
de moltíssims, que ara recullen en un llibre
també amb moltíssimes col·laboracions de persones amics seus,
de tots els àmbits, podríem dir,
i ens acompanya en Ferran Gerard,
ell és periodista, ell és el corinor d'aquesta edició,
d'aquest llibre, que se presenta aquest proper dissabte
en un acte a la Bequeria. Ferran, aquesta, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Una mica l'esperit, l'essència d'aquest llibre és això, no?
Els amics que us aplegueu del Guigui,
li voleu fer un homenatge, primer l'exposició
i el següent pas és aquest llibre.
Sí, jo crec que imprimir qualsevol cosa
ve a ser evitar
que hi hagi aspectes de la vida
que s'oblidin. I llavors el que hem volgut fer,
més que un llibre acadèmic
que s'hagués pogut fer, un anàlisi
rigorós i
formal sobre l'obra del Guigui,
ha estat intentar
transmetre a la gent que no el coneixia
i a la gent que el coneixia,
donar-li la possibilitat de recordar vivències,
una mica
el personatge. I llavors, mitjançant una sèrie
de pinçallades, que per una banda són
col·laboracions d'amics
i de coneguts del Guigui,
fins i tot de familiars,
s'ha fet un poema a un,
l'altre ha portat una narració a un conte,
remunerant a la millor una matinada
amb el Guigui
durant temps per Tarragona.
Altres han fet un escrit
més o menys el que va representar el Guigui
a la seva vida,
grafistes que també hi col·laboren.
I llavors el que és més important
és una ampla
miscel·lànea
de tot el que seria l'obra del Guigui,
des d'exlibris,
portades de llibres,
anagrames, logos, cartells...
Hi ha més de 100 fotografies en color
en què es reflecteix tot això.
Llavors, l'avantatge del llibre és aquest,
que la gent que coneixia el Guigui
recorda de nou coses que havia viscut
i la gent que no el coneixia es pot fer una mica
o una imatge
del que realment va representar
i el que era.
Com era, Vidal de Blas,
a nivell personal?
Bé, hi ha algunes anècdotes del llibre
que ho veureu, per exemple,
l'any 80,
el 83,
l'agència de tributos de l'Estat
li reclamava la llicència fiscal.
I llavors un amic seu,
que era el Jordi Salvà,
que és advocat,
va contestar a l'agència de tributos de l'Estat
dient, escolté,
vostè està demanant una llicència fiscal
o una persona que és un filòsof,
el que anem a veure
molts amics seus,
vull dir,
per tal que ens enllomini la vida.
Però aquest senyor és que una llicència fiscal
no l'ha tingut mai.
A més a més,
és una persona d'una insolvència tan digna
que tampoc mai ha viscut de l'Estat,
perquè no té ni seguretat social,
ni ha cobrat cap subsidi,
ni mai de res,
és el que li demana.
O una altra anècdota molt divertida,
que ara ja es pot publicar
perquè ha passat molt de temps
i el Guigui va fer uns cartells magnífics
sobre una fira,
que era Delta Fira,
que es feia d'Altebra,
i que va ser en aquells moments,
hi havia l'Expo Reus,
doncs el Delta Fira
va voler jugar també un paper i tal.
Resulta que no li pagaven.
Llavors també hi ha la carta,
dient a la Ximena,
escolti,
aquest senyor no arriba a final de mes,
que li deuen vostès 40.000 pessetes,
45.000 pessetes d'aquells temps,
dels anys 80.
Dic, bueno, què?
El Guigui era així,
el Guigui era una persona
que no donava valor als diners,
quan n'tenia,
invitava la gent
i se'ls gastava,
i quan no tenia,
doncs se quedava a casa
i no sortia tant.
Era un bohemi
i a la vegada era un creador,
jo, per exemple,
sempre ho he dit,
que una Tarragona dels anys 70,
supergrisa,
que no hi havia pràcticament
res de novetat
a nivell de l'art,
tot era tot molt tradicional,
molt carca i tal,
doncs el Guigui va aconseguir
que Tarragona fos Nueva York o París,
a nivell del disseny.
Perquè els pujants
se sentin identificats
en algun dels seus treballs,
a quin destacaries?
Home, que tothom conegui,
que dius,
mira, aquest segur que tothom l'ha vist.
Home, doncs mira,
per exemple,
l'ESA de les autopistes,
la va fer per una empresa
que evidentment el Coprai
va ser per l'empresa
quan ell hi treballava a Barcelona,
o el del George,
el del Lehman,
que tu deies,
és que la gent que miri el llibre
vull dir,
al·lucinarà,
perquè, mira,
el debutant Tarragona,
el debutant Tarragona,
per exemple,
encara segueix ara
i encara està vigent.
Doncs és un logo
que va fer ell.
De tot tipus,
el Peix Malal,
que era una botiga
que hi havia de llibres,
una llibreria,
per les fires de llibre català,
per la llibreria La Rambla,
també en va fer,
per tot.
És que tot Tarragona
està ple de dissenys del Guigui,
el que passa és que la gent no ho sap.
El de l'empresa municipal d'aigües,
també, no?
El de l'empresa municipal d'aigües.
Sí,
és que hi ha un munt
de cartells i d'anagrames
que són del Guigui
i encara estan vigents.
Qui ha col·laborat
en aquest llibre,
Ferran,
perquè em sembla
que no acabríem mai,
no?,
en la llista.
Una trentena de persones
han col·laborat.
Jo destacaria
la portada
des del Llorenç Brell,
un dissenyador,
la contraportada
de l'Anton Roca,
que ara viu a Itàlia,
perquè també era
molt conegut aquí
en un moment determinat.
Hi ha textes
del Magí Sunyer,
del Marcel Pei,
del Jordi Haria,
de Carlos Villarrubia,
que és un periodista
barceloní,
que també ha treballat
molt a televisió.
Hi ha el Xavier Carreras,
el que va fer la novel·la
aquesta,
Sepultura de Bandoler.
El Fernando Roé,
fotògraf,
Sigfried Bilbao,
dissenyador.
Hi ha un munt de gent,
la Oriol Margalef,
corresponsal de l'Avui,
també fa un conte,
la Laura a Casa de Vall,
una digi coneguda
i també periodista
que també coneixes,
també en fa una altra.
Jo crec que el més important
d'això és que s'ha reunit
pràcticament quatre generacions.
La gent de l'edat del Guigui,
que també fan aportacions,
i la gent més jove,
que serien l'Oriol Margalef
i la Laura,
que són trentanyers,
i pel mig,
encara hi ha dues generacions més.
És un dels llibres
que a Tarragona...
Jo no conec cap altre llibre
que s'hagi aconseguit això,
reunir tantes generacions diferents,
vull dir,
parlant d'un personatge.
Abans m'ensenyaves
un desplegable
que hi ha al llibre, no?
Que hi ha molts anagrames,
logos i tal,
sí, sí.
Que són això
que et permet veure
la vigència total
del Guigui actualment,
i que les seves obres
segueixen a la vida quotidiana,
i que la gent
li són superfamiliars,
malgrat que ignorant
que són del Guigui.
Llavors,
el llibre aporta
aquesta llum
sobre aquest passat
que s'ignora, no?
Però també,
també,
dissenys molt originals,
no?
S'ha de dir que,
a part d'atrevits,
a part de ben fets,
d'originals.
Sí,
totalment originals,
vull dir,
d'una simplicitat apavollant,
estèticament increïble,
vull dir,
sí, sí,
era un personatge
que, clar,
vull dir,
imagina't tu aquest tipus
de dissenys
als anys 70,
vull dir,
és clar,
vull dir,
aquí a Tarragona
trencava,
vull dir,
fins i tot,
jo recordo que l'actual alcalde,
el Pep Félix Ballesteros,
va explicar que ell va encarregar,
quan este era regió de cultura
de l'Ajuntament,
va encarregar un primer cartell
de les festes i tal al Guigui,
i la gent se va escandalitzar,
va dir,
perquè, clar,
estaven acostumats
a viure
dins d'una línia
que el Gui
la trencava totalment,
i, bueno,
i va ser un èxit.
Era una mica un avançat
en el seu temps?
Sí,
era un avançat total,
i una persona que,
en una època,
es va avançar el seu temps
i després se va retirar.
És a dir,
en el moment en què,
per una banda,
va entrar a la informàtica,
al món del disseny,
ell,
una de les coses
que no entenia
era que qualsevol persona
en un programa,
en un ordinador,
pogués ser un elefant.
Ell creia que l'elefant
l'havia de fer gui
i s'havia de dibuixar.
No,
això és una anècdota.
I l'altra va ser
l'altra història,
que ell era un anarquista total,
era un àcret absolut,
llavors no entenia,
és que passava de la burocràcia
fins i tot
amb un indeterminat,
se va enfadar,
però no sé,
va cremar el carnet d'identitat,
i llavors, clar,
el moment en què
s'havien de facturar
els treballs
o les institucions,
que, clar,
no li vagis a un ajuntament
de qualsevol lloc
i li diguis,
no,
que li facturaven,
però l'altra cosa
va quedar totalment
al marge.
Però també li va ser
gaire massa greu,
no, crec,
ell seguia vivint
i, bueno,
i feliç.
Pep,
potser li podríem preguntar
si ho sap
i si ho recull el llibre també,
si ell es va,
si el Guigui
es va formar
en alguna escola,
si, vaja,
d'on va treure,
o era pura inspiració
o és que estava en contacte
amb tot el moviment
de disseny
que s'estava duent
a terme en altres llocs?
La Núria,
la Núria pregunta
des dels estudis
com va ser el procés
de formació del Guigui,
és a dir,
com es va crear ell mateix?
Bueno,
era un autodidacte total,
ell va,
era una època
molt difícil,
doncs ell va començar,
ell diu que va,
sempre ho explicava,
que ell va aprendre molt
pintant tanques publicitàries,
que les tanques publicitàries
s'havien de pintar a mà,
llavors les lletres
se feien a mà,
és a dir,
a l'època en què es va inventar
l'E3-7,
que és les típiques grans,
ell va viure en una època
en què les lletres
s'havien de fer a mà,
i lletra per lletra,
llavors era un artesà total
i això,
clar,
això li va donar
una enorme saviesa
a nivell de,
de formal
i a nivell de,
de poder crear coses,
vull dir,
el ser un artesà,
doncs,
clar,
era original totalment,
et podia inventar-se una lletra
i se l'inventava,
no?
Era un dissenyador
de cúter
i pegament i mediu,
eh?
Sí,
de plomí i cúter,
sí, sí.
Doncs així Núria va ser,
i a més es va anar formant ell mateix,
és a dir,
que va anar fent,
de forma autodidacta,
anar prenent,
anar fent camí
i en aquest estil.
Estudiar sobre els,
bé sobre els 16 anys,
va començar a treballar,
va treballar
amb alguna empresa d'aquí,
doncs fent tanques,
després va estar uns anys a Barcelona,
a Barcelona
no va acabar de congeniar amb la ciutat,
va tornar aquí,
es va muntar un estudi
i a partir d'aquí va ser,
va treballar pel seu compte.
Barcelona per què no li va agradar,
que era massa...
Imagino per la metròpolis,
era incapaç de...
Ell era una persona
que li encantava,
doncs,
sortir amb el gosset
a passejar,
baixar la platja,
si volia,
si a l'estiu feia massa color
no treballava fins al vespre
que passava fresca,
clar,
entrar en un món
com era una Barcelona
dels anys 70
en aquells moments,
doncs,
per ell era massa,
doncs,
era molt més agradable
viure aquí,
era un bon vivant.
Llavors,
clar,
no hi ha res com Tarragona,
una ciutat mitjana
que tens totes les avantatges
del món
i aquí,
a més,
tenia també un nitxo
o un camp
o un sector
per explotar,
era una persona
que es relacionava
amb molta gent,
tothom l'hi encarregava,
clar,
perquè a més a més
tu li podies encarregar
al Guigui,
t'ho feia a bon preu
i a més te feia
una cosa original,
clar,
i aquí es valorava molt
llavors això.
recordo Ferran,
que el dia que vam parlar
des de l'exposició
del carrer Major
hi havia els germans,
el germà i la germana
del Guigui,
ells com ho estan visquent
això aquest procés
de sortir al carrer
un llibre,
no?,
sobre el Guigui?
Bé,
ells tant l'exposició
com el llibre
i també una mica
com el premi
de disseny gràfic
que l'alcalde
ja em va dir ara
fa uns dies
que estan decidits
a impulsar-lo,
doncs ho veuen
com un reconeixement,
perquè el Guigui
també hem de ser conscients
que se'l va ignorar
molt de temps,
és a dir,
el Guigui era un personatge
que, bueno,
els amics l'estemava molt,
tothom el coneixia,
però també era un personatge
que potser hagués necessitat
un cop de mà
i no se li va donar
en aquella època,
no?,
ara, per exemple,
doncs és allò
que sí,
que tothom col·labora
i tal i qual,
però potser ho hagués necessitat
sobretot els últims anys
de la seva vida
quan li era difícil
arribar a final de mes,
però bé,
són coses que passen,
tot,
la família ho agraeix molt,
clar,
i, bueno,
i té la sensació queixa
que el que ells defensaven
i els que tots
el que el coneixíem
que veiem
que era una persona
amb un gran talent,
doncs ara se li reconeix.
I això del premi,
el premi de disseny gràfic,
Kiki,
això és...
Sí,
un premi bianual
dins de...
Estava per discutir
si dins dels de la ciutat
de Tarragona
del cartell o no,
un premi de disseny gràfic
que portaria el seu nom.
Està molt bé, això.
Sí, sí.
Doncs, Núria,
aquest és el llibre del Guigui
que dissabte
Ferran es presenta aquí a Tarragona,
a dos quarts de nou
a la Bequeria
hi haurà,
bueno,
m'imagino que molta gent
perquè el que sí que el Guigui
era molt popular
i a part també,
com a curiositat,
doncs han fet una banda sonora
que se podrà escoltar allí
i tal,
que són cançons
que li encantaven al Guigui
tota la vida,
des del Barre Bait,
els Beatles,
i tal,
doncs estarà...
Bé,
que ens ho passarem bé,
pels que hi vagin.
Escolta,
el llibre per ser
és molt guapo,
Núria,
abans hem pogut fullejar
una mica amb el Ferran
i és maco,
la portada,
el disseny de la portada
és molt guapo,
ja,
home,
colors així,
subtils,
però també alhora
una mica crida més,
vull dir que és bonic
i per dintre també,
és a dir,
per dintre,
si fas una ullada
en aquest llibre
semblarà que facis
un recorregut per Tarragona,
per la ciutat,
perquè veuràs,
doncs,
això,
en molts llocs coneguts,
que ell va dissenyar,
doncs,
el logotip
i que ara estan aquí
doncs en aquest llibre
i també abans comentàvem
això que és desplegables,
amb diferents també
doncs de treballs fets per ell,
home,
és un llibre que està molt bé,
a més que és maco.
Que el trobarem fàcilment
a les llibreries.
La Núria,
dius si el trobarem fàcilment
a les llibreries,
aquest llibre.
Bé,
les tres llibreries a Tarragona,
la Capona,
la Rambla,
la Rambla i l'Azzerà,
s'hi trobarà
i a part,
doncs,
també el tirem el dia
de la presentació
i a més a més,
bueno,
una cosa que m'oblidava
i que és important,
vull dir,
és allò
que s'ha de ser honest
i agraït
quan és necessari,
que han pogut posar
un preu molt polític,
vull dir,
el llibre,
a la presentació,
es vendrà 15 euros,
ja veus que pel material
que és amb fotos a color
i tal,
és un preu simbòlic,
gràcies a que han participat
en el finançament
la Diputació,
l'Ajuntament
i l'autoritat portuària.
Doncs,
per 15 euros,
francament,
a Núria,
aquest llibre,
jo diria que aquest no té preu,
és a dir que 15 euros,
jo crec que val
el doble
i fins i tot més,
Ferran Gerard,
gràcies per explicar-nos-ho,
escolta,
ja quedes per aquí o no?
Sí,
aniré a prendre alguna cosa.
Animat això,
eh?
Vinga,
sí,
i tant,
està molt bé.
Que vagi molt bé la presentació.
Gràcies.
Doncs,
Núria,
el llibre del Guigui,
que la veritat
és que està molt bé,
l'he pogut mirar poc,
però pel que he fulleixat
i queda també el text,
poder llegir,
doncs,
que diuen els amics,
els coneguts,
sobretot els amics,
doncs bé,
donen la seva opinió,
doncs com era,
i aquestes diverses anècdotes,
algunes de les que feia referència
a Ferran Gerard,
doncs que també estan aquí
impresses en aquest llibre.
El Guigui aquest dissabte
es presenta a la bequeria
en aquest acte,
doncs crec que us recomanem des d'aquí.