Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
13 minuts i seran les 7 de la tarda.
Diumenge aquest diumenge, dia 8 de març,
es celebra el Dia Internacional de les Dones
i els actes aquí a Tarragona per aquesta celebració
ja han començat, es van succeint.
Dins aquest marc, per exemple, aquest vespre a les 7,
s'inaugura una exposició a l'antiga audiència,
una mostra sota el títol de Don Art,
que signa l'artista tarragoní Jordi Llort,
més conegut com a Gallus.
Allà hi tenim Pep Sunyer, que ens explicarà
com és físicament aquesta mostra
i em sembla que té el Jordi apropet.
Pep, bona tarda.
Bona tarda, Núria, tinc el Jordi al costat mateix,
ja el saludem, Jordi, què tal?
Hola, bona tarda a tots.
Com ha anat el procés de gestació d'aquesta mostra,
que podem veure aquí, que és impactant, no?
Sí, complicat, el tema de muntatge,
impactant perquè, a part del tema,
doncs que són dones, tots són models,
de perruqueria o models de moda,
i doncs damunt hi ha un component molt fort,
que és la mort, també, no?
És la bellesa i la mort, eros i tanatos.
També molta crítica a tot el cànon de bellesa,
que hem fet actualment,
amb el món dels models,
hem d'estar molt primes actualment, no?
I llavors, clar, això suposa, doncs,
problemes, com pot ser anoràxia,
operacions, cirurgia,
va estar, doncs, tot una mica lligat, no?
La mort i la bellesa.
Aquí, Núria, per exemple,
es veuen alguns cossos femenins
amb alguns membres descarnats, no?
És a dir, que no es veu l'os,
el tracte de la carn,
és a dir, que és això, no?
És l'impacte que té crítica a través d'aquestes imatges.
Sí, sí, són molt impactants.
La gent no es queda indiferent
i la canalla riu molt
i la gent gran es queda molt parada,
però, bueno, s'accepta perquè, clar,
estem tan acostumats a veure imatges de violència a la tele
que quan veus una obra forta...
De fet, això fa anys que es fa al Bacon,
el Francis Bacon ho feia molt, també,
això de descarnar els personatges, no?
que pintava
i, bueno, doncs, hem passat molts anys,
potser 30 anys, des de la Francis Bacon.
Aquí veiem, per exemple,
algun d'aquestes models, entre cometes, eh?
Amb bolsos, no?
Aquí un penjoll de visor, no?
Sí, també, doncs,
dintre del component de bellesa
no solament hi ha la model, que és maca
i conceba la postura de...
És una postura de retrat, de fotografia, no?
Que això també cal contemplar-ho,
sinó que, a més, també hi ha, doncs,
elements de decoració, de moda, no?
Doncs pot ser un penjoll,
allà veiem, més endavant,
veiem, doncs, un tros de vestit,
el que deia amb el bolso,
joies, els pentinats,
els ulls,
tot està pintat damunt
de material que reciclo,
de propagandes,
de models,
pòsters grans,
els reciclo,
els enganxo
i llavors hi pinto damunt amb acrílic.
Això ho comentàvem abans amb la Núria, no?
Que s'hi agafes, això,
d'anuncis publicitaris, no?
Allà, per exemple,
al fons hi ha com una mena de collage, no?
Amb aquests anuncis.
Sí, jugo molts collages, també.
Ha estat una mica de reciclar, no?
De treure, tornar a refer aquestes imatges,
de tornar-los a donar una altra lectura,
la lectura que amaguem, no?
Doncs,
hi ha la lectura molt maca,
tot és molt maco,
doncs no,
també hi ha l'amor, no?
De fet, ja la portem a dintre,
és l'os.
Com la titularies?
Si ara haguessis de posar un titular
en aquesta mostra,
que, per cert,
has estat a part d'un any, eh?
Treballant-hi,
vull dir que no,
això fa allò que es diu fa d'un dia, era...
No, no,
això a part d'un any
n'tenia unes 20,
aquí mateix n'en tinc unes 15,
però n'he vingut 5
en qüestió d'uns 4 mesos.
I jo,
és un tema que gira
en torn de la bellesa i la mort,
Eros y Tanatos.
Però,
també hi ha molta crítica,
i de fet,
elles són models,
doncs a tot això que hem dit, no?
A la bellesa
que tenen que tenir aquestes dones
i tot el que s'ho posa
per arribar a aconseguir aquesta bellesa.
Com a titularies?
Així ho podes dir?
Doncs,
Eros y Tanatos,
bellesa i mort.
Sí,
per qui no ho sàpiga,
Eros és el déu de l'amor,
de la vida,
i Tanatos,
per significar,
és el déu de la mort,
reposada,
de la mort que ve
com a destí
i no la mort
del camp de batalla
que eren les queres,
m'assembla,
que això és de mitologia grega,
no?
Una pregunta que no es fa mai
a un artista,
però d'aquestes,
quina és la que costaria més vendre
perquè és la que estàs més encarinyat,
la que t'agrada més?
Doncs,
la que m'agrada més,
ja sé quina és,
he pujat una mica el preu,
però,
doncs,
és una,
que té un fons
més treballat,
amb un camp de blat,
i,
doncs,
la noia,
a mi,
a mi m'agrada molt
tot en conjunt,
tant la model
com el paisatge,
no sé,
estic bastant més encarinyat
amb aquesta,
però,
de fet,
la gent no em diu
que aquest a mi més els agrada,
vull dir,
que això és molt diferent,
les que a vegades
a mi no m'agraden tant
és les que la gent
n'agrada més,
vull dir,
que això és una cosa,
una cosa bastant,
molt rara,
molt difícil d'entendre,
la veritat.
Molt personal,
per ser molt guapa,
aquesta model.
Gràcies,
gràcies.
Bueno,
sí,
segurament de real
és més maca encara.
Portes ja viscossets,
eh?,
i un tatuatge
amb una rossa
aquí al coll.
Sí,
clar,
també he incorporat,
a part del que dèiem,
de conservar els vestits,
també he incorporat tatuatges,
i,
bueno,
cosint,
també,
com imitant-li
operacions de cirurgia,
i,
bueno,
i el muntatge abans
que dèiem,
doncs,
m'ha semblat interessant
dir-ho perquè
sembla que flotin,
les que jo volia una miqueta
fer un muntatge
una mica diferent
al que l'habitual,
sempre els quadres
estan enganxats a la paret
o amb un suport rígid,
i,
en canvi,
jo,
doncs,
la meva proposta era
que flotessin a l'espai,
no?,
llavors,
amb uns fils de Pascal
hem penjat des del sostre
i estan a dos pams de la paret,
vull dir que estan com flotant,
no?
Aquí al vestiu de l'antiga audiència,
fins a quin dia?
Fins al 14 de març.
Jordi,
ens permets que compartim aquest espai
amb un altre artista
que és aquí dins?
I tant,
i tant.
Jordi,
llord de Gallos,
gràcies, eh?
Moltes gràcies a vosaltres,
esteu tots convidats.
La inauguració,
per cert,
avui a dos quarts de vuit,
eh?
D'acord,
sí,
sí,
a dos quarts de vuit,
si no,
m'equivoco.
Si no passa res.
Núria,
tinc una sorpresa per tu,
eh?
Tens una sorpresa?
Doncs sí,
mira,
tinc una sorpresa
perquè hem arribat aquí
i hem vist que hi ha
una altra exposició
a l'interior
d'aquí de l'antiga audiència,
es diu Dos visions de l'Índia,
dos visions de l'Índia
i justament
hi ha un dels autors
d'aquesta mostra,
és una mostra compartida
entre els dos fotoperiodistes,
un és ara mateix a l'Índia
i per tant no pot parlar
amb nosaltres,
però en canvi l'altre
és aquí,
ens acompanya.
És el Lluís Díez Solano,
què tal?
Bona tarda.
Hola,
bona tarda.
Fotos de l'Índia,
molt impressionants,
eh?
Sí,
si t'ho veus a l'índia
que t'agradi.
Sí,
les més impressionants
són les del Salva
perquè són una cosa
molt,
una temàtica
molt més crua,
molt més,
més la Índia
que a vegades
on s'hi imagina,
no?
I la meva
és l'altra Índia
que és la Índia amable,
la Índia divertida.
Són dos subvisions
totalment diferents
i per això
vaig decidir
que quan em van oferir
i presentar la meva aquí
el Salva i jo
som molt amics
i col·laborar
amb les classes
a vegades
de l'Institut de Estudis Fotografia
amb mi
i llavors
vaig agafar i vaig dir
decideixo
que poso el Salva.
Ell està allà a l'Índia
però com que les fotos
les tenia jo
perquè van vindre
a Perpinyà
a la Bissó
i les guardava jo
doncs vaig dir
te l'espenyo
i diu
encantat de la vida.
Perquè ella
ara és a l'Índia
concretament?
Ell està
domiciliat
ara a la Índia
a Delhi
perquè fa
corresponsalies
col·laboracions
amb el País
amb el País
amb el Diari
amb coses de viatge
el Van Itifert
i s'està introduint allí
i vol fer un estagi
una mica llarg.
Lluís
perdó
Núria
Lluís és fotoperiodista
també professor
a la Politécnica de Catalunya
i a més a més
a l'Institut
de...
Bueno,
ERSA, no?
Sí,
però ja s'ha acabat
però amb l'Institut
encara feia alguna cosa.
Institut d'Estudis
cartogràfics,
perdó.
No,
fotogràfics
fotogràfics
sí,
sí,
de classe de fotoperiodisme.
Aquest any
ja la deixo ja
perquè ja m'he jubilat.
Ets fotoperiodista
per tant
com et definiries
ara?
Artista, fotoperiodista?
Jo hi vaig començar
la fotografia
fent moda,
fent retrat,
fent paisatge
i a poc a poc
però el que sempre
hi ha hagut
un comú denominador
al treball meu
ha sigut el periodisme.
O sigui,
jo crec que sóc
una mica
un periodista
nat
en el sentit
que he sigut
un xafarder.
Ja sabeu
què és això
més bé que jo
i sempre
em quedo
soc el badoc
de torno
als fostos
i tal
i no em perdo
un telonotícia
sense venir volent.
Llavors,
la faceta
fotoperiodística,
o sigui,
el que és
periodisme pur
va derivar
una mica
des del retrat
o el que era
el reportatge
diguéssim
de magazine
que és on vaig començar
a Gaceta Ilustrada
corresponsal a París
de Gaceta Ilustrada
a l'època
i allí treballava
també amb una agència
de premsa francesa
i llavors
allí va entrar
diguéssim
ja el que era
el fotoreportatge,
el reporter antic
que era el que escrivia
i al mateix temps
feia fotos,
no?
O sigui,
el concepte aquell antic
que ara ha anat
de generant,
però bueno.
I llavors,
arrel d'això,
en Cabat
va entrar
en el món
de la moda
perquè
veiem
polivalents.
O sigui,
potser fèiem
un desfile
d'alta costura
que fèiem
una exposició
d'algun artista
que fèiem
un reportatge
sobre els d'això,
sobre el que era París
i tal.
Pep,
llavors li hauríem
de preguntar
el Lluís
si ell ha estat
ficat en el món
de la moda
des de darrere
l'objectiu.
Què n'opina
de l'exposició
del Jordi?
Doncs sí,
mira,
em pregunta
que ja que has treballat
del món de la moda
com a fotoperiodista,
què n'opines
d'aquesta exposició
que hi ha aquí
del Jordi Llor?
L'he vista per damunt
però m'ha xocat
i m'ha agradat
al mateix temps.
O sigui,
sembla que pugui ser
xocant
i s'embargo
quan la contemples
és guapa,
és tentra,
o sigui,
l'esperpento
que hi ha
no el veus,
veus la bellesa
a través de l'esperpento.
Per mi,
això és la meva visió
sense haver-me-la mirat
en detall
perquè estava
i et felicito
al mateix temps.
Llori,
i s'agui al costat,
Núria.
Tornant a la nostra
de dues visions de l'Índia,
així que n'hi hauríem
tres que podrem veure
aquells que vinguin aquí
a l'antiga audiència.
Aquí hi ha una mostra
d'un viatge
placentero
i jo tinc
s'ha de dir
abans que res
que jo tinc
una filla adoptada,
tinc dos fills
biològics
i una filla adoptada
de l'Índia.
Llavors,
la Índia
per mi és una mica
una segona pàtria
limitat
a un context
que és el nord,
el Punjab,
perquè la meva filla
és de per allà,
o sigui,
perquè l'Índia
és immensa.
I llavors,
amb el primer viatge
que hem fet,
diguéssim,
després d'anar-hi
per recollir-la
i tot això,
doncs,
vam contemplar
l'Índia
amb el cor
més que amb el reportatge.
I llavors,
em vaig plantejar
que no podia fer fotos
de reportatge,
però que volia
plasmar una mica
el que era
l'Índia amable
per mi.
I d'aquí ve
també la barreja
del Salva,
de ficar-lo,
perquè ell té
una cosa molt dramàtica
i jo tinc
l'altra cara.
D'aquí ve
les dos visions
de l'Índia.
Una amable,
somri.
no hi ha
gaire
ningú
de les fotos
que no m'estigui
mirant a mi,
perquè jo el mirava
a ell
i em torna
la mirada.
I aquest fiu conductor
jo crec que
apropa bastant
i és el que dona
una certa bellesa
a les fotos
en el sentit
no de la plàstica
fotogràfica,
sinó ja
de la persona.
els personatges
s'acosten
al que els està contemplant
perquè m'estaven
contemplant a mi
i jo sempre esperava
fer la foto
quan ells somreien,
quan ells estaven
mirant-me,
si no,
no els feia la foto.
Fotos gairebé
que tenen vida,
podríem dir.
Sí,
una miqueta,
podries això.
És un diàleg
mut,
un diàleg
de mirades
que a l'Índia
es fa molt
i més sobretot
si no parles hindú.
Lluís,
ha estat un plaer,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres
per estar aquí.
Doncs Núria,
mira,
avui hem parlat
d'aquestes dues exposicions
que podréu veure
aquí a l'antiga audiència,
aquesta segona
que no estava previst,
diguéssim,
en aquesta unitat mòbil
però que finalment
no m'ha aprofitat
l'oportunitat,
no?
Sí, sí.
Dos vicions de l'Índia aquí
i d'altra banda
aquesta exposició
d'en Gallos,
en Jordi Llor,
que podré veure
aquí també,
que és el vestíbul,
una és a l'interior
i l'altra és el vestíbul,
però dues exposicions
absolutament recomanables.
Moltíssimes gràcies,
Pep,
una vegada més.
Fins ara.
Fins ara.
Ens ho apuntem,
que sempre hem de trobar
unes estonetes,
allò que dèiem
al començament del programa,
per anar a veure
les mil i un exposicions
que hi ha
per totes les sales
de Tarragona.
I seguim endavant
amb el programa
ja gairebé tancant-lo.
i seguim endavant.