Fins demà!
Sintonia pel que hem de parlar ara mateix, nits a la fresca.
I ho fem amb Francesc García, ell és el president de l'Associació de Veïns de Casca Antic i Voltants.
Francesc, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda, Sílvia.
Perquè vosaltres per la part alta voleu que la gent es mogui i ja que a les nits ja teniu vida pròpia,
doncs que hi hagi una miqueta més, si és possible, no?
Exactament, el que nosaltres pretenem és que per la tarda les persones ja d'una edat
que es desplacen tant a altres punts de Tarragona i a Salou i altres punts que es poden divertir i que poden ballar,
trobem que aquí a Tarragona no tenim aquests punts per ballar.
I llavors van dir, per què no muntem unes tardes a la fresca?
I llavors aquesta gent que es desplaça cap a altres llocs, tinguem-les a la part alta.
Llavors és una manera de donar una miqueta de vidilla també al nostre cascantic.
Jo t'he posat nits, però no són tardes a la fresca.
Sí, a veure, el programa començarà a les vuit i mitja i acabarà sobre deu i mitja onze.
Ah, llavors sí que arribem a la nit, però bueno, és un tard.
Sí, arribem a la nit, però a veure, clar, perquè si ho féssim...
Ara, amb aquest bat de sol que cau, poses a les persones a les sis de la tarda i es defen, igual que a les gelades.
Llavors, a partir de les vuit i mitja comença a caure la tarda, comença a ser tard de nit,
i llavors el que vulgui ballar i recordar aquelles cançons amb sabor d'abans,
doncs que se tancin a les tardes nits a la fresca.
La pregunta és, ja ha començat aquestes tardes nits? Quan has previst que es comenci?
Sí. Teníem previst començar el proper divendres, però clar, com que estan també tan apretades les festes de Sant Magí i tot això,
esperem que ho podem començar i llavors serien divendres i dissabtes alternatius.
Divendres i dissabtes alternatius.
Alternatius, exactament, perquè la gent pugui gaudir, perquè clar, potser hi haurà gent que els dissabtes podrà venir,
i hi haurà gent que li anirà millor els divendres, llavors així alternativament farem aquesta miqueta de musiqueta per l'ambient.
Això és el que vol dir que també s'agafaran propostes?
Allò que dius, mira, la setmana vinent hi ha un grup de gent que siguin...
Podeu fer-ho el divendres o no?
A veure...
Això depèn, no? També de vosaltres i del grup que actui.
Sí, a veure, nosaltres...
No bussem tant, no bussem tant.
El grup que vindrà. A veure, a nosaltres ens agradaria que hagués més voluntariat com nosaltres, no?
Sí.
Perquè nosaltres, entre l'associació, també tenim un grup de voluntaris i llavors serà el grup nostre que vindrà sempre a intentar fer gaudir d'una estoneta a tota aquella gent que se tansi.
Sí, perquè vosaltres composeu el grup de música que podríem dir que farà aquestes nits a la fresca.
Exactament. Nosaltres tenim un grup que es diu Nostàlgia i llavors som quatre personetes.
També tenim un altre amic nostre que és el que s'encarrega també de portar alguna cosa i d'actuar amb nosaltres, que és el Péteri.
I llavors també ens agradarà que ell vingui un dia també i pugui fer la seva i no se tracta només de fer música, sinó de fer música i que gaudeixi la gent d'un...
Un bon espectacle.
D'un espectacle.
Però un espectacle que quin lloc? A veure, ja tenim situat més o menys l'hora, ja tenim més o menys els dies, però quin lloc teniu previst vosaltres de poder fer-ho?
Perquè m'ha comentat fora d'antena, jo crec que és un lloc magnífic i emblemàtic del casc antic.
A mi m'ha agradat que ho haguera comentat l'amic Castellví, que és el portaveu de l'entitat, però ja m'ha dit, hòstia, m'has agafat molt justet, no sé si podré vindre.
La feina.
Els compromisos que té, llavors un lloc emblemàtic és a la plaça del Fòrum.
Fantàstic.
Allí aquelles escaletes queden enmig i la pista queda baix, llavors intentarem posar els alteveus allí, la musiqueta i cantar aquelles cançons d'abans, d'ara i de totes.
Llavors un dia potser ho fem allí i un altre dia mirarem també el reconegut d'entremig del bar d'Altòfol i aquells altres bars d'allí perquè no els molestin.
Perquè sempre...
Clar, perquè no és que dius sempre a un costat, sinó que pugui ser un escenari simultani.
Exacte, perquè no diguin també els altres, ostres, és que l'associació de vecinos ha comptat con estos i se beneficien los otros.
No, no, no.
Ens agradaria...
Tots, tots.
Exacte, ens agradaria també algun dia, doncs, a veure, el permís l'has de demanar i l'has de situar en un lloc.
Llavors també ha sigut un lloc adient, doncs, la placeta dels pagesos que faran els de les barres de Santa Tecla, m'assembla, que fan allí l'espectacle de les comptades, no sé, alguna cosa que fan durant Sant Magí.
Sí, sí, sí.
També és un bon lloc. També la placeta de Sant Miquel.
També, també.
La plaça del Rei.
Encara que la plaça del Fòrum ja teniu, com m'has explicat tu ara, teniu ja l'escenari.
Escenari.
Perquè seria l'escenari. Vosaltres a dalt i la gent va allà al costat.
La gent que va allà a baix, exactament.
Quedaria allà com si estigués allà preparat, no?
Nosaltres posarem una bandereta de Tarragona per darrere perquè, clar, sempre està allò que has de preocupar-te d'aquests nens que són molt curiosos.
Són tripijocs, sí, sí, sí.
Són molt curiosos que no te se cruzin per allà, m'entens?
Llavors posarem una bandera a darrere i una altra bandereta al davant, fem un escenari i llavors...
Perquè no pas, clar.
Perquè no ho facin.
Ja, ja, ja.
Molt maco.
I les cançons, em deies que són cançons nostàlgiques.
Les cançons són de tot.
Són de tota la vida.
De tota la vida.
Doncs a veure, explica'm.
Doncs mira, des de...
A veure com s'hi diu aquella...
Bueno, pues mira, Sierra de Luna, Mirando al Mar, No te vayas de Navarra, cançons dels Mustangs, cançons dels Sírex.
Vull dir, hi ha tot un seguit de cançons com aquesta que està sonant.
Que és magníssima.
Que es diu Atrévete.
Veus?
És molt bonica, vull dir, el símbolo, ole, levantando las manos...
Home, aquesta és més actual, eh?
Exacte. Vull dir, hi ha de tot, hi ha de tot.
Sí, sí, sí.
El que nosaltres pretenem és donar un punt d'alegria a aquella gent d'una certa edat, i com t'he dit abans, que s'han de desplaçar.
A veure, si disposéssim d'un lloc que poguéssim fer ball els diumenges per la gent gran.
Rebats era una cosa que s'estilava moltíssim.
Exacte.
Sí, sempre hi havia la seva pista de ball, no?
Exacte.
I ara sembla que s'hagi de perdre tot això, i si no hi ha un lloc indeterminat que arrisqui i faci un negoci d'això, sembla que no pugui ser, no?
Sembla que no. Nosaltres estem acostumats a tombar per tot arreu, i llavors hem vist a Salou, que té molt èxit, allà a la llar de jubilats de Salou, al carrer Carles Buigas.
Cada dia hi ha una música, hi ha un grup, un altre, que van allí i fan música, i llavors el que la gent gran vol és passar-ho bé.
Sí, sí, sí.
I quan arribes a aquesta edat de dir, ara ja m'ho vaig a passar bé, és el que interessa. Però aquí a Tarragona sembla com que no tenim un lloc.
Tenim a la gent gran avorrida a Tarragona.
Exactament. A veure, els hotels de Salou tenen una vista molt maca, perquè en cada hotel tenen la seva sala, i en cada hotel cada nit fan ball.
Si no fan ball amb viu, fan ball amb música, vull dir, o espectacle.
Però, caram, aquí a les hotels de Tarragona que tenim tan macos, no sé, com que és una altra manera d'actuar, no?
És molt diferent. També potser el turisme de Salou és molt diferent al que trobem aquí a Tarragona.
Me cago en amar tots els anys.
Home, que són bona gent, eh?
Tots els anys, tenim la majoria... A veure, per ells, el barri marítimo de Zaragoza és Salou.
Clar, que venen molt de gent.
Oig, és...
Això ho he dit per un baño, això és veritat, eh?
Exactament, jo quan vaig... Jo alguna vegada, tant en tant, canto en algun hotel i el primer que faig és...
A veure, por favor, hi hagui algun baño por aquí.
Cinq o sis o set mans que s'aixequen, no?
Tres cintes mans que s'aixequen.
Què dius, Tarragona?
Sí, sí, sí, sí.
Tanta gent.
Com jo soc maño de Teruel, soc maño d'adopció, de Teruel de la Plaza Altóricó,
pues entonces siempre les canto alguna canción tica como si es la de luna
y ellos lo pasan de divertido.
La podíem posar, la podíem posar?
Sí, després la poses i la canto.
Molt bé, eh?
Vinga, vinga.
De car, de car.
I tot això vosaltres ho heu trobat a Salou i penseu que aquí a Tarragona alguna cosa s'ha de moure, no?
Exacte, jo penso, pensem, pensem, dintre de l'associació, que li hem de donar vida als nostres avis,
a la nostra gent gran, tant de la part alta com de tots els altres barris.
Que vulguin venir, clar que sí, que estan convidats.
El ball estarà obert a tothom i pretenem que, a veure, si això queda,
doncs llavors que sigui el propi ajuntament que ens deixi un localillo adient perquè hi capi que hi ha gent
i nosaltres ja ens mirarem en cor de fer ballades.
A veure, també trobo que hi ha llars d'avis aquí a Tarragona que, per exemple, fan ball un dijous
o fan ball un dimecres, a Sant Salvador fan els dimarts, clar, però vull dir, els dissabtes i els diumenges,
els cap de setmana no hi ha lloc per fer res.
I ara, mira, encara més que està bé que el dia és llarg i la gent s'entatenen a la platja,
a passejar per la Rambla, però...
Anem a ballar, al casc antic.
Exactament.
Anem a ballar a la part alta.
Anem allà a la part alta, que estarà fent una miqueta de ballaruca per tothom
i llavors, si se volen prendre alguna cosa a la fresca, disposen d'un seguit de locals
que poden prendre el que vulguin.
Que poden estar tranquil·lament també escoltant la música i poden estar aprenent alguna cosa
i cap problema.
Però això és una pretensió que tenim des de l'associació de veïns.
Molt bé, no, no, és un projecte, és un projecte que se tirarà endavant,
o almenys voleu vosaltres que estigui endavant, després de les festes de Sant Magí.
Amb les festes de Sant Magí.
O amb les festes de Sant Magí.
Exactament.
A veure, la setmana de Sant Magí, com que Sant Magí cau en dimecres,
llavors el dissabte següent també farem la nostra ballaruca,
perquè llavors fins a Santa Tegla, llavors tenim la setmana Santa Tegla,
que no, me sembla que no podem fer res,
que és l'únic dia que no farem la setmana Santa Tegla,
però el dia 26 sí, el dia 26 serà l'últim dia que farem la ballaruca
i si els hi ha agradat i ens diuen continuar,
doncs intentarem que a l'hivern allargar-lo una miqueta
i llavors en vez de començar a les 8 i mitja,
com que a l'hivern ja comença a ser més fosc,
doncs intenteu fer-ho a partir de 7,
com fan a les cases de les gent grans i aquests llocs,
doncs a l'hivern feu de 7 a 9 o de 6 a 8 i mitja,
perquè tampoc volem molestar els veïns que també treballen,
i llavors pensem...
Sí, sí, i després també una miqueta el fred.
Home, aquí a Tarragona tenim una temperatura tal hivern com a l'estiu,
que és envejable i més o menys són quarts de nou
i encara se podria aguantar al carrer, no?, tranquil·lament.
Sí, sí.
Seria fantàstic.
Però bueno, ja t'he dic,
és una manera que volem donar vida i alegria
a totes aquelles persones que es vulguin acostar al casc antí.
Molt bé.
Nos fem una cosa ja per acabar.
Presenta'm, presenta'm.
Sí, ella és el component del grup.
És una dels components nostàlgia.
És que abans hem sentit riure,
però l'hem acabat de presentar i està acabant l'entrevista.
Hola, buenas tardes.
Hola, Dolors.
És la Lola.
Ella canta també, que tenim un altre senyor que se diu,
se diu Eloi Martínez.
Jo li dic el xarro de Guayaquil,
perquè ell va posar el xarro negro.
Sí.
I jo dic, hosti, no me diguis això,
em sembla més bonic el xarro de Guayaquil,
ja que vol ser màgic.
Queda internacional.
Sí, queda més.
I llavors ell també canta amb nosaltres,
també ens acompanya moltes vegades al senyor Sentís,
que és de l'Ateneu.
i llavors, doncs a veure, nosaltres pretenem en aquesta primera,
en els tres que som sempre,
que som la Dolors,
l'Eloi i jo.
Sí.
i que feu, bueno,
feu un triplet fantàstic sobre l'escenari.
Ui,
es veiessis cantar la cançó
Jovenes de los Mustangs,
ja és?
La tenim aquí?
No,
no la tenim.
No la tenim.
i no la cantéssiu ara tots dos.
No,
no,
la cantem al trio sencer,
però no la tenim aquí.
Però hi ha casos molt boniques,
eh?
Sí,
una que pot ser a duet,
ara ja per tancar la entrevista.
Ostres,
aquí,
aquí,
a duet.
T'he posat,
crec que una mica de compromís,
eh?
No,
aquesta de Trevete està molt bé.
Sí,
la de Trevete,
o l'altra,
em diu la Dolors.
A veure,
a veure.
La de Sierra de Luna,
la de Sierra de Luna,
dedicada a los Mayos.
Claro,
claro,
claro.
Quin número és del CD?
El 2.
que jo te la deixo ja posada aquí
i tu me dius
quan n'hagi d'entrar...
Me l'hauràs d'aixecar
una miqueta el volum,
eh?
Potser.
Sí, vale,
vinga.
A mi.
Va,
menos, menos.
Això és en directe,
eh?
Que es noti.
Que bonito.
Viva todos los Mayos,
madre mía,
que bonito.
El ebro guarda silencio
al pasar por el pilar.
La Virgen está dormida,
la Virgen está dormida,
no la quieren despertar.
y un carretero que viene cantando por el raval.
Lleva en el toldo pintada,
lleva en el toldo pintada,
a una virgen del pilar.
Con trigo de cinco villas,
viene de Sierra de Luna,
y en los collarones llevan
campanas,
campanas,
campanas las cinco mudas.
Besos de nieve y de cumbre,
lleva el aire del Montayo,
y las mulas van haciendo
heridas,
heridas,
heridas al empedrado.
A la mañana,
mira que venimos desde el Montayo a Zaragoza.
Montando el puente de piedra,
se oye una brava canción,
en las torres las campanas,
en las torres las campanas,
están tocando oración.
Dos besos traigo en mis labios,
a mi Virgen del Pilar,
uno me lo dio mi madre,
y el otro mi soledad.
Y el perro del carretero,
juega con la mura toda,
y es que saben que han llegado,
llegado, llegado,
que han llegado a Zaragoza.
El Ebro guarda silencio,
al pasar por el Pilar,
la Virgen está dormida,
dormida, dormida,
no la quieren despertar.
Ara sí, home, home,
que han sortit abans els espontanis,
a pensar en...
Relaxeu-vos.
Fantàstic, eh?
Molt bonica, la veritat.
És bonica, bonica.
Tot això passarà les tardes allà al casc antic,
les tardes a la part alta de la nostra ciutat,
el divendres o el dissabte.
Exactament.
Tot depenirà de veure...
Bueno, aviseu-nos quan comenceu,
que us ho posem de seguida a l'agenda
per avisar tota la gent, eh?
Si tot va bé i el permís arriba,
penso que no hi ha cap problema,
perquè com és a peu pla,
no necessitem d'enterimats,
llavors em penso que no hi haurà cap problema.
Doncs a veure,
de seguida que ho tingueu tot lligat,
nosaltres ara hem fet la porta de presentació,
hem entrat i a veure què és el que trobarem.
Molt bé.
I esperem que sigui ja una data concreta
perquè digui-me,
Sílvia, què tal dia, tal hora?
Comencem.
Jo suposo que serà el dia 15 a les vuit i mitja
que començarem.
De cart.
Però bueno,
que ho tinguem lligat
i estigui el sac ben tancadet,
llavors ens truqueu.
O sigui, el dia 15 no,
el dia 14, perdó.
El dia 14.
O sigui, ja aquest divendres.
Exacte.
O sigui, ja està,
és una premissa el que ens has donat ara mateix.
És imminent.
A veure,
m'agradaria que totes aquelles persones
que vulguin col·laborar desinteressadament,
perquè això nosaltres ho fem desinteressadament,
nosaltres amb el grup actuem desinteressadament
i llavors,
doncs, a veure,
ja sé que hi ha molta gent a Tarragona
que també li agradaria fer una actuacioneta,
allò de dir,
nosaltres també podríem cantar.
que s'apropi,
que s'apropi.
Clar, clar, clar, que sí.
O que ens truquin aquí a la ràdio,
nosaltres ens posarem en contacte amb vosaltres,
o que preguntin allà al Cas Cantiqui,
i ja està.
Molt bé.
Doncs Francesc García,
moltíssimes gràcies, Dolores.
Gràcies, gràcies.
I fins a la propera.
Res, que el que et deia,
els micròfons de Tarragona Ràdio
estan oberts pel que necessiteu.
Molt bé,
també espero que vingui la gent a Tarragona
a veure el gran grup
que actua durant les festes de Sant Magí,
que és el Montcamp Tarragoní.
Home, home,
que això és una altra excusa
també per portar-vos un altre dia, eh?
Exactament,
perquè el Montcamp Tarragoní
té uns grans personatges de Tarragona,
i aquest, el dia 16,
també actuarà a la plaça de la Font.
Tenim una altra excusa, gràcies.
Molt bé, a vosaltres.
Adéu-sia, bona tarda.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Adéu-sia.
Fins demà!
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Cinc minuts, les set. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, qui ets?
Maria.
Hola, Maria.
Hola.
Tu no ho tenies, Maria, encara?
Eh?
Tu no ho tenies, encara?
No, jo no, ja m'he despassat.
s'ha de fer, s'ha de fer Maria, si no malament, eh?
Maria, la Imma jo crec que t'ha obert la porta.
A veure si l'encertem, eh?
No, no m'ha dit res.
No t'ha dit res?
Pues que t'ho digui.
Au, au, au, au, au.
Què t'ha de fer mal?
Au.
Au.
Però què has dit?
Au.
Au, au, au, au.
Era una broma, dona.
I hi ha dos.
I hi ha dos.
I hi ha tres.
I hi ha tres.
Sí que n'hi ha tres.
I ara quines són?
No, dona, no queden.
No, ara ja no que més, no?
Ja estàs, ja estàs, ja estàs apuntada.
Maria.
Sí.
Que perfecte, eh?
Vale.
Que aquí ja tens les dues entrades.
Clar que sí.
Ja podem anar a remullar-vos allà a l'Aquópolis.
Ja passa un bon dia.
Sí, no, ja.
Tenim d'anar, no sé si és el dissabte,
però perquè el dissabte és el meu sant,
no sé si anirem.
El dissabte és el teu sant?
És Santa Maria?
Sí, Santa Maria.
A l'hora de 15 de vos.
Què m'he dit?
Però això és aquest any.
L'any passat no va ser així, no?
Sí, cada any.
Que així, dona, que així.
Ah.
I se posa sèria.
I se posa sèria i tot, eh?
No és el dia dels noixents, eh?
I se posa sèria i tot, eh?
Ui, que m'està dic.
No, perquè jo, bueno, és que ja fa,
imagina, fins i 62 anys.
Des que ho celebràs.
I jo t'ha feia encara dubta.
I sempre ho feia el dia 15 d'agost.
Doncs, carinyo, que passa...
No, jo espero que puguem parlar abans del dia 15 d'agost,
però si no ho fem, que passis un bon sant, eh?
Molt bé.
I t'emportaràs dues entrades.
Vale, sí, ja.
Gràcies.
Vale.
Adéu-sia, bona tarda.
Nosaltres hem donat les dues entrades
i avui estaven amagades a la A.
A 1, a 2 i a 3.
Fins d'aquí el nostre espai dedicat a Aquòpolis.
Para divertirte a tope.
Aquòpolis.
Aquòpolis.
Ven a disfrutar de l'agua a l'Aquòpolis de Vilaseca.
I amb la porta dels somnis, entre tu i jo i alguna cosa més, les notícies de la set.
Anem a veure per primer cop dins d'un ascensor.
Van topar-se les nostres mans sobre el mateix botó.
Tu deus ser el nou que entrava, avui jo treballo aquí.
Pel que sigui, si un dia em necessites, ara saps on som.
Arribats en aquest punt on cap dels dos sabem què dir.
Ja només puc demanar-te, mira aquests ulls com et miram.
com demanem vés amb molt suaument i deixa'm ser llençol que et capi fins que surti el sol.
Què hi ha entre nosaltres que hi va haver aquell dia?
Què hi ha entre nosaltres que no sé explicar?
Perquè ahir no vaig poder mirar-te i no tocar-te perquè et veig si tampoc els ulls no tinc.
No mamagar-me perquè puc i alguna cosa entre tu i jo.
Curiosament fins ara no ho he sabut veure.
Quantes passes en fals d'on anem així només per por?
Sortim com bons amics, només parlem per parlar.
I arribem sols a casa preguntant-nos què podria passar.
Oh, què hi ha entre nosaltres que hi va haver aquell dia?
Què hi ha entre nosaltres que hi va haver aquell dia?
Què hi ha entre nosaltres que no sé explicar?
Per què hi ha entre nosaltres que no sé explicar?
Perquè ahir no vaig poder mirar-te i no tocar-te perquè et veig si tampoc els ulls no tinc.
No mamagar-me perquè puc i alguna cosa entre tu i jo.
Oh, diga...
Què hi ha entre nosaltres que hi va haver aquell dia?
Què hi ha entre nosaltres que no sé explicar?
Com corner la sentence-te i viu-te-te-te.
Fins demà!