Llànties, ànfores, vaixelles...
Són en principi tres objectes fets de ceràmica que se m'acuta que podien utilitzar-se o que es podien fabricar en època romana.
Sens dubte, n'hi deu haver molts més d'objectes i tipus de ceràmica.
Home, Déu-n'hi-do, s'hi dona, fins i tot per fer unes jornades de caire internacional.
És el que està passant aquests dies a l'ICAC, a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
i per això allà hi tenim la nostra unitat mòbil amb Pep Sunyer. Pep, bona tarda de nou.
Hola, Maria, bona tarda.
Explica'ns una mica bé, suposo que ambient-ambient no n'hi deu haver només els participants de les jornades, clar.
Doncs sí, els participants, que ara mateix són a l'interior, estan a alguna de les xerrades que hi ha hagut al llarg d'aquesta jornada.
recordem que va començar ahir aquest congrés, entre cometes, i que s'allarguen fins al dia 10, fins dissabte i diumenge.
Però, home, molt interessant, Núria. Ara m'estaven explicant, així abans d'entrar en directe,
m'estaven explicant coses que avui mateix s'han conegut, per exemple, voltant del món de la ceràmica,
i quedaràs francament impressionada.
Però mira, ens ho expliquen els convidats, que per això són els experts en la matèria.
Tenim dos convidats, d'una banda, la directora de l'ICAC, Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
i s'ha de rodar. Bona tarda.
Molt bona tarda.
I també s'acompanya el, podríem dir, el coordinador d'aquesta trobada científica del nivell.
Ell és d'Institut per als Vents Arqueològics i Monumentals de Leccia, Catania, a Itàlia.
Ell és el Daniele Malfitana. Daniele, bona tarda.
Buonasera, buonasera a tutti.
Buonasera. El Daniele ens ha explicat també coses molt interessants, perquè ell ha estat, ara fa poc, una conferència,
ja veuràs, Núria, que també dirà coses molt interessants sobre el món de la ceràmica,
perquè és això, és un món impressionant, grandiós, no s'ho arribem a imaginar, Isabel.
És una mica així, no? És aquest gran món de la ceràmica romana que ens permet, per exemple,
poder datar jaciments, per dir alguna cosa.
Sí, sí, és un univers. Vull dir, la ceràmica és el material omnipresent a qualsevol excavació,
a qualsevol resta arqueològica. I per què ens serveix?
Doncs, sobretot, per datar. La ceràmica seguia unes modes, i a vegades canviava molt sovint, cada dos o tres anys.
I això permet que puguem saber un gran edifici, gràcies a la ceràmica, quina edat tenia.
A més, ens permet veure els gustos dels romans. Per què tenien unes copes de vi?
Per què feien servir aquests vasos? Per què els pintaven d'un cert color? Per què els decoraven amb uns temes?
És a dir, entrem per aquesta porta petita, però molt gran, a tot el que és el món de Roma
i de les seves colònies i províncies, que conformen una bona part d'Europa, Àsia i Àfrica.
Quin és una mica el precedent d'aquesta trobada que es fa aquí, l'Igac, aquesta setmana?
Una mica el precedent. Fins ara on s'ha fet?
Aquesta és la tercera Summer School, que és de tardor, però la calor ens acompanya i és autènticament d'estiu.
Va ser la primera a Letxe, la segona a Catània a l'octubre del 2007,
i aleshores vam pensar entre tots plegats, amb una bona cort, Itàlia, Catalunya, Espanya,
que això es fes a Tarragona, perquè és una de les grans capitals del món romà,
patrimoni mundial, gràcies a les seves restes romanes.
I vam dir, la tercera trobada la fem a Tarragona i aquí som.
I la finalitat de la trobada, perquè ja en parla que és un àmbit científic específic,
d'alt nivell, fa una sentència en comentades que els principals experts de l'estat espanyol
que no hi són aquí és perquè estan a Roma excavant, no?
És a dir, que hi ha les primeres espaces en la matèria, no? Aquí?
Exactament, les primeres espaces de l'estat espanyol,
i també s'acompanyen experts italians, francesos i portuguesos.
Vull dir, per veure aquest món occidental nostre, aquestes ceràmiques,
que les trobem per tot arreu, doncs, el radi d'exportació de les ceràmiques
era immens. Pensem que aquí hi havia un molt bon vi,
era el precedent del vi del Penedès, que hi ha deien els romans
quin bon vi que fan a Tarragona, i arribava a tot arreu.
Arribava a Britània, arribava a França, arribava a Itàlia.
Era un vi molt apreciat.
Clar, hi havia unes xarxes comercials tremendes,
i els productes, els envasos, eren de ceràmica, com les àmfores,
o bé hi havia la ceràmica de taula, la ceràmica de cuina,
que també, doncs, es portaven, però amb unes quantitats
que només ens podem fer creus des del nostre món contemporani.
Era una xarxa comercial potentíssima, no?
Clar, doncs, veiem aquest dia a dia, i això és un curs ja d'especialització,
per gent que ja sap de ceràmica, per veure quines són les últimes novetats,
que ha canviat per posar-nos tots plegats al dia
i saber fer més bé la nostra feina, comunicar-la més bé
i explicar-li a tothom la importància d'aquestes restes,
a vegades a parer més humils.
Daniel, la ceràmica per i romans era com per nosaltres ara el plastico?
Allora, noi dobbiamo distinguere tra diversi tipi di ceràmica,
un po' noi dobbiamo paragonare la ceràmica che noi studiamo oggi
un po' a quella che noi abbiamo nei nostri servizi d'armensa,
però distinguendo tra quelli che utilizziamo quotidianamente
o quelli che utilizziamo in certe occasioni.
Io spesso dico ai miei allievi, quando illustro la ceramica,
di distinguere tra la ceramica normale che usiamo tutti i giorni
e il servizio da menza pregiato, di Copenhagen, Villarua e Bock,
che noi facciamo in occasione dei nostri matrimoni, per esempio.
Quelli sono i servizi più pregiati.
Nell'antichità era esattamente così, c'erano le produzioni più comuni,
più andanti che si utilizzavano tutti i giorni e le produzioni più raffinate,
che ovviamente potevano permettersi solo certe persone, solo certe classi agiate
e che quindi erano un indice anche del benessere sociale, economico di certe famiglie.
E quindi questo per noi è importante, perché riuscire a individuare le diverse produzioni ceramiche
provenienti da diverse parti del Mediterraneo, un po' in tutto il Mediterraneo oggi,
ci permette di distinguere, di vedere cosa giungeva dall'Oriente,
cosa dalla Grecia, cosa dall'Egitto, cosa dalla Betica, dalla Tarraconese e così via.
E l'idea delle Summer School è stata proprio questa, quella di non farla sempre in una località,
ma di farla girovagare un po' per le grandi aree dell'Impero.
L'abbiamo fatta in Sicilia, che fu la prima provincia dell'Impero, l'abbiamo fatta a Lecce.
Ora siamo nella grande Spagna, nella grande Tarragona e quindi non c'era cornice più ideale
di fare questa Summer School, di una settimana in cui i ragazzi hanno la possibilità di avere
i migliori specialisti, di stare a contatto con loro, di chiedere loro anche al di fuori della lezione
consigli, suggerimenti su come fare nei loro lavori, di imparare questo mestiere in una full immersion
di una settimana. Veramente una occasione importante, fatta in un instituto così prestigioso
come l'ICAC che dà luce un po' a tutto, ecco.
Ho sentias, Núria, no?
Jo diria que sì.
Ella ha fet, bé, almenys la primera part, ha fet una distinció, li has preguntat
si la ceràmica era com el plàstic per nosaltres, ha fet una distinció
entre aquell tipus de, bé, com fem nosaltres, un tipus de ceràmica, de material
que s'utilitzaria per les coses quotidianes del dia a dia, per tant de més baixa qualitat,
i després la ceràmica aquesta, doncs, més elaborada, que fins i tot nosaltres
també tenim i que només traiem en ocasions especials.
Que parles italià?
No.
Però ho sents molt bé, eh?
És que està molt atenta i aquest senyor parla molt clar, eh?
Parla molt clar, sí, parla molt clar, sents molt bé.
Mira, ara m'explicava l'Isabel fa poca estoneta, Núria, que avui mateix, aquest matí,
és a dir, que aquí també, llavors, arriben notícies, diguéssim, d'última hora,
han fet una descoberta molt important a Roma, important o singular, eh?
De com era la vida del dia a dia, no, Isabel?
Home, del dia a dia de l'emperador.
De l'emperador, d'emperador, escolta.
L'emperador Naró va fer una casa enorme, fins i tot deien que s'acabaria tot Roma
sigint la casa seva, la famosíssima d'Homos Aurea, la casa d'or, no?
I aleshores, doncs, el seu menjador s'ha trobat, doncs, com el feien girar,
un menjador giratori, com ara estem acostumats a tenir els grans de cels.
Doncs el senyor Naró ja s'ho havia inventat i és una descoberta
de l'escola francesa d'aquests mateixos dies a Roma.
I aquests mateixos dies a Roma també està excavant un equip de l'Oreixat de Barcelona
el Monte Testacho, que vol dir muntanya de testos,
perquè són 52 metres de muntanya artificial fet a base de trossets d'àmfores
que arribaven al port de Roma i eren l'ambàs sense retorn.
Es trencava i feien aquests enormes abocadors que s'han conservat magnífics
amb una enginyeria estupenda fins als nostres dies,
sense ni un centímetre de cebisamenta.
O sigui que a Roma ara s'estan produint, ara mateix, descobertes fantàstiques
que tenen a veure amb la península ibèrica, amb l'Hispània romana
i amb Tàrraco, evidentment, que era la capital de la província
més gran de tot l'imperi romà.
Aquí a Tàrraco hi havia fàbrica de ceràmiques, aquí a Tarragona?
Sí, hi havia, per exemple, a la plaça La Font, l'última que s'ha trobat,
a la plaça de La Font, abans d'aquí hi hagués el circ romà,
hi havia una esfiglina, és a dir, uns tallers de ceràmica
que produïen plaques de ceràmica per decoració arquitectònica
que fins ara, fins fa uns mesos, només es pensava que es feien a Itàlia i a Roma.
No, no, no, es feia a la Roma d'aquí, que era a Tarragona.
És a dir, que això és l'última descoberta amb ceràmica feta a Tarragona
que ha sigut una autèntica sorpresa, les anomenades plaques campana.
Puc fer una pregunta?
Pregunta, pregunta, Núria.
Volia saber si amb lo gran que era l'imperi romà
la manera de decorar la ceràmica o fins i tot el material que s'utilitzava
variava molt d'uns llocs a l'altre.
Suposo que devien utilitzar productes autòctons.
La Núria que diu que pregunta que amb lo gran que era l'imperi romà
si variaven el tipus de ceràmica que es feia un lloc i l'altre.
És a dir, que hi havia molts tipus molt variats i diferents de l'imperi romà, no?
Sí, hi havia diversos tipus de ceràmica
e ogni grande città aveva delle proprie officine specializzate
nella realizzazione di particolari classi di ceramica
più o meno pregiate.
Anche le fonti letterarie, Plinio ricorda per esempio
i grandi centri di produzione di ceramica
e oggi gli archeologi hanno potuto in alcuni casi identificare
ricorda Arezzo e quindi noi abbiamo identificato
le produzioni fabbricate ad Arezzo, ricorda Modena
ricorda Tralles in Asia Minore
tutti i grandi centri che producevano ceramica
e gareggiavano tra di loro per esportarla in tutto il Mediterraneo.
Ovviamente lì poi subentrava il potere e la ricchezza
delle diverse famiglie e delle diverse elite locali
di acquistare i pezzi più pregiati
perché teniamo conto che la ceramica è sempre
il sostituto del vasellame più prezioso
che era quello in metallo
tutti non potevano permettersi il vasellame in metallo
e quindi a diversi livelli delle società
c'era l'imperatore che aveva il vasellame in metallo prezioso
le classi più agiate avevano i vasellami
magari comprato nella lontana Siria
le classi più agiate e meno agiate
avevano il vasellame di uso più scadente
o addirittura ricorrevano in alcuni casi
ad imitare quello più pregiato
con umili imitazioni locali
che oggi però gli archeologi
grazie anche all'utilizzo delle tecniche di analisi archeometriche
riescono a distinguere
e quindi era un po' la falsificazione di oggetti
già in antico
le regioni romanas stavano in fabbrica propria di ceramica
sì sì sì certo
a Roma anche c'erano dei grandi centri di produzione
ma quelli più importanti erano in altre località del mondo greco
dell'Italia meridionale
dell'estremo oriente
realizzate spesso in diverse tecniche
in un primo momento nelle vernice nere
i vasi erano realizzati tutti in vernice nera
poi a un certo punto
per un cambiamento di gusto
anche si passa alla vernice rossa
brillante, lucida
che è quella che ha poi delle lucentezze
che richiamano molto il vasellame in metallo
e quindi è il motivo per cui
questa ceramica ebbe grande successo
per più di sette secoli
no?
sì
e a Espanya mateixa
la península iberica
per esempio
dos legions
che van intervenir
a la conquesta final
della península iberica
l'any 19 abans de Cris
l'alegio IV
i l'alegio VI
tenien la seva pròpia ceràmica
uns a León
i els altres
a Rera de Pisuarga Cantàbria
és a dir
que les pròpies legions
també es feien els seus productes
i això ho tenim aquí
amb demostracions
a la mateixa península iberica
també hi havia el petit artesà
no?
és a dir
el petit artesà
que havia pres l'ofici
via oral
i que també feia
peça molt localitzada
per un lloc determinat
sí
hi ha els tallers petits
evidentment
tots tenien aquesta exportació universal
avui se'ns ha parlat
aquest dematí
el professor Javier Sneto
per exemple del taller a la Gàlia
a França
de l'agrofeseng
que arribaven a coure
30.000 peces a l'hora
clar
i feien més d'un milió i mig de peces
a l'any
clar
aquests es portaven
per tot arreu
a l'engròs
en canvi hi havia el petit productor
com per exemple
un de xixlat hispànica
de Vella de la Conca
a la província de Lleida
doncs que sí
que feia el que podia
clar
ja em diuen
com ara
no tothom
són les grans fàbriques
de porcel·lana
o de ceràmica
també hi ha l'artesà del lloc
que té lògicament
pels seus mitjans
un radi d'actuació
i d'exportació
si podem parlar d'exportació
molt més limitat
els amos d'aquestes fàbriques
entre cometes
feien també carrera política o no?
bueno
normalment
podia ser que sí o que no
moltes vegades
eren els llivers
o els esclaus
d'aquests grans amos
vull dir que també
hi havia el senador
que tenia com un dels seus negocis
doncs els seus llivers
o homes de confiança
que són els que li feien la ceràmica
vull dir
ell es dedicava a la política
tota economia i política
moltes vegades
han anat lligant
una qüestió
si d'aquí 2.000 anys
vingués a algú
a excavar
no sé quins som ara
nosaltres
i trobes una llalma
de qualsevol refrigeri
d'avui en dia
i veies la data de caducitat
podria més o menys
situar-la
cronològicament
en el temps
passa això amb la ceràmica?
no té data de caducitat
evidentment
els productes
la data de caducitat
si la tenim fa 10 anys
només
però vingui a referir
permet accedir
per alguns rastres
no sé
del que sigui
localitzar
sí, sí
evidentment
vull dir
no tenim una cosa
però per exemple
se sap una determinada ceràmica
que es produïa en aquests 10 anys
que després es va canviar la moda
i aquella ceràmica
es va deixar de fer
per tant
aleshores
si allò surt
vol dir que són aquests 10 anys
més o menys
ara cuidado
sempre hem de adaptar les coses
pel material més modern
si entrem a casa nostra
segur que hi haurà el record
de l'àvia
coses de 100 anys o més
esclar
no pots dir
mira això és de segle XXI
això ha arribat al segle XXI
però va estar produït al segle XIX
és a dir que també hem de tenir en compte
el moment d'ús
o el moment d'amortització
d'una peça
que poden passar 100 o 200 anys
exactament igual que ara nosaltres
vol dir que tot sigui del mateix moment
quan es va fer
i quan es va deixar d'usar
això també són dues coses
que hem de tenir en compte
al moment d'analitzar
les peces
i les troballes arqueològiques
a veure una altra pregunta
quina seria la peça de ceràmica
més rellevant
que tenim aquí a Tarragona
o que s'ha trobat aquí a Tarragona
mira jo crec que és per d'Isavel
aquesta pregunta
la peça de ceràmica més rellevant
que s'ha trobat a Tarragona
o que tenim aquí a Tarragona
moltíssimes
moltíssimes
Tarragona està plena
de ceràmica romana
anem a qualsevol museu
al Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona
al Manat
esclar
aquí era un centre receptor
importantíssim
el port de Tarragona
era molt actiu
era un dels grans ports
de la Mediterrània Occidental
un gran port
entrava i sortia de tot
aleshores arribaven ceràmiques
de la Gàlia
ceràmiques
d'Itàlia
ceràmiques
de la zona oriental
de la Mediterrània
ceràmiques
del nord d'Àfrica
però amb unes quantitats
enormes
vull dir que esclar
com eren
les produccions ceràmiques
romanes
eren en sèrie
eren produccions
en gran volum
i a dir que hi ha forns
per coure més de 30.000 peces
alhora
per tant
això arribava aquí
moltíssim
i com veiem les peces
si volem les sigilates
que són les de color vermell
que són les ceràmiques
imperials
doncs
que qualsevol tarragoní
vagi a visitar
una de les sales
del museu
i veurà
quines vaixelles
tenien aquí
els tarragonins
i no només els de prò
sinó
doncs
una molt bona part
de la societat
de fet una de les imatges
que tenim típica
dels arqueòlegs
és recopilant
i ajuntant
tipus puzle
els diferents
trossos de ceràmica
és difícil trobar
una peça sencera?
sí
això li preguntarem
és difícil
trovar
una peça
entera?
espesso
és difícil
noi
in genere
lavoriamo
con
frammenti
con vasi
que són
frammentari
ma anche lì
la soddisfazione
spesso
è maggiore
perquè
riuscire a
ricostruire
dare
la cronologia
di un vaso
lavorando
spesso
su un piccolo
frammento
dà una soddisfazione
maggiore
certo
trovare vasi
integri
è la soddisfazione
più bella
per un archeologo
ma questi
spesso si ritrovano
in contesti
di necropoli
nelle tombe
dove
sono state
sempre sigillate
e quindi
lì
è più semplice
ritrovare
vasi interi
che venivano
deposti
come corredo
del morto
a fianco
al morto
proprio per dare
la continuità
di vita
nell'aldilà
veniva deposto
un piccolo vasetto
vasi conunguenti
come se
il morto
dovesse
continuare a vivere
quello è il caso
più bello
in cui
l'archeologo
prende una tomba
trova dei vasi
integri
che sono quelli
che poi
vanno a finire
nelle vetrine
dei nostri musei
no?
Questo è il mondo
della necròpoli
no?
Si, la città
dels morts
no, les tombes
esclar
les cases
s'usen continuament
quants plats
trencats
se li usem
a casa nostra
quants plats
se'ns trenquen
moltíssims
en canvi la tomba
esclar
estava tot posadet
ben posat
i tancat
i si aquesta tomba
no ha estat violada
no ha estat tocada
amb 2.000 anys
esclar
els vasos
tampoc els ha trencat ningú
perquè el morts
estava molt quietet
i aleshores
tenia el seu eixubà
les peces
que l'acompanyaven
al més enllà
doncs
perfecte ordre
i això
com diu Daniel
és molt emocionant
esclar
és un repte
més gran
és més diversió
és més joc
si tenim un fragment
i ens l'hem d'inventar
o l'hem d'interpretar
esclar
quan tens una peça sencera
després et confirma
que pots anar
pel bon camí
que no inventes
quan trobes un petit fragment
i el reconstitueixes tot
saps que també tens
les peces senceres
es consideren
ja és l'última pregunta
que us faig
es consideren
ceràmica
també els mosaics
és que no sé
si les petites peces
dels mosaics
també estan fetes
de ceràmica
la Maria vol saber
si els mosaics
també es consideren
ceràmica
o si les petites peces
dels mosaics
d'alguns mosaics
són ceràmica
també
el mosaic
està fet a partir
de cups
normalment de pedra
però també intervé
la ceràmica
per exemple
si no tenien color vermell
doncs agafaven
trossos de rajola
de totxo
que eren vermells
i feien també
doncs
teseles
amb ceràmica
també hi ha
per tant
aquesta participació
de la ceràmica
però aquí
el que estem analitzant
és sobretot
la ceràmica de transport
els grans contenidors
diguem les ànfores
i la ceràmica de taula
la ceràmica de cuina
això és el que aquí
estem estudiant
ara
la ceràmica
tenia aplicació arquitectònica
i en el cas dels mosaics
ja dic
moltes vegades
feien
usaven també
teseles
cups
no tallats en pedres
sinó tallats en ceràmica
i la tècnica
pel que fa
a la decoració
de la ceràmica
la tècnica
també era molt variada?
la tècnica
era molt variada
perquè si
hi havia
oi vas
a decoració
semplice
cioè
non decorati
erano
quelli
un po'
più
com a dire
più comuni
ma poi
si potevano
avere
anche vas
invece decorati
a rilievo
spesso
su
molti
vas
l'artigiano
decorava
all'esterno
les pareti
del vaso
con
soggetti
tratti dal mondo
mitologico
le fatiche
di Eracle
le scene
a carattere
dionisiaco
che poi
trovano
peraltro
una perfetta
rispondenza
anche con
l'utilizzo
che di quel vaso
tu andavi
facendo
utilizzavi
quel vaso
decorato
con
fatiche
di Eracle
per bere
il tuo vino
durante
il tuo
simposio
durante
le feste
oppure
nelle feste
con
danze
e vini
allora
tu bevevi
da vasi
decorati
con
scene
di
Dionis
o
mena
di
danzanti
e così via
quindi
c'era una
perfetta
associazione
tra
il vaso
decorato
e
il suo
utilizzo
sulla
mensa
molt bé
hem après moltes coses
però a mi imagino
que encara hi ha molt més
molt per descobrir
de la ceràmica
Isabel
i nosaltres també estem
parlant moltes coses
aquests dies
gràcies a que cada especialista
ens posa els seus coneixements
al nostre abast
amb les últimes descobertes
perquè el món de l'arqueologia
és molt complex
i és difícil saber-ho tot
i està al dia a dia de tot
ara ens estem posant
al dia a dia
gràcies a aquesta trobada
del que s'ha descobert
de com s'interpreten
de les noves cronologies
què fem
amb aquesta ceràmica romana
que és el fòssil director
de qualsevol excavació
de qualsevol troballa
a la nostra ciutat
aquí estem per exemple
a Cossada
a Calagarça
a Calagarça
està en la ceràmica
també un element
principalíssim
per ajudar a veure
com tota aquesta zona
que estem trepitjant ara
al segle IV
després de Cris
com funcionava
com anava
com era
Hi ha algun punt fosc
en aquesta història
de la ceràmica romana?
Hi ha alguna etapa
determinada
del qual se'n tingui poca informació?
Ui, vull dir, sí
si ho tinguéssim tot
ho tinguéssim tot el descobert
molt avorrit
vull dir, el bo és
anar avançant en el coneixement
anar veient
que cada vegada
afortunadament sabem més
però a vegades
quan avances en el coneixement
com ens passa sempre
ens fem nous interrogants
que abans no els fèiem
vull dir, sabem més
però tenim més incògnites
encara que ens podem plantejar
i aquest és també
el repte diari
que tenim a la nostra professió
és a dir
s'ha avançat moltíssim
estem partint ara
d'uns orígens de l'estudi
de la ceràmica
des de mitjans del segle XX
amb aquests 50 i pico d'anys
60 anys
és un avanç brutal
que s'ha fet en tots els terrenys
per tant
continuem avançant
continuem sabent més coses
i continuem veient
que també tenim més llacunes
a vegades per omplir
com es diu in italià
buona estada
buona estada
buona
buona
buona
buona sera
que tot va de molt bé
que s'hi trobava molt bé
en la nostra ciutat
de Tarragona
és el mateix
és el mateix
ormai els rapportos
entre Itàlia i Espanya
són veramente
óptimi
i aquesta Summer School
és l'esempio
més lampant
Daniela Malfitana
moltes gràcies
moltes gràcies
i s'ha de rodar
també directora de l'ICAD
moltes gràcies
per atendre's
a la Font de Tarragona
i que vagi molt bé
la jornada
fins diumenge
sí
treballem fins dijous
després divendres
dissabte i diumenge
hi ha excursions
esclar
perquè també els alumnes
que venen de tota part d'Espanya
i també part de l'estranger d'Itàlia
per exemple
doncs vegin una miqueta
el que és
els nostres monuments
el que són
els nostres patrimonis
culturals
i arqueològics
o sigui que també hi ha una part
de veure les coses
sobre el terreny
perquè en arqueologia
les coses s'han de veure
i trepitjar i entendre
i moltes gràcies a vosaltres
per ajudar-nos a fer arribar
aquesta informació
a la ciutadania
que sàpiguen
que també estem aquí
a la plaça Rovellat
i que tenim moltes ganes
d'avançar
en el coneixement
de tothom
en tots els nivells
moltes gràcies
que vagi molt bé
gràcies
doncs Núria
Pep
m'ha après moltes coses
veritat
i tampoc han digut tant la història
perquè nosaltres ara també
quan tenim un compromís
o un sopar
un banquet especial
també traiem
totes les nostres millors peces
bé de plàstic a vegades
de plàstic a vegades
però mira que no som tan diferents
no som tan diferents
en moltíssimes coses
de fa dos mil anys
no som tan diferents
i ja ho veus
avui dia fem servir el plàstic
també la ceràmica
però llavors doncs
mira la ceràmica
era això el que predominava
i hem descobert doncs
que mira aquí
a la plaça
a la plaça del Font
teníem una gran fàbrica
de ceràmiques
que no ho sabíem
i en fi
moltes més coses
eh Núria
Pep ara te n'has anat
a l'època romana
i et demano que facis
encara un viatge en el temps
més proper
1890
1890
es va construir la barana
del balcó del Mediterrani
doncs ara anirà
al balcó del Mediterrani
i connectarem des allà
i t'explicarem
com estan fent les obres
serà cap a tres quarts de set
una coseta així
gràcies Pep
fins ara
Gràcies.