Pobles del Camp de Tarragona i les Terres de Libre.
Avui visitem Gandessa, la capital de la Terra Alta,
de tan sols 3.300 habitants.
De Gandessa convé destacar l'edifici de la cooperativa.
És modernista i va ser construït el 1909 per César Martinell,
considerat, de fet, una catedral d'Obi.
Tot tombant al poble de Gandessa
hi trobarem el centre d'estudis de la Batalla de l'Ebre.
És un museu històric de la Guerra Civil Espanyola.
Té 8 sales tematitzades i s'hi projecta un audiovisual
que explica els adeveniments de la Batalla de l'Ebre
en aquesta comarca, la Terra Alta.
També ens sorprendrà l'edifici de l'Església
d'estil romànic de transició al gòtic
amb una excepcional portalada de l'Escola de Lleida.
El Palau del Castellà,
que és un altre dels edificis singulars d'origen tan ple.
Per l'entorn del poble podem fer diferents recorreguts,
com el que ens portarà al Balneari de la Funcalda.
Rep el nom, de fet, d'una font d'aigua mineral medicinal
que brolla a 28 graus,
a l'esquerra mateix del riu Canaletes,
no gaire lluny del santuari.
També podem anar fins al jaciment arqueològic de Cal Moro
o al Puig a Cavaller,
que és el punt més alt de la Serra de Cavalls.
El primer cap de setmana de novembre,
Gandessa celebra la seva festa del vi,
una autèntica perdó dels vins
de la denominació d'origen Terra Alta.
Al voltant de la cooperativa s'instal·len estants
de diferents cooperatives de la comarca
i selles particulars on podem degustar
els diferents vins que elaboren.
De Gandessa també convé destacar el dinar popular
amb la tradicional clotxa.
Pa buidat i ple de tomàquet,
aix d'escalibats i una arengada.
L'arengada, per cert, també ve acompanyada de tall.
Destaca també per l'excel·lent qualitat dels vins,
com us dèiem, de o terra alta.
Els blancs tenen una alta graduació
i un aroma a fruitat.
Els negres, amb menys graduació,
tenen cos i són pujats de color.
Igualment són molt apreciats els vins dolços
i especialment els rancis.
I no podem marxar de Gandessa sense provar
els pastissets.
A les pastisseries locals elaboren artesanalment
dolços típics com ara els atmanllats,
les casquetes de cabell d'àngel
o el coc de ceixí.
Com arribem a Gandessa?
Doncs molt fàcil.
Es cal anar fins a Reus,
seguir per la nacional 420
fins a Falset i Mora d'Ebre,
una cartera de fet que no deixarem
i passarem per Corbera.
A continuació, arribem a Gandessa.
Miquel Auvà és l'alcalde de Gandessa.
Llocs d'interès.
En aquell que no coneix Gandessa,
és recomanable com a visita turística
i un dels primers llocs que es trobarà
a l'entrar a Gandessa
és el cello cooperatiu de Gandessa,
que és del 1919.
És obra del disxeple de Gaudí,
del César Martinell.
És anomenat la Catedral del Vi
i és un edifici típic fet en tocho,
en volta catalana
i en unes perspectives des de la part de dalt,
des de les cúpules,
que a la vegada servien com a trulls
on conserva el vi,
exquisita.
Per tant, és un primer punt
en el qual hi ha una parada obligatòria
i a partir d'aquí també ha de gustar
els vins que té la pròpia cooperativa
i puguem adquirir.
A pocs metres d'allí ens trobem
en el centre d'espressió de l'Ebre,
que van ser les antigues escoles velles
i que avui està dedicat a la memòria
del que va ser la Guerra Civil.
És un museu que porta 12 anys en funcionament,
que albergue bona part dels materials
que es van estar utilitzant aquí a la Guerra Civil,
en les conseqüències que tots coneixem,
i a més de tindre el material,
també té una amplia bibliografia
amb les quals fes referències
i també té audiovisuals
que projecten imatges
del que va ser la defensa de cavalls
per part del centre publicà
i tots els moviments de tropes
que va haver durant aquells dies
del 36 al 39.
És un altre lloc de parada important
i a partir d'aquí tenim diferents opcions.
Tenim una opció que és el casc antic,
que a través de l'oficina de turisme
que està al costat mateix del museu
es pot contractar una visita guiada
pel municipi en grup,
en la qual es dona a conèixer
tota la història del municipi,
des de les guerres carlines,
des dels set setges que va patir l'Andesa,
en el general Cabrera,
s'explica la història medieval de la ciutat,
on està el buslocall,
on està tot al voltant del Palau del Castellà,
que està, diguéssim, la vida en aquell moment.
I després, a la mateixa ruta,
també el temps de més entre mig,
entre la Guerra Civil i el temps antic,
ens trobem en les cases pairals,
de molta importància,
que estan dins del mes del poble,
que han conservat aquella estructura senyorial
que tenen, que són visitables,
i que donen a conèixer uns moments d'esplendor de la ciutat,
en el qual fa molts anys també hi haurà més elements reals
i, per tant, s'explica una mica la història
i jo no t'ho puc explicar més,
si no, no vindréu a veure-ho.
El que caldria destacar més probablement és el cello cooperatiu.
Pensem que va estar escollit com a setena meravella de Catalunya
i això és important.
Estem en els 90 anys de la cooperativa
i, a més a més,
és un edifici que, en les explicacions tècniques que es donen,
és un edifici que és preciós en arquitectura,
però, a més a més,
en aquell temps que es va construir,
en un gran sentit de lo que era la elaboració del via
i aplicant sistemes de refrigeració
que eren molt manuals, per entendre'ns,
però que acabaven donant sentit
al que després aniria i venia com la modernitat
en la tecnologia en l'oví, no?
Però eren els principis aquells
que encara hi havia una certa arquitectura en potència,
però ja en aquesta arquitectura hi aplicaven
models d'elaboració moderna
i, per exemple, hi ha uns capitells
que alberguen l'aigua que estan a l'altre de les taulades
que són decoratius,
però que al final la funció que tenien
era donar pressió a l'aigua
per poder rentar els cups, no?
Els nostres serveis.
Veig, en dret, consta d'una tradició
en el tema gastronòmic
i en el tema dels cellers, no?
Que són el plat fort, diguéssim,
de la comarca,
el tema de la elaboració dels vins,
en el qual hi ha diferents restaurants
que ofereixen plats típics de la zona
que són, i depèn de les èpoques de l'any,
entren i surten de la carta
i, per tant, són plats que probablement
a molts llocs no són coneguts
i que això fa una gastronomia diferent, no?
I acompanyat, com vol diria, dels vins,
que hi ha cellers que estan a la població,
a la mateixa població,
que hi ha jornades de portes obertes
i que, per tant, poden degustar els seus vins
i, evidentment, també poder acabar comprant.
Estos són uns altres actius,
a part del component visitable i històric,
també el minjar i el vi
són moments en els quals la gent
agraeix trobar diferències entre zones, no?
I aquí crec que la poden trobar.
També trobem, diguéssim,
els grans restaurants,
que des de celebracions
a aquells petits que són ambients més acollidors
i en la qual hi ha un ventall ample de productes
en els quals ofereixen,
com poden ser carls a la brasa,
com poden ser conills,
ja poden ser molt plat típic de la zona
i, després, també, minjars molt generalitzats,
que són els grans restaurants
que ja tenen, diguéssim, una carta més oberta, no?
És un lloc on cal dedicar-hi
com a mínim un parell de dies.
El més típic de casa nostra.
Bé, aquí tenim com a un menja típic,
que és la clotxa,
que, inclús, diguem-ho un dia a l'any
a fer una celebració,
un menjar popular de clotxa.
La clotxa es composa d'un pa de pagès
buidat amb la molla de dins
i a la qual hi afegim productes de la terra,
com poden ser l'octomàquet,
d'olives, l'oli, l'arangada,
que, evidentment, no és l'altra,
que no tenim mar,
però està en prop
i, per tant, és un component
que, últimament, s'ha incorporat, també,
la botifarra, llanguanixa,
en la qual es trinxa tot,
s'aixafa tot dins
i, acompanyat d'un bon raig d'oli,
doncs, menjar de la manera
que es menjava tradicionalment,
és un menjar, pensem,
que estar preparat per als mesos d'hivern
i que era pels mesos que feia fred,
per tant, és un plat calorífic
i és un plat que no té més serviment
que este
i te'l menges directament
agafant el pa
i mossegant-lo als cantons
i anar buscant els trossets
que vas trobant
de les mescles,
dels sabols,
de la tomata,
de la sardina,
de l'oliva,
tots aquests sabols barrejats en l'oli
doncs acaben sent un plat exquisit
i et dic
dediquem un dia
a la celebració de la clotxa
i l'albergue al voltant
de les 3.000 persones
en un dinar popular
d'aquestes característiques.
Diguéssim que és el plat
més reconegut
a nivell gastronòmic
i fora dels ambients del restaurant.
També tenim una àmplia carta
en el que és el tema de pastisseria
i molts dels oients
suposo que també
ho coneixeran
gandes de prendre això
a part de pels vins
perquè les pastraries d'aquí
s'han dedicat
de fa molts anys
a fer un tipus de pastissos
que en alguns llocs
en denominen
cocs de ceigí
en confitura,
en els altres llocs
casquetes,
nosaltres anirem casquetes,
els nostres llocs pastissets,
és un típic producte
de reposteria
que juntament
amb el Carquinyols
i altres modalitats
també ha donat nom
i afegin
evidentment
aquesta pastilleria
de vanguardia
que també
alguns
ja s'han adaptat.
Per tant,
és un lloc
on molta gent
que ve de passo
pare per comprar
les pastes típiques d'aquí.
Les festes majors
corresponen al setembre
són el primer
cap de setmana
de setembre
per tant
estem en festes
divendres,
dissabte,
diumenge
de llums i dimarts
i són les festes
a nord
de la Mareu
de la Fontcalda.
Lo tradicional
de les festes
com a tots els llocs
hi ha més a més
hi ha aspectes
que són
més de l'indret
com és una
carrera
pedestre
que és
que se remunta
a molts anys
d'història
en la qual
abans
els prèmits
eren
la seva
el conill
el gall
avui en dia
ja és
l'econòmic
però que
tot i que han tingut
una transformació
ja tenien
molta importància
al seu temps
ja venen
reflectides
amb els llibres
d'història
i avui en dia
també
perquè ens venen
cosadors
de tot el món
a participar
i alguns
dels quals
són gent
que després acaben
sortint
als mundials
és un acte més
de la festa major
que
bueno
s'ha caracteritzat
per la germanor
també ens venen
molta gent
que per motius
de treball
estan fora
les festes
són aquells moments
de retrobar
les famílies
i de fer una mica
de caliu familiar
després
després tenim
el dia de la patrona
que és el primer
diumenge de maig
que ens dirigim
tots els convivetants
i a més a més
tota la gent
que ens acompanya
que és moltíssima
al santuari
de la Mareu
de la Fontcalda
que és un antic
balneari
que ara
la funció
de balneari
només té
diguéssim
uns sortidors
d'aigua calenta
que la gent
de costum
té per anar
a visitar
i després
està envoltat
d'un paratge
dins de la zona
de Penc
un corredor
entre
el que és
los ports
i la serra
de Cardó
i és un paratge
idíl·lic
en què passa
un riu
un riuet
d'aquell tipus
Pirineus
en salts d'aigua
i en
un sentiment
molt
ben guardat
cal dir
que hi ha
habitacions
que hi ha
un restaurant
que hi ha
una iglesia
aquest dia
és el dia
de màxim
esprendor
que és quan
hi va tothom
però que durant l'any
hi ha moltíssima gent
de fora i d'aquí
que hi va visitar
que hi queda a dinar
que passa tot un dia
o gent
que hi ho fa
com a
la seva època vacacional
i hi està
una setmana
o 15 dies
és un lloc
que a la gent
que em senti
i que no hagi anat
li recomano especialment
perquè els agrada
la crida
com a Tarragoni
que som de la província
us demano
a tots els oients
que agafésseu una escapada
val la pena
d'un cap de setmana
si com ve d'un dia
que estem molt propet
que és una terra
que per molts
és desconeguda
de vosaltres
i que suposo jo
que quan retornareu
a la vostra ciutat
tindreu un bon record
del dia que heu passat
entre nosaltres
i segurament
que a més a més
haureu portat alguna cosa
que el camp d'uns dies
t'ho farà recordar
com pot ser el vi
com pot ser les pastes
o com pot ser el menjar
o els amics
que s'ho ha pogut fer
quedeu tots els convidats