Aquesta setmana ens fem ressò
d'un concert que tindrà lloc divendres
al Cafè Museu, on serà
a partir de les 9 del vespre, i un concert
prou especial perquè torna a posar
bé, damunt de l'escenari, un escenari
fictici, perquè al Cafè Museu no crec
que els hi facin un escenari com a tal, però vaja,
tornada en escena de l'Albert Jordà,
ex-Papanoes, no sé si
et podem... És l'etiqueta?
No, ex-no.
Ex-no.
Perquè encara estem junts.
Estem de parada, però, dels Papanoes, no?
Una parada ja anunciada.
fem, diguem-ne, alguns descansos
per fer a dur a terme altres projectes,
com és l'Asterisk,
que és aquest que presentem ara amb la Sònia,
o el meu,
en solitari, com l'Albert Jordà, també.
Hem començat l'entrevista
introduint l'Albert Jordà, perquè potser
ja et coneixíem. El Tarragoni.
Clar, ja ets de casa i ja et coneixem.
Però és que, a part del teu projecte
en solitari, que ja en parlarem més endavant,
a part ara ens portes aquesta setmana
un projecte en col·laboració amb la Sònia,
Carmona, que ella sí que és la primera
vegada que s'estrena aquí a Tarragona Ràdio.
I tant.
Sònia, bona tarda.
Molt bona tarda.
Tots dos formeu Asterisk.
Sí.
Expliqueu-me com va anar, com us vol conèixer,
que això també té tela, eh?
És...
I Sònia, presenta-t'ho una miqueta, també,
que així tinguem antecedents.
Mira, jo fa temps que em dedico també...
Vaig per escenaris, com a rap soda, en aquest cas.
I amb l'Albert ens vam conèixer via MySpace,
que és allà on tots intentem aportar la nostra creativitat
i ens agrada, no?, compartir-ho amb altres.
I amb l'Albert vam començar a parlar per MySpace,
vam veure que teníem una sensibilitat molt comú
amb la música, amb la forma d'entendre l'art.
I allà ja es van establir una amistat molt forta
fins que ens vam conèixer i vam dir
això ho hem de portar a escenaris
perquè ens entenem massa bé, no?
Sí, sí.
Us coneixíeu ja anteriorment, bé, l'obra que fèieu,
o havies escoltat tu coses d'ells, o Alberto...
Sí, molt poc, molt poc, perquè, clar, ella,
doncs sí, a part del llibre, doncs...
Bé, del llibre d'Albert no havia fet allò gairebé,
així, res més que editat, no?, diguem-ne.
I jo potser, entre papà no és una cosa i l'altra, potser sí, no?
Ja ens havíem, ens sabíem, però no...
no en profunditat, en el sentit de conèixer-nos, no?
I llavors va ser, a través, com deia ell, del MySpace,
que ens descobrim i veiem que podem fer alguna cosa junts, no?
Aquest llibre que feia referència a l'Albert
és, suposo, el ves de Klimt.
Sí, el ves de Klimt, que és un homenatge
que li vam fer al pintor Gustav Klimt
justament pel quadre, no?, el petó,
que em va inspirar una sèrie de poesies, de cançons,
i allà es va anar teixint una miqueta un projecte
que va acabar encent un llibre disc,
perquè a vegades el camí et porta cap a un lloc
que tu no saps al principi que a on anirà,
però al final es va publicar.
Home, i no hi vas anar sola, perquè a mi m'han comentat
que també per aquest projecte vas enredar
a noms d'aquells grans, eh?, de l'escena musical de casa.
És gent que encara té moltes ganes de fer coses noves,
que no s'ho pensen tampoc quan els hi planteges.
La gent sempre em pregunta,
Sònia, però com vas entabanar el Cris Joannico?
I els dic, va ser molt fàcil,
va ser posar-li sobre el projecte
i ell tenir ganes de fer coses noves.
Que això a vegades tenim tendència,
jo també em dedico, soc periodista, treballo a la ràdio,
i tenim tendència a pensar que la gent ja està establerta
en un lloc, en un món,
i aquesta gent té unes ganes de volar,
el Cris Joannico, el Juanjo Muñoz,
tots, no?, que a Sant Roc,
que no tenen ganes de quedar-se a la cadira.
Allò va ser el vesdeclim.
No sé si tu treballes més la part de sensibilitat
cap a la poesia o també cap a la música.
Composes?
Sí.
Sí, i bé, perquè...
I bé?
Sí, perquè...
Si és Albert, no m'ho havies dit mai, això, mira.
Mira, t'ho dic avui.
Però és veritat, o sigui,
amb Asterisk,
a part de fer les cançons...
Els concerts d'Asterisk consten
de les cançons del llibre d'Isa del Vest
i un recull que ell ha triat
de les meves,
de la meva trajectòria, no?
Però és que, a més a més,
estem fent cançons noves,
com la que sentirem segurament avui,
la que es diu La fi de l'hivern,
i són cançons que han sortit
a partir dels concerts, no?,
o dels assajos entre camerinos
o quan en quedem, no?
I aquesta, en concret,
La fi de l'hivern,
l'ha parit ben bé, ella, no?,
la cançó.
I ja veuràs que...
Ja veureu que està...
Escolta, que us ho porteu mútuament?
Bona pregunta.
Què preneu l'un de l'altre?
Jo, si ho puc dir,
a l'Albert l'admiro molt, molt,
perquè sempre he dit que
les seves cançons per mi són quadres.
A mi m'encanta la pintura
i em transmet moltes sensacions.
I això ho valoro molt
de les veus que escolto,
dels músics...
O sigui, ell, per mi,
té una cosa molt bona,
que és, a part de tenir una veu
que això...
La tens o no la tens,
té una veu que transmet,
que no és fàcil transmetre.
Pots cantar bé,
però també transmetre és difícil.
I a part les composicions.
Tinc la sort que cada cop,
i ja fa dies i dies
que fem concerts junts,
tinc la sort que cada concert
m'emociona l'Albert.
I penso que això és també la clau
per seguir tenint
tantes ganes d'estar amb ell.
I al revés.
I ja està, eh?
Clar, és que ara
era difícil de superar això.
Ella, clar,
el que m'ha enamorat
ha sigut el primer projecte en si,
que és el que me va enganxar.
I sobretot la facilitat
que té de la paraula,
la bellesa dels seus poemes,
i la bellesa de la seva veu,
i la bellesa de la seva presència,
en el dalt de l'escenari.
Es comunica molt
amb el públic.
Jo soc més...
Acordo més al cap,
o jo què sé.
Ell té la vena més còmica,
també.
També.
Va somriure al públic.
Més rock and rollera, també.
I ella és la...
Ella sí que és realment
el quadre, no?
Aquest projecte,
aquesta conjunció entre l'Albert i la Sònia,
es diu Asterisc,
us ho recordo,
la veurem en directe
a divendres,
al Cafè en Museu,
a partir de les 9 del vespre,
en un format, a més,
molt íntim,
perquè el Cafè en Museu
ja dóna per això.
Sí,
és el que comentava també la Sònia
fa un moment,
però és que cada concert
està sent un viatge diferent,
no?
Cada lloc que m'ha anat,
no ha hagut un repertori igual,
no ha hagut un muntatge musical igual,
tot ha sigut un viatge diferent,
no?
Ens trobem sempre amb sorpreses,
amb coses,
i clar,
i aquest no serà menys,
perquè el museu,
però és el que tu dius,
no?,
que és un lloc petit,
però molt acollidor,
estarà damunt de la gent,
la gent estarà damunt nostre,
i això fa que sigui tan proper,
fa que ens sentim molt a gust
amb aquest format.
I quina mena de concert serà?
És això que dèieu,
de mig-mig,
vull dir l'Albert tocant les seves cançons,
Sònia, tu amb les teves,
i després algunes en comú?
Sí,
hem creat un camí que es diu
de Klimt Amafada,
aquest viatge que anomenava l'Albert,
llavors justament fem aquesta fusió,
no?,
entre unes cançons d'Albert,
unes cançons de l'Albert,
i es crea un camí tan senzill
i tan comú,
sembla que aquestes cançons
les haguéssim fet junts
des del primer dia,
no estan separades,
estan molt unides
i una amb l'altra es van donant la mà,
llavors es crea aquest viatge
de Klimt Amafada.
Que té continuïtat,
Esteriesc.
Molta,
espero.
Sí,
un dia,
en broma en broma,
parlàvem de,
bueno,
quan s'acabin els concerts,
què farem?
Dic,
doncs,
fer cançons
i gravar un disc,
potser si cal,
i buscar més concerts,
evidentment,
no?,
ha sigut una cosa
que van començar així,
per què no portem
el Besa al directe,
vinga, va,
però ha anat creixent,
creixent, creixent,
han sortit un fotímea de bolos,
la tenim des de tot el mes de maig.
Sí,
hi ha interès pel projecte.
Sí, sí,
hi ha hagut una bona resposta
de públic,
un públic molt variat,
molt ampli,
generacionalment.
Sí,
des de nens petits,
nens petits,
petits,
allà a Girona,
fins a gent gran,
passant per joves,
és molt enriquidor.
A més, clar,
últimament la gent
està molt atent
a aquest tipus de formats
de concerts
que es diu de sobre taula,
coses així molt íntimes.
Sí,
hi ha sales que aposten per això,
hi ha un públic també,
no?,
que,
bé,
potser no sortiré tant de nit,
però per fet,
el que m'ofereixen al vespre,
o sí.
I després també que hi ha un,
a nivell de festivals
poètics,
i coses d'aquestes,
sembla que no,
però hi ha,
hi ha històries per a ell,
i ens hem embarcat
en totes les batalles
que siguin necessàries.
Sònia,
tens algun altre projecte,
tu,
a part de l'Asterisk?
No,
tenia sobre la taula
la possibilitat
de fer un nou projecte
amb Kandinsky,
però està allà encara.
Està,
i el vaig mirant de reull,
però encara no ha arribat el moment.
Ja ens avisaràs,
eh?
Sí,
i tant.
I l'Albert,
sabem també que
estàs a punt
d'atreure alguna cosa
en solitari.
Sí,
el primer disc en solitari,
com Albert Jordà,
i estic molt content
perquè ha sigut un disc,
no et diré molt laboriós,
però
ha estat treballant
durant
gairebé un any,
d'aquest any últim.
El que passa és que
els últims tres mesos
s'han sigut
els més intensos,
sobretot quan
Asterisk va començar,
no?
L'Asterisk m'ha fet
que el meu disc
sortia a la llum també,
perquè estava com a...
I t'ha influït
l'experiència
amb l'Asterisk,
t'ha influït
en el que serà
el disc.
Sí,
i inclús
al revés
també una miqueta,
no?
El fet ha sigut
una cosa
ajudat a l'altra,
perquè
mai
caminem
amb un sol projecte,
no?
I fa que
el fet
d'Asterisk,
doncs,
un format tan...
amb una il·lusió
tan nova
i tan fresca,
m'ha fet que
l'altre
ho espavilés
d'una altra manera,
no?
I ja t'he dit
que el disc,
bueno,
ja quan sortia
en parlarem,
suposo,
però estic supercontent.
A més,
també he col·laborat ella.
Sí?
Ah!
Ja en parlarem
ampliament
i també ja et preguntarem
quan torneu,
papa,
no,
eh?
O si torneu,
o en fi,
que sempre esteu fent
mil coses.
Teniu tot l'estiu
en paraulat,
ja,
amb diferents actuacions?
Mira,
l'estiu ens el permetem
com a vacances,
imagina,
a l'agost,
com a mínim,
però sí que hem intentat
reunir un mes
per tenir calma
i poder fer cançons noves.
Ja estem mirant
concerts de cara a setembre,
octubre,
però sí que l'estiu
el tindrem calmadet.
Doncs ja que us vau conèixer
a través dels vostres
MySpace,
diguem també
que Asterisk té MySpace,
no també?
Sí,
tenim el www.myspace.com
barra
Asterisk Albert Sònia.
Molt bé.
Nois,
que ja està,
ja m'ho heu dit tot.
A més,
suposo que és un concert,
com dèieu,
per recomanar
a tota mena de públic
qui tingui
la mínima sensibilitat
per la poesia,
per la pintura,
per la música,
a partir de les 9,
el divendres,
al Cafè Museu.
Albert Sònia,
moltes gràcies
i per molts anys
que continuï el projecte.
Gràcies,
un plaer.