Fins demà!
Y como niños, nos volvemos a acostar.
Se supone que debía ser fácil.
Tienes frío, pero a veces lo hago un poco difícil.
Perdón, suerte, que tú ríes y no te enfades.
Porque eres más lista y menos egoísta que yo.
¿Tú todavía tienes frío?
Bueno, cierra los ojos un minuto, que te llevo a un lugar.
Imagino una calita, yo te sirvo una clara, es verano y luces...
Ara volem parlar amb el periodista i escriptor de Reus, Jordi Cervera, responsable dels continguts literaris d'ICAT-FM,
perquè és el guanyador de la 17a edició del Premi EDB de Literatura Juvenil per l'obra La mort a 6'25.
És un premi important, de fet és el més important de literatura juvenil.
És un premi que es publica en català, castellà, usquera, en gallec, valencià i braigli, fins i tot.
Avui vam adonar a conèixer aquesta obra i per això parlem amb ell.
En Jordi Cervera, molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estem? Com va això?
Molt bé.
Home, reu senc però bé, ha ficat a Barcelona, eh?
Sí, sí, sí.
Aquí tens la feina aquí dalt, no?
Sí, la feina amb la família i tot aquí dalt.
Com ha anat? Bueno, l'enhorabona d'entrada, eh?
Moltes gràcies.
Perquè és un premi relativament recent, no? Va ser dimecres passat, no? L'altre, no?
Exacte, fa 15 dies, de fet.
Sorprès, d'entrada, si guanyeu el premi?
Home, sí, a veure, diguem-ne que quan et presentes amb un premi,
sempre ho fas amb l'esperança més o menys secreta o més o menys remota de guanyar-lo,
si no, ja no t'hi presentaries, no?
Però després, a medida que passa el temps, doncs et vas, suposo que et van baixant
aquella euforia inicial i llavors acabes fent, no sé, passant una mica de tot
o veient-ho bastant més lluny, no? I sobretot en guany que després van dir
que era l'any que hi havia hagut més participació de tots els 17 anys d'història del premi, etc.
Per tant, així està la cosa. Al final sí que és una molt bona sorpresa.
Home, és un premi que, entre d'altres, però entre d'altres l'han guanyat, per exemple,
a Carlos Ruiz Zafón, no?
Sí, aquest va ser el primer que va guanyar, és a dir, va ser l'any que es va guanyar,
durant el primer i primer va guanyar el Ruiz Zafón, després l'han guanyat gent com
el César Mallorquí, el Jordi Chirra i Fabra, és a dir, l'any passat el va guanyar
el Juan Madrid, per tant, només són autors de primera línia, no?
Com fas, Jordi, al salt a la novel·la negra i a més per públic que juvenil?
Tu has escrit una vintena de llibres, una vintena llarg, poesia, novel·la, però fins ara
novel·la per públic juvenil, no?
No, era la primera i, mira, ha sigut una agradable sorpresa, no?
Sí, ha sigut, però això és el que es diu, no? Arribar i moldre, eh?
Sí, mira, a vegades aquestes coses van com van, no ho sé, és allò de dir, mira, no
sé, a vegades altres coses no t'han sortit i aquesta, doncs, hauria tingut la
sort aquesta, efectivament, que hagi agradat el jurat i que hagin decidit donar-me el
premi, no? Vull dir que és una alegria molt gran, la veritat.
La trama es mou al voltant del bàsquet, no? De fet, el punt de partida és l'assassinat
de la dona i el fill d'una estrella de l'NBA que ha fitxat pel DKB Joventut.
Exacte, és la primera temporada que juga el DKB Joventut i llavors a partir d'aquí
arrenca això, li maten la dona i el fill i a partir d'aquí s'engega una trama que
va, diguem-ne, en una doble direcció. D'una banda hi ha la brigada d'investigació
persones dels Mossos d'Esquadra, que és, diguem-ne, els responsables de la investigació
d'alguna manera oficial, i per l'altra banda hi ha la filla del cap d'aquesta brigada
d'investigació, que és la Carla Pons, que és una noia que estudia per Mossos d'Esquadra,
és a dir, ella està a l'institut estudiant per Mossos d'Esquadra i festeja amb una de
les joves promeses del DKB Joventut. Per tant, aquest accés directe al vestuari i a l'ambient,
li permet d'alguna manera accedir a algun tipus d'investigacions i de situacions
que son pare no pot i que son pare sí que el que fa és donar-li d'alguna manera la
cobertura policial oficial, en aquest sentit. I a partir d'aquí passen moltes coses,
no? Que tampoc no cal desvetllar, no? Però baixa. No, no, s'ha de desvetllar, s'ha de llegir.
S'ha de llegir. Exacte, per això. I escolta, i el títol de l'obra, on es porta? La mort a 6 i 25?
La mort a 6 i 25? Bueno, a 6 i 25 és la línia aquesta dels tres punts de bàsquet,
per tant, ho vaig fer en un sentit que em donava molt la idea aquesta de l'esport i,
per tant, de la situació aquesta típica que no es dona en cap altre lloc d'aquesta
línia de 6 i 25, que és la línia dels tres punts. Els protagonistes de la novel·la
com són? Home, són bastant normals, diguem-ne, d'alguna manera el que sí que he fet
és una de les coses que em vaig plantejar, bueno, dues coses que em vaig plantejar a l'hora
de fer la novel·la, va ser intentar que fos, diguem-ne, d'una exposició bastant planera,
per tant, que hi hagués, que suposo que això sí que ho diu tothom, és a dir, els adults
segurament perdonem més coses a l'hora de llegir una novel·la, és a dir, perdonem, doncs,
potser que en les primeres pàgines ens avorreixin o que no ens enganxin,
perdonem que puguis estar dos o tres pàgines explicant, bé, de saber que si realment
ho fas mínimament bé i permet, doncs, enganxar-t'hi o anar-ho seguint.
En canvi, un jove, diuen tots els que saben del tema, doncs que no, que necessita, doncs,
estar permanentment enganxat i permanentment en ritme, no? Per tant, aquesta va ser una
de les coses que vaig tenir en compte, per tant, diguem-ne, eliminar subordinades,
eliminar explicacions excessivament llarges, etcètera, etcètera, i de l'altra, sobretot,
tenia la idea de que tot plegat fos molt barsemblant, és a dir, que no hi hagués coses
que s'horeixin estranyes, per tant, cadascuna de les situacions que estan, diguem-ne,
està d'alguna manera contrastada i comprovada, vull dir, això em va permetre un treball
previ de parlar, doncs, amb Mossos d'Esquadra, de parlar amb investigadors
privats, de parlar amb una sèrie de gent que m'han ajudat moltíssim a l'hora
d'això, de donar les pautes de com funcionen, bàsicament, els procediments
policials, de com se fan aquesta mena de coses, què era el que volia que fes,
és a dir, no allò de cop i volta que t'apareix el policia allà i t'entra
amb una patada a la porta, sinó que hi ha uns procediments i una sèrie de coses
i això sí que ho volia tenir en compte, no?
És a dir, que has fet allò, ha anat al terreny, eh?
Sí, treball de camp.
Treball de camp, eh? Amb els Mossos, eh? Amb detectius privats, també?
Sí, sí, sí. Està molt bé, a més, tot i que pugui semblar allò un món
bastant hermètic i bastant llunyà, certament són gent molt agradable,
molt amable, no tenen mai un no, òbviament tu també tens la cura de no
preguntar per coses, diguem-ne, lògicament amb investigacions en curs,
i aquesta mena de coses, perquè a mi m'interessava més no tant la casuística
concreta, sinó una mica més la manera d'actuar, els procediments, els torns, com s'articula,
aquesta mena de coses, no?, del dia a dia, per entendre'ns.
Diries que a la novel·la hi ha diferents punts àlgids, és a dir, comences fort i
vas fent puxadetes entre mig, o com?
Sí, suposo que sí, hi ha bastants elements, vull dir, a mi, clar, a veure, això em costa
molt de dir-ho a mi, perquè, clar, ja estàs prou ficat com per no tenir aquesta distància
que et demanaria, diguem-ne, fer una crítica més o menys objectiva, no?, però sí
que és cert que he tingut ocasió de parlar amb la gent que l'ha llegit, que són els del
jurat, i ara, últimament, doncs la gent que se n'encuida de fer l'edició, bé, perquè
ja està tot en procés, i realment la van deixar molt bé, és a dir, a mi em va dir
els membres del jurat ho van valorar molt en aquest sentit, que era una novel·la que,
si bé, lògicament, anava adreçada al públic juvenil, doncs, que era una novel·la
que enganxava moltíssim als adults i que tots ells havien dit que l'havien enganxat
des del començament i que no la van poder deixar, no?, i que això és una bona cosa,
sens dubte.
Jordi, es publica en diferents idiomes, ho dèiem al començament, català, castellà,
usquerra, gallec, braille, fins i tot i valencià, no?,
Sí, sí, sí.
Una gran difusió, no?, aquesta...
Sí, realment això es distribueix per tot l'estat espanyol, amb les diferents
llengües, es distribueix també en braille gràcies a un acord que té EDB amb
la ONCE, i també es distribueix per tota Sudamèrica, per tant, és una difusió
molt ample.
La gràcia, diguem-ne, la gràcia que tenim aquesta mena de llibres és, bueno, d'una
banda, clar, el llibre al ser el premi EDB és, d'alguna manera, l'objectiu EDB
de l'any, per tant, doncs, és allò que hi aboquen tots els esforços, i de l'altra,
clar, són llibres que, d'alguna manera, no tenen aquesta, diríem, gran presència
mediàtica que poden tenir un altre tipus de premis, diguem-ne, d'adults, però sí
que és cert que a l'haver aquesta xarxa escolar et permeten una vida molt llarga, és
dir, val, per exemple, el que comentaves tu abans del Carles Ruizafón, que porta 17 anys,
doncs, crec que ja ha fet, no sé si ha digut d'alguna manera, em sembla que són 35
edicions, i la resta de llibres que han anat al darrere, és dir, els premis de la
segona edició, de la tercera, doncs, això, aporten 30 edicions, 22, 23, vull dir,
per tant, són llibres de llarg recorregut, no?, que això és bo, també.
Quan estarà a les llibreries? Quan el podrem aconseguir?
Crec que surt els primers dies del mes de març, vull dir, per tant, ja per estar a punt,
vull dir, sí que farem presentacions per la zona de Tarragona, vull dir, per Barcelona,
per Lleida, per Girona, per tant, bé, el seu premi d'abast, diríem,
nacional i, podríem dir que també internacional, de parla castellana en aquest sentit,
en guany ha coincidit, que em sembla que no havia passat mai, que els dos guanyadors,
tant de la categoria juvenil com de l'infantil, són catalans, per tant, bona part de la promoció
se centrarà també a Catalunya, vull dir, que és un territori natural en aquest sentit,
tenint en compte, doncs, això, no?, que la novel·la originària està escrita en català.
Una qüestió, jo m'imagino que t'hauran preguntat aquests dies, Jordi,
que si els personatges donen per fer noves novel·les, seguir una mica el fil conductor
i, en fi, doncs, treure segones parts.
Sí, de fet, dona per fer-ho.
El que passa que bé, jo, allò que et deia abans,
és a dir, mentre anava investigant, m'ho vaig passar molt bé,
i llavors, quan comences a escriure, veus que allò pot donar personatges
que poden seguir amb una sèrie, si més no, d'altres aventures, no?
El que passa, clar, tampoc ho saps mai, vull dir, tampoc és allò de dir
anar fent novel·les per fer-les i llavors anar-les apilant a la prestatgeria de casa,
però, clar, veient, doncs, d'entrada la sort d'haver aconseguit el premi,
suposo que això sí que ja tenim i et dona, com a mínim, una sortida,
però una segona segur que hi serà, no?
Això ja ho puc dir, que segur, llavors la tercera, doncs, clar,
dependrà també de l'acollida que tinguin,
però, en principi, jo crec que els personatges sí que donen molt de joc
per permetre una petita nissaga de la investigadora.
Molt bé. Jordi, escolta'm, desmitifiquem allò que, home,
que la literatura juvenil sempre s'acostuma a dir que està en un segon pla
i no és cert, no?
Jo crec que no, perquè, a més, d'alguna manera, el que sí que és cert
és que el gruix dels mitjans de comunicació
o segurament no li donen l'atenció que li donen a l'altra literatura,
és a dir, a la literatura d'adults,
però sí que és cert que té dos factors importants
que fan que la literatura infantil i juvenil tingui un pes específic.
Una és la part de...
Diguem-ne, des del punt de vista econòmic,
és la part del sector que més pesa,
és a dir, que més despeses i que més diners genera,
per tant, que més vendes dona,
i l'altra és la que més lectors ofereix, també, no?
Per tant, sí que les xifres d'adults, de vegades, són molt espectaculars,
però les xifres de joves són molt sostingudes i de molt llarga durada
i, per tant, encara fan que sigui molt més duradora.
I si s'hi fixeu una mica en el panorama literari,
no sé, català, per exemple,
sense anar més lluny,
certament bona part de les escriptors que realment viuen de la literatura,
és a dir, no d'articles ni d'altres coses paral·lels,
sinó estrictament de la literatura,
pertanyen pràcticament al territori infantil i juvenil,
vull dir, per tant, vol dir que és un nicho de mercat important,
en aquest sentit,
encara que no tinguin aquest pes mediàtic, no?
Home, abans, et mitja, ja ho responies,
però, vaja, indueixo que,
ja estant la criatura, t'ho has passat bé, no?
Sí, sí, sí, sí, sí,
he estat, a menys d'aquelles,
és dels llibres que segurament m'ho he passat,
tot i que ja t'ho dic, no,
en els altres no m'ho he passat mai malament,
perquè jo tampoc soc d'aquells que diuen,
nostres, que escric patint i pateixo molt i tal,
perquè si hagués de patir escrivint,
ja no escriuria, perquè ja patim,
ja patim, però moltes coses com per haver-te de buscar,
diguem, els hobbies i els entreteniments,
de fer patir, ja seria terrible, no?
Però, realment, aquesta sí que m'he divertit molt,
perquè,
tot i que la vaig fer a l'estiu i molt fora d'hores,
i allò aixecant-te les tantes de la matinada,
i aquesta mena de coses,
però sí que tot el procés,
tot el procés que m'he de portar
va ser molt enriquidor, no?
Tot el tema d'investigació,
tot el tema de buscar,
tot el tema de...
La gràcia que té la novel·la negra
és que pel lector també li sorprèn,
però per qui l'escriu,
clar, t'estàs plantejant constantment problemes,
i jo com que el que volia
era solucionar-los de manera versemblant,
clar, això fa que, d'alguna manera,
cada nou problema que et sorgeixi,
doncs l'hagis d'anar solucionant,
i això fa que el ritme de treball
sigui molt divertit, no?
Jordi, té temps d'actualitat, la novel·la?
Sí, sí, està fet ara, diguéssim,
no marca dates,
però sí que marca, doncs,
alguns elements que sí que poden ser
fàcilment identificables,
és a dir, no seria allò
d'una actualitat estricta,
allò de seguir la notícia al dia a dia,
però sí que hi ha uns tons, diguem-ne,
de, no sé, de la presència de polítics,
o la presència sense noms ni cognoms,
però sí que intueixes que és ara, no?
És una novel·la actual, en aquest sentit.
La mort a 6.25,
que quedi clar que, bé,
és literatura juvenil,
però que no, en fi,
que qualsevol pot llegir-la
i passar la bona estona, eh?
Sí, mira, jo em limito a repetir una mica
el que ha anat dient el jurat
i el que han fet d'alguna manera o altra
tots els que l'han vist i l'han llegit, no?,
que sí, que els hi va enganxar
i que és una novel·la que pot atrapar
els lectors adults, no?
Jo crec que, de vegades,
en aquest tipus de novel·les,
l'única diferència que hi ha,
possiblement, és l'extensió,
perquè les novel·les juvenils, en principi,
tot i que aquestes, dintre de tot,
és de les llarguetes,
perquè editada surten
quasi 300 pàgines,
sí que és cert que són menys
que les d'adults,
però, vull dir,
surten unes 300 pàgines,
aproximadament, vull dir,
sí que és cert que, en aquest sentit,
crec que és l'única cosa
que potser hi hauria de diferència, no?,
que de vegades, com que vas més directe al gran,
no t'entretens tant per la branca
i llavors, clar, això retalla pàgines,
però bé, jo crec que d'intensitat
sí que pot ser llegida amb el mateix grau
per un adult que per un jove.
Doncs aquest llibre que, bé,
que has rebut aquest premi,
el Premi DB de Literatura Juvenil,
però que no és l'únic premi
que has recollit últimament,
perquè també no fa gaire
van concedir el Premi
el millor bloc de Cultura 2008, no?,
el bloc, vaja,
el bloc de Jordi Cervera,
el bloc de Cat FM, no?
Sí, els premis blocs.cat,
vull dir que això també, mirem,
va fer molta gràcia,
perquè, clar, a vegades és un tema
que vas fent, ja una mica,
com a part, també,
de la feina de cada dia,
i que, bé, doncs,
vaig tenir la sort de tenir aquest reconeixement
que tenia com a dues fases.
Una primera,
que era per reputació popular,
que llavors seleccionava
un determinat nombre
de pàgines finalistes,
de blocs finalistes,
i llavors aquests anaven al jurat,
i el jurat escollia,
per tant, era la doble satisfacció aquesta,
de dir, doncs,
t'han escollit els lectors
del Ciberespai, per una banda,
i el jurat per una segona fase,
que encara et fa més feliç, també.
Mira, ara justament estava mirant
el teu bloc,
home, surt la fotografia
del lliurament del premi, no?
Sí, sí, sí, surt allà,
jo crec que ho havia de posar,
perquè, de fet, ho justifico una mica,
és un bloc que habitualment
no parlo quasi mai de mi,
però, clar, ho havia de justificar,
perquè, de fet,
si hagués sigut un altre
n'hauria parlat,
per tant, doncs,
no veia per què no fer-ho
si era jo, no?
No, està clar.
I sí que hi havia aquesta idea
d'explicar-ho també en primera persona,
que té el seu punt de gràcia,
si més no.
Jordi, escolta'm,
ha estat un plaer conversar amb tu,
l'enhorabona,
novament, per aquest premi,
i, en fi,
quan n'hi hagi recollit més,
ja t'anirem trucant.
Igualment, doncs,
moltes gràcies,
i ja estarem en contacte,
vinga.
Una forta abraçada.
Doncs, Jordi Cervera,
que, en fi,
ha guanyat aquest premi,
en volíem parlar amb ell,
amb l'obra La Mort a 625,
el Premi de Literatura Juvenil,
el Premi DB,
un premi molt important,
com ho sommentàvem al començament,
és un premi que es tradueix
en diferents idiomes,
es publica en català,
i valencià,
i que, en fi,
doncs, pel que ens explicava,
doncs, bé,
és una trama interessant,
aquesta novel·la negra
al voltant del món del bàsquet,
literatura juvenil,
però també, doncs,
per que l'on que vulgui llegir-la,
doncs, bé,
i li vingui de gust,
pugui fer-ho.
Com a parar a treballar
i sense pestañir,
parlarem amb la gesta en contes xines
i, com a nens,
ens tornem a acostar.
Se supone que devia ser fàcil,
tens fàcil,
però a vegades,
ho fa un poc difícil,
perdó,
suerte,
que tu ríes
i no te enfades,
perquè ets més llista
i menys egoïsta que jo.
tu encara tens fàcil.
Bé,
cerra els ulls un minuto,
que te llevo a un lloc.
i ets més llois.
Gràcies.