Hola, Núria, molt bona tarda.
Doncs sí, sí, soc aquí al carrer Sant Magí, número 4,
a la seu de la Tanya de Tarragona,
i hem vingut perquè d'aquí una mica més d'una hora,
de les 8 de la tarda, es farà la inauguració
d'aquesta exposició retrospectiva
de 250 anys dels Armats de la Sang,
un dels elements imprescindibles
de la processó de Sant de la Santa de Tarragona,
els armats que pertanyen a la Congregació de la Puríssima Sang.
N'hem volgut parlar i hem vingut fins aquí
per veure també alguna de les peces
que s'exhibiran concretament aquí en aquest atneu
fins al proper dia 22 de febrer,
perquè n'hi ha algunes de les peces històriques
d'aquesta cua romana,
alguns estatges, per exemple, amb molta antiguitat,
que ara anirem fent una mica de recorregut
i us anirem explicant, perquè francament
l'exposició val molt la pena.
Per explicar-nos, ens acompanya el coordinador general
dels actes d'aquests 250 anys dels Armats,
en Carles Batxas. Carles, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Ara, per exemple, estem aquí al davant d'uns estatges,
m'explicaus aquest d'aquí, és històric, eh?
Sí, tenim aquí dos maniquís
que representen les dues èpoques
dels vestits dels armats,
els anteriors, des de després de l'any 39,
després de la guerra,
i després el que van servir fins l'any 86,
i després tenim aquí l'armat actual,
el vestuari actual,
que són els que llueixen els armats
cada divendres sant,
des de l'any 86 fins aquí.
També es posem aquí diferents cascs,
és un d'ells concretament de timbaler,
també dels anys 40 i es substituït l'any 86,
que es veu la diferència concretament amb el nou,
que està aquí,
un cas d'armat i diferent material.
Com veieu aquí,
hi haurà una mica de visió històrica,
retrospectiva,
del que han estat els armats per Tarragona.
No només això,
sinó que a més a més també es presentaran
les cobles dels armats de la Sanc, no?
Sí, conjuntament i coeditant
amb els gogistes tarragonins,
s'ha fet l'edició
de les cobles dels armats de la Sanc,
que ha composat el bon amic Joan Rossell i Carol,
també molt vinculat als gogistes
i a la Setmana Santa,
com a president de la Cofredia de Sant Magí,
i que coincidint amb aquest acte
es farà la seva presentació
i es donarà a tots els assistents
després d'un exemplar.
Ara també acaben de veure uns calendaris
d'aquest 2009,
que a més a més la imatge,
la fotografia que es veu,
també és un dels moments històris
que heu viscut a propòsit d'aquests 250 anys.
Sí, evidentment és una imatge única
perquè és la concentració que va haver
amb la desfilada commemorativa el 6 d'abril
amb tots els grups que van venir,
amb les muralles de Tarragona del Fons,
que és una imatge insòlita per veure els armats,
tot i que és habitual veure
uns soldats romans amb pedres romanes.
Jo m'imagino, Carles,
que a les 8 de la tarda
vindran molts tarragonins i tarragonines,
perquè per la cua romana
hi han passat moltes persones,
alguns s'han anat jubilant,
l'any passat es jubilava
un dels històrics de la cua romana,
moltíssimes tarragonines i tarragonines
que han passat,
que han format part en un moment
de la seva vida de la cua romana.
Sí, evidentment,
tot i que últimament hi ha molta fidelitat,
prova també de l'estima
que tenen els armats per la seva cua,
realment hi ha molts tarragonins
que han sigut armats
i precisament estem també
fent un seguiment en aquest sentit
per fer,
coincidint el mes que ve
amb l'acte de cluenda dels 250 anys,
una trobada amb un sopar
amb tots els exarmats
que s'hi puguin apuntar.
Quanta gent hi pot haver?
perquè ara sou,
quan sou ara?
Ara som 40,
som 44 de fet,
i ens podem anar a les 125 persones
aproximadament,
tenint en compte també
les representacions,
els armats,
perquè clar,
pensem que hi ha armats d'aquests
que fa 25, 26, 24,
concretament el capitan Manai
fa 27 anys que surt d'armat
en la qual hi ha molta fidelitat,
vol dir que tampoc hi ha hagut
els últims anys moltes persones,
hi ha hagut altes i baixes,
però ens en podem anar
a sobre un centenar de persones
com a màxim,
estic parlant des de l'etapa
voluntària dels armats
que és de l'any 82 cap aquí.
Això fa, per exemple,
que hagi una llista d'espera,
vull dir que qui vol ser
ara mateix armat de la CUR
doncs, en fi,
no és fàcil.
No, evidentment,
ens ha d'esperar que hi hagi allò,
assistir als assajos
i esperar que realment hi hagi
la baixa o no,
perquè pot assistir un als assajos
i després no sortir.
El que passa és que els armats
ara tenen dues o tres sortides
i a vegades no et pot tocar
el divendres sant
però et pot tocar un altre dia
o la sortida del dimarts
o la guàrdia de Nazaret
del dijous sant
i així es contenta tothom.
Tot i que encara falten
uns quals mesos per setmana santa
i aviat començaran
els armats a assajar,
perquè ho volem fer com cal.
Sí, exactament,
ells fan com cal
i s'hi posen
hi ha molta seriositat
en aquest tema,
tenen un reglament d'ordre intern
que segueixen
amb molta pulcritud
i penso que això,
tot i que sigui un ordre,
és positiu,
positiu per desenvolupar
de la vida dels armats.
Què més tenim per aquí
a l'exposició
d'aquests armats
al·lacen als 50 anys?
Aquí hem volgut començar
a fer una mica retrospectiva
des del començament,
des de quan se va deixar
sortir els armats
i les representacions
de la passió al carrer
i després una mica
la història del començament
i després,
dels anys 40, 50, 60 i 70,
diferents fotografies dels armats,
també hi ha quadres,
també tenim la vida dels armats
allà a l'altra sala
des que comencen els assajos,
la sortida de Joussant,
diferents sortides de la processó,
un plafó també amb un homenatge
als diferents capitans Manalles
que hi ha hagut,
una fotografia
de la sortida de l'armat
del nou mil·leni,
l'any 2000,
junts a la SANG,
diferents coses
que penso que ho fan
molt atractiu
per visitar.
La figura del capitan Manalles,
no tothom pot ser capitan Manalles,
no?
No, evidentment,
és a dir,
és una cosa que és per designació
lliure de la Junta
de la Constitució de la SANG
i que, en principi,
no és rellevable
si no hi ha una condició
de renúncia a la persona
o que la Congrés de la SANG
cregui que ho porto a canviar a la persona.
Però, en principi, no.
Quin recordes, així com d'emblemàtic,
d'aquests,
no sé si d'aquests 50 anys,
però vaja,
dels últims anys?
A veure,
jo recordar,
per la meva vivència,
només he viscut
amb el Josep Fornós,
però pràcticament
no hi vaig conviure amb ell
com a tal organitzador
perquè ell, l'any 81,
va deixar de sortir
i pràcticament
va ser quan jo em vaig incorporar
a les tasques
i treballar cols a cols
amb els armats.
Evidentment,
qui recordo més
és el Josep Maria Salvador,
que, a més a més,
tothom sap que era el meu cunyat,
que va morir premardurament,
que va estar 16 anys
a capitan Manalles
i en qui realment,
i és una mica també,
aquestes cobles que surten,
s'han fet
i s'han dedicat
una mica a la seva memòria.
Unes cobles que podrem escoltar
a les 8,
tothom que vingui aquí
a l'Ateneu de Tarragona,
al carrer Sant Magí,
podrà escoltar-les, no?
Sí, evidentment,
es podrà llegir-les
més que escoltar-les,
només unes estrofes,
perquè jo mateix faré
la presentació
d'aquestes cobles
com a president dels gollistes,
que és una altra parcel·la
de la meva activitat,
i realment,
amb la meva presentació,
cito unes quantes estrofes,
però bé tothom les podrà llegir
perquè estan exposades
també en un quadre aquí.
En aquests 150 anys
d'Armats de la Sang
no sempre ha sigut com ara,
hi ha hagut moments
més alts,
més baixos,
hi ha hagut canvis,
en fi,
tota una història,
se'n donaria
per fer uns quants llibres.
Sí, evidentment,
i parlant de llibres,
sortirà un llibre,
sortirà un llibre
abans de Sant Jordi,
o diguem-ne per Sant Jordi,
s'està treballant molt amb ell,
i és una cosa que farà,
és un estudi molt profund dels armats.
En el que tu deies,
de les èpoques,
com tot,
hi ha hagut els i baixos,
hi ha hagut temporades difícils,
diguem-ne,
per trobar les persones
que havien de fer d'armats,
i es va recórrer
a diferents col·lectius,
fins que es va optar
pel camí del mig,
diríem,
que era una transformació
i un repte dur
al fet de buscar voluntaris,
voluntaris purament tarragonins,
que volguessin fer d'armats
i aconseguir que no fessin d'armats,
sinó que fossin armats,
que és bastant més bonic.
I ara els armats són armats,
no fan d'armat.
Així ho diuen, eh?
M'agrada l'atenció
que et timbal,
que hi ha aquí al darrere.
Sí.
És antic, no?
Sí, això és un tabal,
no és un timbal.
I això és de l'any 40.
És un tipus caldero
fet d'aram
i clar, té un so
molt diferent als timbals.
I és un so molt característic
que pràcticament
no té cap més grups d'armats
que aquest,
que el nostre.
Parlant de sons característics,
quines són les característiques
dels armats de la sang
que els fan diferents
a altres armats
també històrics de Catalunya,
que n'hi ha molts?
Bé.
Bé, els quants.
Doncs quan, si no, no,
ja n'hi ha molts grups.
Jo penso que una mica
és la seva manera
de treballar,
la seva manera
de fer les desfilades.
Té una singularitat
en quant al tema
dels tabals,
el tema de les llances
també és molt únic,
que ve que les llances
acostumen a ser
bastant més petites.
I després també tenen
diversos fets importants
que són el fet
que les seves sortides
estan prenent
justificades
i per motius puntuals.
És a dir,
s'ho surten
per Setmana Santa
i s'estudia cada sortida
que tingui que ser especial,
diguéssim,
perquè pensem
que els armats
no són per sortir
cada domenatge.
També fan algunes
passades determinades,
no?
té un nom tècnic,
en l'Argot,
jo no es conec
però no recordo baixa,
però sí que n'hi ha.
Sí, sí, sí,
també n'hi ha diversos,
sí, sí.
Realment,
les passades que fan
són d'un,
de dos,
de quatre,
depèn d'allò
de l'encreuament,
també s'han recuperat
algunes passades noves
aquests últims anys
que feia molt de temps
que no es feien
i penso que també això
ha fet que es veiés
una alta dinàmica
i unes ganes
del poble de Tarragona
de veure els armats.
Doncs avui podreu veure
aquesta mostra
en aquesta inauguració,
recordem-se a les vuit del vespre
la inauguració de càrrec
de l'Arcabissa
amb un senyor Jaume Pujol
a les vuit en punt,
és a dir,
que podeu venir fins aquí
a l'Ateneu de Tarragona
i així recapitulant
allò recordant
el que hem dit,
és a dir,
en el calendari
dels propers mesos
tenim més activitats,
com comentaves,
el llibre una mica
més allà de termini
però abans passaran coses.
Sí, tenim el dia 18 de febrer
que és quan realment
s'acaben els 250 anys,
vam començar el 18 de febrer
del 2008,
acabem el 18 de febrer
del 2009
amb un acte de cluenda
que serà l'antiga audiència
i on l'acte central
serà la presentació
del DVD
que editarem
de la desfilada
commemorativa del 6 d'abril
entroncada,
com tots sabeu,
dintre de les celebracions
oficials de l'any jubilar.
Doncs aneu perdent nota
a l'agenda d'aquesta activitat
però avui en teniu una
més immediata.
Carles Batxer,
moltes gràcies
per atendre's mi
a la Fundació de Tarragona
i ens deixem alguna cosa important?
No, jo penso que
m'agraï molt
la col·laboració
de tot l'equip
que ha muntat això
i especialment,
molt especialment,
el comissari de l'exposició,
el senyor Jordi Freixa,
que el tenim aquí al meu costat
i que realment
ha tingut
una part
i un pes molt important
amb el muntatge
d'aquesta exposició.
Carles, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Doncs, Núria, ja ho saps,
Armats de la Sang,
aquest 250 aniversari
aquí a l'Ateneble de Tarragona,
al carrer Sant Magí número 4.
Francament impressionant,
aquests testimonis
de la història
com aquest tabal
del que parlàvem ara,
un tabal de lleutor.
És totalment diferent
del que ens puguem imaginar
les diferents cascos
dels armats,
les diferents crineres
de clor negre,
blanc, vermell
o aquests tratxes originals
de l'any 40
que comentàvem al començament.
Més les fotografies,
els quadres,
les llances,
tot el que envolta
aquests armats de la Sang.
Vicentenaris,
250 anys d'història
al seu darrere.
Els podeu visitar aquí.
A l'Ateneble de Tarragona,
carrer Sant Magí número 4.
Fins ara, Núria.
Adeu.
Fins ara, Pep.
Moltíssimes gràcies.