Dos gardenias para ti, con ellas quiero decir, te quiero...
A veure que m'apunto, sulfat de ferro.
Ferro, ferro.
Ferro, no? Sulfat de ferro.
Calat de ferro.
Ah, calat de ferro.
A veure, Joan, Joan, bona tarda, Joan.
Jo, bona tarda.
Què li has dit?
És calat de ferro, no? Sulfat de ferro.
És molt diferent, no? L'hagués pogut matar.
No, no, és el mateix, l'única cosa que un triga molt a fer efecte i l'altre és molt ràpid.
Val, i m'estàs dient el ràpid.
Exacte.
Molt bé.
El res més ràpid, és que aquesta gardenia m'hauria...
És que si no solucionem ràpid, em sembla que...
I saps què passa? Jo no ho entenc. Com és, ara això fora de tema, eh?
Com és que llavors tu vas als llocs de... a les floristeries, als llocs que venen plantes i flors,
i veus les plantes fantàstiques, estupendes, esplenduros, estales en portes a casa
i al cap de dos dies estan pensides ja.
Això passa i en dos dies no has tingut temps de maltractar-la.
Si no, ara farien negoci.
Però que hi ha gent que té més mà per les plantes que altres,
o és que els hi posen alguna cosa, o les venen ja inextremis, allò...
O no li que us ve, que li poses música clàssica a la teva gardenia.
No, no, ara, ara, en sèrio, és que dos dies, eh?
Home, aquesta gardenia té uns quants dies, ja en sembla.
Aquesta sí.
Però és que no t'explico les experiències amb altres plantes i recuperables.
En fi, feu, feu.
Escolta, mira, avui parlem de jardins sostenibles,
si podríem aplicar el terme allò, gardenia sostenible,
però jardins sostenibles, que el terme s'ampli i sostenible,
a vegades és una d'aquelles paraules que, home,
que fa una mica d'arracants utilitzar perquè tothom la té en boca, no?
Però si parlem jardins, sí que som sostenibles.
I en aquest cas, Joan, hem de començar per definició, no?
Exacte, se n'ha parlat molt, però realment un jardí sostenible
hem de definir, doncs, ben bé què és un jardí i què és sostenibilitat, no?
Un jardí, o sigui, la jardineria és l'activitat artesana
que té per objecte l'execució de projectes, de jardins
i la conservació posterior dels executats, d'acord?
M'ha agradat això de la conservació.
Clar, és que s'han de conservar també.
Perquè no ha de les plantar, eh?
O sigui, un disseny d'un jardí s'ha de dissenyar
pensant en la seva conservació, perquè si no ja està mal dissenyat.
I sostenible vol dir que permet la regeneració dels recursos o del medi, d'acord?
Per tant, un jardí sostenible és...
se'ls aplica uns certs criteris mediambientals
que fan que el resultat de la mateixa sigui respectuós amb l'ambient.
A més a més, eh?
A més a més, d'acord?
Llavors, per seguir, per tindre un jardí sostenible
hem de seguir uns quants consells, no?
Primer de tot, s'han d'utilitzar unes espècies ben adaptades al nostre clima.
En aquest cas, el nostre clima és mediterrani.
Perquè, clar, un jardí sostenible no només és un jardí mediterrani.
Depèn del clima on estem,
doncs pot ser mediterrani, pot ser nòrdic,
pot ser continental, pot ser de molt tipus.
Aquí ens entraríem en el mediterrani, que és el nostre, no?
En aquest cas, és el mediterrani.
En el mediterrani tenim uns estius molt secs,
per tant, haurem de buscar espècies
que resisteixin aquestes condicions.
Moltes d'elles són autòctones.
Sí, espècies que d'entrada ja sigui a priori
que ens semblen poca aigua, no?
Exacte, que estiguin acostumades
a patir uns estius doncs secs.
Llavors, aquestes plantes autòctones,
per tant, són les que creixen en el nostre territori,
doncs funcionen molt bé.
També hi ha altres que s'han adaptat molt bé
al nostre territori
i també serien...
Adequades, molt adequades.
Un cop tenim decidides les plantes que volem,
hem d'intentar agrupar-les
segons les seves necessitats hídriques.
Per tant, si necessiten més aigua o menys aigua,
hem d'intentar agrupar les plantes medicinals,
doncs intentar-les agrupar en un lloc.
Els lliris, els...
el que són bulps, agrupar-los en un altre lloc.
Intentar agrupar les coses
segons les seves necessitats hídriques.
Que això serà important després a l'hora de regar, no?,
per establir un sistema o un altre.
Exacte.
Així ens optimitza molt més el rec
i llavors també s'evita que les plantes
tinguin problemes de fons
perquè hi ha massa aigua
o tinguin problemes de sequera
perquè es reguen poc
que aquelles plantes necessiten més aigua
i així, doncs, optimitzem moltíssim més el rec.
Això, així, Joan, ara, tu pel que veus,
en el dia a dia es fa, habitualment?
No, no, normalment es trien plantes
sense mirar massa...
L'eficiència de...
Les seves necessitats hídriques que tenen
i llavors se'ls hi posa molt generalment
doncs les mateixes condicions de rec en totes.
I unes es moren i unes altres es sobreviuen.
Exacte, i llavors us pregunten com és
que aquesta s'amor si també es rega com la del costat.
Doncs aquí està el problema.
Doncs és perquè aquesta necessita més aigua
que moltes vegades també es pot arreglar
doncs amb els sistemes de gotets
si s'hi pot posar més aigua o menys
posant uns gotets que tinguin més aigua o menys
amb més estona o menys estona.
D'acord.
Deixa'm mirar, Vente, tu mires,
deixem recordar el telèfon del directe
per si algú vol trucar i fer-te alguna pregunta
al 977-24-4767.
977-24-4767.
I mira, quan t'hi ha el telèfon, Joan,
ja tenim una trucada.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Dora Rioja, què tal?
Dora Rioja, sí.
Pregunta, ràpid, digues, digues.
Mira, ràpid, ràpid.
Mira, nosaltres tenim un albaricuquer
que està ple, ple, ple.
I algunes branques estan a les puntes
amb unes fulles seces ja.
seces però tubetes, saps?
Allò que fas així, cauen de seguida.
I llavors, jo et pregunto,
quan els arbres tenen fruit,
s'han de regar molt, no, o què?
Sí, quan tenen fruit s'han de regar
una miqueta més de lo normal.
Quan estan madurant.
Un cop madur, llavors no necessiten gaire aigua.
Però mentre està madurant, està creixent,
necessiten més aigua de lo normal.
Ah, mira, jo pensava que era al revés.
Vale, vale, vale.
I escolta, em va plantar unes palmeres
perquè fa un parell de mesos
i estan les fulles de massa fora,
estan totes molt secotes.
I també s'han de regar molt?
Perdó, pots...
Palmeres, palmeres.
Palmeres, palmeres.
Palmeres d'aquestes de les fulles, així llargues.
Les palmeres normalment...
S'han de regar molt
perquè les fulles que estan per fora
estan molt...
Quan les vau plantar, això?
Ara fa un mes i mig.
I que la vau arrencar o ja veníem torreta?
No la vam comprar en torreta.
Doncs aleshores normalment les fulles de fora
quan es planten queden bastant seques.
I llavors l'important és que l'ull del mig
creixi correctament.
Sí, el del mig està verdet
i la mar de 10 i la mar de 10,
però el de fora,
les 3 o 3 brances de fora
estan totes caigudes i groes.
Doncs l'heu de tindre lligada, aquesta planta,
perquè si no pot ser que s'assequi l'ull.
Sí, l'heu de tindre ben lligada
fins que l'ull us ve...
el surti per dalt.
Vale.
I s'ha de regar molt, també?
Un parell o tres de cops a la setmana.
Un parell o tres cops a la setmana
i ja n'hi ha prou.
Ah, n'hi ha prou.
Sí.
Molt bé.
I fer-li una mica així a la soca,
que jo fer-li una vorera així rodoneta...
Sí, que pugui conservar l'aigua
allà al voltant de les arrels i ja està.
Ah, molt bé, lligar-la.
Bueno, això no ho tenim fet,
però ja ho farem.
L'heu de lligar, eh?
Sobretot s'ha de lligar.
I això de que l'averico
que se secan aquestes fulles,
què vol dir?
Doncs possiblement que passi set una mica, eh?
Que com?
Que tingui...
Que li falti aigua.
Pot ser?
Bueno.
On està aquest arbre?
Aquí a la circuità.
Ja, però plantat on?
Al mig de la gespa?
Ah, la terra...
La terra en una serra normal,
d'Algarrobé.
Allà aniríem a Algarrobé.
Doncs hi heu de posar una mica de gota a gota
una bona estona,
que segurament li falta aigua a sota.
Doncs val.
De corta hora.
Molt bé, gràcies.
A tu, a tu i per tot.
Adéu, adéu.
Adéu.
Doncs ja hem resolt uns quants...
Home, això de mirar,
les palmeres no ho sabíeu,
s'han de lligar, no?
Perquè quedi ull...
Quan es transplanten
perquè no es deshidratin,
s'ha de tindre ben lligat.
Que s'ha de trobar una palmera o no?
No.
Només n'hi ha un...
De palmàssi n'hi ha una,
que és el palmit, el margalló.
Aquest sí que és autòcton.
Però les altres no són autòctones.
Tot i que si se'n veu moltíssimes, no?
Estan molt ben adaptades al nostre clima,
però no ho són d'autòctones.
Estàvem parlant dels jardins sostenibles,
la manca que truques a la Dora.
I home, ja havíem dit una sèrie de recomanacions.
Agrupar les pantes per la seva necessitat d'aigua, no?
És a dir, tenint en compte això, no?
D'entrada.
Llavors també s'ha de vigilar molt amb l'adob.
L'adobat és molt important
que no ens passem amb l'adobat.
No perquè tirem més adob
i les plantes es veguin molt verdes,
és bo per les plantes.
Perquè si se'ls tiren adobs molt rics en nitrogen
i se n'hi tira molt,
primer que es poden cremar, segons com.
I segons, si la planta l'assumeix bé,
tiren molta massa vegetal
i aleshores són plantes molt febles
i que se'ls hi posa el pogor,
se'ls hi posa fong,
se'ls hi posa de tot.
Aleshores, com que creixen molt,
també necessiten molta més aigua
i aquí és on ens equivoquem.
És molt bo tirar-hi adobs de llibració lenta.
Hi ha avui en dia uns adobs
que duren entre sis i un any.
Carall.
I es van deixar anar
per l'escalfor de la terra.
Per tant, com més calor fa,
més alliberen
i la planta més en pot assumir.
Però si no fa calor,
n'alliberen menys
i la planta no necessita tant.
i com que van amb una composició compensada,
les plantes no creixen mai tan vigorosament,
però van creixent d'una manera molt pausada
i molt correcta.
I aleshores també necessiten molt de menys aigua.
També va molt bé,
com n'hem parlat a vegades,
el tema dels fems
de matèria vegetal
o de matèria animal.
però sobretot
que sempre estiguin ben compostats,
per tant,
que no facin pudor,
perquè la pudor
és simplement
que es podreix
i al podrir-se
deixen anar nitrogen
i el nitrogen
és el que crema.
Han d'estar ben compostats
i aleshores
entrecàvem
amb la terra.
Sí, que pràcticament
no han de fer olor,
una miqueta sí,
però baixa.
Han de fer una miqueta d'olor,
però no es poden escalfar
ni han d'estar ben compostats.
Si veiem que fan molta pudor
o que estan molt calents de dintre,
no cal tocar-ho.
T'ho vaig preguntar,
el que vas parlar dels fems,
però allò del marro
del que feia les plantes
és bo.
Mira, jo m'acabava d'apuntar també.
Sí, oi.
És sostenible, no?
Dius,
no ho llenço,
ho aprofito.
Sí, però
és matèria orgànica,
però no porta res de bo.
Hi ha alguna cosa
de la nostra alimentació
que poguéssim aprofitar
sense haver de fer
tot el procés de compostatge?
Bé.
O que sigui fàcil de fer?
És molt fàcil de fer,
amb tot el procés
de compostatge.
Si es té puest,
per exemple,
les closques d'ou,
les pells de...
De plàtan.
De plàtan,
de tota la fruita,
de patata,
tot això,
si es té lloc,
es pot anar compostant
i tot això,
en qüestió d'un mitjà any o així,
ja està compostat
i ja es pot fer servir
una altra vegada.
Per això ho hauríem de posar
en un recipient especial?
En un recipient de compostatge.
Ja n'hi ha.
però clar,
s'ha de tindre espai
perquè no ho pots tindre
davant de la terrassa
perquè fa una mica d'olor
i ho pots deixar
costat a casa el veí
perquè...
Perquè s'emprenyarà.
També s'emprenyarà.
Val.
Llavors,
una altra cosa
que també va molt bé
és els encoixinats.
Els encoixinats,
que no són els coixins
de l'habitació...
De l'edició de telecotxa,
no, no?
És a dir...
No, no.
Els encoixinats són...
És tapar el terra
amb algun tipus de material
per així evitar
que la terra
s'evapori massa
l'aigua que hi ha a la terra.
Es pot fer
amb àrids
com graves,
triturats de bòbila...
Bé,
hi ha molts tipus
de graves diferents.
O també es pot fer
amb matèria viva
o orgànica
com és l'escorça de pi
o el triturat
de les restes de jardineria.
Aquí queda molt maco
l'escorça de pi
queda molt bonic.
L'escorça de pi
i en part
és orgànic
que es va desfent
i també va deixant
matèria orgànica
compostada
a damunt del terreny
que també és bo.
Amb això
evitem
que ens surtin
males herbes
i també aconseguim
que l'aigua
quedi molt més retinguda
a les plantes
i a les plantes de terra
i s'avapori molt menys.
Clar,
perquè no li toca el sol directament
sinó que
allà el para el cop,
diguéssim de...
Perquè funcioni correctament
hi ha d'haver
entre 6 i 10 centímetres
de gruix.
Si n'hi ha menys,
clar,
lògicament
a sota no passa res.
i si n'hi ha més
doncs pot crear
doncs podri més.
Per evitar
doncs també
que surtin
les males herbes,
a vegades
el que es posa a sota
és una malla
antigerminativa.
De clonegra,
de clonverda,
n'hi ha...
Sí,
n'hi ha de marrón,
de negra,
de verda
i això evitem
doncs que surtin
doncs totes les herbes.
Què és?
Jo no ho diguis mai això.
Un plàstic.
És un plàstic,
l'única cosa
que és drenant,
que quan plou
doncs l'aigua passa,
però evita
doncs que surtin
les herbes de sota.
I es posa doncs
a sota dels encoixinats.
Sota de la grave,
a sota l'escorça de pi,
a sota dels encoixinats.
Si és una zona de pas,
es vol fer una zona de grave,
per exemple,
i no volen que surtin herbes
i és una zona de pas,
no és aconsellable
posar-hi plàstic
perquè les graves
no queden mai lligades
amb el terra
i patinen
i es veu sempre
el plàstic de sota.
És millor tirar herbicida
o algun altre d'això.
això només és
en el cas
de perterres
que s'hi vulgui posar
i que no s'hi pugui
treballar massa,
aleshores aquí sí
que va bé
posar-hi un plàstic sota.
És com una mosquitera
però més gruixodeta,
més estupida.
Una mosquitera,
no allò,
impedeix
que l'herba surti.
Sí, estupida
perquè no hi ha entrillum
i que les plantes
no puguin germinar.
Simplement és
que no hi ha entrillum.
Si no hi ha llum
les plantes no germinen.
I funciona,
és a dir,
que el més important
és que funciona molt bé.
No hi ha males herbes.
Llavors,
també és important
el control integrat
de plagues.
En jardineria privada
és una mica complicat.
En tema d'horticultura,
el control de plagues
es pot fer
per medis naturals,
amb espècies
que són...
Que una mica es menja
la plaga.
Que es menja l'altra plaga,
exacte,
la mosca blanca,
el pogó.
En jardineria privada
s'ha d'evitar posar
moltes plantes juntes
de la mateixa espècie.
Per exemple,
una tanca de xiprés,
quan agafa una planta
o agafa el fong,
normalment s'estén
per tota la tanca de xiprés.
O els eubònims,
aquestes plantes
que són així verdes,
són molt propenses
a agafar fongs.
Doncs intentar
escollir plantes
que no siguin propenses
a agafar
masses enfermedades.
Això tampoc es pregunta,
veus?
Això és una cosa important
i no es pregunta habitualment.
I aleshores,
si tenim plantes
molt resistents,
doncs evitarem
fer tractaments.
No només
que beguem
una mica de pogor,
s'ha de fer un tractament.
Normalment,
una mica de pogor
pot ser que
les mateixes formigues
o les marietes
se l'acaben menjant.
Realment,
és veritat això.
I si es veu
que va proliferant,
doncs aleshores sí,
aleshores s'ha de fer un tractament
intentant evitar
els productes
molt nocius
a la fauna
i a la flora
i ja està.
Home,
se m'acut que el pogor
potser és una de les plagues
més escandaloses
i més habituals que hi ha.
Hi ha algun tipus de planta
que sigui repelent del pogor?
Que ens pugui...
El romaní,
el romaní diuen
que no els agrada gaire
amb el pogor.
El romaní,
després,
principalment el romaní.
Però, per exemple,
hi ha molta gent
que pensa que
quan beuen formigues
hi ha pogor
i pensen que
les formigues
són les que porten el pogor
i realment és al revés.
hi ha formigues
perquè es mengen el pogor.
I s'alimenten del pogor.
S'alimenten del pogor
perquè el pogor,
es pot dir
que l'excrement
és dolç
i les formigues
el que se'ls menja
és el cul del pogor
i el deliminen.
Una cosa que,
clar,
com que es regenera
molt fàcilment
el pogor,
normalment,
les formigues
no donen alabans,
pobretes.
I després tenim formigues
amb sobrepès.
Ara sobre un tema
que és molt interessant,
el tema de les formigues
del jardí.
Les formigues
fan la seva feina
al jardí, no?
Sí,
les formigues
només s'han de treure
en el cas
que fagin nosa
que entren dins de casa
o s'ha sembrat
gespa
i que no se'ns en doni
la llavor.
Però es fan
la seva funció.
Totes les plantes,
tots els insectes
dins un jardí
fan la seva funció.
les marietes
fan una funció
superimportant
per al pogor.
Les formigues
també.
I a part
fan,
oxigenen molt la terra
perquè fan cavitats
i aquesta terra
va bé.
Clar,
el problema
de les formigues
i de tot aquest bitxet
és quan entren a casa.
Quan arriben a la cuina.
Clar,
hi ha algun tipus
també de planta
que puguem posar
ni que siguin torretes
a la finestra
o a la porta
per dir,
ei, formigues,
fins aquí no.
Fins aquí heu arribat.
Alguna planta
repel·lent de formigues.
Lloré tallat?
Sí.
Les,
se les trobo bastant
del damunt.
Val.
Però bueno.
I si no,
plantes carnívores, no?
Aquelles que tenen
aquella aguca tan gran.
No,
un micho,
un micho.
Algú michonet
que se les menja
que també diuen.
No hauria si t'entren
a la cuina.
Si t'entren a la cuina
normalment
és perquè tens menjar
per allà que es beu.
Si no hi tens menjar
o molles de pàl·l·lent.
És que si posa
les platetes allà la vista.
Sí que he de netejar,
voleu dir que sóc una guarra
i que he de netejar la cuina.
Vale, vale.
No, no.
Però si hi ha problemes
de formigues
s'ha d'intentar evitar
al màxim
que hi hagi menjar per allà.
I ara vindran
a menjar-se al ferro
o es gardant
i les formigues.
I trobaràs unes formigues
enormes.
Com elefants, eh?
No, Joan,
què més, què més,
diem?
Esquerra un pàr·l·lent
sobre el jardí sostenible.
Llavors,
si se segueix
tot aquests criteris
arribem, doncs,
que tenim un ús
molt racional de l'aigua.
Bueno,
que cap i la fi
és el que està més de moda
avui en dia, doncs,
que s'ha d'intentar
estalviar el màxim
d'aigua possible.
És a dir,
que quan aneu buscant
les nostres plantes
pregunteu
tot el que
us vingui al cap.
Pregunteu moltíssim
perquè
és important
aquestes coses
i preguntar-les
allà em vas a comprar
les plantes, no?
I
normalment,
si agafeu un professional,
normalment
amb tot això
us ho sabrà
ajudar bastant.
Aquí a Tarragona
tenim el Gràmer
de Jardines de Tarragona,
que hi ha una pàgina web,
que és el Gràmer de Jardines
de Tarragona,
que s'està actualitzant
i aquí
surten tot un número,
un munt de jardines
agremiats
que
amb el seu telèfon
i si necessiteu
alguna ajuda,
doncs,
normalment,
aquí hi ha bons professionals
i us sabran ajudar.
Doncs mira,
sí,
ara estic a la pàgina
a gremiejardinesa.com
gremiejardinesa.com
tot junt
i aquí teniu
els agremiats,
el llistat,
el gremi,
contacte...
La població en són
perquè
així ens us puguin ajudar
al màxim.
És una garantia,
eh?
Jardins sostenibles,
Joan,
així,
doncs,
entre tots plegats
consumirem menys aigua,
entre tots plegats
farem el món millor,
eh?
Exacte,
ja en seguirem parlant.
I escolta'm,
d'aquí 15 dies
haurem de veure
si la gardenia
la Núria
amb el ferro
jo em comprometo,
eh?
Li poso el calat de ferro
i us porto una fotografia
de l'abans i el després.
Val?
D'aquí 15 dies
mirem les fotos.
D'acord.
D'aquí 15 dies, eh?
Jo, manem gràcies
i fins la propera.
Gràcies.