Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tiberi!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Forn!
As excuses demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
com els executaven. Els tiraven de dalt
de la Roca Tarpella, que és un turonet que hi ha
justament a Roma, que està tan de moda
aquests dies, i des d'allà els feien caure.
Vol dir que, si s'ha d'aplicar un sistema
semblant, aniria amb una mica malament.
Malament, rei, eh? Per cert,
tu has fet alguns articles sobre la sèrie Roma,
una sèrie molt, en fi,
molt al·lusió de com va sortir, com es va veure.
Veritalment,
té tant de rigor històric, com deien,
o no? Bé, hi ha dues maneres
de mirar-s'ho. Hi ha historiadors
que l'han criticat per molts detalls,
qüestions, potser, que no eren del tot correctes,
etcètera. Però, si ens mirem la idea
general, que és
sang, violència
i sexe, que és el que predomina
aquesta sèrie, jo crec que està força
a prop de la realitat antiga.
La realitat antiga era sanguinària,
era violenta, i,
evidentment, tots aquests temes sabem molt bé
que a la Roma Antiga, tots els temes
de, podríem dir, sexe
en general, però les passions humanes
sabem que estaven a primer ordre.
De manera que, penso que la imatge general,
i, a més, també la història política
que segueix tota la sèrie, de la caiguda de la
república, etcètera, és, jo penso que és molt
adequada.
Hi ha constància d'aquelles
grans bacanals que es parla
d'antiga Roma, o no?
Sí, sí, hi ha constància. És a dir, això
ens ho expliquen molt bé les fonts.
A vegades són exageracions,
però, home, les exageracions sempre tenen un
fons de realitat. És a dir, quan
el satiricó de Patroni se'ns explica
als grans banquets i les grans disbaixes,
Patroni no s'ho inventa
del tot. Ho devia veure en algun lloc
a una altra. I quan ens parlen de,
diguéssim, determinades perversions,
estan constatades. És a dir, que, en realitat,
està tot inventat.
Aquí d'un poc minuts per les set, eh, que t'ha fet la conferència.
Però, una última qüestió. Quan s'ha de acabar
l'imperi romà? Quan s'ha de acabar?
Hi ha data?
Bé, la data típica és el 476, que és la caiguda
de l'últim emperador, Ròmul August, a Roma.
Però, en realitat, és una data una mica relativa.
En realitat, com es veu aquí a Tarragona,
l'imperi romà, ben bé, acabar no acaba.
es transforma, canvia, i aquí a Tarragona
podem veure, doncs, que encara ens han quedat moltes coses.
Oriol Olesti, moltes gràcies
que tens que anar a cap la conferència, eh?
Ha estat un problema, ha après moltes coses, i n'aprendre més a partir de la set.
Gràcies. Molt bé, gràcies a vosaltres.
Doncs, Núria, mira, Oriol Olesti,
que farà aquesta conferència a la set de la tarda
aquí al Casa Canals,
especulació immobiliària i crisi econòmica
a l'antiga Roma. Home, en el mar de Tarragona
que està molt bé, eh? Ens ha explicat
4-5 cèntims del que explicarà.
Clar, no, no, és que quan ho expliquen els entesos
i, a més, amb tants anys vista, no? Tot és lògic.
Diu, va passar això, a conseqüència va passar allò.
El problema és quan hi estàs dins.
Ja has vist que hi havia a la Canals a l'antiga Roma, eh, Georgias?
Això ja se sabia, eh?
No, però és que algú, jo recordo que algú
jo he dit que no n'hi havia, que això era un mite o una llegenda.
No, no, era real, eh?
Home, si ho diu ell, sí.
Si ho diu ell, sí. Home, aquest home
és un expert en la matèria, eh?
Ha estat a punt de començar, eh?
Ha estat a punt de començar aquí a Casa Canals,
és a dir, si voleu venir, doncs, aquí al carrer Granada,
doncs, bé, podreu assistir a aquesta conferència
en el mar de Tarracoviva.
I, a més a més, també fixant, Núria,
que a l'entrada mateix a Casa Canals
ja han fet una mena de domus,
allò saps, com una recreació històrica ja,
doncs, perquè, de fet,
deuen estar a punt ja també de començar, doncs,
les reconstruccions.
I crec que avui també hem comentat
que aquí es farà alguna presentació una mica més tard,
més enllà de la conferència, hi haurà una presentació, doncs,
o una salutació de benvinguda
amb algun dels grups que ja estan arribant, doncs,
aquí a la ciutat, a poc gruix d'activitats,
que serà aquest cap de setmana,
a partir de demà divendres i el cap de setmana, doncs,
aquí ben a prop al Camp de Rocaral,
al Camp de Mar, a l'amfiteatre i a altres llocs de la ciutat.
Aquí al Camp de Rocaral he vist que també ja començar
a haver-hi activitat, eh?
Potser demà hi vindrem, no?
Demà sí, demà vindrem a la unitat mòbil,
al Camp de Rocaral,
i t'explicaré en directe com són aquestes grans
ballestes romanes,
el grup de reconstrucció, doncs, que venen d'Itàlia
i d'Alemanya, entre d'altres, també,
que ens explicaran això.
Doncs com són i com les fan funcionar?
A Tarragona Ràdio els ja tardes també vivim,
doncs, això, la tàrracó imperial,
tàrracó viva.
Per cert, Núria,
que hi ha projecció de documentals arqueològics
aquí al costat, a l'ICAC, eh?
Teniràs o què?
La plaça en Rovellat, qui vulgui, no,
jo no puc, perquè he de tornar cap aquí,
però qui vulgui anar, mira, ara mateix,
són prop de les set, no?
Doncs està a punt d'acabar
Demeter, el mito, la leyenda i las tradiciones.
Acaba aquest i encara continua, eh?
Ah, sí, em pensava que allargava més.
Ja ho posem a demà, demà a la 5 de la tarda,
Vida en les Termes,
un quart de 6,
Les d'Oustia, Tierra de Cerámiques Romanes,
i també es presentarà Tiro,
la Cementerio Fenicio del Bas,
i los últimos romanos,
que són documentals arqueològics,
fets per les més productores canadenques,
d'Estats Units i també de França,
i espanyoles, doncs,
que han participat en el Festival Arqueològic de Vida Soa,
el Festival Internacional de Cinema Arqueològic de Vida Soa,
i que ens podem veure aquí a Tarragona.
Déu-n'hi-do.
Pep, moltíssimes gràcies, un dia més.
Fins ara.
Fins ara.