Fins demà!
Fins demà!
Jo li comentava a la Núria, fins i tot cotillons de festa, no?
Com em vaig veure, no? Que em fèieu tan bé?
Sí, sí, sí. Aquest any hem...
Una empresa que està ubicada aquí a Tarragona,
al polígon de Camp Clar,
Papestar concretament,
hem fet el cotillon per a tota Espanya.
500.000 bossetes de set elements diferents
i, bueno, els nois s'han divertit molt
perquè era molt...
Bé, això, molt divertit.
Les fantasogres, no?
Clar, clar, ficant elements, set elements en cada bosseta.
I, bueno, va ser per nosaltres un repte.
Sí, sí, sí.
Ara, home, us hem convidat també amb aquest pretext, no?,
d'aquest conveni per digitalitzar
el Fons Vidal Capmany,
és a dir, el de Jaume Vidal Alcubé
i el de Mari Uleri de Capmany,
un conveni amb la Universitat Rovira i Brigili.
Allà es digitalitzarà.
Teniu escàners de gran potència, no?
I els nois i noies el que faran és això, no?
És a dir, que fa aquests...
Imagino que demanen ser cartes, no?, documents...
Deu dir-ho tot, no?
Sí, sí, sí.
Foramentalment és material privat.
O sigui, l'arxiu que nosaltres digitalitzem
conté documentació personal i comptable
de l'activitat professional,
manuscrits, producció literàlia, poesia, narrativa...
L'activitat política,
l'altre dia vaig veure per allà el carnet del PSC
de la Mari Uleri de Capmany,
correspondència i, sobretot, col·leccions fotogràfiques.
Aleshores, hem fet un conveni a la URB
i l'estem digitalitzant.
Els nois han passat per un procés de formació,
concretament,
per aquesta documentació
i estem en això.
O sigui, molt contents.
És molt de material?
Sí, sí, sí, sí.
Són arxivadors,
100 arxivadors.
100 arxivadors d'aquests...
Sí, d'aquests...
Bueno, els típics d'oficina.
Allí estan plens de documents,
de tot tipus, ja t'he dit, cartes,
el DNI,
la partida de naixement,
o sigui, coses molt personals
i coses molt boniques, no?
Uns manuscrits,
cartes que el Salvador Espriu escrivia,
la correspondència entre ells,
personals,
del seu company,
del seu pare...
Sí, sí, sí, és molt interessant.
És un fons molt interessant
i que, per cert,
després es podrà consultar
quan estigui digitalitzat, no?
La idea és aquesta, no?
Que un cop digitalitzat,
el conveni crec que és per un any, no?
Sí, per un any
i a través de la web de la URB
està previst que es pugui veure
a través d'internet.
I els nois dius que es diverteixen molt,
no?, fent aquesta feina.
Molt, molt.
Per ells significa
una gran autoestima,
fer activitats,
treballar professionalment,
en una entitat tan important
com és la Rovira Virgili,
amb un personatge, no?,
que el podem veure als diaris
i és una personalitat famosa, no?
Per tant,
per ells és molt important, no?,
fer-se càrrec
d'una responsabilitat tan gran, no?
Efectivament,
n'estan content, sí.
Han après a fer anar, diguéssim,
el procés, no?,
de l'escàner,
perquè, clar,
home,
s'ha de fer,
s'ha de limitar,
imagino,
que hi ha uns paràmetres,
no?, tècnics, no?
Sí, sí, sí, sí.
Inicialment,
vam fer un procés d'aprenentatge
de digitalització.
Inicialment,
va ser un curs
de formació informàtica
a nivell usuari, no?,
centrat en continguts,
especialment en l'ús
de Windows, no?
A partir d'aquí,
els alumnes més capacitats,
doncs,
va finalitzar el curs
i van ser seleccionats, no?
I van fer un curset
d'escaneig pròpiament, no?
Aleshores,
coneixement dels escàners,
del software,
bueno,
una preparació professional,
no?,
en funció de protocols
d'escaneig.
Aleshores,
el maquinari
també tenim suficient,
comptem en tres escàners
de gran volum,
un
per format A3,
amb una càmera plana
i orbital.
Aquest és petit, no?
Sí,
escanegem diaris,
tot el fons
de la biblioteca,
l'hemeroteca,
perdó,
de Caixa Tarragona
l'hem fet nosaltres
i també diaris
també per la URB
hem escanejat.
També fent
molta fotografia
per entitats de Tarragona,
com els xiquets
de Tarragona,
amb tota la documentació
que tenen a nivell fotogràfic,
doncs ens la passen,
clar,
és un format
totalment actualitzat,
no?
Per tant,
a veure,
que els nois discapacitats
i amb una minusvalia
tinguin l'oportunitat
de fer un treball professional
capdavanter,
per nosaltres és un goig
i per ell
una oportunitat,
una responsabilitat
i una oportunitat
de reafirmar-se,
no?
És que ho has dit,
professional,
insistim en això,
perquè estem parlant
d'una feina
que és professional,
que és competitiva
amb altres empreses
del sector,
és a dir,
que esteu en limitat
de condicions.
Total i absolutament.
La Rovira Vesília,
abans d'entrar en nosaltres,
ja havia demanat pressupostos
a altres professionals
i es va decantar
per nosaltres.
Nosaltres
portem parlant d'això
des de l'any passat,
des de finals
de l'any passat,
per tant,
hem fet proves
com queda el material
escanejat
i, bueno,
és total i absolutament
preu de mercat.
Competitiu.
Competitiu,
absolutament,
en quant al preu
i en quant a la qualitat,
per suposat.
Tot això està supervisat,
evidentment,
per gent entesa,
per monitors especialitzats.
és un dels treballs importants
que fareu en aquest any,
però, escolta'm,
hi ha altres feines,
diguéssim,
que esteu fent,
algunes ja habituals,
doncs,
durant la resta de l'any.
Sí.
I, home,
les llibretes,
per exemple,
no fem unes llibretes
que...
Paperer i artesanals.
Sí, sí.
El nostre fort,
el nostre plat fort,
el nostre és
l'enquadernació
i la digitalització,
però, sobretot,
per volum,
l'enquadernació.
Nosaltres enquadernem
qualsevol tipus
de format,
no?,
i amb diferents tècniques,
cola
i manual,
és a dir,
cosit,
cosir a mà,
els nostres nois,
perquè el que a Topromi,
Fundació Topromi,
tenim,
són mans.
Per tant,
tot es fa de forma artesanal.
molt cuidadosament
i molt acuradament.
Fent també
enquadernacions
en espirals,
a l'americana,
que es diu.
Aleshores,
derivat de la enquadernació,
hem creat un producte propi
amb papers
pintat també al taller,
en el qual els nois
i els professionals,
doncs,
fan servir la part creativa
i, bueno,
tenim un producte propi,
doncs,
molt xulo.
Molt atractiu,
molt atractiu,
molt atractiu.
I amb de banda,
és a dir,
que és un producte que surt,
no?
És a dir,
que no...
Sí,
sí,
no és el que la fundació
més centrada té,
econòmiques,
però, bueno,
aquest any han estat
12.000 euros.
Està bé.
Està bé.
És un producte...
Nosaltres no tenim escaparat,
no tenim tenda,
és a dir,
que això fora important,
no?
És a dir,
els nois venen,
les famílies també...
i aquest any
hem tingut la sort
que per part de l'Ajuntament
i el Port de Tarragona
ens ha fet alguna comanda important.
Les felicitacions
als seus empleats,
doncs,
han donat un regalet
i un d'ells
eren llibretes
que han fet
a Topromi.
Teniu, però,
una pàgina a internet,
eh?
Sí.
Topromi.es
Sí,
punt com.
Punt com, punt com.
Tres dobles,
punt,
topromi.com.
Sí, sí, sí, sí.
Es poden veure els productes,
no?,
i es poden veure,
doncs,
qui hi ha al darrere,
no?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Maripaza,
si ara miréssim allò
d'un futur proper,
quin seria el repte
que aconsegui, no?
Amb una botiga
estaria molt bé,
eh?
Amb una botiga
al centre de Tarragona,
això seria un somni, no?
Sí, sí, sí,
seria un repte impressionant.
Mantenir el que tenim,
perquè en aquesta època de crisi
és important
mantenir-lo
i lluitar
per els nous clients,
però, bueno,
estem entrant
en aquest últim període
i estem fent
un treball molt important
a nivell de difusió,
a nivell de què,
perquè això és molt important,
que la gent ens coneixi,
les empreses
i també el públic en general, no?
Per això,
Topromi fa un gran esforç
en difondre,
en difondre els productes,
però també la discapacitat
i el que els nois
són capaços de fer
professionalment, no?
Per nosaltres,
això és una fita
i estem posant
tots els mitjans
perquè això
sigui possible, no?
Que tothom en Tarragona
ens coneixi.
Ens pugui conèixer.
I és important el que dius, no?
Que són nois
que són capaços
de fer feina
i que podem fer-la
i fer-la molt bé, no?
Amb això senteu un precedent, no?
Vull dir que
en la vostra casa
de fa molts anys
ho esteu duent a terme, no?
I ho esteu demostrant
que és possible,
que és així, no?
És possible realment.
A més,
hi ha certes fortaleses
de treballar
amb els nois
de discapacitats.
És que
som molt responsables,
molt responsables,
molt acurats,
molt...
Tenen molta consciència
del que han de fer.
Per ells,
seguir la feina
i la responsabilitat
que això congeva
és importantíssim.
Això és una fortalesa
per nosaltres, no?
la constància
i la seva capacitat
d'observació
i de dir
ho he fet
i ho he fet bé.
A mi m'ha cridat
molt l'atenció
aquella part
que vam venir
a l'unitat mòbil
de veure que entre ells,
en fi,
que hi ha molta amistat,
no?
Hi ha molta unió,
no?
Entre ells
i crec que també
jo faria extensiu
també als pares d'ells,
no?
Els pares i mares
que veient
i que al final
és una gran família, no?
Sí,
tot promi
és una gran família
perquè,
dones compte
que els nois
al nostre centre
tenen el treball,
eina importantíssima
com a autoafirmació
i com a eina
de dignitat, no?
Però també
és la relació
personal
d'amistat,
s'estableixen
relacions
fora del centre,
van al cinema,
formen grups,
els pares se reuneixen,
és una gran família
on tothom
col·labora
i tothom
se sent bé, no?
Per tant,
és quelcom més
que una feina,
és un món
relacional
molt important
i, bueno,
hi ha de tot, no?
També hi ha
les baralles,
els enamoraments,
bueno,
una societat,
clar,
en petit, no?
En petit,
amb 83 usuaris
i 14 professionals
que els atenem.
llàstimes
que no puguin ser més,
no?
Perquè, clar,
és una qüestió
de capacitat,
ja la que hi ha, no?
Sí, sí,
el que hi ha,
a veure,
territorialment,
tenim una estructura
determinada
i estem a tope,
no?
Podem tenir més
per ràtio
i, per veure,
és limitat, no?
L'espai és limitat,
per tant,
bueno,
som 83,
que és la capacitat
màxima avui
per avui del centre,
no?
Hi ha una llesta d'espera,
però,
de persones que volen...
Sí,
hi ha gent
que vol accedir
i cada vegada més
perquè,
ara,
en aquesta actual
crisi econòmica
i financera,
doncs,
malauradament,
els que abans
cauen
en el mercat ordinari
són els discapacitats,
aleshores,
fan un retorn,
no?,
als centres
especials de treball.
Aleshores,
clar,
doncs,
tenim gent
que espera
una plaça.
Des de l'any 82,
imagino,
doncs,
que això,
que ha anat col·locant
persones en diferents empreses,
no?,
que és una altra
de les branques,
una altra de els objectius
de la Fundació de Promi,
no?,
és a dir,
capacitar-los
per col·locar-los
també en empresa privada,
no?
Sí.
Tradicionalment,
he de dir,
i sent fidel a la veritat,
que tenim poca tradició.
Les famílies
i, tradicionalment,
troben en to promi
un tot,
no?,
i sortir d'allà
és difícil.
No tenim massa
incidència
en la inserció laboral,
però no cap dubte
que és el nostre interès
i seria,
és també
el nostre objectiu.
Ara,
estem en una època
molt difícil
per inserir
en la presa cel·lària,
però el CET,
de fet,
l'objectiu fonamental
és aquest,
preparar els nois
en una,
en un,
ambient determinat
per després passar
a la societat
normalitzada
i ordinària,
en definitiva,
també a la feina,
al treball.
Sou,
deixem-ho dir,
que abans no ho hem comentat,
que sou a bona vista,
el cap de mona,
de bona vista.
Sí.
De fet,
és quan ja
pràcticament
canviem de poble,
és a dir,
estem a punt d'arribar
a la canonja.
El futur,
el futur
ens absorberà
la canonja.
Ah, sí?
Sí, sí,
està previst
que justament
a tot promi,
de tot promi
en endavant,
serem
ciutadans
de la canonja.
Està previst així.
Sou el Lindar,
de fet,
sou el Lindar mateix,
no?
Sí,
és el Lindar
i a més a més
el nostre carrer
no es diu
com la típica
bona vista,
que són els números
del carrer,
un, dos, tres,
sinó Manel Carrasco
i Formiguera.
O sigui,
ja té un nom
propi
diferent,
no?
En el futur
estem
abocats
a ser
de la canonja.
El Núria,
que no hi ha estat mai
a la centre,
no hi ha estat,
no?
No.
A l'apuntació?
No hi ha estat,
no hi ha estat.
Tens que venir,
tens que venir,
estàs invitada.
I anem a fer un programa
un dia.
Clar.
I tant.
Escolta,
molt interessant,
els nois participarien,
els nois
tot el mitjà
de comunicació,
doneu-vos compte
que cada matí,
els nois
es volen normalitzar
en tot.
O sigui,
cada matí,
cada noi porta
un mes Tarragona,
o sigui,
volen ser informats
i coneixen
a totes les personalitats
de la ciutat
i a totes les persones
que són més o menys
conegudes.
Per tant,
per ells
és divertidíssim,
molt i molt important
tenir gent important
o tenir la ràdio
o tenir un mitjà
de comunicació,
no?
I veure-se l'endemà
al diari.
El dia que hi vaig anar
vam parlar amb ells,
eh?
Sí, sí, sí.
Es van explicar
moltes anècdotes
i clar,
del dia a dia,
de la feina
i hem d'anar a Núria
a fer un programa especial.
Esteu invitats.
Quants nois i noies
teniu ara mateix?
Tenim 83,
83 persones
discapacitades,
elles,
entre elles,
21
perteneixen
a l'ELCET,
al Centre Especial de Treball,
tenen una relació
contractual
amb Topromi,
és a dir,
són treballadors
i cobren un sou
i la resta
són ocupacionals,
és a dir,
no tenim força productiva
per a treballar
ordinàriament,
és a dir,
tot el dia
no estem treballant,
però a Topromi
jo no distingueixo
i tots som treballadors,
cadascú segon
les seves possibilitats.
I jo crec que hi hauria
moltes famílies,
moltes persones
a Minosvalia
interessades també
en poder entrar,
ara ho comentàveu,
però suposo que
heu de limitar una miqueta
perquè no hi ha places
per a tothom.
No,
malauradament
no hi ha places
per a tothom.
Va ser,
Maripaz,
l'obra social
de Caixa Tarragona
és qui va crear,
no?
Sí.
L'any 82,
no?
I és qui sol darrere,
no?
Exactament,
som obra social
de Caixa Tarragona
plenament,
Caixa Tarragona
fa un suport
de tot tipus,
formem part
de l'obra social
com la fundació
de Caixa Tarragona,
com la,
bé,
tota l'obra social
que té nosaltres,
formem part
i estem,
bueno,
econòmicament també,
tenim un suport d'ella,
o sigui,
tot el dèficit
que pugui tenir
el centre,
doncs,
corre càrrec
de Caixa Tarragona.
Sí, sí, sí.
Trobeu prou sensibilització
de cara a les empreses
que us fan peticions,
que us fan comandes
de feina,
n'hi ha prou
d'empreses sensibilitzades
en el tema?
És un tema espinós,
o sigui,
teòricament,
sí,
o sigui,
i moltes empreses...
Suposo que demanen
més referències
que no passi
contractessin
amb algun altre lloc,
els hi ha de justificar més,
els hi ha de donar garanties.
Exactament,
li han donat garanties
i, bueno,
el preu,
el mercat
és molt important,
tot promi
no faria res
si no tingués
un preu ajustat,
o sigui,
ni tot promi
ni qualsevol
set,
perquè l'empresa,
evidentment,
es mobilitza
per qualitat
i per preu.
No vull dir,
i moltes d'elles
així ho és,
així està,
no?,
que van allà
perquè
tenim qualitat,
tenim bon preu
i prefereixen
que ho faci
persones discapacitades.
Aquest tipus
de sensibilitat
sí que la notem,
no?,
que davant d'una oferta
d'iguals condicions
o si prefereixen,
evidentment,
perquè,
bueno,
doncs,
els nois discapacitats
no han perdut
la frescura
ni la capacitat
de comunicació,
per tant,
bueno,
tu que has estat allà
saps
el propers que són,
els simpàtics
i,
bueno,
les manifestacions
d'allò ja
que fan contínuament,
no?
I a part no sense embuts,
eh?
Vull dir que tinguen
les coses tal com són,
eh?
i és naturalitat.
És molt desfuntant,
sí, sí, sí.
Sí, sí, sí,
és naturalitat,
no?
És diuen el que pensen
com ha de ser,
no?
Però molt respectuosos.
És el que deia,
una empresa,
home,
per fer un encàrrec
i en igualtat de condicions,
bé,
si,
en detro,
que estàs contribuint
a una obra social,
doncs,
això,
mira,
aquest plus que té,
no?
Exactament,
tenim un valor afegit,
no?
Que,
doncs,
els nois
que estan allà
són discapacitats
i dignament
guanyen un sou
i això jo penso
que per algunes empreses
és important
i algunes
porten 25 camps
amb elles,
no?
Per tant,
tenen certa sensibilitat,
doncs,
en aquest sentit.
Per cert,
que el dia que hi vaig anar
recordo que es presentava
un DVD,
pot ser,
un vídeo,
un DVD de la Fundació
i els hi va fer molta il·lusió
perquè ara sortien ells,
no?
Clar,
clar,
clar,
evidentment.
En Tarragona,
la televisió de Tarragona,
van fer un reportatge
i hem tingut la sort
que ho han repetit
infinitament,
aquest reportatge.
Per tant,
els nois
els veien
per al dematí
a tota la programació,
no?
I se reconeixien,
no?
I aquest ha estat,
des de l'oc,
un mitjà molt important,
no?
perquè, bueno,
jo ja anava a una tenda,
si l'he vist per televisió,
no?
I per nosaltres
ara està molt important
aquest programa,
no?
Perquè la gent es coneix.
És que ningú es pot imaginar
que una persona discapacitada
d'un grau important,
un 65% de discapacitat,
pugui fer
i pugui treballar
a un nivell de qualitat
com els nois discapacitats
ho fan, no?
És,
simplement,
trobar el protocol
i la metodologia.
O sigui,
seccionar la s'activitat
perquè el noi
ho pugui aprendre.
I una vegada
estigui
après el procés,
és qüestió de repetir.
És qüestió de repetir.
Perquè
no hi ha cap extració.
O sigui,
per enquadernar un llibre
és tallar
la tela,
és...
Hi ha també
una forma
d'aprenentatge
i d'una metodologia
de l'ensenyament,
no?
Això també és molt important.
Són professionals
que porten 25 anys,
no?
però els nois,
les persones discapacitats,
tenen capacitat
d'aprenentatge
i quan l'aprenen
com tots,
com tots,
es fa de seguit,
no?
Suposo que és important
també la tasca
que feu
en plan de divulgació.
Jornades de portes obertes,
vull dir,
de conèixer una realitat
que és veritat.
És que si no t'hi poses
i ho veus,
a vegades queda oculta
i és això que deies,
no?
Fins que no t'ho ensenyen
per a la tele.
Sí, sí, sí.
Sembla que no hi fóssiu.
A mi jo,
qualsevol,
i no és perquè
tampoc soc bona oradora,
no?
Però qualsevol oportunitat
que tinc de sortir,
sobretot,
no jo,
sinó tot promi,
no?
A qualsevol foro,
jo hi vaig,
hi vaig i exposo,
no?
Perquè és fonamental
que la gent conegui
i perquè moltes vegades
de cara a aquestes persones
la societat té por
i té por
perquè no les coneix.
Aleshores,
és molt important
exposar-se
i és molt important
oferir a la societat,
són ciutadans,
són persones
discapacitades,
però són ciutadans
i la societat
ha d'assumir
aquests errors,
no?
Que tenim tots.
Jo també,
sóc discapacitada
perquè per llegir
uso ulleres,
no?
Per tant,
divulgar
la discapacitat
és molt important
per comprendre,
per solidaritzar-se
i per
oferir a la societat
aquesta igualtat
d'oportunitats.
25 anys,
comentaves,
que té tot promi?
Ara 27.
Sí?
En origen fem més,
en origen fa 30 quasi.
Ho dic perquè, clar,
devíeu ser pioners.
Jo no sé en tot aquest temps.
Com veieu ara que estan les coses?
Com feu el seguiment
d'aquesta evolució?
Perquè sembla que cada cop
és més habitual
que hi hagi doncs
empreses,
entitats o fundacions
que facin això mateix
que feu vosaltres.
És veritat això?
Sí, sí, sí, evidentment,
a Tarragona
hi ha
diversos CETs
que ho fan
també com nosaltres,
per suposat,
i en algunes
ocasions
realment
són competència.
Nosaltres tenim
un CET molt especialitzat
i en quadernació,
però fent
un altre tipus
de treball,
tu feies referència
abans
als manipulats,
als cotillons,
en els manipulats
sí que entrem
en competència
amb els demets
CETs
de la ciutat.
Però en quadernació
això no, no?
No, en quadernació
i digitalització
no, afortunadament.
Quan vau començar
fa una trentena d'anys
devia ser una cosa
bastant pionera, no?
Des deloc,
pionera total
i absolutament.
O sigui, estem en un lloc
que abans
estava apartat
de la ciutat,
però afortunadament
i paradoxalment
avui és
al voltant
de Tot Promi
són cases
molt ben formades
i d'un poder econòmic
important.
Maca, maca.
Molt maca,
són adossados i tal.
Aleshores,
avui som al centre
però abans
va haver de construir-se
fora de...
Aquesta evolució
també l'ha patit
la societat.
Abans
la discapacitat
estava
apartat
en casa,
tancat.
i ara
s'ha obert
i cada vegada més
i esperem
que així
ho continuï sent
està més
interrelacionat
en el teixit social.
Deixa'm recordar
la plana web
de Tot Promi
que és
www.topromi.com
ja en la tenda virtual
és a dir,
que si voleu fer una comanda
sense compromís
podeu fer-la
si voleu,
no sé,
encarregar
2.000 llibretes
o...
Sí,
pressupost,
no?
Sí,
podeu demanar
pressupost,
poseu el producte,
l'escolligo,
poseu el nombre
d'unitats que voleu
i feu la comanda
sense compromís.
A veure,
digues la web,
digues la web,
que m'ho miro.
topromi.com
www.topromi.com
i a més a més
veureu també
doncs això,
aquest Top Promi
des de dintre,
no?,
aquestes portes obertes
el podreu veure
també aquí al centre
perquè surten ells,
els nois i noies,
la fundació,
en fi,
tot plegat com funciona.
Maripat,
ha estat un plaer
com sempre,
ja el finirem a visita,
eh,
Dúria?
Us comprometem a anar-hi un dia?
I tant,
i tant.
Us espero, eh?
És una promesa aquí
davant de tot el públic.
Gràcies,
i una forta abraçada
als 81 nois i noies.
Una forta abraçada,
gràcies.
De part de vosaltres,
a vostè.
Són les 6,
arriben els titulars
de Catalunya Informació.