S'acosta la primavera i encara que ens falten uns quants dies,
torna a arribar a Tarragona una nova edició del Festival Rec.
Ells en diuen mostra de creació audiovisual de Tarragona.
Jo crec que popularment és el Festival de Cinema de Tarragona.
Celebrarà a finals d'abril, començaments de maig.
Del 29 d'abril al dia 2 de maig i tenim un parell de convidats dels organitzadors per presentar-nos als actes.
Ens acompanya el director d'una banda, el Javier García Porto.
Javier, bona tarda.
Hola, bona.
I el coordinador del Rec la Nui, el Blai Mesa.
Blai, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Núria, t'has fixat que és Capicua, el Festival d'enguanya,
perquè és el Festival 0-9 i és la novena edició.
És a dir, no, Capicua.
Què vols dir, que serà màgic?
No ho sé, no ho sé, però d'entrada...
Coincideix, sempre van començar la primera edició del 2001 i, bueno, mira, s'ha sortit...
Rodó.
Sí.
Home, un festival que es va consolidar amb 9 edicions, qui ho diria, no?
El 2001 que caminaria tant.
Doncs la veritat és que sí.
El 2001 vam començar...
Anava a dir 4 replegats, però ni 4, érem 3.
Ho vam començar a organitzar i, bueno, ara som un equip que,
a part de tenir una mitjana d'espectadors d'uns 10.000 persones que venen a veure les nostres sessions,
doncs durant la celebració del festival som gairebé 25 persones treballant-hi, no, Blai?
Sí, sabràs millor tu que jo, però...
La veritat és que jo fa 3 anys, 4 anys que estic treballant amb el festival
i es veu una línia de treball que tendeix cap a intentar aconseguir un marc de treball professional,
de professionalitzar el festival i que, doncs, realment les tasques estiguin repartides,
hi hagi gent que s'encarregui de premsa, gent que s'encarregui de disseny,
gent que s'encarregui més de coordinació, etcètera, que al final va sumant i són moltes tasques diferents
les que incorpora el fet d'organitzar un festival així, no?
Sí, de fet, en aquesta línia podríem subratllar la presentació que heu fet,
que va néixer com a mostra de creació audiovisual i ara ja tothom li diu festival de cine, no?
És el que té marca de... vull dir, a Tarragona es fa un festival de cinema, és el Rec, té la marca d'aquí ja.
Escolta, aquest festival inclou, bueno, ja veieu, és un festival, no?,
projeccions, xerrades, presència de diferents persones vinculades amb el món cinematogràfic de prou pes,
tallers, em sembla, també. Quines són? I ara entrarem, si us sembla, directament, no?,
amb tot això, però quines són les novetats d'enguany respecte a l'any passat, si és que n'hi ha?
La novetat més gran, perquè l'estructura, bàsicament, és la mateixa,
molts dels actes i intentem millorar la qualitat sempre dels actes, però l'estructura
es manté molt similar. La novetat és que hi ha dos concursos, els dos concursos principals
del festival, un és el Live Cinema, que són les tendències més actuals de l'audiovisual,
que ens parlarà el Blay, i l'altre és l'Òpera Prima, el que fins ara era també la secció
més important de pel·lícules, on venen els convidats i tot privat, que totes dues es devenen
internacionals. Fem aquest salt una mica definitiu, diguéssim, que...
L'any passat, recordo que, em sembla que era l'any passat, que vau dir, a partir d'ara
les Òperas Prima començaran a agafar importància. Va ser una aposta perquè fins ara, més que
resta, estàvem acostumats als curtmetratges, potser, no? I vau dir, ostres, Òpera Prima.
Van començar a tenir pel·lícules en la secció Òpera Prima l'any 2004, que només les passàvem
en mostra per veure una mica quins serien els nous autors, etcètera. Llavors, això va anar agafant
volada, vam aconseguir fer un premi fa dos anys ja, el 2007, i vam tenir pel·lícules
prou importants. El 2008, això es va remarcar també en presències de pel·lícules
que després van tenir presència a Esgoia també, i algunes pel·lícules internacionals
d'importància. No sé, vam estrenar aquí la que havia justament guanyat a la Berlinale,
la vam estrenar a Espanya, aquí a Tarragona, no? Llavors vam dir, doncs, aquest creixement
s'ha de veure plasmat d'alguna manera. I en quant a Live Cinema, és que l'any passat vam fer
la primera convocatòria, va tenir un èxit brutal, es van presentar més de 50
propostes, i també vam decidir fer-ho internacional, totes a l'hora.
A mi em fa molta gràcia perquè després nosaltres, que repassem cada dia la cartellera cinematogràfica
dels cinemes comercials, a vegades hem dit, vaja, aquesta pel·lícula ja es va preestrenar
en el rec. Vull dir que si realment veus que, home, no, és que fa funcionar de trampolí,
però que teniu vista per avançar, doncs, coses que després seran un boom o que arribaran
al cinema comercial. Home, això fa gràcia. Sempre la idea és empentar aquestes pel·lícules
que tenen més dificultat per entrar-hi i algunes aconselleixen arribar a les sales
comercials i altres tenen altres vies de difusió. També l'important d'ara és que no només
és arribar al cinema o a les multisales, també hi ha altres vies que potser més circuit de
festivals o de sales de cineclub, etcètera. Però la idea és apropar aquest cine tant per
al públic, que no té capacitat de veure-les d'una altra manera inicialment, com per a
les pròpies pel·lícules, donar-s'hi una empenta.
Manteniu els clàssics d'aquest any, com ara la Regla Nuit, que se n'encarrega el Blai.
Això és el que podrem veure també en aquesta edició. En aquesta novena edició,
Regla Nuit, també la nit bizarra, tot això es consolida i es manté, no?
Sí, sí, tota la secció aquesta petarda de la Noche bizarra es tornarà a fer.
La secció educativa que fem als matins per als instituts, també tornem a tenir pel·lícules
i portar als directors de les pel·lícules. Farem un seminari dedicat al guió, també
aquest any, amb personalitats importants. I, bueno, els curmetratges, que és la secció
clàssica, no?, de cada any, amb ficció, documental, videocreció, i la d'autors de
Tarragona, que sempre també té una participació, jo, és esperada.
Ens avancem una mica en qüestió d'entrevista. El Festival Reg comença el 25 d'abril, però
ens avancem perquè és que encara sou a temps per presentar els vostres projectes, el que és
el concurs de Live Cinema, d'això ens en pot parlar. El Blai teniu d'atenció, és el
17 de març.
Sí, doncs el projecte, la secció de Live Cinema, el que obre és un espai per aquells formats
més actuals o, podríem dir, més vanguardistes, que el que fan és plantejar la narració audiovisual
en un format de directe. És a dir, que el que veiem són espectacles en què la imatge
de vídeo, d'alguna manera, la realització o l'edició d'aquesta imatge es fa en directe.
Que seria el que n'hem dit a vegades, videojockey? O no perquè no va vinculat amb música?
Per entendre-ho, eh?
És que estem en un moment que encara s'estan definint tots aquests conceptes, no?
i hi ha el que podríem ser la figura del videojockey, que és la persona que té, doncs,
com aquell que té una sèrie de cançons, doncs té un conjunt de vídeos, de petits vídeos
i el que fa és remesclar-los en directe. Però, doncs, més enllà d'això, el concepte de Live Cinema
incorpora també, per exemple, us explicaré un exemple que potser més clar, no?
Ara, la laboral de Gijón, aquest cap de setmana que feien una presentació de projectes d'aquest tipus,
hi havia una companyia que el que feien era cinc personatges, agafaven una càmera
i tenien un recorregut per la ciutat, sortien amb la càmera per la ciutat durant una hora
i gravaven, cadascú gravava una hora, i llavors hi havia uns actors que anaven intercedint
amb la gent que passava pel carrer, no?
Un cop arribaven a l'escenari, arribaven al lloc, al teatre on es feia la projecció,
hi havia un altre individu, un editor, que de les cinc cintes que li arribaven,
les mesclaven directe i construïa la projecció final, una pel·lícula.
Això és un exemple.
No és que les imatges siguin estrictament en directe, però sí almenys el muntatge,
i les imatges en certa manera també, perquè feia poc que s'havia...
Però pot haver-hi altres propostes on les imatges s'estiguin creant en directe,
en el sentit que pot ser que els actors estiguin actuant allà mateix,
o hi hagi un performance, és a dir, que d'alguna manera és aquesta idea
de portar les sinapsis, la conjunció, la sinergia entre la imatge i el so,
portar-la en el temps real, no?
Jo, completant un exemple que estava ficant en el Blai,
podríem citar un que va venir l'any passat, aquí al Live Cinema del Rec,
que era un curtmetratge que ja estava gravat, ja estava tot rodat,
i l'estaven projectant, però hi havia una petita orquestra allà,
tocant la música de la banda sonora en directe,
i feien els diàlegs i els efectes de so de tot el curtmetratge allà davant.
Llavors, el que es presenta a la convocatòria és tota una sorpresa,
perquè amb aquests paràmetres de realització d'imatge i so en directe,
en temps real, tant pot ser la imatge com el so,
i gairebé cada proposta que ens presenta té una natura diferent
i és tota una sorpresa obrir les propostes i veure què fan.
Per exemple, aquesta era una sorpresa.
Estem parlant d'espectacles de 45 minuts?
Sí.
És de un igual, eh?
Que tu comentaves del punt d'improvisació,
volia parlar-lo tant.
Sí, sí, és molt de treball, eh?
La gent que presenta projectes són 45 minuts de vídeo
i a més tindre-ho preparat en directe,
poder-ho realitzar i que quedi una cosa compacta i ben feta,
no és gens fàcil.
Va, deuen ser treballant i intervenen diverses persones, no?
Més aviat, més que no passen de sol.
Són equips, sempre, sí.
Sí, anem més enllà una mica del diàleg ja,
que és pràcticament clàssic entre disjockey i videojockey.
Això ja, molts bars o totes les discoteques ho tenen,
ja està establert, diguéssim,
i en aquest sentit...
Jo crec que el punt diferencial és el tema de la narració, no?
El videojockey quasi mai intenta explicar una història.
És un decorador, diguéssim, d'imatges en directe, no?
És com un disjockey,
i selecciona en petits moments
i comenta un paisatge,
però que mai hi ha una estricta narració, no?
Pot haver-hi un paisatge més abrupte
o diferents tipus de paisatges,
així com la música ens pot semblar en sec més funky
o més hardcore o més el que sigui, no?
Qualsevol tipus dels estils.
Doncs una mica amb el tema del videojockey és el mateix, no?
Pots trobar gent que mescla imatges,
doncs més gràfics
o altres que són imatges més documentals
o gent que juga més amb més focs d'artifici, com si diguéssim.
En canvi, aquí, no?
Aquí el que es planteja és gent que està realitzant en directe
una proposta que té una certa narració, no?
Fem la crida des del Ja Tardes.
Teniu de data límit per presentar els projectes
per aquest concurs, el Live Cinema,
fins al dia 17 de març.
Com ha de ser el projecte?
Ah, molt senzill.
Això sí que ho hem...
El fet de poder treballar amb coses com internet
o les eines com el YouTube
fa que aquestes coses siguin molt senzilles
i realment ens podem plantejar
fer una convocatòria internacional
perquè el que demanem
és que la gent ens enviï un currículum,
una memòria i un link
amb un vídeo, amb una petita mostra del treball
que l'hagin penjat a internet, no?
Aleshores, la gent ni tan sols ha d'enviar un sobre.
Des de casa, des de l'ordinador,
ho envien i ja està.
Llavors, allà tenen el suport tècnic,
no se suposa que hi ha una pantalla
o un lloc on projectar,
tot això s'encarrega el festival, eh?
Sí, ells venen, els artistes, amb l'ordinador o...
Sí, de fet, per això tenim un espai privilegiat
aquí a la ciutat
que, a part de tenir
totes les característiques tècniques
o les que no les completem,
que és necessari per això,
és un indret tan patrimonial
com paisagístic millorable
que és el Camp de Mar
i, bueno, ja fa temps que fem allà
al Regla Noir
i, bueno, aquest any es tornarà a fer allà, no?
Sí.
A la part del darrere, no?
És a dir, a la part així, a raconadeta, no?
Sí, ho fem al que seria el lateral,
un tros del lateral.
Tocant a la muralla, diguéssim.
Tocant a la muralla.
i, bé, doncs,
una mica el plantejament
és que s'entengui que allò, doncs,
és una secció oficial del festival,
que el que es planteja allà
són espectacles audiovisuals
i una mica que el que es pretén
és assolir una qualitat de projecció
i d'això, etcètera,
que sigui adaptada a aquest context, no?
Per què faig aquest incís?
Doncs perquè en el camp de març,
sabem que últimament hi ha hagut moltes controvèrsies
amb el tema dels veïns
i que poden estar afectats pel tema acústic
i de volums, a vegades,
molt forts...
molt forts i amb horaris intempestius
i, bé, doncs, nosaltres intentarem
en aquesta edició
fer una mica de consens,
parlar amb els veïns,
mesurar molt la potència del so
i aquest és el compromís que tenim amb l'Ajuntament,
el qual també, doncs,
entenc que és un problema
que s'ha de treballar des del consens
i entendre's
en la mesura que
si la gent que estem treballant
en la cultura
i la gent que viu de la cultura a la ciutat
i podem tirar endavant els projectes,
doncs, la ciutat és en beneficia
i que també els veïns, doncs,
que són part de la ciutat,
doncs, hem de tindre alguna manera
coneixement de què es fa
i una mica apropar les posicions, no?
Els veïns que es convideu a anar al festival?
Sí, intentarem parlar
amb les associacions de veïns afectades
i convidar-los al festival,
que sàpiguen quina programació hi haurà
i una mica que entenguin
que la nostra voluntat no és
destorbar-los
i que potser
una mica ajustant
el so
i mirant
de fer les coses una mica
amb consens, doncs,
es pot fer sense molestar ningú, no?
Doncs, ara que parlaves de la programació,
ja fa temps que hi treballeu.
Encara estan per tancar algunes coses, suposo,
però ens podeu avançar alguna coseta
de, no ho sé,
algun curmetratge en especial,
una opera prima,
regla nuit, que sempre...
Ai, el regla nuit,
la noche bizarra, no?
Que sempre és allò que crida l'atenció.
Javi, va mullet, digue'ns alguna cosa.
A veure,
puc avançar,
per exemple,
el Clàssics al dia,
que és una secció
en la qual sempre recuperem
clàssics de l'avantguàrdia fílmica,
que hem passat
des del Perro Andaluc de Buñuel
fins a Segunda de Xomón,
coses així, no?
Doncs, aquest any,
aprofitant que s'estan fent
tots aquests aniversaris
sobre la fi de la Guerra Civil
i altres qüestions
sobre la memòria històrica,
doncs, volem recuperar una pel·lícula
que es diu L'Espoix,
Sierra de Teruel,
que va ser rodada
pel poeta surrealista francès
André Malró
i, bueno,
la va rodar en plena Guerra Civil
per fer una mica de propaganda
de cara a la República
durant la guerra
i volíem representar
la batalla
que estava havent
en aquests moments
a Teruel.
Què passa?
Que volia representar Teruel
però en aquests moments
precisament
s'estava duent a terme
la batalla
i llavors va escollir
Tarragona
per rodar les seqüències de guerra.
Llavors, clar,
això pràcticament
no s'ha dit mai
o no s'ha treballat
i volem recuperar
aquelles seqüències
en les quals
es poden reconèixer
carrers de la ciutat,
sobretot del casc antic,
ambientats com per una batalla,
que, d'altra banda,
mesos després
o un any després
passaria realment, no?
Déu-n'hi-do, eh?
I, bueno,
això ho hem fet
una altra mena de recerca
també més arxivística
i més familiar
amb pel·lícules
de veritat documentals
perquè aquesta és ficció
i llavors farem
una narració
des de principis
de la República
quan la vida
era una mica
més tranquil·la
fins a
que va esclatar la guerra
i estava encara
lluny de la ciutat
que finalment
la retirada de la República
l'arribada
de les altres tropes
i com són els primers anys
del franquisme
tot amb
algunes pel·lícules
ja s'han vist
altres són inèdites
i algunes són
fins i tot familiars
llavors
serà
un espectacle
que es podrà llegir
en dos nivells
un simplement serà
la narració
cronològica
de tots aquests fets
però també hi haurà
com
un diàleg
entre la manera
de recrear
la realitat
que és el que fa
la ficció
i és el que passa
amb la pel·lícula
de l'espoir
i la manera
de representar
la realitat
que és el documental
pròpiament
i això serà
musicat en directe
per músics
de la ciutat
liderats
per en Gerard Gil
que és un
músic
que toca
diverses bandes
i li donaran
aquest toque
d'actualitat
jo crec que a més
a l'enganxar
aquest fil històric
i proper
molt local
us aportarà
un tipus de públic
potser persones interessades
que no són públic
habitual del REC
però que els pot interessar
aquesta visió
més documental
potser sí
perquè precisament
des de l'Ajuntament
l'Arxiu Històric
aquest any
s'ha treballat
els últims mesos
tot un cicle
que es diu 70
només en fa 70
organitzat per Jordi Piqué
i altres persones
i bueno
que estem en relació
amb ells també
i jo hem fet
aquesta expo
del CAP a Tarragona
etcètera
i bueno
ja s'ha fet
xiu-xiu
sobre això
i bueno
serà com una mica
per completar això
per anar avançant
també una miqueta
així en mirada general
a quines sales
o en quines sales
projectareu
i bàsicament
en quins horaris
que potser això és el que
el que altres anys
dius
ostres
aquella pel·lícula
a les 6 de la tarda
vaya
bueno
sí
la qüestió és que al final
projectem
ja
la programació
va creixent
i clar
has d'ampliar horaris
també
perquè
és que en realitat
no hi ha tantes sales
realment
a la ciutat
ara ens passava
que
tenim un cicle
que ens han ofert
des d'una institució
cultural espanyola
així d'importància
que encara no està d'encat
o sigui
ja ho direm
una mica més endavant
i clar
ens trobàvem que
a les dues sales principals
on projectem
que és
l'Auditori de la Fundació
Caixa Tarragona
aquí a la plaça
Imperial Tàrraco
i després
a la sala de l'antiga audiència
al casc antic
i clar
ja a les dues
ja feien coses
i on ho projectes
això
però bàsicament
les proyeccions són
a les set i mitja
de la tarda
a dos quarts de vuit
a l'Auditori
de la Fundació
de la Fundació
Caixa Tarragona
i després
a l'antiga audiència
tant a les vuit
com a les deu i mitja
són els dos espais
que de fer
són els dos espais
principals
que són els clàssics
de sempre
on fem el cine
potser algun dia
farem algun dia més
perquè
el festival
ha ampliat
un parell de dies
la seva programació
però els espais
continuen
són els mateixos
Més enllà
del live
que parlem abans
el curtmetratge
en general
a qui vulgui presentar-se
què ha de fer
com ho pot fer
i què demaneu?
Ara
el curtmetratge
de fet
ja s'ha tancat
la convocatòria
Sí, ja està
Es va tancar
el 15 de febrer
el que passa que
per la secció
d'autors de Tarragona
som una mica més
benèvols
per dir-ho així
perquè sempre hi ha gent
que no se'n recorda
o s'assabenta
just quan es comença
a fer
publicitat
o es comença
a parlar
als mitjans del rec
llavors
jo tenia un vídeo
volia presentar
i sempre estem
una mica més oberts
a que es presenti
si encara
ja han arribat
ja tenim
uns 15 vídeos
han arribat
d'autors de Tarragona
que deu-n'hi-do
i
ja estem fent
la selecció
en base a això
però
si algú encara té
algú
i ens vol enviar
un mail
al mail
d'informació
info
arroba
festival
rec.com
doncs encara
estem disposats
a veure si
com han de ser
aquests curtmetratges
molt llargs
molt curts
Pep
que tu apuntes
sí
info arroba
de repetir-ho després
per qui vulgui
info arroba
festival
a veure
el límit
és des de 0 segons
o 2 segons
fins a 30 minuts
2 segons hauria de ser molt bo
sí
i el de 30 minuts també
perquè
de vegades
dius
era dolent
però ha durat poc
mira
i bueno
i llavors
fins i tot
hi ha gent que envia
que ja no viu a Tarragona
però és d'aquí
i els envia igualment
com a autors de Tarragona
o sigui
de Tarragona a Tarragona
hem patronat aquí
no
província de Tarragona
sí
autors provincials
això no hi ha limitació
ara m'has fet pensar
quina és la vinculació
al lligam
que teniu
amb la
amb la facultat de ciències
de la comunicació
de la URB
és que n'hi ha cap
doncs
diversos
diversos
des de fa anys ja
o sigui
d'una banda
des del 2004
tenim
persones
o alumnes
de la facultat
que poden fer
les pràctiques
al REC
o sigui
que ens ajuden
a organitzar
el festival
en aquests anys
ja han passat
10 alumnes
alguns han continuat
treballant
amb nosaltres
després
o vinculats
d'alguna manera
després
que organitzem
amb ells
el seminari
que fem
el seminari
universitari
amb el qual
donem
o sigui
es poden aconseguir
crèdits lliures
i també
que organitzem
amb ells
i també
a la nit
tenim una secció
en la qual
passem
treballs
universitaris
i
clar
vam començar
només passant
treballs
de la URB
perquè teníem
molt bona relació
però
arran d'això
tampoc
no volíem deixar
de
volíem retratar
fer una radiografia
de la creació
formativa
que hi havia
o sigui
de la formació
quant a la creació
audiovisual
que hi havia
a la ciutat
i vam dir
després d'un any
que només
vam passar
a la URB
vam dir
ens hauríem de posar
en contacte
amb la resta
d'escoles
i va haver
una resposta
molt bona
l'escola
d'art
també
des d'aquell any
va començar
a col·laborar
i un parell d'anys
després
es va incloure
també
l'ies
pre-martell
que tenen
un mòdul
d'audiovisuals
i llavors
cada any
passem la selecció
dels millors treballs
que han fet allà
ho dic perquè
amb aquesta novena edició
que us hem vist créixer
cada any més o menys
hem anat fent seguiment
del REC
més que consolidats
esteu ja
amb xarxa
amb sintonia
amb altres branques
de la ciutat
esteu arrelats
i això
dona un punt
de solidesa
i també és important
recordar
que han sobreviscut
a altres festivals
que hi ha hagut
en parallel
aquí a Tarragona
i és cert
de fa alguns anys
hi vam a un altre festival
però no venia de Tarragona
no, no, venia de fora
però al final
mira
va desaparèixer
diguéssim que allò
diguéssim
el bo al final
és doblement bo
això suposo que és
perquè són molt tossuts
i obstinats
pesats
cansinos
perquè en general
això és que si les coses
es fan ben fetes
arriben a bon port
en general
dic-ho de ser tossuts
perquè en general
no és fàcil
treballar la cultura
a Tarragona
no és fàcil
també és molt difícil
quan al públic
perquè
has d'arribar
a un punt
en què ja sigui
un acostum
això passa
si els festivals
de cine
a França
tenen tots
25 edicions
porten
o a Holanda
o a Alemanya
i aquí
la majoria dels festivals
de ciutats
com Tarragona
tenen això
com molt 10 edicions
vol dir que estem
una mica
en el
en el procés
aquest
que s'enceta
amb la transició democràtica
no podíem
si anem enrere
en què la cultura
es torna
es comença
a convertir
en una cosa
que neix
de la base
de la ciutadania
d'associacions culturals
i que no ve imposada
des del poder
cares conegudes
no sé si ho anaves a preguntar
perquè
m'han portat
cares conegudes
que en cada edició
gent del món del cinema
s'havíeu tingut
convidats
d'honor
podrien dir
fins i tot
home
l'objectiu nostre
no és portar
cares conegudes
d'entrada
o sigui
no és
anem a fer uns actes
perquè puguin
vindre uns famosetes
i tal
que
en coherència
amb la programació
poden vindre
aquestes persones
perfecte
però
sempre
ha de tenir
una mica
de lligam
llavors sí
no sé
l'últim any
tothom me recorda
que van portar
el Pablo Carbonell
perquè feia
les veus
d'una pel·lícula
d'animació
que van portar
llavors
ell era la veu
del protagonista
però
portar perquè si
hi ha gent
en general
tampoc no és
el nostre objectiu
ja sé que
vosaltres
periodistes
voleu que digui
nom
tal
ara mateix
no us puc dir cap
perquè
això vol dir
que n'hi ha algun
el que passa
que jo
en això
sóc una mica
no sé si supersticiós
però és el típic
que no tens
algú tancat
encara
ho dius
i ja l'has liat
i és que a més
hi ha gent
que té gent
molt complicada
i que costa molt
s'ha insistit molt
i ens ha passat
algun cop
de tenir algun nom
tancat
i que tres dies abans
jo recordo sempre
quan me pregunten
qui ve
qui no ve
el segon any
era el segon any
del festival
vam passar la pel·lícula
El Bola
bueno
per aquesta secció educativa
que fem pels matins
i teníem tancat
el protagonista
el Juan José Ballesta
i bueno
llavors només
havia fet aquella pel·li
sí que es començava
a parlar d'ell
i tal no
bueno
tot tancat
bitllet comprat
i la nit abans
de l'acta
ens va trucar
sa mare
dient que
el seu fill
aquell any
ja havia perdut
massa dies de classe
i que ja n'hi havia prou
i que la setmana
següent
un examen
que no podia ser
que estava castigado
a tu habitació
sin cenar
i clar
nosaltres vam quedar
que ja venien els col·les
ja venia tot
i
què vau fer
perquè això és divertit
això és una tuta
per explicar
què vau fer
ho has tirat p'avant
bueno
doncs mira
teníem
en aquell moment
nosaltres el miram
el preparem
amb un moderador
del debat
un o diversos convidats
provenients de la pel·lícula
i després
una persona especialista
en la temàtica
de la qual va la pel·lícula
llavors
no va haver convidat
però sí que hi havia persones
i en aquell moment
era l'associació Adara
que parlen sempre
de maltractaments
i violència i tal
i són molt professionals
i aquestes persones
van vindre a dos
si no recordo malament
perquè fa molts anys ja
i
si van salvar la sessió
no només la van salvar
sí que no
que ho van fer
molt molt bé
ens van donar una lecció
però bueno
mira
sort d'elles
perquè
clar
la nit abans
et truca la mare
com te quedes
com li dius tu a la mare
que no
ni representants
ni
la mare directament
i bueno
no podem trucar
fins al dia 25
perquè ens dius el nom
fins al mateix dia
llavors me'n recordo
l'any següent
teníem al mòbil
gravat
el telèfon de la mare
i diem
què fem
la truquem a ella
i bueno
Déu n'hi do
nois
nois
tenim moltes coses
més de què parlar
però ja
arribaran dies
ho farem ja més
quan s'acosti el festival
i puguem
tancar noms
i títols
i tot això
molt bé
gràcies per acompanyar-nos
i em ficava així molt bé
que tingueu molta sort
amb vosaltres
gràcies