Els ja tardes gairebé a punt de tancar edició.
Farem a dos quarts de vuit del vespre
i en aquests darrers minuts que ens queden
un parell de continguts.
El concurs d'Ocin a les Gavarres...
Si és que tenim temps al final,
perquè la primera parada la fem per connectar
amb la nostra unitat mòbil des de la llibreria La Rambla.
Allà, a les vuit, avui s'hi presenta un llibre.
Mateu el president.
Es tracta d'una novel·la negra editada per Cossetan
i en Pep Sonyer en té més detalls.
Pep, bona tarda.
Hola, Maria, bona tarda.
Recordem que t'acompanya també l'Òscar Abrí,
que l'hem recuperat després del llargíssim pont.
Doncs sí, és aquí amb nosaltres també l'Òscar, eh?
O volem parlar d'aquesta novel·la negra, Núria?
Mira, estem parlant de Lisboa, eh?
Abans d'entrar a matèria.
Està bé.
No, clar que està bé.
Tu has anat mai a Lisboa, no?
No, és un pendent que tinc, però per què?
Vés-hi perquè t'agradarà molt.
Allò era que t'agradarà moltíssim, Lisboa.
Però no en parlàvem perquè el nostre convidat,
l'autor del llibre,
ell és periodista, crític literari,
ha fet ja unes quantes novel·les, poesia fins i tot.
Ell és de Palma, és de les Illes,
però ja fa alguns anys que viu a Lisboa.
I ara en parlàvem per això, eh?
Ell és en Sebastià Benassà.
Sebastià, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
I dèiem que a Lisboa, home,
que la gent és molt agradable, no?
Sí, i tant, però a Tarragona també.
A Tarragona també, eh?
Sí, sí.
Diferent, no?
Aquí no et diuen molto obrigado, no?
Allà sí?
Bueno, és que allà ells s'obliguen amb tu
i aquí, talvolta, nosaltres estem obligats amb nosaltres mateixos, no?
És diferent, és diferent, sí.
Després ja explicarem, si vols, eh,
que hi fas allà a Lisboa,
però no, tu has vingut aquí a presentar el teu llibre,
editat per Cossetània,
Mateu el president,
un llibre que és fictici,
és novel·la negra,
però en realitat es parla de matar el president del Barça, no?
És una mica això, no? Fictici, eh?
Sí, és una novel·la, no?
I, clar, ha de quedar ben clar que és una ficció.
I sí, es parla de matar el president del Barça
i algú interpretarà que és matar el president Laporta
quan el president Laporta no apareix amb el seu nom en el llibre en cap moment.
És matar el president del Barça,
perquè jo penso que si algú vol fer un magnicidi avui en dia,
a Catalunya, ha de carregar-se la institució més important del país, no?
Que és, per mi, és el Barça.
Aquest president del Barça que surt a la novel·la
també és el primer president independentista d'aquest club, no?
Sí, és el primer president independentista
perquè de presidents catalanistes
hem de recordar que el Barça n'hi ha tingut alguns.
No gaires, eh, tot sigui dit de passo,
però algun que altre n'hi ha hagut.
Ara, independentista, el de la meva novel·la és el primer.
I no sé si el president d'ara també és independentista o no, ell diu que sí.
Tothom preguntar, suposo,
ho sap en Jan Laporta que aquest llibre existeix?
Em consta que el Jan Laporta té un exemplar
que jo vaig signar-li i enviar-li
i em consta que el té.
Ara, no sé si serà mirat,
suposo que no està la pila de llibres per llegir,
ni sé què en pensaran i tal.
De moment no m'ha enviat els advocats.
De moment, eh?
Escolta, com va sorgir la idea?
Ah, vaig coincidir amb el president Laporta
a la manifestació pel dret a decidir en infraestructures
del desembre del 2007.
Aquella manifestació estava encatcel·lada per intel·lectuals
i a mi m'ho tocava per cuota i llenca.
És una cosa que desaconsello a totes les entitats
que organitzin manifestacions,
perquè els intel·lectuals no saben dur la pancarta de dretes,
no es posen mai d'acord.
Però vaig pensar que, mira,
que si algú havia de matar algú,
en una manifestació multitudinària
és molt més fàcil perquè et pots perdre entre la gent.
I, clar, tres hores de manifestació
donaven per fer moltes voltes al cap.
A mi jo anava sol amb una bandereta
i, clar, vaig fer moltes maquinacions
i tenia el president Laporta allà al costat.
Vaig parar amb ell dos minuts de tres hores
i va ser quan vaig començar a fer-li voltes.
De fet, per això no és el president Laporta,
és el president del Barça.
Molt bé.
Escolta'm, a sort que ja l'inspector dels Mossos,
Jaume Fuster, sort d'ell, no?
Sort d'ell, sort d'ell.
Jaume Fuster és un tipus que abans era Policia Nacional
i que ara s'ha reconvertit en mosso d'esquadra
i, sobretot, és el pare de la novel·la negra en català, no?
L'escriptor Jaume Fuster,
que no sé si li agradaria o no
veure's homenatjat en forma de mosso d'esquadra.
Crec que no.
Però, mira, avui en dia són els Mossos
els que investiguen els assassinats, no?
Pocs detectius els hi cau a la mà un assassinat.
Tu fas una mica també l'homenatge, no?
Amb aquesta novel·la, però també amb d'altres,
l'anterior que vas treure,
sobre Ratzinger, quan va anar a València, no?
També fas aquest homenatge a Jaume Fuster,
el pare de la novel·la negra en català.
Sí, sí, jo crec que si Manel de Pedrolo
i Rafael Tassit són els avis,
el Jaume Fuster és el pare
i l'Andreu Martín és el germà gran, no?
I clar, jo volia retenir l'homenatge
i vaig començar a la novel·la anterior,
Jo no t'espera, que sí que passava a València
els dos dies que el Ratzinger va assallar,
que jo vaig patir-los en camp pròpia
perquè tota la València estava tallada
i era un desastre,
i tornant en el tren vaig decidir fer una novel·la.
I aprofitava per fer un homenatge
al Jaume Fuster.
I ara l'homenatge continua
perquè el personatge jo crec que dona de si
el seu retorn a una Barcelona
que no n'hi ha de gens.
Surt a Barcelona, surt al barri gòtic,
Pedralbes, en fi,
altres barris de Barcelona,
però també al Pirineu.
Però anem a Pamsa.
De Barcelona,
s'aprofites per fer una mica de retrat
del que és el barri gòtic
i de l'estat en què es troba actualment, no?
Sí, perquè jo he viscut quatre anys
en el barri gòtic a Barcelona,
darrerament,
i, clar,
he vist com s'anava degradant
de forma continuada,
especialment el darrer any i mig,
suposo que coincidint a la crisi econòmica,
s'hi veu molta més gent
demanant pels carrers
i molta més gent traficant en drogues,
amb molt més aldarús, etcètera i tal.
A banda,
hi ha els hooligans que venen de fora,
que venen a pixar-se pels cantons
i que venen a fer soroll
a qualsevol dia de la setmana,
a qualsevol època de l'any, vull dir, i tal.
I sembla que des de l'Ajuntament de Barcelona
això es consenteix, no?
La lloratització de Barcelona està molt ben vista
perquè, mira,
deixen uns quartos i tal.
I jo quan veig aquella gent
menjant-se paelles de paellador
al mig de la Rambla,
és que els estòmacs se'n reboliquen, no?
I tenen uns unes ganes de dir
no sé si el manco s'intoxiquen,
que ens hi passi alguna cosa.
I després aquesta gent arriba a casa seva
i va dir,
hòstia, no,
és que Barcelona es menja de puta mare.
I tu dius,
però estan sonats o què, no?
I clar,
jo volia que el Jaume Fustet
tornés de València a Barcelona
per veure aquesta degradació del seu barri, no?
I així era la novel·la
i criticar-la una mica, sí.
Això surt a la novel·la, eh?
Però no hem d'oblidar
que és una novel·la negra,
per tant,
hi ha una trama,
una trama que, per cert,
qui vulgui comprar el llibre,
que avui es presenta aquí a les 8
a la llibreria de la Rambla,
doncs fins al final,
fins a l'última plana,
pràcticament no es desvetlla, no?
La trama.
I en aquesta trama hi ha, doncs,
un grup de neonazis, no?
Hi ha l'alta burgesia catalana, en fi.
Sí,
ho dius bé,
fins a l'última plana
no se sap
si el maten o no el maten, no?
I això és el que no podem dir.
Sí,
hi ha una trama
de l'alta burgesia catalana
i de l'extrema dreta econòmica
vinculada amb un grup de neonazis
que no van vestits de neonazis,
sinó que, bueno,
els passeixen per una universitat pública
amb la intenció de liquidar
el president del Barça
i amb la intenció, sobretot,
de mantenir l'estatus quo
de les relacions actuals
d'Espanya amb Catalunya.
Són grans empresaris
que tindrien molt a perdre.
Jo crec que no,
però ells pensen que sí,
si Catalunya algun dia
fos independent d'Espanya
i per això
ordreixen tota aquesta trama
i, clar,
fins al final
no sabem què passa.
Hi ha acostament
d'aquest president del Barça
fictici
amb algun grup polític?
No, no,
a la novel·la no.
A la novel·la
el president del Barça
l'única cosa que sí que fa
és acostar-se
a un grup civil,
en aquest cas
és la plataforma
per decidir
perquè decideix
anar a la seva manifestació,
no?
És a dir,
que és un dels espais
que també apareixen
a la novel·la,
és a dir,
la manifestació
aquella real
es trasllada
a la novel·la,
això sí.
Però no flirteja
en cap partit polític
com ara el president actual
sí que flirteja
amb molts,
o molts partits
flirtegen amb ell.
També s'ha de veure
qui és aquí
el que es deixa estimar,
no?
Escolta-me,
a la part,
els dolents,
diguéssim,
els dolents de la trama,
els ha situat
al Pirineu,
no?
A la zona del Pirineu català,
el Taüll?
Sí,
perquè jo crec
que el Pirineu
actua
com a espai mític,
no?,
per molts agradants,
com aquella cosa
que encara es preserva
i es conserva i tal,
molt bé.
Sí,
és l'Arcàdia Feliç,
però curiosament,
com que aquests tenen pasta
i s'ho poden pagar,
se'n van a viure
a l'Arcàdia Feliç,
no?
I l'Arcàdia Feliç
està contaminada
pels dolents de la novel·la,
perquè jo crec que això,
que hem de veure
tots els matisos,
no?,
que res és blanc o negre,
que el món dels grisos
és fascinant
i aleshores,
clar,
tot pot anar a la città,
si tens diners,
pots anar-te'n a viure
allà on vols,
no?
I el personatge,
el dolent de la novel·la
se'n va a viure a Taüll
perquè estàs sancionat
per la forma
com cau la neu
en un conte del gent
jo dic,
quan que tinc quartos
me'n puc anar a veure
com cau la neu,
allà on ja vulgui
i es compra la caseta
més bona del poble
i així va la cosa.
Home,
és un paio,
diguéssim,
dolent
però que s'emociona també,
no?
Quan veu caure la neu
també s'emociona,
vull dir que té cor,
no?
És dolent però té cor.
Sí,
el Vito Corleone
del padri,
no?,
tenia un cor immens,
no?,
també,
i després no es remolava gens
a l'hora de,
a l'hora de prevar aquellet
i fins i tot el seu fill,
el Michael Corleone,
ho fa tot pels nens,
no?,
i per la família,
no?
Sí,
els dolents també s'emocionen
i tant,
no?,
i els bons
no són tan bons.
el comissari Fuster
és un tipus
mosso d'esquadra
nacionalment
molt bo,
com diu el Roc Casagran
que va presentar la novel·la
a ser d'ell,
però que té algun comportament
una mica dèspota
i una mica així,
no?,
sobretot al principi de la novel·la
quan s'enfronta amb els botaners
no té pietat.
Amb qui?
Amb els botaners?
Què són els botaners?
Els botaners són els que no li porten
el botà a casa
i s'ha de dutxar amb aigua freda
i ell no té cap problema
per anar a trobar-los pel carrer
i ensenyar-los la pistola
perquè li portin
les tres ampolles,
no?
Ell no vacina gens
quan sap això
que bé,
que tal,
i que si ha de fotre
l'hòstia ben pegada
en algun moment,
doncs la fot,
o sigui,
no és políticament correcta,
és nacionalment correcta.
Sebastia,
ja tens actualitat
en aquesta novel·la,
en aquesta darrera novel·la teva,
ja tens actualitat,
no sé,
ja va ser amb el capital,
per exemple,
a padrisos fiscals
com ja va parlar,
per exemple,
fa 30 anys
el mateix Jaume Fuster.
Home,
jo crec que és una novel·la negra
que parla
de la societat contemporània
actual al 100%,
i per tant,
sí que hi ha coses
ben actuals,
no?
Per exemple,
hi surt una junta directiva
del Barça
i hi surten uns interessos
econòmics
d'alguns dels tipus
de la junta directiva
del Barça.
Sí,
jo crec que qui vulgui veure
la societat catalana actual
la podrà veure
ben reflectida
la novel·la,
sí.
I és una novel·la
que tu mateix has dit
ara ho sentia
que no està pensat
només pels socios del Barça,
tot el contrari,
no?
Vull dir per tothom.
Sí, clar,
és una novel·la per tothom,
que agradaran els que els agradi
del futbol,
tot i que se'n parla poc,
i que agradarà
a qui els agradi
la novel·la negra
i que agradarà
als lectors
una mica en general,
perquè una de les coses
que he intentat fer
és aplicar
algunes de les tècniques
de la literatura universal
del segle XX
a la novel·la negra
per demostrar
que la novel·la negra
és allò que sempre he considerat
novel·la majúscula,
no?
I que Dashiell Hammett
està a la mateixa alçada
que William Faulner,
per dir alguna cosa.
De fet,
el comissari Fuster
ja és James William Faulner.
Sebastià,
això m'interessa molt,
perquè ha agafat
tots els paràmetres,
diria jo,
que ha de tenir
una bona novel·la negra,
uns personatges atractius
desenvolupats,
evidentment,
una trama d'assassinat,
crítica social
de l'actualitat,
però m'interessa molt
això que ha dit
perquè diu
que ha incorporat
trets de la literatura universal
a la novel·la negra.
Què vol dir això?
La Núria,
que s'assolta la pregunta,
què vols dir
quan dius
que s'ha introduït
trets de la literatura universal
a la novel·la negra?
Bé,
per exemple que és una novel·la
on hi ha molts monòlegs interiors,
en alguns dels fragments,
que hi ha la reminiscència
a la famosa Matalina de Proust,
en aquest cas
és la reminiscència
a la col bullida de la Postguerra,
per exemple,
que una de les claus
per entendre la novel·la
és una pàgina del Dino Buzati
que està introduïda
a dins la novel·la
i que llegeix una noia
que està a taull,
en el bar,
que sempre llegeix
la mateixa pàgina
i el mateix paràgraf del llibre,
coses així,
una mica,
de voler introduir
determinades tècniques,
per exemple,
hi ha la tècnica d'escaf,
que són els sorolls
de les manifestacions,
etcètera i tal,
introduïdes al mig del llibre,
que impedeixen
una conversa
per telèfon mòbil
entre el comissari Fuster
i la seva filla,
perquè estan enmis
a una manifestació
anti-Bolonya,
coses així,
una mica,
per sortir
de la trama típica
i habitual
la novel·la negra
només exclusiva,
diguéssim,
no?
Pep,
li podríem preguntar,
perquè arran del que diu,
si creu que s'ha de reivindicar
la dignitat
de la novel·la negra
o això ja està superat?
La Núria diu,
home,
creus que s'ha de reivindicar
la dignitat
de la novel·la negra
o això ja està superat?
Jo crec que no s'ha de reivindicar
la dignitat
de les coses
que són dignes,
no?
És a dir,
jo crec que simplement
el que s'ha de fer
és llegir la novel·la negra
com llegiries
qualsevol altra cosa,
el que s'ha de reivindicar
és l'acte de lectura,
això sí que s'ha de reivindicar,
és a dir,
jo tinc la teoria
que un pot explicar
els finals de les pel·lícules
dolentes
perquè així
la gent no va al cine
i pot dedicar el seu temps
a llegir.
Ara,
les pel·lícules bones no,
per això
i que
un no ha de poder llegir
el que li vingui de gust.
Jo crec que això
de vella reivindicar
la dignitat
de la novel·la negra
en aquestes alçades del partit
ja no
no té gaire sentit,
però crec que
encara hi ha molts
de prejudicis,
fins i tot hi ha
algun mitjà de comunicació
català
que en el seu suplement de cultura
mai ressenyen novel·la negra
perquè diuen que
això no és seriós.
Jo dic,
es priu d'ella.
Llegint Shakespeare,
llegint la Bíblia
i llegint
un bon grapat
de novel·les de llargis
es pot anar pel món.
Si ho deies priu,
que jo crec que és alta cultura,
devia ser que tenia raó, no?
Això respon
a la teva pregunta, Núria, no?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Escolta'm,
a Lisboa
com està
com està el tema?
A Lisboa
com està el moviment literari
en el país de Pessoa?
Com el viu?
Som el pa
passant el dia a dia.
A Lisboa
passen coses curioses
com, per exemple,
que la gent
faci cues
i hi hagi 300 o 400 persones
a una presentació d'un llibre, no?
És una cosa curiós.
Això a Alemanya
també passa amb la diferència
que a Alemanya paguen
per entrar, a més a més.
A Lisboa
no passa,
però
allà hi ha dos moments
molt forts,
que són sobretot
la reentrer,
que l'estem vivint ara,
que és quan surten els llibres
a partir de setembre,
sobretot de cada octubre,
i que enguany ha coincidit
amb llibre nou
de l'Antoni Noventunes
i amb llibre nou
del Saramago.
amb la qual cosa
els dos grans bàndols,
les dues grans famílies
enfrontades
de la literatura portuguesa
han tingut novetat
dels seus autors
i s'han pogut per allà
una bona estona.
I després,
l'altre gran moment
és per la fira del llibre
de Lisboa,
que ve a ser el maig,
més o menys,
entre el maig i el juny.
A partir de Sant Jordi
comencen a sortir
també un allau
de novetats importants.
Ara, per exemple,
han de veure
que allà
hi ha una publicació
com el Jornal
de les Letres
que surt cada 15 dies
i que treu el carrer
ni més ni menys
que 15.000 exemplars
cada 15 dies
que s'esgoten
en un sol dia.
Vull dir,
tu intentes comprar
el Jornal de les Letres
que surt el dimecres
i el dijous
molt possiblement
no el trobis.
Això és una cosa
interessant, no?
És un país
més pobre,
els llibres són prohibitius
fins i tot
per les butxaques
dels sous.
És a dir,
els llibres van el mateix
que aquí
i els sous,
en canvi,
són la meitat
que aquí.
Per tant,
els llibres costen
el doble
en proporció
que aquí a Catalunya.
I per tant és una mica
prohibitiu
però de cada vegada
es fan més editorials,
més llibres d'alt.
Després també és cert
que hi ha hagut
un gran grup
que ho està comprant tot
i que això també
és una gran similitud
amb el que passa
a Catalunya.
Però les biblioteques
funcionen prou bé,
hi ha un interès
de cada vegada
per a editorials
i per a llibreries petites,
etcètera.
Jo crec que hi ha
un moviment alternatiu
molt interessant
i que s'ha d'estar allà
per seguir-lo
perquè desgraciadament
tampoc es tradueix
molta literatura portuguesa
ni cap al català
ni cap al castellà.
Però és una llàstima
perquè és molt bona.
S'hauria de reivindicar també.
Això sí que s'hauria de reivindicar
i dignificar una mica.
Vist d'allà
com veus
el Sant Jordi d'aquí
des d'allà?
El Sant Jordi d'aquí,
jo penso que el Sant Jordi
és la bogeria
més exportable
que tenim a Catalunya.
Això de treure
tots els llibres del carrer
en un sol dia
fer una gran festa
que la imatge de Catalunya,
del patró de Catalunya
s'associï al llibre,
per mi em sembla
una cosa bàrbara, no?
Hauríem de començar
a canviar les tradicions
això de
més, diguéssim,
estereotipades
entre home i dona
qui és qui regala el llibre
i qui és qui regala la rosa.
Jo penso que
el millor és que
cadascú regali
un llibre i una rosa
independentment
del setxe que sigui.
És a dir,
que tothom rei
un llibre i una rosa.
No?
I això estaria
la mar de bé.
i així la cosa
quedaria compensada
i els llibres
a més a més
els poden deixar
i compartir-ho i tal.
Des d'allà
s'està començant
a exportar Sant Jordi, eh?
Jo he començat a veure
alguna vegada
petites paradetes, etcètera.
Clar,
Sant Jordi allà
coincideix dos dies abans
del dia de la revolució
dels clavells.
I si aconseguissin
juntar-se estaria molt bé.
Penseu que Sant Jordi
és el petró de Lisboa.
Mira, això no ho sabíem,
no?
Ho sabies, Núria?
No, no, no, no.
No ho sabies.
No, no.
Ja m'ha après
una altra cosa
una altra cosa més
que no sabíem.
Per cert,
la presentació es farà
a les 8 del vespre
aquí a la llibre i a la Rambla
i has convidat
a la Margarita Ritzeta,
l'escriptora ballenca
que vindrà a fer-te la presentació.
Us coneixeu d'abans, no?
Ens coneixíem,
que jo la segueixo
com a lector.
Ella és una de les escriptores
de novel·la negra
més importants
que no en el país
i no només de novel·la negra
a part de la seva obra
de gènere.
Té, diguéssim,
també altres llibres
que jo trobo
que són molt interessants.
Sé que està pendent
de treure en guany
un llibre
que es dirà
La maleta sarda
i que em sembla
que retorna al gènere
i ens van conèixer
precisament en un festival
que m'ho han tocat
a l'any
de novel·la negra
a Mallorca
on ella va ser
l'encarregada
de fer la conferència
del primer homenatge
que era a la Maria Antònia Oliver
una altra escriptora
dona
i que tenen molt de punts
de similitud
perquè es van trobar
fa allà molts anys
per començar una carrera similar.
Fas un festival
organitzes un festival
de novel·la negra
a Mallorca.
De novel·la negra
en català
a Mallorca.
O sigui,
que té més mèrit
perquè això
d'un festival
de novel·la negra
és més enllà
no,
és un festival
de novel·la negra
en català.
En guany hem fet
la tercera edició
i jo estic molt encantat
que la Ritzeta
va venir a la primera
i sempre puc dir això
que va ser la conferència
inaugural
la va fer ella
dels festivals
i mira,
va dur bona sort
perquè ja anem
per la tercera edició.
Sí,
faig un festival
per això,
perquè ens trobem
els autors,
perquè ens trobem
amb els actors
i per reivindicar
i donar conèixer
una mica més
aquest gènere
i vaja,
per posar-lo
sobre la taula
així com es fan
jo ara mateix
es fan 5 o 6 festivals
de novel·la negra
a l'estat espanyol
en contraposició
als 82
que es munten
a França
cada any
i clar,
jo pensava que fer-ne un
només en català
també estava bé.
I a Lisboa
què hi fas exactament?
A Lisboa?
A Lisboa
em dedico
a pagar el lloguer.
Bona dedicació aquesta.
Sí,
jo crec que
a Lisboa
i allà on sigui
és una de les coses
que s'ha de fer.
No,
tinc una petita empresa
de serveis culturals
i a més a més
em dedico també
al periodisme escrit
en el diari de Balears
faig crítica literària
i faig també
articles d'opinió
però l'empresa
de serveis culturals
avui en dia
amb un correu electrònic
la pots tenir
a qualsevol lloc del món.
Bàsicament
fem traduccions
serveis editorials
és a dir
fem algun llibre d'encàrrec
uns productes
seminars
hem fet una col·lecció
d'11 llibres
pel govern Balear
per difondre
la lectura
a les sales d'espera
dels hospitals
per exemple
i estem fent
projectes així
a més a més
la meva dona
és la professora
de català
a la Universitat de Nova
i també estem creant
una associació
per difondre
el català
i la literatura catalana
a Lisboa
i a Portugal
i per difondre
la cultura portuguesa
a Catalunya
i de fet
estàvem constituïts
de fa mig mes
o una cosa així
i començàvem
les activitats
ja
a partir del gener.
O sigui que
malgrat que no t'agradi
ets activista cultural
no?
Sí
alguns diuen
això de l'agitador cultural
que em fa una certa gràcia
perquè és com si
que fessis la cultura
i fessis un còctel
amb ella
i dius
home
en certa mesura
també és això
però
sí, sí
es tracta
de difondre
les cultures
i d'interrelacionar-les
com més millor
en aquest cas
les dues cultures
que jo més m'estimo
que són la catalana i la portuguesa
posar-les en relació
veurem que en surt
Com va això
de difondre
la lectura de llibres
als centres hospitalaris
a les sales d'espera
a urgències?
Perquè home
sembla una bona idea
aquí em sembla que no es trobes revistes
i una pantalla sense so
que et posen imatges
però home
és molt bona idea
què trobo?
Bé, de moment
ara
acaba de sortir
els tres primers títols
de la col·lecció
i estan
ja a l'hospital
de Camp Misses
a Eivissa
s'han pogut fer
diguéssim
la prova pilot
i de fet
la gent que arriba allà
es troba llibrets
d'unes 40 pàgines
més o menys
que serveixen
tant per si
una
fer una espera llarga
que es pot llegir
40 pàgines en una hora
com si per exemple
una persona està internada
allà
i vol llegir-se
els tres
per exemple
la col·lecció serà d'11
de moment ha estat
avent-hi bastanta bona
resposta del públic
i combina
una mica dues coses
importants
d'un costat
hi ha sis títols
que són escrits
per autors de les Illes
i d'altra banda
n'hi ha
perdona
són set títols
escrits per autors de les Illes
i quatre títols
que són entrevistes
a gent famosa
com per exemple
el Rafa Nadal
el Simó Andreu
una cuinera
que surt
per la televisió
de les Illes
etcètera
i que serveixen
per això
per mostrar
tota la varietat
d'això
qui vulgui llegir
llibres de literatura
i qui vulgui llegir
entrevistes
amb els personatges
mediàtics
una mica de les Illes
també pot llegir
l'important és que la gent
llegi així
i que surti
de la seva estada
hospitalària
tal volta
dient
ai
tinc més ganes
de llegir
alguna altra cosa
i així va néixer
el projecte
i és un encàrrec
directe del govern
qui va pensar-lo
va ser en aquest cas
el conseller de Cultura
i el conseller de Sanitat
s'hi va sumar
molt ràpidament
i nosaltres
simplement hem fet
els continguts
però la idea és seva
treballes amb algun altre llibre
que ha estat calent encara
ja ho sé
però t'entens amb ben algun altre?
Pep ha de ser ràpid
digues Núria
ha de ser ràpid
ràpid, ràpid, rapidíssim
sí, sí
ara el pròxim
del comissari Fuster
serà en el romànic
de la Vall d'Avui
i després toca
Tarragona i Girona
doncs Sebastià
benessa
gràcies
i que vagi molt bé
la presentació
moltes gràcies a vosaltres