Així sona una nova formació que us volem presentar avui al Ja Tardes.
Es diuen Teràpia de Xoc i tenim dos dels seus components aquí als estudis.
Són el Ferran Massagú, el Massa. Bona tarda.
Hola, bones.
I el Jaume Sucarrats, el Suc. Bona tarda.
Sou molt joves, això és el que crida més l'atenció. Quants anys teniu?
Bueno, jo tinc 18 anys.
Jo 19.
I els que falten, en Parés, que és el baixista, té 18 anys també i en Gerard, que és el bateria, hem de 15.
15 anys, eh? Un bateria de 15 anys.
Fa poc temps que us dediqueu a la música, és el vostre primer grup.
Sí. O així, grup, rotllo oficial, sí.
Oficial, sí, bueno, ho havíem tocat.
Què passa, que abans anàveu anant...
Sí, bueno, al principi és el típic començament, no?
Toques amb els companys de la classe, o així.
Quan et compres la guitarra, no el quedes per tocar, però bueno, no, el grup ja vam formar aquest.
En fi, teniu disc editat, pel que veig, i tot això és com una plataforma que us ha sortit a RAN, que us va presentar els Premis en Derroc i us van donar el guardó al grup Revelació.
Sí, sí, sí, doncs més o menys ha estat tot bastant apilonat, perquè ha passat tot molt ràpid, no?
I, com m'ho havies dit, RAN del Premi en Derroc també va sorgir el fitxatge amb RGV, manejament.
Que Déu-n'hi-do, és una de les discogràfiques potents.
Sí, sí, i tant.
Jo, per mi, és el millor que ens ha passat dintre de les moltes coses, doncs de poder fitxar amb una discogràfica com és RGV Suports, no?, superimportant, RAN de Catalunya.
Com us va passar això? Com us va passar pel cap de presentar-vos els Premis en Derroc?
No ho sé. No ho sé com va anar.
Jo crec que tot va anar ja... És que ha passat tot tan ràpid que és tot molt recent, no?
Perquè el Premi de quan és?
De l'any passat.
Del grup Revelació 2007.
Val, val.
I va ser tot molt de cop, no? Vam fer alguns concerts i va sortir una productora local, no?
Ens va veure i ens va proposar de gravar una maqueta i de fer una pàgina web que, bueno, així a nivell local i una promoció i uns concerts.
I, bueno, va tenir una acceptació brutal, no? El disc, van vendre totes les còpies que havíem fet.
I, bueno, suposo que arran de tot això, també després van guanyar el premi al concurs de Salitza, el Premi Popular.
I, clar, tot suposo que va ajudar, doncs, que RGV es fixés en nosaltres.
I quant de temps feia que estàveu tocant abans que hi hagués aquest boom?
Ara, el febrer, farà dos anys del primer concert.
Uah, doncs, a veure, com ho païeu tot això, eh?
No, no, és que no ho hem paït encara.
No, no, estem sobre un núvol, així.
Què creieu que teniu d'especial? Quin és el vostre fort?
Jo crec que, bueno, nosaltres, des del principi, des del primer assaig que amb el grup ja vam dir,
anem-hi, anem-hi a provar-ho tot i que sigui el que sigui.
I, bueno, el factor molt important d'haver és molta sort, perquè una oportunitat així és que hi ha gent que fa anys que toca
i que és super bona i grups superinteressants que potser aquesta oportunitat no la tindran mai.
i estem supercontents, no?, i amb moltes ganes de saber-ho la sort que hem tingut, no?,
i aprofitar-ho i intentar tirar endavant.
Un disc, el que teniu al mercat, com es diu? Escapa't amb mi.
Escapa't amb mi.
Tal qual que és... no, compte'n mi, és el títol del single que estàvem escoltant.
Feu, vaja, us ho ha empotat etiqueta, que això a nosaltres ens va molt bé per saber més o menys per on van les coses, no?
Powerpop. Sí, esteu d'acord?
Sí, el que passa que a nosaltres...
Una mica sí, una mica no.
A nosaltres no ens agraden gaire les etiquetes aquestes, perquè, bueno, més que tot pel fet que a nosaltres,
quan el que ens agrada, per dir-ho d'una manera, és fer cançons, no?
No anem a fer un tema que ja, quan el anem a fer ja ha de ser un tema de rock o de powerpop o de poble, el que sigui.
El que passa és que després un cop està fet, dius, mira, això sona, perquè teniu influències, reconeixeu influències.
Sí, sí, sí, sí. Molt variades.
Són molt variades.
Sí? A veure, quins serien extrems?
Va des de rock grunx britànic com Arctic Monkeys, Razor Light o The Liberty, passant per punt americà, rotllo Green Day, som 41 i arribant a...
Que sou fills d'una generació, és que, clar, a l'edat marca.
No, no, és veritat.
I, bueno, sempre també a les influències de casa, no?
A Sant Bustó, uns pets, whisky, amb sopa de cabra.
Quin és el proper pas que teniu? Us apreten molt de la discogràfica.
Suposo que ara heu agafat un ritme de... Mira, només esteu aquí a Tarragona fent promo, no?
Sí, sí, avui estem tot el dia de promo.
Se senten veus de possible nou disc.
Nosaltres ja estem treballant amb nous temes, però, bueno, ara, de moment, el que toca és fer, acabar l'etapa de promoció d'aquest disc, de l'Escapat amb mi,
després començar la gira de concerts d'aquesta, la gira Escapat amb mi, que està tot en gestió encara.
Estàvem preparant la gira.
A què te'l porteu al directe?
Home, nosaltres creiem que ara per ara, tal com està la indústria de la música,
el més important, ara que ho pot fer un grup, és potenciar el seu directe i intentar vendre's a través del directe, no?
Perquè amb tota la pirateria així cada cop és més difícil vendre discos i s'ha de tirar una mica del directe.
I nosaltres ja des de sempre, des que vam començar, l'idea d'un directe nostre no és veure quatre pringats tocant la guitarra,
sinó que a part que et toquin les cançons, que hi hagi una mica d'espectacle
i que algú que, per exemple, no ens hagi vist mai pugui saltar i cridar, igual que un que ha vingut cada concert.
Què és el que més il·lusió us faria a partir d'ara, veient que això agafa una embranzida i una empenta?
No ho sé, compartir escenari amb algú concret, fer una col·laboració?
Home, hem tingut la sort ja de compartir escenari amb grups bastant consolidats i importants, no?
Com, per exemple, hem compartit forces, un parell o tres de vegades, l'escenari amb Black San Busto.
A més, hòstia, tenim una relació molt guai amb Ben, ens hem fet molt col·legues, no?
I és molt important per nosaltres, no?
Perquè fa tres anys vam venir a tocar per les festes d'altura a Olot
i nosaltres estàvem allà, ens caia la baba, mirant-los, no?
Clar, és que això ho haguéssim hagut de dir, els Teràpia de Xocs, o de la Catalunya Interior també, no?
Bé, cap amunt, més aviat.
Més cap al nord.
Més cap al nord, sí, sí, sí, sí.
La Garrotxa, terra Garrotxa.
I bueno, doncs això que...
I amb Black San Busto ja va ser tota una experiència per la periodia.
Sí, hòstia, total.
I després, quan vam anar al Sanglar Roc a tocar, que hi havia grups com, bueno, hi havia els pets, hi havia The Hives allà,
i nosaltres estàvem allà al mig i nosaltres estàvem flipant allà.
Amaral.
Amaral també, no sé.
Per nosaltres és tot un somni el que ens està passant.
Jo me'n recordo que quan vam començar el grup, el nostre somni era tocar les festes d'altura a la plaça major d'Olot,
que és una plaça...
És allà el que havíem vist, el Black San Busto.
És allà el que havíem vist, el Black San Busto, però nosaltres era un somni.
Aquest any, per sort, al setembre, vam tenir la sort de poder tocar aquí a la plaça major,
que estava rebentat i vam flipar i que vam compartir escenari amb els whiskins,
i que per nosaltres, bueno, va ser el somni complet.
I a partir d'allà vam dir, ara què més pot passar?
Jo espero que es passin moltes coses més, ja.
Esperem-ho.
Ja l'imaginació ja no ens donen per més.
Ha passat tot molt ràpid.
Si fa dos anys ve un tio i ens diu
vosaltres fareu això, això i això,
diguem-ho, saps boig o què?
Ara el difícil serà mantenir, eh?
Exacte.
Però bueno, jo crec que podria ser l'objectiu del grup,
ara tirar endavant amb aquest discurs i fer l'oportunitat fer-ne un altre
i tirar endavant i arribar a ser un grup consolidat.
Home, el que tenim clar nosaltres és que vagi bé o no la cosa,
que esperem que vagi bé.
Nosaltres el que és important és tocar i tant ens fa si toquem a la plaça major
com si toquem a un pub.
L'important és tocar perquè és el que ens mola a nosaltres.
Com va anar la gravació del disc?
Perquè havíeu gravat alguna cosa en estudis,
suposo que amb tota la parafernàlia que implica treure un disc,
allò a padrina per RGB, no, no?
La primera maqueta que vam fer la vam gravar als estudis Clip So de la Canya,
que vam haver-hi uns estudis molt petitons, amb guaveres a les parets,
que el resultat per nosaltres ja va ser fantàstic.
Però arribar a la casa morada allà al Vendrell,
que és l'estudi dels lacs Sant Busto,
i que t'estàvem esperant allà en Xavi Fortuny, en Jimmy i en Jesús,
de l'ac Sant Busto.
i arribes allà i vinga, va a gravar,
i veus aquells estudis amb material super bo,
i que, bueno, flipes, flipes.
Que va sortint tot molt rodat, va haver de repetir pistes i coses existents.
A part el que diu en Jaume, que va ser molt fàcil,
perquè el fet d'en Jesús, de tècnic, i en Jimmy,
que són superprofessionals, i posen les coses molt fàcil,
i tenir de productors del disc, en Xavi Fortuny,
i en Marc Ossano, que és el nostre tècnic de directe.
I és un guarro.
Ho havia de dir.
En quin sentit, en quin sentit,
que volem saber tot això?
Que, bueno, que, o sigui, tenim una relació molt de col·legues, no?
I sempre diem que és un guarro.
Vam, és que us va ser molt fàcil, eh?
Com per anar gravant discos.
I a part, també, l'experiència més que de gravar allà,
també, molt, el fet de conviure, no?
Tots allà, d'estar allà gravant el nostre disco, no?
Que, brutal, brutal.
És que no podíem demanar més, jo crec que allà...
I, a més, el resultat creiem que és el so que buscàvem.
Estem molt contents.
Estem contents perquè és el so que buscàvem
i creiem que ho hem aconseguit.
I ara, a veure si a la gent li agrada.
On trobem més informació vostra?
On els podem veure a les cares?
A veure, a internet, com ho teniu a tenir?
Tenim una pàgina web, que és terapiashop.com.
Després també tenim un MySpace.
I, bueno, després també hi ha algun fotoló.
Sí, algun fotoló que han fet uns fans.
No sé, a través de la web de RGB Management.
Que ja teniu un grup de fans, eh?
Sí.
Això, sí, està molt bé perquè...
Bueno, hi ha un grup de gent que...
Més que fan són els amics.
Sí, però estem molt contents
perquè, a part que cada vegada és més nombrós, no?
Sempre hi ha una gent molt fidel al grup
que ve a cada concert, vull dir...
Van venir a la presentació a Estadolot,
fan molts quilòmetres, no?
I, hòstia, estem supercontents
i, a part, tenim una relació molt maca
amb aquesta gent, no?
Que som molt ben parits
i sempre hi parlem
i molt bé.
I, hòstia, està molt bé.
I quan vas a un escenari lluny de casa,
per exemple, jo me'n recordo
quan vam anar a Igualada
que havia allà cap a 5.000 persones
que tomevam els Lacs San Busto
que estaven flipant tots,
veure un parell de cares conegudes
sempre s'agraeix molt, no?
I això, doncs, clar,
i a part et motiva
perquè veus que ells també han vingut allà
per veure't.
Et motiva.
Bé, doncs, ens apuntem al nom
Teràpia de Xoc.
Ens ho apuntem
perquè a vegades parlem, no?,
de grups de Xoc
que surten, n'hi ha molts,
com dieu vosaltres, no?
Però, bueno, ja teniu RGB al darrere,
teniu el Premi Grup Revelació
de l'Anderroc.
Espero que a partir d'ara
sigui el camí de pujada.
Moltes gràcies.
Molt bé, moltes gràcies.
Ja esteu preparant, dieu, cançons
per un segon?
Sí, sí, ja estem.
Ens agrada molt treballar.
Ens agrada treballar.
Massa, suca.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies a tots.
Jo perdo la por
i puc volar
i puc fer tot
els meus d'amors
Si jo estic amb tu
tu pots comptar amb mi
No et deixaré,
t'ajudaré
perquè som amics
I érem tan petits
però
tu em vas marcar
tot era estrany
L'innocència dels teus hores
dels teus hores tan importants
Per mi, per tu, per mi, per tu, pel que tenim
i no perdrem mai
I no perdrem mai
Dóna'm la mà
No tinguis por
No tinguis por
Camina amb mi
No tinguis por
No tinguis por
Tinguis por
Si tu estàs amb mi
Jo perdo la por
I puc volar
I puc fer prou
Els meus d'amors
No tinc notícies teves
Curiositat
Què ens ha passat?
Ja em pregunto
Com estàs
Que més de tu
Si no és per tu
Que no és per més
Pel que teníem
Si tu estàs amb mi
Jo perdo la por
I puc volar
I puc fer prou
En els meus d'amors
Compte amb mi
Compte amb mi
Compte amb mi
Compte amb mi
Compte amb mi
Compte amb mi
Compte amb mi
Compte amb mi
Compte amb mi
Compte amb mi
Compte amb mi
Compte amb mi
Compte amb mi
Compte amb mi
Fins demà!
Dona'm la mà, no tinguis por, camina amb mi, fins a l'horitzó, si jo estic amb tu, tu pots comptar amb mi, no et deixaré, t'ajudaré, compta amb mi, compta amb mi, compta amb mi.
Comptar amb mi, compta amb mi, compta amb mi.