Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
va ser. I clar, és bonic
recordar com va ser.
Perquè recordem
que és la 21a exposició col·lectiva
de treballs artístics. Però escolta, és que quan dius
21a, 21a, com vulguis dir-ho,
21a, sí. He fet un curset,
per dir-ho. No pensi, pensa
que són 21 anys. Per això.
O sigui, que no és el mateix dir 21
exposició. Sí, sí, que no es fa cada més
i els veus humans. 21 anys.
Quan tu jo, inclús jo,
i no al moll de costa, el tinc la donada
al moll de costa. Pensa, jo 21 anys enrere,
doncs clar. I lo jove que estava
21 anys enrere. Bueno, no comencem
que ja després me faràs
perdre el control. És que si no, no tenim temps, sàpig,
com sempre. I m'ho creuré i no em convé
perquè després faig coses que no he de fer
per l'edat que tinc. Digui, digui.
Doncs resulta que sí, que llavors, aquí a Tarragona,
21 anys enrere,
hi havia uns quants pintors bons,
sempre n'hi ha hagut de pintors bons,
i altres, doncs,
aficionats, perquè inclús llavors
l'aficionat no era com ara.
Perquè ara qualquera
que agafa un pinzell
i embruta una tela...
O qualquera, qualquera, no, qualquera, no, eh?
No, no, no, deixa'm.
Embruta una tela i ja és
un aficionat.
Però l'aficionat és ja quan
practiques alguna cosa
amb el deport.
La primera dia que fas deport,
no ets un deportista.
No, no, ja li dic jo que no.
Entenc què dir? Doncs amb l'art passa el mateix.
El dia que fas un quadre o pintes,
no ets encara,
ets comences
a ser aficionat.
Tens aquesta inquietud, diguem-ho així.
I llavors, sí. I llavors,
en aquell temps,
doncs, hi havia alguns
que deien, oh, jo no m'atreveixo.
Jo dic, escolta'm,
em van dir, escolta, Martí,
per què no fas,
busca alguna cosa, home,
a Tarragona,
que dintre el món de l'art, llavors.
I se'n va acudir
fer una exposició de tema
monumental i turístic
a Tarragona.
Perquè llavors els pintors
pintaven paisatge,
bodegó,
figura,
flors,
llavors potser hi havia
dos o tres
que pintaven
a Tarragona,
però no era comercial.
Era mediat per un compromís
o coses d'aquestes.
I llavors a mi se'n va acudir,
escolta, a veure que faré
aquests pintors
que hi ha,
a veure si
els engresco
a fer una exposició
de tema a Tarragona.
I això d'engrescar,
vostè en sap molt, eh?
Bueno.
Ho deixem, ho deixem.
Ho deixem.
No m'engresquis.
Bé, el cas és aquest, saps?
I se'n va acudir això.
Vaig a fer
els primers de la Beta d'Avis,
el Bordeus,
el final d'Anza,
vaig a fer
el roman de Reus
i va ser curiós
perquè
els hi vaig dir
jo sé que faria gràcia
i va ser així.
Inclús
el dia de...
Vam fer uns 30 i alguna cosa
entre...
Ja començaven
que no eren artistes
consagrats,
però també ja
els seus quadros
ja es valoraven.
I va ser curiós
perquè mentre muntàvem l'exposició
hi havia un matrimoni
i...
I faig el favor
no sé quantos...
I vaig veure amb un interès
aquells senyors
buscant
per allí
ni què d'això.
I res a tot que era
un pintor,
un aquarelista
molt bo de Reus
que es diu Román
que aquest
un que tenia un quadro seu
a casa seva
el va portar
sense saber-ho ell.
Anda!
I ells va trobar-li
un quadro
que no sabia.
Però
quadros...
Sí, sí, sí.
Aquest té un premi
a Itàlia
vull dir
que va ser un èxit rotund
i bueno
fan la inauguració
i bueno
autoritats,
gent...
Escolta'm...
Aquest quadro?
Què fa aquest quadro?
No, que no, que no.
El conjunt
dels quadros
que hi havia.
Perquè clar,
la sorpresa era
que els pintors
al fer el tema
de Tarragona
doncs
es van sortir
racons de Tarragona
que molta gent
quasi que els desconeixies.
Va ser com si jo
ets un llibre
de fotografies
de Tarragona
però en quadros
o sigui que
pensa tu
que llavors
ja vam començar
a fer patrimoni
perquè ara tots
parlà de patrimoni
parlà de Tarragona
però llavors
ja vam començar
a fer patrimoni.
Bueno,
va ser un extrodutum
l'Arimany
va convidar
el públic
amb un pic
que sempre té éxit
quan hi ha un menys
que de pico a pico
sempre té éxit
però va ser
una cosa voluntària
va ser fantàstic
el Mulle
va portar el vi
el de Llosa
aquest d'això
de cafès
Brasília
va portar
unes noietes
amb cafè
i fossecs
o sigui
va ser
com una festa
però clar
llavors
a Tarragona
no és com
ara trascampada
ara tothom ja sap
tothom sap més
que l'altre
però llavors
en general
sí, sí, sí
jo
he de dir les coses
amb aquesta ironia
perquè
sapiguem
perquè a vegades
creiem que som una cosa
i en som una altra
doncs va ser
un extrodutum
bueno
d'aquells 30 i pico
però llavors
m'ha vendut uns altres
pintors
i escultors
i ceramistes
de diferents
punts de l'art
diu
escolta Martí
per què no fas
una exposició
de treballs
que no sigui
pintura
pintura i Tarragona
en general
dic
bueno mira
vist l'èxit aquell
vaig pensar una més
una menys
i sí, sí
vam organitzar
la primera aquesta
van vindre
escultors
van vindre
treballs
i on es va fer
avi concretament
i d'això
clar
però llavors
el lloc més adequat
que hi havia a Tarragona
era l'antic ajuntament
clar
allí cabíem
30 i pico
van arribar
hasta
hasta 40
bueno
la mar de bé
doncs has de continuar
i clar
ja saps què passa
quan t'engresc
en alguna cosa
és com allò
quan comença a beber
una copa
n'hi veus dos
menjar cacahuets
avi
menjar cacahuets
això que dius cacahuets
això que dius cacahuets
t'explicaré
perquè llavors
va ser
no encara això
llavors
vam estar un temps
fent-les a les voltes
allà
al carrer Major
però llavors
allò posar el patronat
i obres
i no obres
allò va quedar petit
perquè llavors
aquells 36
ja vam ser 50
i llavors
vaig aconseguir
del que està
amb el jo
a casa Castellarnau
a veure si les voltes
del Pallol
que estaven tancades
a veure si podia
aconseguir
que allí
per fer exposicions
perquè allò era
fantàstic
de gran
a més a més
una copula
fantàstica
els va agradar la idea
i vam posar els llums
ho van arreglar
i llavors allí
vam poder fer ja
més ampli
i a més a més
encara
vam fer exposicions
no de pintura
i treballs artístics
vam fer pintures
de cine internacional
sí
és veritat
sí
treballs manuals
postals temàtiques
el cine
que dius tu
un dia
vam agafar
i vam assistents
com feien abans
del cine
cacauets
i la gent quan entrava
donava cacauets
em recordo
que inclús
l'àngel Andrés Andrés
també vam fer
a dir
al plaç del Pallol
una secció
de cine
a l'aire lliure
que van tirar
competència
perquè l'ajuntament
a la plaça del Pallol
feien unes festes
i la gent
s'ho jugava
que van fer
les posicions
bastant importants
però llavors
la que va quedar
ja allí
que d'aquests 40 i pico
ja vam ser 60
ja vam ser
però llavors clar
amb el temps
com que a casa
de l'Agapito a dalt
estava deshabitat
les humitats
la pluja
que si unes goteres
que el que sigui
allò van tirar
que tancau
bueno
llavors vaig saber
on anem
on anem
bueno i som
a Tarragona
n'havia un puesto
per fer tanta gent
i tan gran
necessitava un lloc gran
i llavors
se'n va acudir
i al port
llavors hi havia el Badia
dic Badia
va ser el primer
el president
de l'autoritat portuària
de Tarragona
en aquell moment
li vaig explicar la cosa
diu
home
podíem provar-ho
podíeu provar-ho
i vam provar
i va ser
un èxit
i llavors resulta
que
després del Badia
l'altre
en fi
el burgueser
tots
s'han avocat
i gràcies
a la portuària
ja portem uns quants anys
fent aquestes exposicions
que ara
no podem tant
perquè ara
com que té tanta demanda
doncs a més de tu
que n'hi farem una
però
però pensa tu
que ha arribat un moment
que
te fa
a vegades quan hi penso
21 anys
21 anys
i saps quants
han participat
d'aquesta vegada
ho tinc aquí avi
vol que li digui ja
digue-ho
digue-ho
perquè no m'ho crec
118
eh
118
doncs
estem molt aviat
eh
sí
del 118
n'hi ha
uns 3, 4 o 5
que no han pogut vindre
pel que sigui
però bé
un centenar
de participants
en una exposició
sí, sí, sí
és fantàstic
molts m'han dit
no sé si és veritat
que no hi ha lloc
a una entitat
físic
privada
sí
puguin fer una exposició
de tants participants
poden fer menys
menys
temes d'això
però és bonic
perquè en aquesta exposició
hi ha també
ara com que els treballs artístics
hi ha fotografia
hi ha dibuix
hi ha pres
escultura
i tal
però
és curiós
perquè es parla
de l'art
contemporani
hiperrealista
de l'etragent aquest
d'aquí i allà
i quan fan una exposició
d'alguna cosa així
se'n parla
o escolta'm
doncs pensa
que aquí
amb aquest centenar
i alguna cosa
d'aquí amb expositors
n'hi ha
que han guanyat premis
a Espanya
de pintura
i escultura
n'hi ha
amb fotografia
i també amb dibuix
una miqueta especial
Amèrica
a Europa
n'has posat
bastants
i altres
comencen
que els veus
encara allò
que els falta
la perspectiva
però veus
que doncs
és una afició
que tenen
i llavors aquí veus
tots els estils
també
perquè cada pintor
els que hi ha
perquè clar
molts han anat
evolucionant
amb els anys
perquè pensen
encara n'hi ha algun
n'hi ha algun
que va començar
fa 21 anys
altres
ho sento molt
que molt de bons
aquests
s'han quedat
pel camí
no m'entens
i altres
que hem crescut
i em dic
jo agafo un altre barco
però n'hi ha uns
que encara portem
el mateix barco
i és curiós
quan els veus
i algú torna
d'aquests
que han agafat
d'altres barcos
de tant en tant
alguna vegada
treuen el cap
per dir
aquí
encara hi soc
sí
i alguns que m'han dit
sense cap pretensió
mentre tu portis el barco
jo ser tripulant
i és molt bonic
això
i és bonic
perquè al cap dels anys
jo m'he fet gran
jo saps que
una miqueta
una miqueta
no cal dir l'edat
però és bonic
perquè en tots aquests anys
has anat coneixent
i com que resulta
que a la ràdio
també m'ha fet l'avi
doncs ja vaig pel carrer
a vegades i diu
avi
escolta
què et sembla aquella
això de pintura
pregunta de pintura
escolta
què et sembla aquest quadro
escolta
mira avi
faig una exposició
a tal poble
que pots vindre
a fer la presentació
i jo penso
bueno
si el deixeu entrar
si el deixeu entrar
i com que em pren
i em porten en cotxe
penso mal per mal
no m'agafaran
i tant
però volies
bonic
perquè allí
veus i dius
aquest també pinta
ah no ho sabia
l'altre
sí
aquest
aquest
és bo
jo fa molts anys
que el conec
oi
aquest
o sigui
també depèn
d'aquesta cosa
que hi ha
quan estàs divent els quadros
no t'ho esperes
i dius
o sigui home
sí que el conec aquest
sí que m'ha dit
que pintava
o sigui
que és una exposició
per passar-hi un rato
però
recordant Tarragona
recordant
moltes coses
i
que difícilment
es pot veure
una exposició així
fora del port
a Tarragona
doncs sí
avi que no ens queda més temps
avi Ramon
Ramon Martí
moltíssimes gràcies
per haver-nos visitat
perquè ha sigut una visita
gairebé de metge
sí
un altre dia
un altre dia avi
ho hem de fer més tranquil·lament
de cara al dia 30
si li sembla
el tornem a convidar
per a veure com ha anat
quanta gent ha passat
per aquesta exposició
per recordar
i per si hi ha d'altres coses
que ens pugui comentar
sí
perquè
la porta la té més comenta
a Tarragona no ho sembla
i hi ha moltes coses
que se n'hauria de parlar
doncs sí
doncs sí
farem allà vore'ns
i encara al mes d'octubre
l'avi Ramon
i espero que torni
a la primera hora de la tarda
no?
home sí
el programa nostre
de tota la vida
mira saps què passa
que la vida
quan agafes un bici
sí
no és
compte eh
depèn de quin bici
eh
compte compte
no no no
diguem
no
agafes uns costums
que a vegades
que a vegades
que a vegades
més acostum
i és bici
sí
i la ràdio
és molt viciosa
és veritat
i aquí la ràdio
com que m'hi sento
com a casa
i baltros
un avi aquí
i l'avi allà
doncs ja t'ho m'han d'una
compte
i ja està fet
i això que aquí
una altra vegada
doncs avi Ramon
Ramon Martí
recordem
fins al dia 30 d'agost
podeu veure
el tinglado número 1
del moll de costa
del port de Tarragona
aquesta 21a exposició
col·lectiva
dels treballs artístics
dels socis
del sindicat d'iniciativa
i turisme de Tarragona
una cosa
digui'm
quan si algú va veure
l'exposició
que quan vagi pel port
vagi pel costat
de l'escala real
i posa de les grues
perquè estan fent obres
i pel mig
a vegades hi ha obres
que passin pel costat
de la mar
que és la mar de bonic
que la mar de bé
també, no?
Gràcies
que acabi de passar
un bon estiu
Atenció
Gràcies, gràcies
Gràcies, gràcies
I want to be with you tonight.