Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
mai hi ha, eh?
Sí, a marge d'això també fem sardinades
a bordo. Avui tot just ha vingut el grup
els jubilats
de la Secuita,
acompanyats pel seu alcalde,
i per la gent gran, a través del Consell Comarcal
han fet unes 13 o 14 sortides.
13 o 14 sortides?
Déu-n'hi-do la feina que heu tingut avui, eh?
I altres dies.
Però quan ve gent agradable se fa gust.
Això sempre, no? Això sempre.
A veure, a veure,
nosaltres arribem, primer truquem,
truquem al telèfon d'informació i reserves,
que recordem que és el 619-819-676,
ens posem en contacte amb tu,
i a partir d'aquí com s'organitza?
Home, normalment,
si el grup és nombrós ja,
ja fem la sortida pel grup,
i si no, si és gent individual
o grupets petits,
el que fa és quedar un dia amb ells
per la sortida,
o sigui el dissabte, domenja, o dia de cada dia.
Avui, per exemple, hem fet el de la sardinada,
que durà unes tres hores,
i quan fem el dinar,
doncs, quedem normalment a tres quarts de dotze.
Si fa bon temps sortim cap a fora al port,
el bonic és arribar fins al racó bonic
que tenim aquí a Tarragona,
que també és la punta de la Mora.
Déu-n'hi-do.
Depèn del temps que faci,
doncs, hi ha vegades que no podem anar a la punta de la Mora,
us quedem dins del port
i donem una explicació del port
pel micro,
o si no, anem en direcció salò.
De la cuina anem naltos,
però de l'estat de la mar no.
Això també s'ha de sàpigar.
Perquè, a més a més,
no es pot fer allò que dius,
arribar i moldre,
no es pot arribar en el moment,
sinó s'ha de fer prèviament,
no ho dic per allò de l'estat de la mar,
que, clar,
vosaltres quedeu,
al millor,
d'un dia per l'altre,
i aquest dia,
a lo millor que,
en un principi,
s'ha quedat,
el dia està molt bo,
la mar també acompanya,
però, potser,
el dia en qüestió
està una miqueta més moguda
i depèn d'una cosa,
feu o no feu, no?
Sí, home,
tant,
sobretot que no es mereixi la gent,
perquè el que es mereixi,
una,
que no torna,
i, segona,
la propaganda que fa,
és fatal.
Vull dir,
més clars no podem ser, no?
Ja,
però vosaltres no sou culpables d'això,
per molt que...
No, ja,
però,
la gent de tota classe,
però,
normalment,
la gent ho entén,
no?
Vull dir,
que no cal anar a passar cap mal rato
que de sols ja en vénen.
Aquest mes d'agost,
gràcies a Déu,
ha sigut un mes
que la mar no ha tombat.
Sí.
Algun dia,
potser,
he fet mig,
mig això.
En canvi,
el juny i juliol va ser,
a veure,
feia calor,
i molt de calor,
però l'estat de la mar
no era l'idoni.
I a vegades que...
Digues, digues,
perdó.
No,
hi ha vegades que,
només que hagués la bafeta de fora,
que normalment,
el vent que predomina
és el lleveig,
el suroés,
altres,
els pescadors,
diguem el lleveig,
doncs, bueno,
només que hi hagi la bafeta de fora,
doncs,
anar aquí a la punta de la mora
i t'agafa de través.
I, bueno,
ho salves com pots.
En comentaves,
juliol a agost,
la mar,
i en qüestió de visitants,
en qüestió de sortides,
heu tingut força?
O s'ha notat una miqueta
la crisi,
allò de la butxaca?
No,
la crisi,
nosaltres,
gràcies a Déu,
no l'hem notat,
perquè pitjor que estàvem abans
no podíem estar.
I aquest estava en un record
que quasi aquell que diu
la gent no ens veia.
I ara,
gràcies a la proletxió exterior
del port de Tarragona,
s'han deixat ubicar
aquí on estem,
tenim una caseta d'informació,
que vulguis o no,
doncs,
ha sigut una encertada.
Però, clar,
la gent es pot adherir directament
o es pot apuntar allà mateix,
a banda del telèfon,
i fins i tot té la informació
in situ, no?
I després,
com ens ha deixat de bonicar el port,
que ara mateix ens està força maco,
ens trobar-vos,
també ha estat,
d'un bon encert.
Home, sí.
No hem parat de tindre obres,
però, bueno,
tindre obres és bo.
És dolent
per quan les passes,
però és bo pel dia de demà,
perquè tot s'ha posat al dia,
no?
Ja tocava el serratll
i ho posava al dia, també.
Doncs sí, doncs sí.
Continuem al mar.
Nosaltres ja estem a bord,
ja ens hem equipat.
No sé si ens doneu alguna cosa
a l'entrar,
al vaixell.
Home, tenim el servei de bar,
vull dir,
tenim cervesetes,
aigua,
a triar de la parada.
I a partir d'aquí,
motors en marxa,
tots és ben assegudet,
segur, no?
Que no ens muguem gaire.
Sí,
i llavors
després fem la sortida.
Sí,
depèn de com sigui,
fem una mica d'explicació
del port,
depèn de l'acceptació
que té la gent,
ja ho veus,
si presten atenció o no,
i anem sortint.
La sortida del moll
és molt llarga,
es fa molt llarga
perquè és 20 minuts
per una banda
i 20 minuts per l'altra
si anem en direcció
a Barcelona,
perquè m'entengueu,
si anem en direcció
a Salousa,
fa més curt,
perquè no has de pagar
tanta volta al moll.
I és un temps
d'uns 40 minuts
que només veus
el que tenim a Tarragona,
no?
Gra i carbó.
Es veu tot el que hi ha al port,
el que havia a la fi.
Què és el que més
us arriben a preguntar
o què és el que
més els crida l'atenció
quan van a la barca?
Home,
si és els dies de cada dia
quan veuen les barques
a la tornada
que veuen les barques
que trien el peix,
normalment passa
si hi estan les barques
allà a l'entrada del moll,
perquè moltes barques
que queden allà a triar el peix
passem pel costat
i molts pregunten
què és el que fan les barques,
no?
I sobretot
quan portem gavines al darrere,
ens hi tirem alguna cosa de pa
i sí,
veien bastantes gavines al darrere.
I bueno,
trobes de tot tipus
de preguntes,
molts dies.
Alguna vegada
s'heu trobat
algun grupet de dofins?
Perquè vosaltres
també tireu endins,
no,
normalment una vegada,
una vegada
el segon any,
enguany
és el sis any
que
aquesta necessitat
i valedurem a terme,
però fa
el segon any
que teníem l'embarcació,
aquí en un pam d'aigua,
o sigui,
molt terra,
que era ràdio i tot,
venia un grup
d'una coral
i aquí dalt
de la punta de la mort
o dos dofins,
mascle i família,
perquè anaven jugant els dos,
doncs van sortir allí
i van portar els 5 minuts
a la prova de la barca.
Això tant de bo
sigui sempre,
però ha sigut
una vegada
que sempre recordarà.
Sí, sí,
no me l'estranya,
perquè clar,
si no estàs acostumat
a veure'ls,
els dofins,
que normalment pensem
que poden estar per aquí,
però curiosament
que coincideixi,
no?,
amb una de les sortides,
és força sort.
que estàs molt més fora,
però, bueno,
aquí a terra
és raro que estiguin,
però moltes vegades
estan engrescats
amb sardinata petita,
que normalment
el peix,
el peix blau
cria aquí a terra
a vora la mar
i tenen la menja
aquí a terra,
però ha sigut
l'única vegada
que els han vist
i, hòstia,
va ser tot un espectacle.
Doncs a veure
a veure si es repeteix
més sovint,
a veure si es repeteix
ja tindrem
un altre apuntament turístic
a banda del vostre
que ja per si sol
ja té el seu propi pes.
Estava pensant,
ara que em comentaves
això dels dofins,
fa uns dos anys
aproximadament
que vam parlar
de la tauroneta,
de la Miracle,
no sé si també
us heu trobat
a banda d'aquests dofins
que jugaven engrescats
alguna coseta,
un tauró petit o gran o...
No,
això dels taurons
és una cosa puntual.
Sí.
Vull dir,
va passar,
doncs normalment
aquests animals
quan s'aterren
o fan cap aquí
a prop de la platja
és perquè no estan gaire bé.
Clar, no són bé.
Perquè normalment
el seu terrenum
no és aquest, no?
I vull dir,
quan s'aterren,
vull dir,
és que perden el rumbo
o una malaltia tenen,
perquè no se'n solen veure per aquí.
Hi ha peixos,
com el cassó o així,
que no fa masses anys
a la mar
la pesca de arrossegament
s'en agafaven
i el palangre també.
Sí.
Però vull dir,
ara no...
És més complicat.
un punt puntual
que va passar això
del fórum.
Perden una...
Si veiem,
quan és la primavera
o per l'eucaresme,
són bastants peix lluna
o els pescadors
els diem bot
que van adormits
damunt de l'aigua
amb l'aleta
davant de banda
i sota d'un espectacle
a veure'ls.
no, no, és fantàstic, eh?
Aquestes coses
jo crec que de tant en tant
hauríem de fer-ho
no només per vosaltres
sinó per tota la gent
que visiti Tarragona.
Resumint una miqueta,
arribem a l'hora
que hem quedat,
hem entrat,
donem un tomet
amb la barca
i a partir d'aquí
doncs arriba el ressupor,
vosaltres trieu,
ho demana la gent,
com funciona això
del menjar?
Home,
normalment
quan la gent ve
ja tinc la picada,
bueno,
un romesco fet,
el primer,
que t'hauríem de servir
un segon
o el primer
depèn de com va
l'assumpto
i és que és el romescat
de sèpia
amb les patates
i llavors el que sí
fem és el bòrdol
sofregit dels fideus
i el caldo
preparat des de casa
i llavors,
doncs, bueno,
ho fas de la millor forma,
no?
Si la mare està
com un plat
fundeix
perquè la gent
es pugui banyar,
sobretot si hi ha
joventut,
que ho agraeixen bastant
i ho fas de la millor forma
perquè la gent
es passi un dia agradable.
No, no,
i tant,
jo estava pensant
ara mateix,
ara t'ho imagina't
que estàs en...
doncs, heu fundejat
perquè el mare està tranquil,
et pots arribar a banyar,
t'estan fent el dinar,
després de fer
una bona remullada
puges,
es dina
i gairebé
com si fos
tota una família,
no?
Home, sí,
mira,
normalment quan és
tot un grup
és millor
perquè vull dir
com se coneix
i si no,
doncs, bueno,
mires de fer
de fer-ho
de la millor forma
que saps,
no?,
perquè tothom
se senti còmodo.
A vegades
costa una miqueta
perquè depèn
de l'estat
de la mar,
doncs,
se fa...
millor es mereix
algú,
ja ho veus
amb la cara,
però, bueno,
evidentment,
no estàs en terra ferma
i la gent
que ve
ja ho ha de saber,
això.
Clar, clar,
que la barca
ha de tenir
el seu mínim moviment,
no?,
perquè el mar
no és estable.
Sí,
per poc
que hi hagi
sempre es velluga.
I quines
recomanacions
em fas,
Lluís?
Perquè, clar,
tu ja veus
com m'has comentat
que hi ha algú
que s'amareja,
que ja té la cara
allò,
que la té
trascrucada,
que se li nota,
que no es troba bé,
què li recomaneu
a vosaltres?
Home,
no ho sé,
és bastant
psicològic,
tot,
vull dir,
a veure,
i depèn d'on
t'agafa el cos.
Jo vaig començar
a anar a pescar
a la barca
del pare
als 14 anys
i marejava
com una sopa
i la mare
estava com un plat.
Sí.
Vaig deixar
de prendre
el got de llet
al matí
si li serveix
amb algú
i llavors
no em vaig marejar
mai més.
Què et dius?
Però passar
un rato,
però,
i com que ho sé,
vull dir,
ja em faig
una miqueta
la pell
de la gent,
no?
O sigui,
tu ja saps
com és un nom.
És una miqueta
complicat,
això,
depèn de com
t'agafa el cos.
A l'hora
s'hi ha sortit
unes polseres
que venen a la farmàcia,
que va bastant bé,
que no fa massa anys
les portaven
d'Andorra
i ara
ja s'ha d'en
a les farmàcies
de Tarragona.
I van bastant bé.
Home,
jo me'n recordo,
no sé si també
ho hauràs,
sentit tu,
de posar-te
d'onsesparadraps
en forma de creu
al melic
que fa que tampoc
t'emereigis.
No sé si ho has sentit
tu dir.
Sí,
o un esprit
en el melic
amb esparadraps.
També,
també,
una altra
de les coses
que també ens deia.
Bueno,
però,
a veure,
però quan en aquell moment
no estàs al ball,
vull dir...
Ja no pot ser,
no?
Estou cap allà,
no?
I ara no tirem marxa enrere,
no?
No,
home,
això no és per espantar la gent,
però,
clar,
la gent ho ha de saber
que no estàs
com a terra ferma.
Clar,
clar,
és lògic,
és lògic.
Pensem que hem agafat
un vaixell
que hem anat
marandins,
que ens hem quedat
per aquí,
per la costa
tarragonina,
però,
clar,
el mar continua
tenint el seu moviment
que,
per molt que vulguem,
no es pot aturar
de cap manera
marítimes aquí a Tarragona.
I com va néixer
una mica la història?
Home,
doncs la història,
jo era pescador abans
i,
bueno,
a veure,
el pescador
és igual que el payas,
que portes un producte
a la subhasta
i es pot dir
que et donen
el que volen
i quan aquest producte
arriba a les mans
del consumidor
s'ha triplicat
o ha triplicat
de preu,
no?
I, bueno,
és una alternativa
de poder anar a la mar
de diferent forma.
I ara que estic aquí,
doncs dir
que la primavera
ho fem servir
com a escola de pesca.
Fantàstic.
Que això
ens ha otorgat
la Generalitat
de Pesca
de Catalunya
un permís
per poder llançar
sàrgies a la mar
i veure els col·legis,
sobretot la canalla,
com s'agafa el peix.
Ni més i menys
que com s'agafa
una tomàca en terra,
veure-ho igual a la mar.
Oh, que fantàstic.
I això ho feu,
m'he deies,
de cara a la primavera?
A la primavera,
de març fins al juny.
Això els col·legis
ho han de concertar
segurament que prèviament
amb vosaltres
o directament
amb l'ensenyament
de la Generalitat?
No, directament amb nosaltres.
Perfecte.
I normalment
els que han vingut
el primer any
segueixen venint.
La gràcia
és poder agafar
que vinguin uns quants més.
Que vulguis o no,
això t'ajuda
a allargar una miqueta
la temporada.
I ara,
com has dit tu abans,
tenint en compte
el bon temps
que sempre
acompanya Tarragona
menys d'algun dia puntual
que ens ha plogut
o ha fet mala mar
o coses d'aquesta,
tenim un temps
que dintre del que
no ens podem queixar,
no?,
per poder fer...
Ah, i tant.
Tenim un clima...
fins que no surts de Tarragona
moltes vegades
no t'endres compte, no?
Nosaltres
aquesta iniciativa
la tenim oberta
fins al mes
de finals d'octubre.
Fins a finals d'octubre.
Fantàstic.
A veure, no fa calor,
però l'estat de la mar
és molt bo.
Home, i depèn de com.
Jo recordo que per tots sants
fins i tot pensàvem
menjar els panellets
a la platja.
O sigui que també
ens acompanya el sol, eh?
Bueno, sí,
per tots sants.
Tot canvia.
Tot canvia, si és veritat.
A l'hivern ha de fer fred
i a l'estiu calor.
Això sempre, això sempre.
Doncs, Lluís,
recorda'ns si et sembla
el número de telèfon
per informació i reserva.
Jo ho deia abans,
però m'agradaria
que ens ho diguessis tu.
i també, més o menys,
a quines hores
et podem trucar
per fer les nostres reserves?
Sí, el telèfon és el 619
819 676.
Jo mateix els contestaré.
I, bueno,
les reserves,
a partir de cada dia,
dissabte, diumenge,
vull dir,
estem oberts a tot,
una mica.
Fantàstic.
Doncs, Lluís,
moltíssimes gràcies.
Lluís Palau,
el nostre patro de avui
d'aquestes excursions marítimes
Tarragona des del mar
i que vagi tot molt bé,
que la mar i el temps
ens acompanyi
i que pugueu fer
moltes sortides
fins al mes d'octubre,
fins a finals d'octubre,
que encara estareu a la mar.
Gràcies i bona tarda.
Bueno, Sílvia,
si no has estat,
te convido que estiguis
algun dia.
Lluís,
no m'ho diguis, home.
Tu ja saps
que jo soc d'aquestes
que parlàvem fa un moment,
de les del mareig.
Molt bé,
molt bé.
No m'ho diguis.
Moltes gràcies per tot
i bona tarda.
Gràcies.
Adeus i bona tarda.
La feina cada nit
Deixa l'aire per fumar
Fes la salta a les cançons
Que transporten l'autremà
Els dies més senyalats, mai li manca un caramà.
Tots seguint la tradició, cantem aquesta cançó.
Cada setge de juliol, tots demanen bendició.
A la verge del Carme, que és la patrona del mar,
ella dona protecció, com ho fa amb els pescadors.
També ho fa Sant Pere del Serrano, el patró.
L'habanera ha venit, deixa l'aire per fumar.
És la sal de les cançons, que transporta el clamat.
Els dies més senyalats.
Fins demà!