Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No éreu l'únic plat del dia, hi havia altres ofertes musicals a Tarragona, no?
Sí, hi havia altres ofertes musicals, però poder en aquell moment les circumstàncies
i tal com ens havia anat i la proximitat amb el grup dels Pets
possiblement ens va ajudar a estar amb un esgraó superior a la resta.
Proximitat amb el grup dels Pets, sí que eren una mica els dos caps de cartell,
podríem dir tarragonins?
Bé, ells eren manifestament constantinencs i nosaltres érem manifestament tarragonins.
Hi havia bon rotllo.
Molt bon rotllo, sí?
Encara n'hi ha avui en dia?
Encara n'hi ha, encara n'hi ha.
M'han explicat alguna cosa d'una guitarra?
Sí, la meva guitarra ha estat en ús de fruit per Lluís Gavaldà durant 15 anys.
I ara què?
L'he tornat a recuperar i realment l'he tornat a recuperar per aquest concert.
Ho dius en sèrio? Perquè abans, Salma, després de 15 anys de tocar-la a ell,
doncs te'n compraràs una altra, te'n regalarà una de nova, com a...
No, t'ho donar la mateixa.
No, no és que no m'haig donat la mateixa, és que és la meva.
És la teva.
Sí, sí.
T'ha tornat.
Evidentment.
Per què? Per què feu aquest concert dissabte?
Doncs, mira, realment és el motiu el que ens hi ha acabat portant, però tot va iniciar realment per alguna cosa que podríem donar la notícia com a divertit,
perquè a l'inici d'això comença el Facebook, amb un dels titulars que agafen i fan una proposta, un ex cap de colla de Matalacé, com és el Jordi Andreu,
i el cap de colla actual de la jove de Tarragona, que és el Jordi Crespo, i fan un titular dient, naltros també vam ser fans dels Mittels.
Sí, és una pàgina d'aquestes de Facebook que em sembla... Vaja, ara, ara, bueno, ara no, miraré que no tinc temps, però tinc un munt de fans.
Sí, sí.
És una acceptació brutal.
Sí, sí, va ser bastant divertit i juntament amb això, doncs, es va produir que jo em vaig casar, ens vam retrobar amb molts amics,
va ser la primera festa en què coneixia tothom, i allí vam tocar cinc cançons als Mittels.
Quan, això?
El 29 d'agost d'aquest any.
O sigui, ara fa no res.
Fa no res.
I llavors, sent el 30è aniversari de la colla jove, fent aquesta temporada tan magnífica que hem fet,
se'ns va plantejar, per part de la colla, de fer aquest tastet a la ciutat i aquest regalo a tothom,
no... Evidentment que és per la colla jove, però per tot el món casteller, perquè realment ha sigut una gran temporada per tothom.
I aquí intentem que la Diada de l'Espiridió esdevingui una festa pel món casteller en general,
ja que l'endemà hi ha la Diada de Santa Úrsula, i nosaltres fem la Diada de l'Espiridió dissabte a la tarda a les 6,
i amb castellers de Barcelona...
Albert, que no em parlis de castells, canvia el xip, no vull saber res de castells jo avui, ja t'entrevistaran els del toc de castell.
No, no, que és veritat, que suposo que el motiu casteller us ha estirat,
i potser també esteu tranquils, teniu confiança, perquè vau pujar a l'agost a l'escenari,
doncs en l'ambient de la festa, com deies, del casament, festa íntima,
i quant de temps feia que no pujàveu? Era la primera vegada realment en aquests 15 anys.
Sí, sí, era la primera vegada.
I vol dir, mira, no estem malament.
No, no, la veritat és que havíem ensejat dues horetes amb unes acústiques
i el Lluís bateria tocant damunt de la taula, i vam dir, sona prou bé.
Vam riure molt i vam dir, sí, per què no?
Hi ha coses que s'han de fer quan toquen, i si les deixes passar, potser no tornen a tocar.
Molt bé, devia agafar confiança, i llavors per això, la Diada de l'Espiridió.
Ens ha anat al dip.
El que passa és que, clar, una cosa és un concert, això, familiar,
i l'altra cosa és a la plaça del rei, davant de persones vinculades als castells,
i persones que no, perquè, a veure, hi ha molta gent que no té res a veure als castells,
i vindran pels mitals.
Moltíssima gent, esteu nerviosos, esteu assejant molt, com us ho plantegeu?
Doncs la veritat és que feia temps que no ens assejàvem tant,
perquè, clar, després de 15 anys, un ha perdut moltes facultats, no?
No.
Però les hem retrobat ràpidament, i jo crec que, evidentment, no podrem fer el mateix que feia,
mentre altres coses, perquè la nostra capacitat de beure ha baixat bastant,
però crec que xalarem moltíssim, naltros i la gent que vingui.
Per tant, esteu assejant, què, gairebé cada dia, o no tant?
Tots treballeu ara, clar?
Sí, evidentment.
Tots treballem, per sort, i amb els temps que corren,
i llavors, clar, hem de fer un esforç d'assejar a les nits,
i estem assejant pràcticament quasi cada dia des de Passat Santa Tecla.
Com ho sonen ara, quan assegeu aquelles cançons d'antanyo, de l'època?
Com sonen ara? A vosaltres mateixos, eh?
De dir, això ja ha passat una època, mira què dèiem, o no?
Que frascots que érem...
Deu sonar raro, no?
Quan escoltem el disc, realment estem molt orgullosos,
perquè sona molt bé,
i amb l'objectivitat que et dona el temps,
realment trobes que les criatures que van sorgir tenen una dignitat important.
Quan tornem a tocar, realment veiem que les frescors no desapareixen,
i com a toc d'atenció puntual, segueix sent molt fresc i molt divertit.
Quan sentim les cintes dels directes que fèiem allà,
realment ens posem molt vermells tots,
i sí, fèiem les filmacions també,
perquè fèiem coses realment peculiars, no?
Però, bueno, crec que tothom fa les coses quan toquen,
i crec que en aquell moment ningú feia el que fèiem nosaltres,
i està molt bé.
I ja està.
Explica'ns anècdotes, home, dels assajos d'aquests dies.
Aquella nota, aquell riff maleït que no surt...
Bé, la veritat és que en el pas dels 15 anys,
i quan te tornes a retrobar,
tothom té els mateixos defectes i les mateixes virtuts.
Que bo! No heu canviat gens.
No, o sigui, el que li faltava allò li segueix faltant,
i el que li sobrava allò altre li segueix sobrant,
i realment te retrobes amb el mirall de la trista vida,
i trista i divertida,
perquè realment el que ha tingut les nocions més fresques,
que és el nostre amic Lluís Salvateria,
segueix sent l'home més humorístic de la ciutat, no?
És una felicitat compartir escena amb gent com ell.
Com anireu vestits?
Us he plantejat tot el tema de l'escenografia?
Potser nosaltres ho estem mitificant més del que feu vosaltres,
però no ho crec, us deu fer il·lusió, no?
Sí.
I segur que haureu pensat,
Estibau, i com ens posem en escena?
La veritat és que això sempre queda cap al darrer dia,
no és una cosa que haguem programat aquest cop,
és veritat que en aquell moment es programava molt tota l'escenografia
i totes les possibles disbauixes que fèiem,
encara que en directe n'en sorgien moltes més,
però aquesta vegada ens han preocupat més
pel que podia ser el directe de sonar musicalment
i ens ha quedat això...
De una dignitat musical.
Sí, ens ha quedat aquest serrell
que estic segur que l'esmenarem aviat,
però no te'l puc desvetllar perquè...
Però alguna cosa fareu.
Evidentment.
Potser un...
No us vull faltar al respecte,
però clar, 15 anys són 15 anys.
Un putet de reflex d'un guent
per alguna luxessió, oi?
Sí, el casal Roc el tenim molt present.
És una de la garantia de funcionament.
Jo crec que TV3 ens ha ajudat molt a dignificar-nos
i crec que sempre podrem tenir...
Sempre hi ha algú que està pitjor que n'altres.
Albert, a veure què més us anava a preguntar.
Ah, però clar, repertori.
Quantes hores ho sentirem tocar?
Nosaltres trucarem aproximadament una hora,
que és el que...
Després d'analitzar el millor dels Mittels,
crec que és el més fresc i potent que podem donar,
i que és el que qualsevol dels cinc que hem escoltat,
el que teníem gravat, és el que més ens ha agradat.
I tocarem el que més ens agrada als Mittels.
Versions també.
Bé, no hi faltaran, no? Els clàssics, clàssics, clàssics.
No hi faltaran. No hi faltaran els clàssics.
Versions que destrossareu els clàssics.
Intentarem destrossar-los amb la mateixa indignitat que ho fèiem, evidentment.
La xumajéa, xumajà, és un himne en una època que realment
tots els que reivindicàvem la cançó cantant en català,
hi havia un punt de fotre-se'n, de tant d'escoltar música que no en teníem.
Ens pots avançar, no sé, alguna cosa, alguna sorpresa?
Recuperarem actituds i escenografia del millor moment dels Mittels,
i crec que la gent s'assorprendrà.
però no és res supersònic, simplement hi ha alguna cosa més.
Però fa com a il·lusió.
Us ho esperàveu que hi hagués aquest sentiment d'il·lusió per anar a un concert, no?
Doncs ni ens ho havien plantejat.
La veritat és que quan ens ho van començar a dir la gent de la colla jove,
per a veure si podrien fer-ho,
la manera en què ens ho deien, que era molt il·lusionadora,
a mi personalment em va sorprendre molt,
perquè deia, ostres, però si qui se'n recorda ja,
vull dir que va estar molt bé, però...
i el que m'ha sorprès més és que ara sóc conscient
més del que vam arribar a ser que el que quan es produïa el fet, no?
I hi ha molta gent que ni m'esperava
i que realment han estat seguidors
i gent que semblava que no li donava cap importància.
Al cap dels anys tothom ho troba com a alguna cosa molt digna
i això realment t'enorgulleix, no?
I això és el que m'ha passat.
A quina hora comenceu?
Dissabte a la plaça del Rei?
A dos quarts de dotze.
A dos quarts de dotze.
A dos quarts de dotze de la nit.
Una horeta, així que no podem arribar tard.
La pregunta que t'havíem de fer al final és òbvia,
tindrà continuïtat això o serà un concert puntual?
A partir d'ara us anireu trobant i fent cosetes?
O no us ho veu?
Això mai se pot dir,
però el plantejament és fer aquest únic concert,
disfrutar-ho molt
i sense cap plantejament de futur, ni molt menys.
Però? Porta oberta?
La porta oberta en aquesta vida l'has de tenir tot.
No és el que heu dit, no, segur que no.
No, no, la porta oberta hi és
perquè realment ens portem molt bé els cinc,
ens ha fet molta il·lusió retrobants,
no és allò, no, ens ajuntem tres i pugen dos,
no, som els cinc que conformàvem el grup
i realment ens portem tan bé que jo no descarto que d'aquí 15 anys
ho puguem tornar a repetir.
Ostres, d'aquí 15 anys jo ja no hi seré per fer-te l'entrevista,
estaré jubilada, que ho sàpigues.
Bueno, però podràs venir amb mi.
Val, val, val.
Escolta, us heu plantejat de fer alguna samarreta commemorativa,
alguna peça de marchandatge?
Hem d'anar al públic d'alguna manera en el concert?
No.
No cal, eh?
No, no.
No ho fem més gran.
El Verna, sí, el Verna sempre es planteja qüestions molt de màrqueting
i realment sí que s'ha plantejat fer alguna cosa.
Però com que sempre va avançat a la resta del grup
i moltes vegades a la resta de mortals,
jo no descarto res.
Però sí, sí, el Verna és una persona amb unes inquietuds grandioses
i que té una capacitat d'inventiva important.
No sé si prepara alguna cosa definitivament.
En tot cas, us trobem al Facebook
i qualsevol novetat o cosa que hi hagi
la sabrem a través de la pàgina del Facebook?
Sí, però sàpigues que no la portem nosaltres.
La porten aquests dos fans nostres.
Jordi Crespo i Jordi Andreu.
Jordi Crespo i Jordi Andreu, i dominen ells.
Ens han fet presidents honorífics.
Clar, home, què menys?
Però només podem opinar, eh?
Pregunta ja definitiva per acabar l'entrevista,
que és una curiositat meva.
Estic fascinada pel Nena, nena, nena.
Jo també.
Sí?
Com va sortir aquesta cançó?
A qui li vau dedicar?
Només en mossegarés, que això és genial.
Bé, com t'he dit, el Verna va avançat.
Jo en aquell moment no la vaig entendre.
Després de 15 anys ho entenc millor.
I realment jo suposo que és el que sent algú avançat en el temps
quan pensa en una dona madura.
I ell és un tio avançat en el temps.
I totes les expressions que fa amb aquest idioma
que només sap ell i que s'ha inventat ell,
realment és el que quan algú té sensacions no pot verbalitzar.
Us ho podem preguntar dissabte.
En tot cas, la sentirem, no?
Nena, nena i un munt d'altres.
Dissabte, a dos quarts de dotze,
a plaça del rei,
meet'ls el retorn, no?
No tingueu por.
I avui ens ha vingut a explicar l'Albert Grau.
Albert, moltíssimes gràcies i molta merda per dissabte.
Moltes gràcies a tots.
I que això passeu bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!