Fins demà!
El nen perdut, que sempre ha volgut ser un bon pirata.
Banqueu aquests pobres d'escars.
El taz fa verda, l'erro els peus quan l'ha regatat.
El bandido pagall eres poeta.
El creador de la sala bruda, el got de plàstic.
De tant en tant, els de tardes ens agrada descobrir formacions,
gent que fa música, que entrega el seu producte
i que segurament aquest estiu a més podreu veure en directe per les nostres terres.
Avui us presentem els Insomni, el Pere, el Víctor.
Bona tarda.
Heu vingut a més molt corporatius, amb unes samarretes.
Ja que estem de promoció, aprofitem.
Ha estat casualitat, de fet, però sí, sí, no, és veritat, corporatiu.
El Víctor es volia canviar, però li dic que totalment.
Som bones.
Sí.
Som bones. Cuideu molt la imatge o què?
No gaire.
Mira que no m'he feitat.
Sí, és això, és això que dius.
La imatge del grup.
De poc.
Home, el fet que tingués samarretes i tot això implica que us ho preneu seriosament.
Bueno, sí, sí.
No, és un projecte que hi creiem, però vaja, que no ens treu la sona.
No mirem quin pentena et portem abans de pujar a l'escenari, vaja.
Està prohibit fumar mentre fem el concert.
Sí?
Sí, ho trobo bolletj.
Però això vosaltres, no la gent, el públic.
No, no, el públic fa ser que ho veu, evidentment, t'ho imagina't.
No, el tenim prohibit nosaltres.
Teníem tan poca gent.
Sí.
I com és això?
És la gran filosofia d'insomni?
No, però és un punt a favor, home, sincerament.
Anar a un concert i cal...
Vull dir, que es pot fer el que vulgui, no?
Però jo trobo lleig.
Si estàs allà i de cop el paio es fot a fumar...
No, tio, s'està ballant.
Potser si a 10 mes, segons quin tipus de música.
Pot ser.
Passa a un concert de jazz, o una cosa blusera...
Sí, però no, no, jo...
No, no, el Pere és realment...
No el veureu fumar, el Pere, a l'escenari?
No, perquè és que no, o sigui, no sé.
Què fas?
No, jo és que com a home puc fer una cosa a l'hora.
Llavors, si poso a fumar, no podria fer el concert.
Home, és un problema.
Us passa a tots això?
No.
No, però els porto...
Els hi pegues canya.
Escolta, Insomni, relativament, com a formació, sou nous?
Bueno, portem tres anyets com a Insomni.
I mig.
I mig, sí.
I abans veníeu ja d'altres llocs, veig.
Sí, eren dues formacions així, en separat.
Una de pop rock, que es deia Ignivat.
I l'altra, que era de metal hardcore...
Què fèieu?
Sí, rock do.
I llavors la base rítmica de les Hopes,
que era el grup de rock do,
es va juntar amb el guitarrista, violinista
i veu de l'altre grup
i vam formar Insomni.
Home, això és com una bona barreja, no?
Perquè heu agafat la contundència d'un grup
i després la part més melòdica de l'altre i...
És la idea, és la idea.
Una música canyera, diguem, amb un cert pes i tal,
però al mateix temps, doncs, melòdica
i amb, bueno, que s'enganxen melodies,
amb lletres cuidades, amb coros, amb...
I té un, per lo poc que he escoltat,
té un, com us diria, com un trasfons, una sonoritat
que s'acosta una mica al folk, pot ser?
Suposo que és el violí.
És el violí.
Sí, deu ser el violí.
No, és que a tot arreu ens diuen que si fem rock,
que si fem...
Tothom ho vol, més a més, catalogar,
que és lo normal, també.
Vosaltres què feu?
Doncs mira, no sé què fem,
però suposo que d'on venim marca que cadascú del grup
té referències diferents.
I llavors, juntar 5 referències diferents,
que sigui clàssica, que sigui rock, que sigui pop, jazz,
ho ajuntes tot i a partir d'aquí ens ha d'agradar el 5
quan fem una cançó.
Per tant, el que queda és una barreja bastant extranya.
Acabarà de treure disc?
Sí.
Sí.
Però fer que sí amb el cap
amb una ràdio no s'arregueix.
M'hauries d'haver dit a primera hora
del matí, jo.
Que és el primer enregistrament que feu?
No, havíem fet una maqueta.
Fa un parell d'anys hem grau una maqueta
i va funcionar
prou, vam veure que el projecte
la gent llengrascava i tal, llavors vam decidir
com que teníem material per fer-ho
doncs vam aconseguir gravar un disc,
que és aquest. Es diu Des d'Ara
que és com una declaració d'intencions
a partir d'ara què?
No, a partir d'ara hi ha un grup que es diu Insomni
que fa cançonetes i que
s'ha de tenir en compte. Almenys que la gent
sàpiga que existim. És una
carta de presentació, el disc de debut
i trobo que té
no sé, per mi en cada tres o quatre
temes aquells que valen molt la pena
la resta també, evidentment, però tres o quatre
que la gent trobo
que destacaran
i això en un disc de debut
per nosaltres és com molt gratificant
que ens hagi quedat així.
Jo el que veig és que sona molt contundent
i manteniu aquesta força, aquesta contundència
a l'escenari?
Sí, se'ns en va una mica la flapa.
No, de fet més.
Més encara?
Sí, en directe més, perquè
en directe normalment
li dones
normalment
l'equip en si de directe, no?
Els baflers, les tales normalment
acostumen a donar canya als greus
amb la qual cosa el bolsonó, el bombo, el baix, la guitarra ben greu
doncs dona molt de pes
i en directe sona més contundent que el disc.
El disc, segons com
els temes més tubets, més pop
potser en directe acaben sonant més rock
com una altra cosa.
Sí, no, intentem donar una miqueta d'espectacle
ja que la ve...
Ja que la ve.
Ja que...
Eh?
Que dius, què xerra?
Tira, tira.
Ja que la gent ve als concerts
i a partir d'aquí
que no passarà del CD i ja està
com si posessin el play
sinó que vegin una miqueta d'espectacle
que s'ho passin bé
a cap i a la fi
i llavors això, la liem una mica.
I molt la de violiar
perquè va fer el concert de presentació
al gener a l'AFNAC.
A l'AFNAC, a l'AFNAC.
La veritat és que...
Jo no sé si estan acostumats a tanta tralla.
No, no, jo crec que no.
No, però com que estava ple de gent va...
Va estar molt bé.
Incluso la gent que passava per allà
s'acostaven, treien el cap
perquè pensaven que hi fot aquest escàndol.
I treien el cap,
allà tenen una mena de showcase a baix,
una sala ovalada petitona.
Bueno, petitona.
Showcase, diu.
Bueno, es diu així, es diu posa a la porta.
És bonic, amb el que va paraula,
m'ho apunto, showcase.
Sí, sí, bueno, posa a la porta.
Jo no sabia que existia.
Quan va dir coses aquestes, què dius?
Eh? Sí, és interessant.
I no, molt bé, la gent va respondre superbé
i inclús molta gent que passava per allà davant
doncs es van quedar a mirar el concert.
Ah, mira, doncs aquestes no fan bé.
I mira, està bé.
Quin diríeu que és el vostre fort?
El fort d'insomni.
Què teniu de diferent que no tinguin altres formacions?
Doncs no direm el violí.
Perquè considerem...
Està molt integrat el violí també, no?
Amb diversos estils.
Sí, no, vull dir, destaca del grup,
però a mi m'agradaria dir que
intentem aprofitar tots els recursos que tenim
al màxim.
Llavors hi ha quatre veus en el CD
i diferents moments en què no és la veu principal
qui mana, sinó que és un altre component del grup
el que aporta l'iniciativa.
Després hi ha components del grup
que tenen formació clàssica
i també s'aprofita i es nota.
Llavors crec que barrejar tot això
i que sigui realment un engranatge
i que les cançons transmetin coses
i sobretot transmetin imatges
fa que realment l'insomni
per nosaltres almenys sigui diferent.
Jo crec que el Pere no ho ha dit
perquè és de lleig perquè ell és el lletrista,
però jo penso que el més interessant d'insomni
és que avancen les lletres.
Sí?
Després et dono la pasta.
Després en dones el pernil, sí.
No, jo penso que sí.
Al final són lletres que transmeten,
que expliquen moltes coses,
que les fem destacar, com deia ell,
amb veus, amb...
Bueno, donar-los l'èmfasi,
intentant que la cançó transmeti
el que explica la lletra també,
que tot ajudi.
Jo penso que la cosa més...
Bueno, cadascú suposo que té la seva visió
del que més li agrada d'insomni
o del que més creu que li agrada d'insomni, no?
Cançons que es diuen,
almenys les quatre que tinc per aquí, eh?
Encara ho fan, Guerra, Justifica el temps,
Romeu i Juliata.
De què parleu?
Bàsicament són els temes universals,
no hem descobert res.
L'amor.
Es parla de l'amor,
de l'amistat.
L'amistat.
I coses per l'estil,
però si que intentem donar-li un caire
o, no sé, a partir d'una idea,
a partir d'una imatge,
a mi el que m'agrada molt
és trobar frases que realment, doncs,
si diuen una veritat
i que la gent li facin reaccionar
o fer pensar en coses quotidianes
i s'hi vegin.
I llavors aquella cançó
et transporta a un altre lloc.
I llavors és com val la pena una cançó,
quan et canvia una miqueta.
La gent, jo crec que s'escoltarà les cançons
i que els donin dos voltes
trobaran frases
que diran
ah, doncs mira, aquesta frase potser és interessant.
No dic que totes, però no sé,
hi ha alguna, per exemple,
hi ha una cançó que es diu Tempesta,
que parla de l'amistat i de més,
i una de les frases és
quan algú et mira els ulls
pot ser etern si no t'espantes.
I, clar, això és una tonteria en principi,
però si et pas de pensar
vas pel carret que vas...
Sí, dir-ho.
No, no, és veritat.
No, jo és que vaig dir en alguna cosa de tant en tant.
Si et pas de pensar
vas pel carret que vas amb algú,
sempre et mires els ulls amb tothom,
però sempre hi ha un dels dos
que s'espanta abans
i llavors deixes de veure aquesta persona,
potser per sempre.
Si els dos es quedessin mirant
i a partir d'aquí comencessin a xerrar,
si cap dels dos s'espantés,
doncs podria s'haurir
alguna cosa molt maco.
Imagina, veus el que et deia?
Ai, doncs, sort que has posat aquest exemple, eh?
I no ens hem quedat només amb
les lletres parlen d'amor i de...
Val, val, ja ens fem la idea.
D'això parlava, d'això parlava.
Però jo no xerro tant en el CD, eh?
Perdó.
El que veig és que també
m'assembla que teniu molta contundència,
però llavors cuideu molt el so.
Igual com us he dit,
és que cuideu la imatge,
de certa manera, cuideu el so també, no?
Perquè queda tot com a net.
I hi ha molts instruments,
per el que dieu, hi ha moltes veus,
però no és brut.
No, intentem.
Els tècnics de so en directe
ens maleixen bastant,
perquè som difícils.
Hi ha una bateria que porta moltes coses,
hi ha el baix, hi ha dues guitarras,
hi ha violí, hi ha teclat,
hi ha quatre veus,
és molt de barullo.
I realment és difícil.
Però, bueno,
intentem cadascú fer el just i necessari
per la cançó,
sense posar-hi de més,
i si aconsegueixes això,
al final acaba sonant tot de finidet i maco.
Si tothom vol fer més,
el que acaba passant és que no sona,
i llavors aquesta cançó acaba descartada
perquè no funciona.
El que passa és que aquesta filosofia
que vosaltres expliqueu tan tranquil·lament
és potser el que marca la diferència
amb tot aquest temps que porteu ja
amb altres grups,
bé, tot l'aprenentatge musical,
totes les tables que tenim.
Sí, no,
quan comences, evidentment,
el que vols és tocar,
i aquí...
I generalment vas a fer cinc coses
i proves,
i arriba un moment
i crec que es notarà molt
de cara al segon CD que volem.
Ja hi esteu pensant.
Sí, aquest agost segurament
entrarem a registrar-lo,
perquè Claude Vision,
el procés de fer el primer,
ha estat llarg,
perquè era el primer,
i quan fas una cosa per primera vegada
no saps ni com va.
Llavors,
buscar una discogràfica,
escoltar ofertes,
optar per autoeditar-lo,
mirar quina distribució podíem fer,
tot això era nou per nosaltres.
al final ens n'hem sortit prou bé
i res,
i clar,
però durant aquest temps
no només fas això.
I ara el segon,
com el preveieu,
com l'esteu planificant?
A much moren,
també va parlar.
Bueno,
l'estem planificant
com la confirmació,
és a dir,
el primer és una carta de presentació
i el segon el que volem
és que sigui una evolució.
Amb el primer,
gravant-lo,
vam aprendre moltes coses.
A l'estudi aprens moltíssim,
molt més del que et pot semblar
des de fora.
i el que vam aprendre
ho estem aplicant
en els temes
que estem composant
i suposem
o esperem
que el segon
acabi sent
una versió
millorada d'Insomni.
Cada disc
per nosaltres
ha de ser com una superació.
Si no vas endavant,
et quedes enrere,
per dir-ho d'alguna manera,
perquè al final
tot avança.
Llavors,
si tu et quedes igual
que estaves fa quatre anys
o fa dos,
ningú et voldrà.
ha passat que feu patir una mica
perquè a l'agost
us tanqueu a gravar.
No ens tanquem,
no ens tanquem.
Anava dir que no tenim actuacions.
Sí,
el que passa és que
tenim moltes forces actuacions
per allà a la zona de Barcelona.
D'un super,
cert que no us ho he preguntat.
De Barcelona.
De Barcelona, directament.
Sí.
De Sabadell,
el Bateries d'Hospitalet,
el Pau,
però...
Ara hi hem atropogut.
Us entrem.
El que seria
província de Barcelona.
Llavors, clar,
província de Barcelona
sí que tenim força concerts
i el que estem fent
ara amb aquesta promoció,
amb aquest primer CD
és sortir una miqueta d'allà
i treure el cap
que la gent sàpiga
que hi ha un grup
que es diu Insomni
i que res,
que són cançonetes
i que estem disposats
a...
Bueno, això,
doncs a passar-ho bé
i a que la gent
se'ho passi bé amb nosaltres.
Si us volen
conèixer una miqueta més,
veure-us les cares,
no sé si fins i tot
comprar el CD i la samarreta
al MySpace,
a internet.
Insomni.cat.
I des d'allà
redireccionen
alguna pàgina web
on poden comprar el CD?
Oi que sí?
Sí.
Vull dir,
si t'interessa
li pots donar...
Moltes d'àtiones.cat
que són de...
I si no,
doncs,
si són més de la vora
inclús,
vull dir,
podem quedar directament
en persona
i es pot escoltar
alguns temes
pel MySpace.
Som un grup superpropé.
Sí,
som molts propers.
Quan veniu a tocar
per Tarragona?
Hi èu alguna data?
Estem buscant,
estem buscant. Hem parlat
ja amb alguna gent i suposem
que per final d'estiu vindrem.
Però bueno, encara no. Final d'estiu,
festes? Bueno,
no ho hem pensat. Hem parlat amb gent,
però mira, pues... No, nosaltres
disposats ho estem. El que passa és que, clar,
s'ha de mirar amb tot el tema de la crisi,
les festes majors estan retallant
i, clar, també primen més, els grups de Tarragona
primen més aquí que no pas nosaltres,
que som... Mira tu, que vinc d'allà,
fes bon lloc. Sí, però el lloc d'aquest
és d'algú, també, no? I
estem tots així a la babalà intentant trobar
cosetes, però bueno, jo suposo que alguna
cosa trobarem i, si no, doncs, vindrem
aquí amb el segon i... Quan
vingueu a fer un directe, que home, un directe un dia o altre
caurà, tornarem a parlar.
Pere, per la part que et toca, amb quina
cançó acabem?
Quina vols que escoltem sencera?
Doncs, hem començat amb guerra o...
Encara ho fan. Encara ho fan.
Doncs, sí, fotem-li un guerra.
Vinga, va.
Ah, ja et pregunto de què parla.
Sí.
Més o menys, no?
Espera, espera, que em va dir el rollo filosòfic en dos minuts.
No, no, no. Vinc segons. Vinc segons.
Vale, doncs, 11 de setembre, em va sortir
aquesta lletra tal qual. No parla...
No diu que la guerra no m'agrada. Això és evident.
I va un punt més enllà.
Així sonen els Insomni. Avui els hem conegut
a través del Pere i el Víctor.
Bona tarda, nois, i gràcies.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda, gràcies.

Bona tarda, gràcies.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda.

Bona tarda.
Gràcies.
Bona tarda.