Hola, Núria. Bona tarda. Sí, sóc aquí a l'antiga audiència.
Sóc a l'interior, eh? Entret cap a dins.
Tinc una meitat molt i fora, però sóc aquí a l'interior.
I m'acompanya el Dani Bonillo.
Ja sóc coordinador del Festival Internacional de Cinema de Tarragona,
el REC09.
Amb ell hem parlat aquests darrers dies per altres coses.
Fem parlat amb ell i pel GEA. Te'n recordes?
Me'n recordo.
Sí, sí.
Doncs sí, també és coordinador del Festival de Cinema.
I hem vingut fins aquí, a l'antiga audiència,
perquè demà s'inaugura, ara estan fent acabant de fer els preparatius,
demà s'inaugura aquesta exposició sobre el Marlene Liedrich,
una exposició que arriba a Tarragona de la mà de l'Institut Goethe de Madrid
i el Museu de Cinema de Berlín,
com hem explicat al llarg de les diferents avançaments que hem fet d'aquesta exposició,
i també amb motiu del 20è aniversari de la caiguda del mur de Berlín,
perquè ella, tot i que és nacionalitzada com a nord-americana,
va tornar a Berlín, de fet, després va tornar la reunificació d'Alemanya.
Dani Bonillo, què tal? Bona tarda.
Bona tarda, què tal?
Home, ara miràvem l'exposició i ja dèiem que m'explicaves que no està posada de forma cronològica,
és a dir, que expressament a més a més, no?
Expressament, no és de forma cronològica, sinó més o menys dels seus moviments vitals,
per dir-ho d'alguna forma.
S'ha dividit en sis grans talls i es composa 38 fotos,
però és d'una col·lecció de la pròpia Marlene Liedrich que va donar a Berlín
quan es va reunificar, que consta 15.000 fotos.
15.000 fotos de la seva vida professional, sobretot, no ho imagino?
No, ja ho veureu que ja des de tot, des que és una nena fins que, bueno,
fins que es va retirar de la vida pública, per dir-ho d'alguna forma.
Bé, veieu que hi ha les típiques fotos de pares i mares.
Home, aquesta mateixa és del 1906, aquesta fotografia, eh?
Sí, sí, clar, aquí realment tindríem, penso que tenia 4 anys amb aquesta foto.
Està bé, és interessant perquè es va veure, doncs, el mite, diguéssim,
de quan era, com es gesta, diguéssim, des que és una criatura, no?
Com es va formar el mite i com es va crear i tant.
Però ja es veu que cronològicament parlen com canvia la situació personal seva,
depenent dels anys de, bueno, sobretot es fa l'estat físic que té.
És que diria que aquí és molt diferent a la que tenim tots en ment,
no?, la Marlene Liedrich de les pel·lícules, de les fotografies, no?
Aquest propi que tenia ella.
Sí, si no, realment, bueno, fins que no es casa, realment sembla una altra persona.
En qui es va casar, aquí, o...?
El 23, el 23, veiem que es casa, molt joveneta, per cert,
i sí que veus, si t'hi fixes en la següent foto,
que és on té el... ja té un plantejament familiar propi,
i aquí és ja quan decideix separar-se i formar una carrera en solitari,
per dir-ho d'alguna forma.
O sigui, va ser quan es va separar, quan va començar, doncs, a fer carrera professional?
Exactament, quan es va decidir separar,
en una situació familiar una mica desastrosa,
va començar a decidir... bueno, va haver-hi com un encuentro,
li van oferir fer de model,
i bueno, hi va sorgir el mit de la Marlene Liedrich.
I què va passar amb la seva família?
Exactament, bueno, suposo que es va acabar la mort,
però la seva època era això un desastre,
estem parlant dels anys 30, això quan va succeir era, bueno...
Molt mal vist, eh?
Sí, home, realment la Marlene Liedrich és la primera diva
que va explotar la seva formació femenina com a tal.
En aquests anys, no ho sé, els antics clàssics femenins
no van ser com la Marlene Liedrich,
amb un caràcter propi i amb una situació personal
bastant controversa per l'època,
perquè no ho sé, comparar-la amb l'imperió argentina,
coses així, no té res a veure.
O sigui, realment és una diva amb totes les lletres.
I ja va començar, per tant, el món de la publicitat, no?
És a dir, el món de la publicitat, entre comentes, no?
Bueno, aquesta part és com si diguéssim la seva part de Berlín,
on va començar abans de fer el salt als Estats Units,
i ja, si t'hi fixes, és una versió més convencional d'ella mateixa,
o sigui que és una evolució, no amb grans maquillatges
i no amb una explotació de la foto,
sinó simplement una explotació pròpia.
És que després veurem les fotos i ja veuràs que hi ha un canvi,
i un joc amb la llum, una manera de posar...
Bueno...
Aquesta fotografia és molt coneguda, no?
Exacte, sí, això de la pel·lícula Marruecos,
que, bueno, el seu mentor era el Joven von Stermer,
que és el qui la va portar a Hollywood, realment.
I la primera pel·lícula de Hollywood la va fer amb ell,
però realment va ser el seu mentor a Berlín
que la va portar a Hollywood.
Sembla que aquí és a Hollywood ja, aquí ella...
No, això és Berlín encara.
Aquest és l'Àngel Azul,
que va ser una de les pel·lis més famoses que va fer Berlín.
I llavors, si anem, veus, el 31,
això és ja...
Això és quan se'n va a l'Amèrica.
Si t'hi fixes, veus, el personatge ja comença a estar creat
ja abans d'anar.
No, mentida, Marroc, tenies tu raó,
és fet a Hollywood ja, Marruecos.
I ja es nota, no?, el canvi de personatge,
la figura, el maquillatge d'ella...
Home, l'indumentari aquí mateix va amb tratxa, no?
Amb un tratxa blanc, amb corbata, no?
Sí, bastant masculí per l'època,
que també això va ser una trencada de tòpics increïble.
El corbatí, amb aquest estil, també el va tenir ella,
però sí que realment va agafar un estil molt masculí,
com dient, jo també puc fer-ho, no?
Era una època que les dones no tenien ni veu ni vot,
i llavors ella va dir,
bueno, jo soc la jefa de la meva vida
i faré el que pugui i el que vulgui.
Mira, seguim avançant per la mostra,
amb aquesta més molt coneguda.
És que hi ha imatges que recordem de moltes pel·lícules, no?
Exacte, no, no, també...
Sí que aquestes són les més que tothom recordem més d'ella,
de la Marrient de Trits,
perquè realment són les que l'han fet famosa.
I es veuen, bueno, diferents escenes.
Els posats, si t'hi fixa, són realment quasi...
l'esculpeix la llum, la cara.
És que no sembla, si miréssim les primeres,
no sembla ella mateixa, inclús.
Realment, ella va ser la primera persona
que es va ficar en mans de directors de fotografia
per fer fotografies esculpint
i traient-li les faccions que volia ella remarcar.
Que bueno, si t'hi fixes...
Aquí es veu amb aquesta, per exemple,
molt més guapa que les primeres que hem vist, no?
Sí, sí, no, la Lluís havia jugat amb la llum.
És que realment és...
Sobretot són filtros i llum,
el que té amb aquesta fotografia.
Estem parlant de pocs anys de diferència.
De fet, aquí som a l'any 30, no?
L'any 31, 35, no?
Aquests també són els exercicis que van...
L'Esteinberg li va crear com una campanya
a l'arribar a Hollywood.
Ja remarcant la seva imatge,
li va crear com un book publicitari
abans de trencar el mercat
de la manera que ho van fer.
I si t'hi fixes, bueno,
la preparació per l'època era bastant composada, ja.
I uns equips de foto bastant grans només per ella.
Si t'hi fixes, no?
Aquí en aquesta foto es veu la preparació
i es veu la foto en si.
I no ho sé.
De mi, home, hi ha 5 o 6 persones treballant
per fer la fotografia, eh?
A més, diferents càmeres,
diferents punts de vista, no?
Fumant, no?
Que moltes fotos treballem fumant, no?
Bueno, un mateix de sempre.
A aquesta època una dona fumant era, bueno,
auténtico o lujuria,
o una dona del carrer,
o una mala dona, directament.
Mira, ja anem avançant, eh?
Ja hem arribat als anys 40, eh?
Sí, però veus, ja et dic que aquesta,
només l'evolució pròpia d'ella com a figura,
que segueix sent més madura,
però amb un porta i un, no?,
posant per la foto sempre.
Demà hi ha alguna exposició on val la pena, eh?
Però que vinguin en temps,
que no vinguin amb nosaltres d'això a córrer cuita,
que vinguin en temps,
perquè hi ha imatges molt interessants de veure,
en deteniment,
hi ha uns peus de foto...
Estan comentades, eh, les fotografies?
Estan comentades, breument, eh?
Però sí, sí, i és el tret de sortida
del Festival Internacional de Cinema del Rex 09
que en parlarem,
perquè també comença a caminar, eh?