Time will stop, the hours fly, I watch my life slipping by, another day, another wish, don't want my life to be like this, they call it news, it's not to me, the world's a mess on my TV.
Un dimarts més, Albert Miró, bona tarda.
Bona tarda, Núria, i bona tarda a tots els i les oients.
Què m'expliques?
Doncs bé, hem recollit les notícies que hem considerat més importants de la setmana, com sempre, aquesta setmaneta potser menys que altres, tenim tres notícies que hem aprofitat de tot el que hi havia.
Començarem amb un grup del que gairebé setmana sí, setmana no, en acabem parlant, són els U2.
Bona tarda, Núria, i bona tarda.
És l'últim disc, no?
Això és el que t'anava a dir. Aprofitem per sentir el darrer single dels U2, ja que no els hem presentat amb les novetats del final de les últimes notes.
Doncs bé, aprofitem les notícies que hi ha. I les notícies són que presenten aquest nou àlbum, presenten aquest nou single.
L'àlbum es diu No Line on the Horizon, i el single es diu Get On Your Boots, que és aquest que sentim de fons.
Dir que han fet una campanya de màrqueting molt, molt bona, i és que m'ha aixecar la premsa amb diferents notícies cada setmana, perquè tothom en vagi parlant d'ells.
I la darrera, doncs, és un concert sorpresa al terrat de la BBC a Londres.
Els agraden els terrats, eh?
Sí, sí, sí.
No és idea seva, no és original, però vaja, l'han agafat bé.
Potser els iniciadors haguessin sigut els Beatles, que van fer un dels darrers concerts d'un terrat, però ells ja ho havien fet.
Sí, sí.
El vídeo de Where the Streets Have No Name, doncs ja...
I ara se'n volen anar al terrat de la BBC.
Ja ho van fer, ho van fer fa uns dies.
Ai, ens ho han perdut, Albert.
Els quatre o cinc dies, va ser sorpresa, a més a més, ningú s'ho esperava, i, doncs, això, la gent que passava per ell, doncs, se'n devia al·lucinar, la veritat, i, doncs, és una molt bona propaganda, i entrar dins, doncs, aquesta campanya, que és de treure el single per internet, després treure l'àlbum, després, doncs, anar fent, així, notícia darrere notícia.
Saps què? Que sense entendre gaire, perquè m'agraden dos, però, vaja, no soc una fan, ni molt menys crítica musical, trobo que està bé, com a vent amb aquest single, perquè és el sou dos que els caracteritza, però, alhora, té un punt innovador que no et sabria dir per on agafar-lo, però...
Sí, sí, sí, sí, bastant filtrat.
Sí, no és empalagós, potser, és donar-li una mica l'altom.
I té bastant de ritme, i jo crec que està bé.
Potser hi ha gent que diria, és massa comercial.
Sí, hi ha uns que dirien...
Però U2 ja és comercial.
Que no sonen els U2 del començament, però, clar, és difícil ja sonar com al principi.
I ve d'uns veterans, com són ja els U2, amb uns nois molt jovenets, són els MGMT.
MGMT.
MGMT.
MGMT.
MGMT.
MGMT.
MGMT.
MGMT.
MGMT.
MGMT.
MGMT.
MGMT.
MGMT.
MGMT.
MGMT.
MGMT.
MGMT.
MGMT.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Albert, has equivocat!
Parlem de festivals i què fa Grace Jones?
De fons m'he equivocat de música!
Perquè després d'Orbital és el segon gran cap de cartell del Sònar 2009,
que s'ha anunciat aquesta setmana.
Grace Jones encara va pel món?
Va pel món!
Tota ella igual, d'alta i estupenda.
Home, amb uns anyets de més, Grace Jones,
que recordem va ser una icona dels 80,
que va sortir fins i tot en pel·lícules,
no em faci recordar cap.
Doncs ara torna.
Sí, home!
Una del James Bond, de la saga de James Bond.
Sí, exacte.
No sé el títol, tampoc.
Licència per matar o vestida per matar.
Aquella...
És igual, és igual.
Tots ho tenim a la retina.
View to a kill.
Com es va traduir aquí?
Sí.
Panorama per a matar.
Sí.
Sí.
Amb música de durant durant.
En fin.
una de les protagonistes del Sónar d'aquest any,
que ja ha confirmat més noms.
El que passa és que molt, molt coneguts tampoc són.
Potser de tots els que han anunciat,
els més coneguts són també Sebastián, un DJ francès,
i Errol Alcan, que ja havia actuat en una edició anterior del Sónar.
Per què dèiem abans allò de la crisi?
Doncs bé, perquè hi ha hagut un festival que ha anunciat que aquest any,
fa un any sabàtic, degut a la crisi econòmica.
És el Summer Case, que ni a Madrid ni a Barcelona faran la seva edició d'aquest any.
han dit que, degut a la crisi, no podien, doncs, garantir una qualitat en l'escena.
Bé, això pot ser cert, però, a més a més, ha arrastrat tots els festivals de la cadena de Cinemont Records,
que és qui organitzava el Summer Case, que organitzava diversos festivals,
entre ells el Hola Festival, el Forward Festival, el Weekend Dance, entre algun més.
Doncs bé, cap d'aquests tindrà lloc aquest any,
per tant, podem dir ja que és una crisi dintre dels festivals.
Però els que estan més consolidats, com el Sónar, doncs tira endavant, el Primavera Sound també,
i el Primavera Sound ha anunciat a Neil Young aquesta setmana, també, com a un dels caps de cartell,
que és un bon anunci. A més a més, he sentit que el Neil Young està fent una gira,
però accepta cobrar menys per venir al Primavera Sound aquest any, o sigui, que Déu-n'hi-do.
I Benicà, si m'ha confirmat algun nom més, que són com els de Psicodèlic Fars, Boys Noise, White Lies, entre altres.
Psicodèlic Fars també van pel món, encara?
Sí, sí, sí, també.
Fa temps que jo no vaig de festivals, eh?
Però és que aquesta gent fa molt de temps que van pel món.
Potser, i els que sentirem ara l'agenda també.
Et volia preguntar una cosa, abans de passar a l'agenda, el Sant Marquès és el que l'any passat va competir directament amb el festival de Benicàssim?
Exacte.
Exacte.
Ui, per tant, estaran contents de Benicàssim, no?
Podríem dir que aquest any ha guanyat Benicàssim.
Ara sí, com sempre, després de les últimes notes, arriba l'agenda.
Dimarts, 3 de març, Sala Muc.
Els DJs catalans Cero i León.
Dijous, 5 de març, Sala Tijuana, Cornellà de Llobregat.
La cantant Nubla, que dos dies després està al cau de Tarraona.
Sala Be Cool.
El grup francès Experians.
Divendres, 6 de març, Sala Estreperlo de Badalona.
Els catalans Eina.
Sala Al Cielo.
Música mestissa amb Costa Rico.
Apollo.
Hip-hop amb Tote King.
Sala Nitza.
El DJ d'Eslovènia, Omec.
Factoria de Terrassa.
La més hip-hop amb Mala Rodríguez.
Ras Matasu.
Spankful.
The Loft.
El DJ americà, Fèlix de Housecat.
Dissabte, 7 de març, Sala Apolo.
Aquests que sentim de fons són els clàssics del punk anglès, els Buscocs.
l'Ateneu de Mollà del Vallès.
Ara és de la Catalunya Interior i de Movidas.
Sala Lolita.
El DJ Aveduca.
El DJ Aveduca.
Diumenge, 8 de març, Auditori Municipal de Terrassa.
La cantautora catalana Lídia Pujol.
I cada cop ampliem l'agenda amb sales que se surten del que és el centre de Barcelona.
Sí, intentem sempre fer-ho.
El que passa és que, clar, sempre és més difícil que vagin artistes coneguts fora del que és Barcelona.
Albert, tanquem les últimes notes.
Què em portes de novetat?
Si avui t'he descobert un grup que potser no coneixies, com és MGMT,
doncs aprofitem la novetat per descobrir un grup també nou i...
Jovenet.
Sí, bastant jovenet.
Jovenet.
que es diu Beirut,
però que en realitat amaga la personalitat d'un noi de 23 anys que es diu Zachary Francis Condon,
que tot i ser tan jove i ser tan desconegut, la veritat,
doncs ja ha tret dos àlbums.
El primer es diu Gulag Orquestra,
en què barreix una mica la música folk americana amb el folk europeu,
música de l'est i això, o sigui molt curiós.
El segon, The Flying Club, Cap,
i bé dic que aquest noi ha viatjat per molts països,
per tant barreja molts conceptes i moltes músiques en la seva carrera
i això és sempre molt interessant,
sembla això un investigador tant de la vida com de la música.
Ara presenta un EP,
que sempre és més curtet que un LP,
són unes quatre o sis cançons.
L'EP es diu March of the Zapotec,
i aquest single té un nom curiós,
es diu My Night with the Prostitute of Marseille.
barreja amb aquesta cançó bastant, doncs això,
de música pop, de cantautor, amb música electrònica.
I es va dir com a nom artístic?
Beirut.
Beirut.
A veure què tal sona.
Albert, gràcies i fins la setmana vinent.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!