Time will stop, the hours fly, I watch my life slipping by, another day, another wish.
Doncs comencem les últimes notes amb l'Albert Miró. Albert, bona tarda.
Una setmana més, bona tarda, Núria, i bona tarda a tots els i les oients.
Mira, m'acaben de dir una cosa que no m'havies informat, que és que en tenien de Johnson's bé a tocar...
Sí.
...apanyar, que les entrades a Barcelona es traigues.
Sí, clar, normalment fem l'agenda de Barcelona i de Catalunya, però, clar, naturalment, hi ha concerts pertot arreu de l'estat espanyol i, sí, actua el 7 d'abril, crec, recordar?
Ara m'ho acaben de dir, també. 7 d'abril a Múrcia, més que res per aquells que vulguin veure'l i ja estiguin les entrades esgotades en altres llocs, doncs que queden encara a Múrcia.
En fi, ens portes altres notícies.
Sí, moltes altres notícies. Aquesta setmana, Déu-n'hi-do, les que n'hi ha hagut.
Començarem parlant de premis i no són els Oscars, que són els més recents, potser, però, clar, tenen poc a veure amb la música.
I el que hi va tenir a veure, doncs, bé, finalment no va actuar el Peter Gabriel i, doncs, va guanyar la de Slam Dog Millionaire, la cançó així tipus Bollywood, que ens toca poc aquí, la veritat.
Doncs bé, parlarem d'uns altres premis que hi va haver la setmana passada, són els Brit Awards.
Sous-titrage Société Radio-Canada
M'estava dient l'Albert, perdona, que avui no m'he fet incisos, que aquest carnaval ha triomfat molt en anar disfressat d'Amy Winehouse.
Bastant, bastant.
És una disfressa, home, fàcilment reconèixable.
He vist algunes noies disfressades i algun noi que altre també disfressat d'Amy Winehouse.
Ah, sí?
Sí, sí, sí, sí.
Doncs bé, no parlem d'Amy Winehouse, sinó d'una cantana que sempre se li compara una mica, que és la Duffy, que té que sentir en de fons,
i que ha estat la gran triomfadora dels Brit Awards.
I diem gran triomfadora perquè ha guanyat tres dels quatre als que estava nominada.
Ha guanyat millor àlbum, millor cantant femenina britànica i millor artista revelació britànica.
I els grans perdedors, per l'altra banda, que no van guanyar ni un premi dels quatre als que estaven nominats, van ser els Coldplay.
Doncs t'ho anava a dir, quan has dit British Awards, dic, home, Coldplay, segur.
Doncs no, venien dels Grammy, d'haver triomfat els Grammy, i tothom s'esperava que algun almenys tragués, i no, no, ni un.
Per tant, sorpresa, la veritat és que és una de les més fluixes que jo crec, que jo recordo, dels Brit Awards,
perquè recordo altres anys amb grups revelació, tipus Arctic Monkeys i això, aquest any, doncs, bastant poca cosa.
Així doncs, la Duffy s'ho ha portat gairebé tot.
Duffy, que només té un treball, de moment, discogràfic?
Un treball discogràfic, i doncs, que diuen, molts la comparen amb la Amy Winehouse pel estil de música que fa,
però la veritat és que és bastant diferent.
És una nena més bona, és rossa en lloc de morena...
Bé, són coses que fa la premsa, la veritat, i després d'un artista que comença amb un que ja és mort, és el Jimi Hendrix.
El Jimi Hendrix, que és mort, però a més a més, de fer...
de fer, de ser notícia, és que a més a més, tot i és ser mort, continua guanyant judicis.
Com s'explica això, doncs bé?
La justícia és lenta, no? Ja ho diem.
No, no és que sigui lenta, que també ho és, però en aquest cas, doncs, han guanyat el judici als seus hereus.
perquè es veu que una companyia de vodka havia utilitzat la seva imatge i el seu nom per treure una col·lecció de botelles.
Es deien Hendrix Electric Vodka i, a més a més, portava la cara i una assignatura del Jimi Hendrix.
Tot això sense permisos, amb la qual cosa, doncs, els van demanar els hereus i ara ha sortit la resolució en què els ha donat la raó el jutge als hereus.
Per tant, podem dir això, que després de mort encara guanyés judicis.
I pel que veiem, Jimi Hendrix és una icona, es demostra des del món, no?
Sí, sí, sí.
Ven, encara ven.
Sí, i la seva cara, doncs, és coneguda encara.
I bé, parlarem ara també d'una altra cara coneguda,
sobretot d'aquesta secció de les últimes notes és el Morrissey.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
La notícia que aquesta setmana ha donat el Jimi Hendrix del Morrissey
és que en una entrevista que ha fet en un diari britànic
ha posat data ja a la seva jubilació.
És una data una mica no concreta, però ja podem calcular quan li queda,
perquè ha dit que no s'imagina més enllà dels 55 anys cantant.
Ara mateix en té 49, per tant, feu comptes, li queden uns sis anyets de carrera.
Per tant, doncs, haurem d'aprofitar-los.
No sé si ho fa perquè anem corrents a comprar el seu darrer àlbum,
que ha tret ara fa poc, o realment ho pensa de veritat.
No, que és curiós, que dic clar, que potser més enllà dels 55 ja no serà el mateix si es despulla.
És que no queda tant, no queda tant tampoc.
Sis anyets passen de seguida.
Home, són bastants àlbums, si vol.
Si vol, perquè també s'ha estat molts períodes sense treure res.
I sobre Morrissey també diu una altra cosa, que es veu que va actuar en un programa de televisió
i en el mateix programa estava convidat el líder del partit conservador,
que ara mateix no tinc el nom aquí,
i es veu que el líder del partit, el Tory, el partit conservador britànic,
va dir que havia de demanar perdó, però que ell era un fan de Morrissey
i havia de demanar perdó perquè molts segur que s'estaven ja estirant els cabells
de com podia ser que un conservador sigués fan de Morrissey.
El mateix Morrissey va dir que no contestava les paraules del líder polític
per respecte a molts votants.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
You better make sure that's where it ends
Cause baby, there's one thing that you gotta know
Let him reach your palm and guess your sign
Let him take you
I don't know what he's waiting for
Recorda que el primer bra sound serà a finals de maig
Com sempre, després de les últimes notes, arriba l'agenda
Dimecres 25 de febrer, Apollo 2
El grup de rock suec, Diamond Dogs
Ras Matas 3
El grup de hard rock nou-zelandès, The Datsuns
Dijous 26 de febrer, Be Cool
Els DJ Super Cola, Kimberly Clark, entre molts altres
Sala Mook
Neil Armstrong i Dave Terrida
Apollo 2
El grup de música mestissa, Costa Rico, entre molts altres també
Divendres 27 de febrer, El Cielo, Manresa
Els catalans Amazoni
Apollo 2
Punk amb Doctor Explosion
Ateneu Popular de Barcelona
També música mestissa amb Color Humano
The Loft
El DJ català, Ángel Molina i Alexander
Dissabte 28 de febrer, Apollo 2
Cranes i Electro Toilets
Apollo
Tindrem hip-hop amb SFDK, Puto Largo i molts altres
Ras Matas 2
El grup Avalanche
The Loft
El DJ francès, Agoria
Sala Lolita
Aquest que sentim de fons el finlandès, o finès, Juri Hulkonen
Diumenge, 1 de març, Ras Matas 1
El rock dels 70, Saxon
Dilluns, 2 de març, Sala Apollo
Els irlandesos, Descript
Estan triomfant, eh?, els scripts
Sí, sí, sí
Un dels concerts potents, ja sembla que tot tira més la música electrònica
Per això ens has portat, de fons, això
I per això continuarem, ara, amb la novetat
Perquè avui presentem gairebé en primícia
Perquè acaba de sortir el nou single de The Page Mode
Ui, que gairebé sonava, ja
Sí, sí, sí, ja gairebé ho tirava
El nou single de The Page Mode
Sí, sí, sí, per estar fresquet, fresquet
L'àlbum no sortirà encara, fins d'aquí unes setmanes
L'àlbum es dirà Sounds of the Universe
I el single que ha sortit fa uns dies
Es diu Wrong, que és aquest que sentirem dir que, com ja vam avançar
La intenció és que el nou àlbum de The Page Mode sonés retrofuturista
És a dir, intentar fer sons amb electrònica
Però amb instruments dels anys 80, amb la qual cosa sona electrònica
Electrònica però antiga, una mescla una mica així retrofuturista
Per a dir, bé, per aquells que no coneguin The Page Mode, que són Dave Gahan, Martin Gore i Andrew Fletcher, els que queden de la formació original i que tenen molts àlbums i són un dels mites dels 80 del electropop, que a l'estat espanyol es va dir tecnopop
A tot arreu el va dir electropop
Ah, sí? No ho sabia, això
Sí, sí, això del tecnopop és una invenció espanyola
Com es diu el single?
El single es diu Wrong
I, doncs, sona així
Tu diries que sona retrofuturista
Sí, sí, sí, bastant
Doncs Albert, ens quedem amb The Page Mode, gràcies
Fins la setmana que ve
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies