Siguiendo a la estrella del ocaso, buscando siempre algo mejor.
Vuela el alma, no hay credos ni razas, días de lluvia y de hazañas.
Faro y día que ha de brillar, como un volcán ardiendo y no habrá más.
En regueros de azufre arden nuestro río.
En la baranda del balcón, cigarro en mano y sin dormir.
La soledad es guía y el viento es manantial.
Vamos por el mundo sin saber en cuántas direcciones es amor.
¿De qué sirvió lo que vivimos ayer, buscándonos la espalda?
Saber sentir en nuestra piel la lluvia golpeando, atravesando la puerta abierta.
Saber sentir que contra ti arrete a la lluvia y a la traviesa, puertas cerradas.
Me mostraré en silencio, me dolo ni razón.
Amando lejos, buscando una canción, tres almas y un amanecer.
És possible que ho hagueu intuït per la veu, jo crec que molt característica.
O, en fi, si ja heu estat els ja tardes des que hem començat el programa a les 5,
ho haureu escoltat en el nostre sumari.
La propera entrevista la tenim amb Carmen, de Carmen Virus.
Ves que reiem l'excusa, la tenim perfecta també.
I és que aquesta nit estaran actuant a partir de les 11 a la Cafè L'Antiquari.
Al carrer Sant Anna, per si algú es perds pels carrers de la part alta.
La Carmen, a l'altre costat del fil telefònic.
Carmen, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Bé, escolta, i jo és que abans feia memòria,
i a vosaltres us vam conèixer aquí al programa, us vam entrevistar,
però és que potser fa 5 o 6 anys, fa moltíssim.
I tant, és quan vam anar a fer un concert a Reus i un altre a Tarragona,
me'n recordo perfectament, de vosaltres i tot, clar.
Vaja, us hem perdut una miqueta la pista,
i ara de sobte, home, torneu a Tarragona,
i dic, bueno, doncs hem de fer alguna cosa.
Què heu estat fent durant aquest temps?
Bé, durant aquest temps hem tret ja...
Bé, en aquella època no me'n recordo si portàvem ja el segon disc.
Mira, el single, que encara el posem, imagina't, es deia Evidemia.
Val, era el segon.
Era el segon.
Ara hem tret, l'any passat, el quart,
i ara estem a punt de treure ja el cinquè.
Vaja, que vosaltres heu anat fent feina, eh?
Sí, hem fet gires, bueno, concerts,
els estius per tota Espanya, per tota la península,
i, bueno, ara el que és a l'hivern
sempre fem una miqueta les sales més petites,
els cafès, els teatres, una mica més tranquil,
una mica deixem la part més rockera
perquè a les sales és més difícil portar tota la banda
i fem la versió acústica de les cançons.
Que és el que veurem avui a Tarragona, no?
Ho fareu així, aquí.
Exacte, sí, perquè l'Antiquari és un lloc molt maco,
és un cafè, un cafè,
i té com un escenari petit, però molt guapo,
és com si te situes en una altra època, no?
A 1900 o així, m'agrada molt.
I em va agradar i, bueno, i vam dir, per què no?
Doncs ho fem aquí semiacústico, no?
Perquè sempre les elèctriques no les podem deixar
perquè ens agrada la canya, no?
Però, bueno, hem fet ahí un pupurri en semiacústico,
una mica de percussió, una mica de loops,
una mica de tot.
Serà molt guapo.
Molt bé.
Carmen Virus, no només és la Carmen García,
també és l'Andrea Brounich, ho dic bé, això?
Andreas Brounich, sí, que és la guitarra
que fa amb mi totes les composicions
que està en aquest projecte tota la vida.
Bé, tota la vida, ja fa 12 anys que estem junts.
I, bueno, fem camí amb la música, amb ell.
Pot ser que t'haguem vist, però també en solitari,
que hagis engegat algun projecte tu sola?
O no?
No, el que passa és que un disc,
amb un dels discs, vam posar sol Carmen.
Val, deu ser per això.
Carmen solo.
No sé per què, ens va donar el tele,
i li vam dir, va, virus ja ho deixem.
Però ara, com molta gent es coneixia per virus,
hi era molta confusió,
doncs hem tornat una altra vegada
a començar el virus petitó,
però ja posem Carmen Virus.
Molt bé, ho dic també perquè
a nosaltres ens hem trobat, eh,
buscant per internet,
doncs perquè la gent no se'ns perdi.
Carmen Virus, esteu una altra vegada.
Sí, per Carmen Virus ens trobaran més,
perquè Carmen el problema és que és un nom molt genèric
i costa de trobar,
costa de trobar perquè està la Carmen,
la no sé què, és molt difícil.
Per Carmen Virus ja està tot el que nosaltres portem
està per internet.
Quan va ser l'última vegada
que vau venir a actuar a Tarragona?
A veure, jo me'n recordo que vam fer
les festes de Tarragona,
no, les festes de Reus una vegada,
i a Tarragona vam fer a la vaqueria,
m'en sembla,
però ja fa,
jo crec que era el 2002, eh?
O sigui, va ser la vegada aquesta
que us vam entrevistar, fa temps.
Fa temps, jo crec que era el 2002,
i una altra vegada vam anar a Tarragona
en un altre lloc,
sí, jo crec que era el 2002,
màxim 2003, 2004, eh?
T'ho pregunto per aquella gent que us va veure llavors,
que possiblement avui també vinguin al concert,
perquè els hi va agradar,
i diguin, ostres, tornen a venir.
Què trobaran de diferent?
En què ha canviat, doncs,
Carmen Virus d'aquell segon LP que coneixíem,
amb aquest nou treball que es diu
Escapas o solo camines, no?
Pel que veig?
Sí, sí, Escapas o solo camines.
Bé, el que trobarem és que farem les cançons noves,
també intercalarem alguna de les del primer disc
i la del segon,
per recordar una mica la trajectòria nostra,
i si algú ens ha vist en versió elèctrica
que portem,
doncs, són set a l'escenari,
és molt canyero a l'elèctric,
doncs, notarà una diferència
perquè és una mica els arreglos especials per acústic, no?
Però, al ser acústic o semiacústic,
doncs, el que quedarà més parell
és les lletres, les melodies,
també la forma que té de tocar l'Andreas la guitarra,
estarà el nostre,
el bateria nostre vindrà,
però com a col·laboració especial per fer percussions,
també hi ha alguna cançó a teclados, a piano,
serà una mica, doncs, ja t'ho dic,
traspassar el guerrero que digo jo,
el cañero de l'estiu,
a sala, a teatre.
De fet, seria una mica la filosofia, també,
que porteu amb Carmen Virus,
per si algú no us ha vist mai, eh?
Com vendríeu el producte?
Guitarres, pel que veig,
lletres molt treballades, també?
Sí, sí, en directe, bueno,
aquest estiu hem estat,
bueno, hem compartit escenari
amb Medina Sahara,
amb Mago d'Oz,
amb...
l'any passat, bueno,
quan va sortir la primera,
ja fa un any o dos, també amb Fito,
és una mica la gent que li agrada el rock,
la gent que ve sempre als festivals que anem.
Quina actuació d'aquest estiu destacaries?
Algun concert que...
Home,
un que em va...
Mira, el de Medina Sahara va ser guapíssim,
i sobretot perquè quan jo ja havia...
ja ja estava jo, ja,
ostres, ja està,
que bé, ha quedat de puta mare i tal,
estava al vestuari,
va vindre el Manuel,
el cantant,
que estava actuant,
va sortir a l'escenari,
va passar de tot,
i va vindre al vestuari nostre,
i va dir,
Carmen, venga, vente,
que cantes una canción.
I dic,
tio,
però si jo no em sé
ninguna canción tuya,
així,
de memòria,
no?
És igual,
és igual improvisa.
I bueno,
jo vaig dir,
per què no?
I vaig sortir allí a cantar,
i la penya d'ell,
doncs molt contenta,
o sigui que molt bé.
I després,
un altre que va quedar molt guapo,
és aquí a Andorra de Teruel,
a Teruel,
que vam compartir escenari
amb Tributo,
no,
amb Dios Salve a la Reina,
que és un grup
que fa versions de Queen,
i ostres,
és que eren iguals.
El cantant era igual
i que Queen cantava bastant bé.
Ah,
eren una banda d'aquestes clòniques?
Sí,
però és que,
bueno,
el cantant és que ja era igual
que ell,
de cara i tot,
però els altres
es van posar peluca,
bueno,
doncs aquesta gent
es van convidar a fer,
a compartir escenari
perquè necessitaven,
com eren les festes d'Andorra,
de Teruel,
dos grups,
i la veritat és que
es va passar molt bé allí també
la gent a plaça de Toros,
que va molt bé
utilitzar les plaças de Toros
per fer música,
està més bé,
no?,
i ho vam passar també
molt bé amb ells.
O sigui que,
la veritat que sí.
Escolta,
el directe deu ser el vostre
i pel que veig
heu passat per escenaris enormes
a,
doncs com deies tu,
formats més de teatre,
no?,
com el d'aquesta nit.
Sí,
aquesta nit,
bueno,
tothom que coneix
o que coneix
a la nostra banda
ja sap
que ens agraden
les guitarres aquestes
de peso pesao,
saps?
Però clar,
quan ve a l'octobre
és impossible
perquè ja
o tens ceres molt petites
i clar,
el sol ja no és el mateix,
ja no tens
a l'equip,
és una mica
dificultós,
no?
llavors és decidir
no fem concerts a l'hivern
o fem el que podem
així en versió acústic.
Ja t'he dit,
a mi el que m'agrada
ja t'he dit
que és l'escenari
de fer canyero,
no?
Però l'acústica
també ens queda bonic
per això
perquè hem traslladat
amb pianos,
amb loops,
a vegades avui
no portem el violinista,
a vegades portem un violinista,
o sigui,
menys jugant
i és maco,
la veritat que sí.
És cap a Sosolo Camines?
Quanta temps té aquest CD,
aquest àlbum?
Aquest àlbum,
mira,
la veritat és que jo
sempre dic el mateix,
com no ha sigut
un àlbum molt promocionat
perquè nosaltres
mai hem manat
amb la via
més comercial,
diguéssim,
doncs pel que no ha sentit
és nou,
però nosaltres
ja ho vam gravar
fa dos anys,
està gravat,
les cançons aquestes
ja les vam composar
fa dos anys.
Això sí que ho teniu,
veus ja que treus el tema,
sou una banda,
en fi,
que aneu a la vostra,
feu música,
us ho passeu bé,
no,
si és veritat,
no us beneu
en el sentit
que no ens arriben
bombardejos
de notícies vostres,
però de tant en tant
dius,
ostres,
aquesta gent
està funcionant.
Sí,
la veritat que sí,
el que passa és que,
clar,
com nosaltres ho portem
una mica així,
una mica alternativament,
per la part alternativa,
doncs ens costa
tornar molt aviat
al mateix lloc,
no?
Llavors,
aquest temps,
doncs hem anat,
jo què sé,
a Màlaga,
Còrdoba,
vam anar a Alemanya,
hem fet cursetes així,
i ara aquest hivern,
el que volem és Catalunya,
solo Catalunya,
perquè feia temps
que no estàvem a Catalunya,
per això,
perquè com ho fem
una mica alternatiu,
anem por ciclos,
són etapes,
ara,
de golpe vamos a Reus,
a Tarragona,
a Gerona,
de golpe ya pasan dos años
o tres y no anem,
saps?
I és una mica així,
i ara tenim moltes ganes,
i suposo que a l'estiu
tornarem a Tarragona
a les festes,
en plan,
ja una mica més,
més de guitarra,
més de guitarra.
Claro,
aunque avui també
portem les elèctriques,
eh?
Amb l'Andrea es diu,
això no m'ho deixo jo,
i és que és el seu so
que enganxa,
no?
Clar.
Bueno,
en fi,
tot un esdeveniment,
que torni Carmen Virus
a Tarragona,
a l'Antiquari,
que pel que jo sé,
home,
molts concerts no es fan,
sí que és un lloc
que es presta,
que dona de sí,
però molts concerts
no s'hi programen.
No,
no,
nosaltres ho vam demanar
aquí,
perquè vam anar una nit
a prendre una copa,
i ens va agradar molt
el lloc,
i hem pensat,
ostres,
per fer l'acústic
és molt singular,
és molt maco,
i està molt bé.
Doncs vinga,
a veure si a més ens ajudeu
i estreneu
un cicle de concerts,
a veure si s'animen
aquesta gent
i ens van anar programant
concerts cada setmana,
que ja convé.
A veure,
a veure,
a veure,
sí,
sí,
nosaltres encantades
i és el que més ens agrada,
no?,
sortir a la carretera
i ja t'he dit
que a vegades
ens fa una muntanya
perquè és això,
que no estem dintre
del circuit més comercial
i quan no tens això
costa tot una mica més,
però bueno,
quan l'has fet
estàs tan content
perquè dius,
ostres,
mira,
aquí estem,
i ens agrada molt
la veritat.
Doncs per molts anys,
Carme,
moltíssimes gràcies.
Vale.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres
per confiar,
per donar aquesta possibilitat
de parlar
amb vosaltres,
que la gent vostra
que us escolta
ens escolti,
o sigui,
que moltes gràcies
de veritat.
Doncs ens veiem aquesta nit
a l'Antiquari,
i a partir de les 11,
Carme,
amb virus.
Carme,
una abraçada.
Adéu,
adéu.
Una abraçada a tu,
Núria,
un pató molt gran a tots.
Siguiendo la estrella
de l'ocaso,
buscando siempre
algo mejor,
vuela el alma,
no hay credos
ni razas,
días de lluvia
y de fañas.
Faro y día
que ha de brillar
como un volcán
ardiendo
y no habrá más.
En regueros
de azufre
arden nuestro río.
En la baranda
del balcón
cigarro en vano
y sin dormir
la soledad
es guía
y el viento
es manantial.
Vamos por el mundo
sin saber
en cuántas direcciones
es amor,
de qué sirvió
lo que vivimos ayer
buscándonos la espalda.
No sabes sentir
en nuestra piel
la lluvia
golpeando
atravesando
la puerta abierta
saber sentir
que contra ti
arretea la lluvia
y atraviesa
puertas cerradas
me mostraré
en silencio
de todo mi razón
amando lejos
buscando una canción
tres almas
y un amanecer
segunda y última oportunidad
ahora sería el momento
de escribir sobre la piel
te he pedido
aり
no
no
si
no
ni
a
Sabes sentir en nuestra piel la lluvia golpeando, atravesando la puerta abierta.
Sabes sentir que contra ti arrecia la lluvia y atraviesa cuantas regredos.
Me mostraré el silencio, no hay dolor ni razón, amando lejos, buscando una canción.
Sabes sentir en nuestra piel la lluvia golpeando, atravesando la puerta abierta.
Sabes sentir que contra ti arrecia la lluvia y atraviesas cuantas regredos.
Sabes sentir en nuestra piel la lluvia golpeando, atravesando la puerta abierta.
Gràcies.