Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vins demà!
Juinen!
Déu-n'hi-do!
Sí!
I com és que ne' havíem sentit a parlar de vosaltres?
Home perquè sempre ens movem potser a un altre nivell de ràdios
tan important com la vostra.
Fa dos anys vam registrar el primer disc.
la vam autoeditar, però m'arrib als mitjans MS deputats
si no tens una discogràfica o coses així.
Fins demà!
Sempre hem circulat per carreteres secundàries una mica.
Mai hem trepitjat ni autobies ni autopistes.
No se'ns veu però hi som!
I què ha canviat ara?
Com és que heu fet aquest pas endavant?
Mira, una de les raons
és que vam guanyar el Premi
Enganxat de la Música, que és a Celebre Reus.
I arrel d'això,
vam fitxar per
edicions singulars, que el discotàfica ens porta.
I ja hi ha hagut una campanya
de promoció, hi ha hagut una campanya del disco
Les Tendes. Nosaltres estàvem abans treballant
amb altres circuits, més alternatius,
distribuïm el primer disco, el recordes el 2 d'abril
de 2001, per internet.
De fet, us el podeu baixar, anir a miltof.com,
tot el primer disco gratis.
I, bueno, ja et dic,
circularan per altres bandes, no? I ara
no ho faig una altra dèvia. Per què creieu
que vau guanyar l'enganxat a la música?
Quin és el punt afegit que té a mi el top?
Home...
Doncs, potser és una banda amb una formació
curiosa, perquè tampoc es pot dir
que és la típica banda de xavals que
despunten, no? Perquè no hi han creu
certa frontera, no? I
suposo que els hi ha d'interessar
el fet aquest no de mesclar una mica de folk, de punk,
de rock, amb violí,
un tipus de lletra que tampoc
ens treballa gaire a l'igual, amb un català
més directe o més...
home, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé,
el llibre s'ha de preguntar a ell.
Home, diferent és, eh? Pel que estem
escoltant de fons,
sí que és com un amalgama i el metge
té una sonoritat diferent i és que teniu instruments
curiosíssims, que jo soc incapaç de pronunciar...
Ja, jo també.
Els malos instruments més.
No ho diguis, no ho diguis.
Explica'm això del
buzuki o el bodram.
El buzuki és com un laút grec que toca el nostre violinista i el bodram és un instrument de percursió que ha fet servir un parell de temes i li dóna una sonoritat diferent.
En directe l'home toca el violí, no és un pop, però amb disc sí que podem treballar més aquest tipus d'instruments curiosos, de fet el disc hi ha moltes col·laboracions, hi ha Vents, hi ha el Band de Neon, que és l'acordió argentí, hi ha la veu d'una noia, o sigui, intentem que el disc sigui més complet que el directe, no? Treballem molt diferentment el que és el disc del directe.
Com aneu de directes? L'heu presentat ja aquest disc, Gràcia, en directe.
No, no, perquè de fet el disc acaba de sortir fa un parell de setmanes, o una setmana, no ho sé exactament, i aquest divendres toquem a la sala en un estèrio, tenim a les festes de Gràcia també, si voleu venir el dia 15 d'agost toquem al carrer Sant Pere Màrtir al migdia, a la una o a una i mitja, després anem a l'acústica de Figueres, i esperem que pel setembre, encara no estan confirmades les dades, estiguem per aquí, per setembre, a Tarragona i Reus, però encara no està confirmat.
Què fareu a partir d'ara?
Perquè és això, teniu ja una trajectòria al darrere.
Home, no sou el típic grupet de xavals, de jovenets que acaben de començar, no?
I ara, bueno, teniu un producte a les mans, aquest treball discogràfic amb una promoció al darrere.
Com ho veieu, això? Cap on tirareu?
Ah, doncs esperem cap amunt.
Que la te'ns queda, no?
Sí, si amunt, home, sí, esperar que a la gent li agradi, que hi hagi oportunitats per anar a tocar a comarques, a pobles, a províncies, i, bueno, i enfocar cap al tercer disc, perquè estem treballant.
Sí?
Sí.
Està aviat marxa, tenim un reporter.
Sí, sí, estem fent temes molt.
Encara que hagi sortit el disc, que està molt bé i tal, nosaltres seguim el nostre camí, no?
O sigui, si la gent hi entra i li agrada el disc, és perfecte, no?
Tindrem més oportunitats i podrem arribar més gent, no?
Però hi arribem a ser públic, però ens hauria d'ampliar-lo, no?
Que més gent pogués entrar al barri nostre, no?
Que és aquest disc.
Que sentim algun instrument de vent, de fons.
Sí, sí, hi ha una secció de vents a quatre temes.
No us els emporteu en directe, però...
No, no, ojalà els pogués importar, no?
Ojalà no ens arriba per...
No ens arriba ni per nosaltres, casi.
No seré per nosaltres.
Sí, home, esperem en un futur que ojalà es poguessin portar tots, seria...
Bé, pensem que sí, no?
Si hi ha algun volum que hi ha més pressupost, sí que els podíem portar, no?
Però són gent que són...
A part d'amics, però ells viuen d'això, no?
Llavors ells necessiten cobrar cada concert, nosaltres no, nosaltres no necessitem tocar.
D'on ve el nom, Anita Miltov?
És una expressió en hebreu, que és una frase que vol dir amit, amiltov, que vol dir soc un bon alumne.
I era una frase que feien servir la joventut palestina durant la primera entifada,
per enfrontar-se a la policia d'Iran.
Odis, el que ens ho heu ensenyat, per tant, som els vostres alumnes.
I vam optar per personalitzar-ho, la frase, i és com el nom d'una dona, també.
D'on us venen totes aquestes referències culturals?
Fins i tot veig que poseu a música amb una lletra de Robert Graves, s'ha vist per aquí?
Sí, sí, sí.
D'on us venen tot aquest amalgama de referències?
Doncs del barri, no?
La tendes de segona mà de llibres, no sé...
No, el primer disco ja vam musicar poemes de...
Vint en tres estallers, i aquest segon hem escullit Robert Graves,
perquè em sembla que és una reflexió sobre la dona que és valenta i que estima sense por
i que li és igual el que diguin d'ella.
Escrit als anys 50, amb tot el que això representa,
que la dona d'aquella època era, per dir-ho, però estava en un segon pla
i era molt maltractat a molts nivells, no?
I aquest home va escriure una dona valenta i que estima sense por, no?
I això ens va semblar interessant.
Ara, de fet, pel tercer estem musicant una amiga nostra poeta de Mallorca,
Maite Brazales, o sigui que és una línia, no?
És interessant també treballar amb textes d'altra gent.
Doncs escolta, gràcies per venir a presentar-vos.
Si volem més informació vostra, esteu a internet, us podem localitzar d'alguna manera?
Sí, aquí sí, anitamiltof.com
Anitamiltof.com
Sí, punt com.
Allí hi ha el disco, hi ha fotos, hi ha bastanta informació sobre la banda.
Però sobretot tenen el disco sencer, el primer.
Com sou en directe?
Bé.
Bé, bé, bé.
No, bé, som altibaixos dinàmics, és una experiència bonica de veure, jo crec.
Més contundents que no pas melòdics?
Perquè, clar, si deixeu a casa segons quins instruments...
Sí, podem directes més.
Hi ha gent que li agrada més el disco, hi ha gent que li agrada més el directe, no?
Però sí, és més una formació més bàsica, no tant els arranjaments els deixem de banda i guanyem amb intensitat, penso.
Escolta, moltíssima sort, feu pel que estic escoltant un producte diferent i cuidat, i això ja té números, jo espero que continuem parlant de nitamiltof.
A veure si entrem al barri.
Molt bé, gràcies.
Quico, Jordi, gràcies.
A tu, moltes gràcies.
Santa Eulàlia està plorant, i les grimes s'obren pas, l'agost d'un vell amant, que amb els anys veurem més clar.
L'agost d'un vell amant, que amb els anys veurem més clar.
Música
Música
Comença la tardor, hi haurà feina, hi haurà mort.
Música
Música
Música