Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de la psicologia social, però sí que és allà on s'està desenvolupant
la majoria d'investigació i de recerca i, sobretot, de transferència.
La disciplina nostra té aquesta possibilitat.
En l'àmbit de la societat, intervenir sobretot en problemes socials,
violència, immigració, o vista la part negativa de la immigració,
els estereotips que es poden generar a partir d'aquí, les discriminacions,
tot el que fa respecte a com es pot integrar en l'àmbit de la formació,
en l'àmbit de l'escola, l'àmbit de la parella, l'àmbit de la violència de gènere,
també entraria en aquest camp d'investigació i, sobretot, intervenció en aquest cas,
com a fenòmens socials, problemes socials entrant en aquest camp.
Altres problemes socials que ens estan sortint avui en dia,
àmbits relacionats amb les noves tecnologies i els videojocs o les addiccions,
diguem-ne, sense tipus de substància, també tenen aquest abordatge
des dels models de psicologia social, pensant en la societat.
Pensant en el treball, el tema de recursos humans, psicologia del treball,
salut ocupacional, tots aquests aspectes de treballar i treballar,
diguem-ne, amb uns certs nivells de salut,
són també línies de treball i línies d'intervenció força coneguda,
selecció de personal, tests per avaluar estrès, etcètera, etcètera.
I, finalment, una línia molt important, que és la línia de medi ambient,
sobretot com es perceben situacions de risc, com es veuen en determinades situacions
aquests aspectes actitudinals, davant que no passarà res,
davant del medi ambient, si anem anant contaminant, no passa res,
no ens està dient res, no es nota això del forat d'Ozó,
és una història que expliquen, i com aquestes actituds i com aquest llenguatge
poden acabar en la societat i com podem intervenir per canviar aquest tipus de discurs.
Déu-n'hi-do, és que, de fet, jo crec que és molt, com li diria,
molt descriptiu aquest subtítol que han agafat pel Congrés,
societat, treball i medi ambient, és com un indicador dels tres eixos
que a nivell de psicologia social preocupen avui en dia.
Per exemple, parlar de psicologia aplicada social al món del treball,
possiblement, no ho sé, dic alguna cosa, 50-60 anys enrere, era impensable.
Ningú es preocupava d'això.
Heu vist una evolució i un canvi de focus, de temes?
Sí, mira, des que es va fer la primera reunió,
curiosament, jo encara no tenia la meva licenciatura ni el meu doctorat,
amb la qual cosa no hi vaig poder anar.
Fins ara hem vist una evolució, s'ha fet un seguiment
i s'ha vist que en determinades èpoques han anat canviant temes,
sobretot perquè som molt sensibles a que la societat ens demana,
a vegades, investigar cap a determinats àmbits,
ara possiblement tot fora la crisi, la crisi, la crisi,
però crec més que és important treballar àmbits
de quin significat té el treball, fins a quin punt...
És a dir, sempre ens busquen aquest vessant positiu
de lo que és la nostra recerca.
De fet, a cada un d'aquests àmbits que tractareu en el Congrés
tenen un munt d'apartats, un munt de possibilitats d'estudi.
Digui-nos, clar, no podem repassar tot el programa,
segurament totes les ponències, però amb els fulls a la mà, eh?
Alguna ponència que trobi curiosa per novadosa,
perquè no s'ha estudiat gaire,
perquè és molt demanada, no ho sé.
Nantros, a veure, en l'anàbisis,
és molt sensible perquè venen, sobretot,
temes de treball, diguem-ne, bàsics,
a veure, parlar sobre salut ocupacional,
avui en dia ja comença a ser un element bastant comú,
fa 4, 5, 10 anys no es parlava de salut,
en tot cas es parlava d'estrès,
no és que es parlava de determinades patologies,
parlar de recursos humans,
a vegades s'entén des de la vessant més negativa,
avui en dia s'està parlant de com els recursos humans
poden gestionar-se d'una manera de qualitat,
qualitat de vida,
s'està treballant molt cap a la qualitat de vida
en relació a la qualitat dels serveis,
sobretot pensant en què cada vegada més
ens estem convertint en un estat,
en un país on,
bàsicament, el sector terciari és el més important,
ja siguin residències de gent gran,
ja siguin serveis en hosteveria,
ja siguin serveis molt variats,
ens estem convertint pas a pas en un país de servei,
s'ha de tractar la qualitat de vida
i vincular-la a la qualitat de servei,
amb això hi ha un simposi certament interessant.
També el tema de les noves tecnologies
i sobretot relacionant immigració i noves tecnologies,
també hi ha una sèrie de treballs molt interessants
presentats des de la Universitat Autònoma de Barcelona
que fan referència a com l'immigrant viu
el fenomen de la distància
i haver d'interactuar via telèfon, via internet
i com hi ha una comunicació molt divertida en aquest sentit,
que diu, bueno, llorar davant de la pantalla,
veure els teus familiars a distància sense poder-los veure.
És un problema real
i que, evidentment, pot angoixar moltes persones
i, curiosament, la psicologia social
ja estem treballant en aquest àmbit.
i el tema, ja us dic, de tot el que és la percepció de risc,
doncs cada vegada ens estem acomodant més
en no tenir en compte
que les nostres intervencions són,
sobretot sobre el mitjà ambient,
són molt perilloses en determinades situacions
i en altres situacions
no veiem que hi ha aquesta situació de risc.
Llavors ens trobem a vegades amb una paradoxa
de persones que puguin viure
a prop d'una situació ambientalment molt poc suportable.
Per tant, les ponències van dirigides
en aquests aspectes.
Si féssim aquest congressi,
en lloc de ser aquí a l'estat espanyol,
es fes en un altre país,
canviaria molt la temàtica?
Ho dic perquè, clar, vosaltres treballeu,
per una banda, amb un tema
que compartim tots els éssers humans en principi,
que és el tema psicològic,
els mecanismes mentals,
però, per altra banda,
hi ha la part social,
que llavors ja canvia,
depèn del lloc, o no?
Hi ha una part de psicologia
que, evidentment,
el que passa és que,
que, de mica en mica,
ha anat fent temes molt locals
i temes molt globals.
El fenomen de les migracions
és un fenomen global,
totalment,
s'estudia tant aquí com en altres zones del món.
Potser temes d'actituds,
tot el tema dels estereotips,
quan revisàvem els estudis
de Summers a l'any 76-77,
quan estàvem estudiant les carreres
la majoria dels professors,
que avui en dia estem a la universitat,
ens semblava molt llunyar
allò de la discriminació dels negres
sobre els blancs
i la problemàtica que es portava.
Avui en dia és una problemàtica
totalment real.
I molta de la recerca que es fa
es va buscar aquell treball fet
en aquell moment
en els Estats Units.
És curiós, no?,
però el tipus de treball
normalment sempre està molt vinculat.
Cada vegada més
no es publica només a nivell nacional,
sinó que els treballs
que estan fent
estan vinculats
en grups de recerca
normalment
de dos, tres, quatre països
i per descomptat
en l'àmbit europeu.
Volia aclarir això
perquè he llegit
que per primera vegada
som convidats
a participar
en aquest Congrés Nacional
de Psicologia Social
professors especialistes,
psicòlegs
de l'Amèrica Llatina.
Sí,
és un dels elements
més interessants.
Nosaltres,
normalment,
quan parlem de l'Amèrica Llatina,
sembla que tinguem
una mena de complexe
de superioritat
de primer món
sobre segon món
i amb molts respectes
tots els que hem viatjat
allà i tots els que tenim
vincles en aquell àmbit
de treball i de recerca,
al final et dones compte
que són línies de treball
que poden ser
perfectament complementaris
i nivell de formació
totalment homogeni.
No hi ha aquestes diferències
que a vegades tenim
aquest complex
de ser europeus.
també hi ha treballs
presentats
per investigadors
de renda
de la Unió Europea
de diferents universitats
que també,
curiosament,
han vingut a l'estat espanyol
o han participat
en algun equip
i venen convidats
per l'equip
amb el que estan
col·laborant i treballant.
És a dir,
que el tema
que em comentaves abans,
el tema de recerca,
és una recerca
força compartida
i força globalitzada.
Sí,
tenim per aquí
xifres
que sempre
són bastant descriptives.
548 ponències
o treballs d'investigació
12 països
representats
en aquest congrés
a 14 simposis
a 470 comunicacions
dividides
en quins àrees temàtiques
fa patxoca.
És fàcil
organitzar-ho això
a Tarragona?
Suposo que il·lusió
en deu fer molta, no?
Sí,
sobretot
quan demanes
al congrés
i et diuen
que el pots fer
a Tarragona
i tens el potencial.
Ho demanes,
s'ha de fer una sol·licitud
de dir
volem acollir-ho
a la ciutat.
No ve a ser
com les Olimpiades
però gairebé.
A vegades
ens trobem
més d'una candidatura
i una candidatura
s'ha d'esperar.
En aquest cas
van veure
que ho teníem tan clar.
Teníem el potencial
d'atindre el Palau de Congressos
que és un lloc
molt interessant
en aquest àmbit
per poder fer
aquest tipus d'activitats.
Teníem la ciutat,
teníem el clima
que avui al dematí
m'estava una miqueta enfadat
jo pel tema del clima
perquè normalment
a principis d'octubre
acostuma a fer bon temps
i teníem les ganes
de tots els companys
i companyes
del departament
que de més o menys
mesura
els ha tocat
compartir la meva dèria
de portar aquest congrés aquí.
És que portar un congrés
i això és la part
potser d'entre vestidors
implica moltes coses.
Implica
que tens
gent, especialistes
que et venen de fora
persones en definitiva
doncs mireu
més de 500 persones segurament
aquí a Tarragona
els has de llotjar
implica com a Tarragona
immediatament
se situa
per aquestes 500 persones
i al seu voltant
se situen al mapa.
És un potencial turístic important
per a vosaltres
us implica
moltíssima feina
de demanar
a la Palau de Congressos
i de fer que tot funcioni
i que tothom tingui allotjament
és una feina de coordinació.
Nantros
almenys jo personalment
estic esperant el dia 6
per començar a fer vacances
perquè aquest mes d'agost
realment
ens hem passat llegint
les 3.600 pàgines
que formen part de la memòria
que ara
la donarem
en format digital
i ja no s'està fent
el tema d'edició
en paper
per les repercussions
que tenia
i tantes pàgines
i després
la Universitat
Rubí i Virgili
en les seves col·leccions
digitals
digitalitzarà
tota l'obra
amb les conclusions
del Congrés.
És a dir,
ara tenim les comunicacions,
les taules de treball
són taules
on tothom
porta el seu
però també es produeix debat
i hi ha uns coordinadors
de taula
i secretaris de taula
que el que fan
és aquest debat
plasmar-lo
amb unes quantes frases
amb unes quantes pàrrafs
que ens permeten
veure
quina és la situació
de la psicologia.
L'important
que tenen aquests congressos
bàsicament
són les conclusions.
Les conclusions
sí que és important
i llavors això
a part de posar
al nostre departament
o a la nostra universitat
posa Tarragona
al mapa.
Mira,
que teniu alguna premissa,
alguna tesi
ja d'entrada
de saber
a quines conclusions
voleu arribar?
No,
això normalment
quedes molt sorprès
moltes vegades
perquè a vegades
la idea
és de presentar
determinats conceptes,
determinats estudis
i a vegades
determinats estudis
acaben coincidint
amb unes mateixes
hipòtesis de treball.
No cal que investiguem
cap aquí
perquè no trobem res,
anem cap a una altra banda.
Llavors,
és més important
les conclusions
de dir
anem cap a una altra banda
que no pas
tota la feina
que podríem fer
de les mals
meravellosos estudis
que sempre surten bé.
Pel que estic intuint
es tracta també
d'un congrés
que la seva dinàmica interna
és molt de sessions
de treball
més que no pas
de ponències
que també les hi deu haver,
però molt de taller.
Sí,
tenim bàsicament
tres conferències.
La primera
la porten a terme
el professor
Frederic Montnè
de la Universitat de Barcelona,
el professor
Florencio Giramines Burillo
de la Universitat
Complutense de Madrid
i José Ramón Torregrasa,
el doctor José Ramón Torregrosa
de Salamanca.
És la conferència inaugural?
És la conferència inaugural
i en aquesta conferència
inaugural
el que es posiciona
són una miqueta
nuestros viejos
professors,
s'enfaden
si es diuen
viejos professors,
que d'alguna manera
van ser els que van contactar
sobretot
amb universitats americanes
i europees
i van portar
aquesta psicologia social
aplicada i teòrica
a l'estat espanyol.
Doncs és molt divertit
poder tenir un debat
d'on estem
i cap on hem d'anar
que ens ho dictin
una miqueta
aquestes persones
que tenen
la seva llarga experiència.
És un debat
que genera
molta expectació
sobretot
en els propis
professors de l'àrea
perquè realment
això
poder tindre
aquestes persones
aquestes eminències
en aquest nivell
doncs és molt interessant.
El segon dia
tenim una conferència
que fa referència
sobre el tema
d'actituds i medi ambient.
Ve el doctor
Florian Kaiser
que és professor
de l'Universitat d'Edimburg
i aquest professor
està especialitzat
precisament
en tots aquests
canvis d'actituds
que es poden produir
de respecte
al medi ambient
i sobretot
del segon àmbit
de prevenció
davant de determinades
situacions de risc
que ens pot comportar
determinat tipus
d'instal·lació
que tenim
en el nostre entorn.
Jo crec que
per novetat
el tema és important
i és un tema
que és recurrent
cada vegada
que ens recordem
aquí en aquesta zona
d'alguna emergència
o alguna situació
de crisi
en determinada indústria
o en determinada situació
o quan hi ha
catàstrofes naturals
a l'estiu.
I finalment
el darrer dia
el doctor
Josep Maria Peyró
de l'Universitat de València
que és una eminencia
a nivell europeu
en l'àmbit
de la psicologia
del treball
i la gestió
de recursos humans
ens parlarà
d'aquesta nova idea
de la gestió
oberta
en l'àmbit
de la salut ocupacional
la salut laboral.
Aquesta darrera conferència
és oberta
en comptes de fer-se
al Palau de Congressos
el dissabte al matí
la fem a l'Auditori
de la Caixa de Tarragona.
Donem-li rellevància
a això diria jo
perquè de congressos
en passen bastants
per Tarragona
és un plaer parlar-ne
tenim especialistes
ens donen ocasió
de parlar
amb gent que domina
matèries molt concretes
però a nivell popular
poques vegades ens arriba
us tanqueu
al Palau de Congressos
normalment
i aneu fent la vostra.
En aquest cas
ja afegim
l'última jornada
una jornada
de portes obertes
recordem
ho feu a Caixa
a Tarragona
quin dia?
És el dia 3
al matí
i començant les sessions
qui assisteixi
evidentment
té un aforament limitat
no podem
posar més gent
a aquest aforament
és un local
suficientment gran
creiem nosaltres
tindrà totes les ponències
de psicologia
a les organitzacions
d'aquella taula de treball
el debat d'aquella taula
de treball
i la conferència magistral
del professor Josep Maria Peiró
i la mini cerimònia
de col·lenda
perquè suposo que
després de 3 dies
tan intensius
estarem una miqueta
amb ganes
de tancar
ja aquesta situació
i esperar el proper.
Per tant
a la darrera sessió
d'aquest Congrés
Nacional de Psicologia
a l'Auditori de Caixa
a Tarragona
amb portes obertes
sempre limitada
la capacitat
i una xerrada
i tot un grup de treball
precisament parlant
sobre la psicologia social
aplicada al treball.
Quins grups de recerca
tenim en psicologia social
aquí a l'URB?
Bàsicament
el que tenim treballant
en psicologia
aquí a l'URB
són dues línies
una línia
de recursos humans
d'aplicacions
sobretot
en recursos humans
i una altra línia
en l'àmbit
de la salut ocupacional.
Són dos grans àmbits
de treball
hi ha solapaments
entre mig
és a dir
podem parlar
d'elements
més tècnics
de selecció
d'aplicats
i elements
molt més bàsics
i també
un professor
o un company
de departament
porta una línia
força interessant
de construcció
d'eines
d'instruments
per avaluar
en l'àmbit
del treball
perquè a vegades
sempre es cau
amb els típics test
i a vegades
fa falta
construir instruments
i construir
aquest tipus de material.
per altra banda
nosaltres també estem
amb el tema
de potenciar
les organitzacions
saludables
i en el grup
de recerca
que per tant
jo i jo
han treballat
durant dos anys
i més anys
enrere
en l'àmbit
de potenciar
organitzacions
saludables
en l'àmbit
de servei.
Concretament
en guany
hem acabat
un projecte
que presentarem
en el congrés
referit
a una organització
saludable
de transport sanitari
un treball
que ja ho vam presentar
a Madrid
i ens van donar
el primer premi
en el congrés
que organitzaven
tots els especialistes
en aquest àmbit
de les empreses
de treball
sanitari.
Quan parla
d'organitzacions
saludables
vol dir que
a nivell empresarial
es tingui
una filosofia
on tenir en compte
la salut
psicològica
dels treballadors
seria això?
Començant
per recursos humans
és a dir
no tothom
servint
per fer-ho de tot
i llavors
a vegades
sembla que a vegades
senzillament
per tenir una titulació
hem de saber
fer tot el repertori
d'aquella titulació.
Hi ha unes diferències
individuals
aquí hi ha un primer element
important
que el psicòleg
treballa per avaluar
i després hi ha
un element
molt important
que el psicòleg social
ens interessa
que és l'element social
com ens condiciona
el comportament nostre
al treballar
amb altres companys
i com aquests altres companys
ens poden influir
en la nostra manera
de treballar
el mite del funcionari
el mite del mal funcionari
diria jo
que és la persona
que tendeix
a escaquejar-se
per què es tendeix a escaquejar?
Doncs moltes vegades
perquè es troba
en una situació
on els companys
se'n van a fer el cafè
i tornen
dues hores més tard
què fa aquesta persona?
Doncs mica en mica
va incorporant
aquests elements culturals
que moltes vegades
si ningú
no hi ha ningú
que ens marqui
que allò es pot fer
i fins on es pot arribar
es pot arribar
en situacions
que a vegades
són patètiques.
que s'interessen
les empreses
per tenir
un equip
de treballadors
doncs això
psicològicament
sants
perquè encara
sembla una mica lluny
sembla que primi
la productivitat
i que no hauria de ser
una cosa
no hauria de treure
l'altra
però no sé
si estem prou
sensibilitzats
en aquest respecte
encara.
Si el que vols
aconseguir
és una producció
únicament en quantitat
evidentment
tindre
recursos humans
en el sentit
de tenir-los robotitzats
no hi ha massa
feina
per un psicòleg
en l'àmbit
dels recursos humans.
Ara bé
si tu què pots donar
és a part d'un rendiment
en quantitat
una qualitat
o estàs treballant
amb empreses
de serveis
que bàsicament
la feina que fas
és valorada
per altres persones
evidentment llavors
sí que
canvia molt
tindre
una empresa
com ens deia
el director general
d'aquesta empresa
humanitzada
hem humanitzat
l'empresa
n'hem deixat
de fer una empresa
d'autòmata
d'autòmata
és a dir
nosaltres tenim
unes persones
que pensen
i que els agrada
que estan motivats
i que tona
sobretot
que troben sentit
en el seu treball
i es valora això
cada dia més
en les empreses
les empreses demanen
anem a reestructurar
doncs la nostra manera
la nostra filosofia
de funcionar
o
se'ls suplantegen
o al final
el client
i l'usulari
se'ls farà plantejar
perquè evidentment
si
amb empreses de servei
tu pots triar
entre una cafeteria
i una altra
acabaràs anant
a la cafeteria
on tinguis
un millor tracte
on vegis que la persona
et tracta millor
i a més a més
s'ho està passant bé
fent el que està fent
llavors aquest és un element
jo crec molt important
perquè aquella qualitat
d'aquella feina
sigui valorada
no tant amb el quantitatiu
sinó amb el qualitatiu
disculpia que ens n'hem anat
a un dels punts
només d'aquest congrés
però mira
m'hem estirat del film
a picar la curiositat
tenim de referència
ha sortit diverses vegades
a l'entrevista
els especialistes
europeus
americans
en quin nivell
es troba la investigació
pel que fa a l'àmbit
de la psicologia social
a Espanya
una prova
de la
qualitat
i de la
vivesa
que té
la psicologia social
a Espanya
és una miqueta
aquest congrés
aquest congrés
que l'haguem portat
11 vegades
i 11 vegades
s'hagi un poder
i els investigadors
aportin cada vegada
noves dades
nou treballs
hi hagi grups de recerca
aquests grups de recerca
siguin internacionals
que una miqueta també
el fet que vingui gent de fora
de fora del que és
l'estat espanyol
t'està reforçant
aquesta idea
que són gent
que està vinculada
en equips
europeus
i internacionals
t'està donant
una idea
que aquesta recerca
cada vegada
és més important
en quantitat
i sobretot
en un element important
en qualitat
és a dir
sobretot la recerca
podem distingir
entre una recerca
bàsica
però sobretot
en una recerca aplicada
la recerca aplicada
cada vegada més
està resolent problemes
tot el que s'està parlant
de violència de gènere
tot el que s'està parlant
de salut ocupacional
en l'àmbit
de prevenció de riscos
fa 10 anys
no se n'havia parlat
ni hi havia res
de recerca feta
això vol dir
que hem fet
un pas endavant
i un pas coordinat
amb investigadors
de la resta del món
és aquesta la part
que ens arriba a nosaltres
l'aplicació després
jo crec que sí
avui ja volíem
parlar sobre psicologia social
ens ha anat molt bé
perquè no n'havíem parlat mai
i així hem conegut
això una mica
les claus
de tot plegat
nosaltres
superficialment
en profunditat
ho faran
aquests psicòlegs
aquests especialistes
en la 11a edició
del Congrés Nacional
de Psicologia Social
que se celebra
a partir de demà
i durant el cap de setmana
aquí a Tarragona
doctor Jordi Tous
del Departament de Psicologia
de la URB
moltíssimes gràcies
i que vagin bé
els darrers preparatius
i després tot surt
com una seda
al final
ara me'n torno al padau
perquè suposo
que ja m'estaran reclamant
o senzillament
estàs patint ja
perquè no passi
però anirà tot molt bé
segur
així ho desitgem
gràcies
a vosaltres