Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
No, me'n parlaràs d'una normativa que regula o protegeix els usuaris de les companyies aèries, de les possibles infraccions o problemes que podem trobar amb les companyies aèries.
És una nova normativa? Ja funciona?
No, de moment no és una nova normativa. De fet, el que ha fet aquesta setmana el Parlament Europeu és aprovar una moció en la que es demana a la Comissió Europea que elabori una normativa per protegir els passagers quan una companyia aèria decideix tancar perquè fa fallida.
I de sobte t'has comprat un bitllet d'avió i et quedes sense avió perquè ha desaparegut la companyia.
A veure, preguntes. Per tant, és una normativa que encara està en la fase embrionària i és allò proposta d'anem a fer aquesta normativa.
Efectivament. Ni tan sols ni embrionària. És una petició a la Comissió perquè faci això.
I per què hi ha aquesta petició, com n'hi deuen haver 12.000 més, que és una cosa freqüent o és que hi ha alguna petició popular, es detecta que hi ha un problema i que acostuma a passar, que una companyia aèria desaparegui?
Aquest és un dels casos en els que el Parlament Europeu ha estat una mica atent de quina és la realitat.
I la realitat és que en els darrers anys han fet fallida més de 70 companyies aèries a Europa, que no són poques.
I per tant, això vol dir que quan una companyia aèria fa fallida, totes aquelles persones que hagin comprat bitllets a través d'internet o a través d'agències de viatge d'aquella companyia es queden.
Havent pagat, perquè tu pagues moltes vegades amb la targeta de crèdit o amb efectiu, i sense poder viatjar.
I clar, a això se li havia de donar alguna solució. De sobte la gent comença a queixar-se, comença a queixar-se.
El Parlament Europeu el que fa és aprovar un primer. El que va fer és fer-li una pregunta a la Comissió Europea sobre en quina situació es quedaven aquesta gent,
si Europa podia o volia fer alguna cosa perquè es trobaven la gent desprotegida.
I un cop van sentir la resposta de la Comissió Europea al respecte, dient-li que estan molt preocupats per la situació,
perquè sí que és cert que han detectat que 70 companyies en els darrers anys han fet fallida,
i per tant molta gent s'ha quedat a terra havent pagat els bitllets.
I el que és pitjor, a vegades, quan ja tu has viatjat, has fet el viatge d'anada, i et queda el viatge de tornada,
i resulta que ningú...
Agitant de la nit al dia.
Ha passat. Per exemple, si te'n recordes, no fa gaire temps, aquí a Espanya va fer fallida una companyia que es deia Air Madrid,
que estava especialitzada en vols baratos, sobretot a destinacions a Llatinoamèrica i a Centroamèrica.
Sí, me'n recordo.
Doncs hi va haver moltíssima gent que, de fet, es va quedar amb el bitllet.
Sí, perquè a més era gent que aprofitaven les vacances, em sembla, immigrants que vivien aquí,
que aprofitaven les vacances per tornar al país, alguna cosa així, o sigui, volums de gent.
Sí, sí, moltíssima gent. Va fer fallida abans de les vacances de Nadal, per aquestes dates,
i resulta que moltíssima gent havia comprat els bitllets per viatjar durant el Nadal allà,
i es van quedar sense res, no? O molta gent que va estar estalviant durant un temps
van decidir comprar el bitllet amb molta antelació per anar-se'n allà a passar una temporada
a casa seva, a Llatinoamèrica, i es van quedar sense res.
Bé, doncs aquesta gent no estaven protegides perquè no hi havia normes sobre la qüestió.
Pot ser, digue'm malpensada, que la Unió Europea sigui més sensible amb aquests temes
perquè, home, són els principals usuaris de les companyies aèries?
Home, de fet, a Europa ara hi ha moltíssimes companyies aèries,
i moltes companyies aèries que estan en una situació molt delicada.
Tenim, d'una banda, les companyies aèries tradicionals,
les que abans eren companyies estatals, que a poc a poc es van fusionant,
per exemple, el cas d'Iberia, no?, que ara darrerament ha anunciat
que es fusionarà amb British Airways, efectivament.
Però, clar, són grans noms que, a més, els relacionem amb identitats nacionals,
com dius tu, no?, British Airways, Iberia, representen un país darrere
que els dóna suport o, en certa manera, és marca del país,
i ara trobes que no deuen ser tan solvents i no deuen anar a la cosa tan bé
si s'han de fusionar.
Clar, es fusionen perquè tenen molts problemes per continuar treballant sols.
Que parlem de crisi del sector aeronàutic.
Hi ha una crisi, hi ha una crisi, però hi ha una crisi com a conseqüència
d'una altra situació, i és que han sorgit un munt de companyies
de vols baratos, que es diuen, no?, de vols econòmics,
que estan oferint el que és el bitllet d'avió a preus ridículs, no?,
a preus molt, molt, molt baratos.
I en aquests moments la companyia d'aquest tipus que més bitllets i més passatgers té
és Ryanair, no?, que opera aquí a Reus,
i que està aconseguint ser la principal companyia aèria de la Unió Europea.
El que passa és que en això no es pot dir que als governs els hagi de venir de nou,
vull dir que, en certa manera, també hi ha culpa,
o hi ha consciència d'haver propiciat aquesta situació,
perquè les companyies de vols barats no funcionen d'aquesta manera
gràcies a subvencions.
Clar, de fet, la Comissió Europea també ha sancionat a Ryanair i als estats
perquè durant un temps van estar subvencionats de manera contrària
al dret comunitari, de fet, hi ha una normativa que prohibeix aquest tipus d'ajut
que es feia a aquestes companyies per establir la seva base operativa
a determinats aeroports d'un determinat país, no?
El que fa aquesta companyia, a més, és una cosa que, diguem-ne,
voreja la legalitat, que és dir, no, no, en realitat no m'estan donant
una subvenció a canvi de res, sinó el que fem és fer com una mena
de contracte publicitari, en virtut del qual jo difonc, no?,
doncs una destinació determinada, i ells em paguen per difondre
aquesta destinació, i el que jo faig és uns vols amb aquesta destinació
determinada que ha rebut un ajut per part de, podria ser,
la Diputació de Tarragona, per exemple, no?, a través de la seva oficina
de turisme, o altres tipus d'entitats públiques que d'aquesta manera
aconsegueixen que l'aeroport de referència d'aquest territori serveixi
com a base de Ryanair, per exemple.
I si el justifiques com a intercanvi publicitari, doncs ja està,
i no hi ha res a dir.
Clar, no hi ha res a dir, a no ser que es demostri que això també
s'ha fet en frau de llei, és a dir, que en realitat no existeix
aquest intercanvi publicitari, ha de demostrar, però la Comissió Europea,
per exemple, ja va sancionar el govern belga i a Ryanair
per haver fet un acord d'aquest tipus a Bèlgica.
Sigui com sigui, ja veieu que el trànsit aèri, doncs també a la Unió Europea
li preocupa i l'intenta regular en certa manera, no?, i en definitiva
el que regulen moltes vegades, pel que estic veient, és l'incidència
que pugui tenir en els usuaris, en definitiva.
Clar, hi ha moltes, ja s'han fet, la part de la Unió Europea
ja ha fet moltes normes en matèria de protecció als passatgers aèris, no?
De fet, fins a aquest moment hi ha un, dos, tres, quatre, cinc normes comunitàries
que regulen diversos aspectes relacionats amb els vols aèris
i sempre pensant en la protecció dels consumidors, dels passatgers.
Les sabem?
Les sabem, les sabem, sí.
Tenim una directiva de l'any 90...
Exacte, l'Alfons, exacte.
...que és relativa als viatges combinats, no?, a les vacances combinades,
això dels circuits combinats, en el qual tu el que tens és, d'una banda,
contractes hotel, més viatge, etcètera,
i hi ha una directiva que regula tot això.
Tenim un reglament també sobre la responsabilitat de les companyies aèries
en cas d'accident.
Espera, espera, perdona, que jo vaig lenta.
Viatges combinats, vols dir això, quan hi ha contractes al PAC?
Tot el PAC sencer.
Doncs aquí hi ha una directiva que regula quins són els drets de consumidors en aquests casos, no?
Quan no reps realment el que et van oferir, no?
Aquí has de reclamar, perquè en aquests casos és bastant complicat,
perquè tu contractes amb una agència, però l'agència a l'hora ha contractat amb un majorista,
i aquest majorista ha contractat amb una companyia aèria i amb quatre o cinc hotels,
i resulta que amb un senyor que ha fet el transports interns, no?
Llavors el consumidor, quan falla alguna cosa...
Aquí va.
Aquí va.
Doncs tot això està regulat amb aquesta directiva per protegir el màxim possible els consumidors.
Després has parlat d'accident aèri.
Clar, hi ha un reglament que regula la responsabilitat de les companyies aèries en cas d'accident aèri.
Aquest és un reglament de l'any 97.
Tenim un altre reglament, ja de l'any 2004, que estableix els requisits de les assegurances de les companyies aèries i dels operadors aèris.
Assegurances que també, diguem-ne, després han de repercutir en benefici dels passatgers en cas que hi hagi qualsevol tipus d'incidència.
I també tenim un altre reglament, també del 2004, que estableixen normes sobre compensacions i assistència als passatgers
en cas de denegació d'embarcament, de cancel·lació o d'endarreriment dels vols.
Ah, però això està molt bé.
És a dir, tu en el cas que es produeixi alguna d'aquestes situacions, que es cancel·li el vols, que hi hagi un endarreriment o que es suspengui,
tens dret a unes indemnitzacions que estan marcades en aquest reglament comunitari.
Escolta, i això, abans que ho marqués o posés les regles a la Unió Europea, no existia?
Alguns estats tenien normes al respecte i altres no.
El que ha fet la Unió Europea és dir, tots els estats que estiguin dins de la Unió Europea hauran de tenir aquestes normes.
Sí, perquè a més estem parlant de normes, no és allò de, aquí teniu el marc i apliqueu com vulgueu.
No, no. Normes per a tothom hi han de ser aquestes.
Molt bé.
Com es deia l'altre, com es deia?
Directives comunitàries.
Les directives, el que li diuen als estats, heu d'aconseguir aquests resultats,
i els reglaments són normes que són obligatòries de dalt a baix, i punt, sense que hagi de fer res més.
I tenim un últim reglament, un sobre l'explotació dels serveis aèris que es produeixen dins de la comunitat europea.
Tot això són normes, però ara hem detectat un nou problema, i és que les companyies fan fallida i la gent compra un billet i es queda sense.
Però, mira, és un gran problema, de fet és molt fort, però són 70 empreses, companyies aèries que han plegat, dius, a Europa?
A Europa, només a Europa.
Però, si ara fan la normativa i és que preveuen que això continuarà passant, vull dir, ara ja deuen quedar les fortes.
Queden fortes, però sempre van sorgint de noves. A vegades el que passa és que una companyia desapareix,
i els mateixos gestors d'aquella companyia creen una nova companyia.
Val. I no hi ha cap mena de compensació, perquè, a veure, quan tu contractes un vol, tens una assegurança.
Sí. Però això no ho contempla.
Si tu fas aquesta assegurança, tens dret després a qualsevol...
Però si no la fas, si tu no contractes a banda de l'assegurança, que a vegades t'ofereix la pròpia companyia aèria,
i plega la companyia i ja has pagat, et quedes sense res.
Clar, és que el primer que penses que poden... les mil coses que et poden passar,
la primera cosa és que et perdin les maletes.
Vull dir, qui més qui menys s'assegura que la maleta arribi a lloc d'alguna manera o altra.
Després, mira, que caigui l'avió i aquí sí que ja no hi pots fer gran cosa.
Ara, el que no et penses mai de la vida és que la companyia plegui.
Sí, jo t'explicaré una anècdota personal.
De fet, amb els d'Air Madrid, jo vaig estar a punt, a punt, a punt, de comprar un bitllet d'Air Madrid
setmanes abans que fes per llit de la companyia.
On anaves, on anaves.
Havia d'anar a un congrés a Xile.
I al final vam decidir no anar al congrés i no vam comprar el bitllet,
però de fet vam anar a comprar perquè aquest era el bitllet més econòmic de tots els que s'oferien per anar a Santiago.
Clar, que era econòmic, després plegava la companyia.
Què va passar en aquell cas? No se sap ja.
Bé, hi havia molta gent que va reclamar, però tu reclames contra la companyia,
i si la companyia es declararà insolvent, doncs tu no pots cobrar i perds tots els diners.
Quant de temps pot tardar? Perquè ara estem amb la proposta de fer la normativa.
Quant de temps pot tardar? I com se sap ja? Si acceptaran?
Clar, ara la cosa que és, doncs que hi ha una sol·licitud per part del Parlament Europeu
i la comissió ha de dir si ho vol fer o no ho vol fer.
A veure, no se sap, però si tot anem molt ràpid, molt ràpid,
jo crec que en menys de dos anys segur que passen.
Doncs molt de temps.
Sí, molt de temps, però clar, primer han de fer la proposta,
després han d'iniciar el procediment, i el procediment pot durar perfectament un any.
Això és el normal? No és perquè aquest tema sigui més difícil que algun altre?
No. Dos anys, eh?
Com a mínim, eh? I si no, a vegades ens anem a tres anys.
I si s'ha de resoldre alguna qüestió que realment és més o menys urgent?
Que dius, és que no ens podem esperar dos anys perquè hi ha d'haver qüestions d'aquestes?
Clar, sí, a veure, tot pot anar més ràpid,
però llavors és la comissió de treballar a tot tren,
i després hi ha de passar una altra cosa,
i és que tots els sectors que participen en l'adopció de la norma,
que és Parlament, Comissió i Consell, es posin d'acord.
Si es posen ràpidament d'acord, perquè tenen clar cap on ha d'anar la norma,
doncs llavors re.
Què és el que demana el Parlament Europeu en aquest cas?
Fixa't, i s'ha de posar d'acord.
Una, que es faci la norma.
Dos, que es creï com una mena de fons de compensació,
que totes les companyies aèries aportin uns diners,
perquè si hi ha alguna, clar, que si hi ha alguna que faci fallida,
doncs llavors després d'aquest fons de compensació es pugui compensar els passatgers.
I la tercera cosa que demanen, és una cosa també curiosa,
i és que les companyies es comprometin a que en cas que hi hagi una altra companyia
que faci fallida, deixar uns seients lliures perquè la gent pugui viatjar
en els vols de les companyies que no han fet fallida
amb el bitllet de la que havíem fet fallida.
Ui, ui que no serà fàcil, no?
Clar, perquè estic pensant aquí que és un aportar tots diners al sac
i la companyia que se senti forta i solvent dirà,
bé, per què he de portar jo diners si possiblement no serà jo la que peti?
Aquí hi haurà moltes pressions, segurament alguns estats,
o diran, escolta, que en el meu país hi ha companyies molt fortes
i les companyies faran lobby, que es diu, faran pressió també
sobre el Parlament Europeu perquè no es canviïn les normes
o que no els imposi tantes obligacions per actuar.
La qüestió és que pot ser que acceptin de dur endavant la normativa,
tot i que no acceptin els altres punts, no?
Clar, podria ser que la comissió fins i tot inclogués tots aquests punts,
però després en el procés d'aprovació de la norma
es fessin esmenes del Consell o del propi Parlament Europeu
i al final s'aprové sense alguna d'aquestes qüestions.
Bé, i d'aquí a dos anys com a mínim...
En tornem a parlar.
Sí, i mentre tenia anirà petant alguna altra companyia.
Segur que petarà.
Sí, sí, a més han petat companyies estatals.
Sabena, que era la companyia estatal de Bèlgica, important, va fer fallida.
És a dir, que fins i tot no aquestes...
Era la companyia estatal.
L'estatal, efectivament, perquè a més totes han estat obligades a privatitzar-se
com a conseqüència de l'acció de la Unió Europea.
I llavors, clar, han perdut el recolzament directe dels estats.
Per això ara moltes d'aquestes...
Iberia, que era pública i ara no ho és,
o British Airways, que també era pública i ara no ho és,
doncs necessiten fusionar-se per reforçar-se moltament
perquè ja no poden comptar amb l'ajut de l'Estat,
que era l'accionista principal.
És un món apassionant, eh?
És un món apassionant.
Perquè a més controla, a veure, mou molts diners.
I molta gent.
Moltíssima, moltíssima.
Pensa que ara, amb els bitllets tan econòmics que hi ha,
moltíssima gent agafa i se'n va de viatge un cap de setmana
a l'altra punta d'Europa per 20 euros, no?
I, per tant, el que s'ha fet és democratitzar també els vols aèris.
Té altres inconvenients, com, per exemple,
que els avions contaminen molt i emeten molts CO2.
Ah, sí?
Sí, sí.
I, per tant, això contra la lluita del canvi climàtic,
doncs va molt malament.
Suposo que és una...
Pel tema aquest democratitzador,
té un punt de relació amb el que parlàvem la setmana passada,
amb les comunicacions.
O sigui, no és un tema que pugui quedar sense regulació i...
Clar, ara és molt més...
Perquè és important, forma part ja de les necessitats, fins i tot.
De la vida quotidiana.
L'altra setmana parlàvem de l'utilització dels telèfons mòbils, etcètera,
doncs ara parlem, o d'internet,
i ara parlem de les companyies aèries,
que ja no és una cosa només d'elits,
sinó que és de la majoria dels ciutadans.
El segon tema, així més breu,
que volem desplegar amb l'Alfons,
bé, de fet l'ha proposat ell,
jo tampoc en tinc ni idea,
el nou alt representant de la Unió Europea
per política exterior i de seguretat.
Un altre càrrec, no parem de treure càrrecs.
No treiem.
Tenim el president que va entrar ara,
en funcionament va entrar,
va assumir el càrrec ara a començaments de desembre, no?
Sí, de fet,
formalment no començarà fins a l'1 de gener,
però diguem-ne que ja està, diguem-ne,
nomenat des de l'1 de desembre.
Què és aquest president o expresident belga?
Exprimer ministre belga.
Perdona, sí, exprimer ministre belga.
A Bèlgica tenim el rei i llavors després tenim el primer ministre.
Molt bé.
Doncs tenim aquest càrrec, el de president de la Unió Europea,
i ara l'alt representant de la Unió Europea
és un càrrec que ja funcionava, doncs?
Sí, de fet ja funcionava,
no amb les atribucions que tindrà a partir d'ara,
a partir de l'1 de desembre,
que aquest sí que ja ha pres possessió,
i ja funcionava perquè era el Solana.
Segurament tots recordeu el Solana, el Javier Solana,
el Javier Solana era el representant per la política exterior i de seguretat,
i el que s'ha fet ara és reforçar aquest càrrec,
perquè era un càrrec que tenia molt poques funcions atribuïdes,
i el que s'ha fet és, veient l'èxit d'aquests 10 anys del Solana
sent el representant, donar-li noves funcions,
donar-li, reforçar-lo,
perquè sigui realment una mena de ministre d'afers exteriors de la Unió Europea,
i representi aquesta imatge de la Unió Europea de cara al món.
Si féssim l'esquema piramidal de poder,
a dalt tindríem el president i immediatament després,
la mà dreta, seria aquest alt representant?
Sí, de cara a l'exterior, de cara a Estats Units,
el que tindria és la imatge del president,
que té aquest càrrec durant dos anys i mig,
i després tindríem l'alt representant dels afers exteriors
i de política de defensa de la Unió Europea.
Matises, li dones tot el càrrec, hi ha altres als representants?
Bé, hi ha representants de la Unió Europea per qüestions concretes,
com el conflicte de Grans Llacs, o per Orient Mitjà, o per Afganistan, etc.
Però aquest és l'alt representant, que és l'únic,
i és això, com si fos el ministre d'afers exteriors.
Que, de fet, sí, quan estem parlant, clar, d'organismes com la Unió Europea,
clar, potser els càrrecs més importants són aquests, no, seguretat i política exterior.
Clar, de fet, és molt important,
perquè avui en dia la Unió Europea no pot viure de cara tancada,
sinó que viu relacionant-se amb altres sectors,
com Estats Units, com Xina, etc.
De la Unió Europea és molt important que funcioni bé
tot el tema del comerç exterior,
que és el que li dona vida a moltes empreses de la Unió Europea.
I tot això, en part, també depèn d'aquesta acció exterior de la Unió Europea.
I dius que ara es reforçarà aquest càrrec.
Quines atribucions tindrà? Per què servirà?
Quant de temps durarà?
i no continuem amb Solana, no?
No, Solana, des del dia 30, 31, novembre,
el novembre va acabar amb 30, 31, 30, 30.
El 30, des del 30 de novembre ha deixat de ser el representant de la PESC,
i per tant es retira, no sabem ara qui és el que farà,
segurament tornarà a cap a Espanya, però plega després de deu anys,
i s'ha anomenat amb una britànica com a nova alt representant.
Que la van anomenar el mateix dia que el president.
Efectivament.
Que va ser el que jo vaig pensar,
que això és la compensació per Toni Blair.
Efectivament.
És a dir, Toni Blair, diguem-ne,
però van aconseguir una senyora que no estava ni a les travesses.
Què és el que vas dir?
Segurament presenten Toni Blair, però no per ell,
per aconseguir una compensació.
Clar, i la compensació va ser anomenar amb una senyora
que a més tenia molt poca experiència,
i és molt poc coneguda com a nova alt representant
de la Unió Europea per temes de política exterior i de seguretat.
Com es diu?
Es diu...
Té un nom també d'aquests complicats, eh?
Això del màrqueting en els noms no ho porten gaire bé.
No, això nosaltres ho haurem de memoritzar.
Es diu Catherine Ashton i és noble.
Clar, com no.
Aquest títol nobiliari.
És tan brutista.
Però, atenció, és noble,
però és un noble d'aquests nomenats pel govern britànic.
I el seu càrrec nobiliari, que és baronesa,
no és hereditari.
Per tant, el dia que es mori,
doncs deixa de tenir aquest títol nobiliari
i desapareix el títol nobiliari.
I què haurà de fer la Catherine?
Haurà de fer moltes coses.
De fet, aquesta era molta més fenya que la que tenia el Solana.
Perquè, de fet, el que fa és...
Tot el que estava fent el Solana,
que era representar la Unió Europea
en temes de política exterior i de seguretat,
i a més a més,
serà la que coordinarà totes les qüestions
de la política exterior del que fins ara era la comunitat europea.
Temes comercials, d'ajut al desenvolupament,
de relacions amb estats, etc.
I, per tant, amb una única persona es reunirà tota la fenya
que abans feien dues persones diferents,
que era el comissari de relacions exteriors
i l'alt representant per a la PESC.
O sigui que, per entendre'ns,
és la que gestionarà el que és la Unió Europea de portes en fora.
Efectivament.
I, a més a més,
li donaran la direcció d'un servei exterior de la Unió Europea,
que seria com un ministeri,
d'on dependran més de 100 delegacions
que té en aquests moments la Unió Europea al món.
i tot un cos diplomàtic...
Com una ambaixada de la Unió Europea pels llocs.
Efectivament.
Fins ara en unes oficines de la Comissió obertes
i ara ja seran la representació oficial de la Unió Europea
a més de 130 països.
O sigui, en una ciutat o en un país,
en una ciutat concreta,
hi haurà ambaixada de tal país,
de tal país...
I ambaixada de la Unió Europea.
Efectivament.
I dependran d'aquesta senyora.
Home, doncs tindrà feina.
Tindrà molta, molta feina.
A més a més,
també dependrà d'ella tot el que és la qüestió.
Per exemple, no té aquest nom,
però com una mena de servei d'espionatge,
d'intel·ligència de la Unió Europea.
També.
Efectivament,
perquè com que ella depèn de totes les qüestions
de seguretat i de defensa,
doncs tot això també dependrà d'ella.
Que hi ha servei d'espionatge,
que hi ha una mena de ci a l'europea?
Hi ha una mena de servei d'intel·ligència
a nivell de la Unió Europea,
que es diu PAR,
Unitat de Planificació de Polítiques
i d'Alerta Ràpida,
que s'encarrega d'intentar saber
què és el que està succeïda a tot el món
per poder anticipar-se a la Unió Europea
i dissenyar polítiques eficaces
per defensar els interessos
de la pròpia Unió Europea.
Però molt a nivell de defensa?
A nivell...
A nivell...
Amb temes de seguretat en sentit ampli.
Això.
El que passa és que en aquesta qüestió concreta
també és cert que...
Bé, no sabem,
perquè aquestes coses arriben a un punt
en què ja en sap més.
No sabem si tenen uns espies en nòmina
com poden tenir uns agents,
com poden tenir els governs.
El que sí que és cert
és que moltes vegades es nodreixen d'informació
que els donen propis funcionaris
de la Unió Europea
i diversos països del món
i funcionaris dels estats
que decideixen a través dels seus serveis d'intel·ligència
passar-li informació a la Unió Europea.
Home, doncs aquest també és un tema...
Podríem parlar.
...quart desenvolupar.
Fa molt que funciona.
Fa ja, doncs, uns quants anys.
Ara no me'n recordo,
però ja fa uns quants anys.
Segur que hi deu haver també anècdotes i...
Algunes coses.
El que passa és que moltes coses no se saben.
O clar, però és que és secret, al fons.
Clar, això és el que funciona.
Podríem parlar de les qüestions molt teòriques i tal.
De totes maneres, sí que és cert
que jo a vegades he pogut parlar
sobre aquestes qüestions
amb gent que està bastant relacionada
i el que et diuen és que
més que un servei d'intel·ligència
sembla més la...
En lloc de la CIA,
sembla la TIA.
La TIA.
El mortal de l'excel·lemunt.
Perquè és veritat que no tenim molts recursos
i que a vegades s'han de nodrir d'informació
com la que ja surt a la premsa.
Que també és veritat
que els serveis d'informació de molts països
es nodreixen d'informació
de la premsa local d'aquells països.
Bé, fins aquí la punta.
I ara anem per la dada, va,
que em té intrigada
des del començament del programa.
La dada d'avui és
1.220.775 pàgines.
Gairebé 1.300.000 pàgines.
Això ha de ser un informe.
Un informe d'aquells...
Que ha de quedar ben trabats.
Seria un macroinforme, no?
Molt informe.
Et donaré una pista.
T'hauria de donar...
Et dono una pista.
Té a veure amb el fet
que al Parlament Europeu
s'utilitzen 23 llengües diferents.
Ai.
Ai.
23 llengües diferents.
I que treballen
per intentar solucionar aquest problema,
que és que hi ha gent
que parla en 23 llengües diferents,
500...
Perdó.
430 intèrprets.
I a més a més es contracta també
a 2.500 persones
perquè ajudin aquests intèrprets.
Ai.
Poden ser moltes coses.
No em diguis que és el número de fulls
que es gasten en un dia.
No pot ser.
No.
Són el número de fulls
que es tradueixen en un any
a tots els idiomes de la Unió Europea.
En un any.
En un any.
A veure, el número de fulls que es tradueixen.
El número de documents, no?
Sí, de fulls.
De fulls sueltos, no?
És a dir, no documents, sinó de fulls.
S'han traduït en total
1.220.755 planes.
Això en planes originals.
Després, clar, un cop tens les traduccions
a 5 idiomes, multiplica-ho per 5.
No.
Aquest és el total que queda ja traduit.
Sí, el total, el total.
En 23 llengües diferents.
Doncs saps que no és tant, en un any.
No és tant, no és tant, però és molt, eh?
És que gasten molts diners en traduccions
en el Parlament Europeu.
I això és la dada de l'any 2007,
que és quan es van dedicar al Parlament Europeu a comptar-ho.
No sabem quantes planes es van traduir el 2008 ni el 2009.
Mira, un altre dia també podríem parlar
dels diferents idiomes, que són oficials, que s'utilitzen...
Quan vulguis.
Alfons, moltíssimes gràcies. Fins la setmana que ve.
A tu, bona tarda.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.