Aquesta tarda, als ja tardes, coneixerem l'associació Epida,
una associació de familiars de nens amb dèficit d'atenció
amb o sense hiperactivitat.
Ara en parlarem de tot plegat.
Tenim amb nosaltres, però, com a representants d'aquesta associació,
algun dels nens que formen part,
la Noa, la Vanessa, la Michelle i el Joe.
Bona tarda.
Bona tarda.
Què rieu, què rieu, que no ho estan mai a la ràdio?
No. Sí, sí.
Sí o no? Sí, sí.
Tu hi has estat, Noa? Sí, tres vegades.
Ah, sí? Sí.
Com és que t'entrevisten tant?
Bueno, pues, no sé, no.
Per ser una nena amb dèficit d'atenció.
Home, ja som una mica famosos, doncs, eh?
Sí, sí.
Quants anys teniu?
Dotze.
Vuit.
Dotze.
Catorze.
Fa molt de temps que esteu a l'associació?
Sí.
Sí, com uns quatre anys.
Sí.
Uns quatre anys, en el cas de la Noa.
Vanessa, tu?
Sí, dos o tres.
No me'n recordo.
Hi ha de tota la vida, no?
El jo és bastant jovenet?
Sí.
Quants anys fa que estàs a l'associació, que ho saps?
No.
Bueno, però també et sona que molt de temps, no?
Ja els coneixes de sempre.
Quants nens, quantes famílies sou a l'associació?
Més o menys, quan us ajunteu tots?
Un munt.
Un munt?
Sí.
Més de cent?
No.
No, uns catorze o quinze familiars.
No.
Menys.
Ah, nens.
Per allà al darrere els estan apuntant a membres de l'associació, la seva presidenta, la
Xus, la Xus Tàpia, i un parell de psicòlogues que col·laboren també, després passarem amb
vosaltres.
Han vingut a mares, bàsicament, més que pares.
Expliqueu, com li explicaríeu a algú què és el que us passa a vosaltres?
Què vol dir això que teniu dèficit d'atenció?
Algú de la vostra edat que ho pugui entendre, com ho explicaríeu?
Doncs que és una cosa, no?, que si encara no la tens reconeguda, és una cosa bastant
difícil d'assimilar, no?, perquè és una cosa difícil en el sentit que a vegades
et veuen amb una persona diferent, no?, estranya, rara, perquè simplement no sé
aquests bones notes, si no tens aquella capacitat que tenen altres nens, no?, de
seguir les normes i les coses bàsiques de l'escola.
O sigui, que és una cosa que us afecta a l'escola.
Sí.
Però ho porteu bé.
Sí.
Sí?
Gràcies també a l'associació, suposo.
Sí.
També us donen reforç, i els pares, us donen reforç escolar?
D'alguna manera què feu a l'associació per anar millor a l'escola?
Què feu?
Taller.
Taller, què vol dir això?
Ens ensenyen...
Jocs.
Sí.
Una vegada ens van ensenyar les mocions.
i després ja fem jocs i a vegades ens posem tots els grans i els petits, i després,
bueno, i altres, bueno, separats, sí.
Què vol dir?
Perquè un dels programes que teniu és això, el dèficit d'atenció, ja ho diu tot, no?
Que us costa concentrar-vos?
Michelle?
Sí, una mica.
Així, depèn de quines coses, així per estudiar ens costa més.
Això li passa a molta gent, però, eh?
Passa que a vosaltres us deu passar molt, no?
Sí.
I el Jou, tu quin curs estàs fent?
Tercer.
I et serveix tot el que t'expliquen a l'associació?
Sí.
Per la classe, sí?
Sí.
A veure, muchachos, m'heu d'explicar quines altres coses feu a l'associació?
Ens ensenyen, no?, a estar amb les persones, respectar, fer noves amistats i, sobretot, com tens que actuar en una situació que és complicada i no saps com fer-ho.
Això és un altre problema que pot portar la vostra malaltia? Segons quines situacions no sabeu com actuar?
Sí.
Quines situacions, per exemple?
Enfadar-te amb un professor o un amic. En un moment tu no saps com fer. Si li parles segons que en tot es pot sentir malament i després et sents tu malament. No saps com fer-ho.
us podeu arribar a enfadar? Sí. Per qualsevol cosa o per coses importants? Per qualsevol cosa. Aquí està el problema, no?, perquè enfadar-se s'enfada tothom.
Us ensenyen a comportar-vos socialment, diguéssim, no?, a establir aquestes relacions, us donen consells també de cara a l'escola. Més cosetes, Michel?
També anem d'excursions. Això està bé.
Ens ajuntem tots i anem d'allà d'excursió. Per exemple, fa poc crec que vam anar al Jungle Park.
Què és això?
És un lloc on hi ha tirolines i allà i vas allà a tirar-te per tirolines i això és...
Us ho va passar bé?
Sí.
Sí, molt bé.
Sí.
Sí?
Vam descargar-ho tot.
Què vol dir que alguns de vosaltres teniu hiperactivitat? Per algú que no sàpiga de què va?
Que no pots parar aquí, eh?
Però molt.
Depèn de la persona.
Sí? N'hi ha que teniu més o menys?
Sí.
Sí.
Un nen normalment ja no para aquest?
No.
Però vosaltres us ho aneu d'anar a compte? No sé si us hem plantejat mai que teniu les mateixes característiques que els nens i que les nenes, però potser una mica més, no?
Sí.
Us sentiu que teniu una malaltia que us heu de tractar o no?
Sí.
Sí? Ja ho parla, parla, que tu parles molt poquet.
I què vol dir que t'has de tractar i que tens una malaltia?
que...
Per exemple, t'has de prendre algun tipus de medicament...
i que depèn si tens febre, t'han de donar gerop i has d'estar al llit dormint.
Això està bé, però no és lo normal, no? Tenir febre?
No.
Vale. No seria un efecte més, eh?
Fem parlar una mica les psicòlogues i la Xus, que és la presidenta.
De fet, com és que necessitem psicòlogues en una associació d'aquest tipus?
Estem parlant, recordo, de PIDA, l'associació de pares i mares i familiars, eh?
De nens amb dèficit d'atenció.
Com és que es necessita, doncs això, aport psicològic?
Bé, com us explicava molt bé els nostres nens i nenes de l'associació,
el TDA es caracteritza per això, perquè els seus símptomes el que provoquen són alteracions a nivell d'atenció,
a nivell d'hiperactivitat, és a dir, que es mouen molt, però molt en excés,
i també a nivell d'impulsivitat, no són capaços de reflexionar.
Llavors, tot això, el que li comporta a nivell social, a nivell escolar, a nivell dels seus iguals,
són problemes de tipus de relació.
Moltes vegades, doncs, ells, com t'explicava la Noa, comentava abans que a vegades,
millor, s'enfadava amb el professor, i no sabia com respondre.
Llavors, són aquests temes així, a nivell més conductual,
ells no són capaços de parar, pensar el que acaba de córrer en aquella situació
i donar una resposta adequada.
Llavors, el tractament del TDAH, sobretot, és multidisciplinar.
És un tractament a nivell mèdic, perquè el tema tant d'atenció com hiperactivitat,
la majoria dels estudis, tots s'apunten a aquest origen neurobiològic, de causa genètica,
i llavors la medicació el que ens fa és aconseguir que l'atenció i el que és la hiperactivitat
baixin a gairebé un 70%.
És molt, eh?
És molt.
Per això t'he de dir que és molt necessari també el tema de tindre la medicació.
Sempre depèn una mica dels símptomes, no?
Què passa quan no us preneu la medicació?
Que us ha passat mai?
Sí.
Allò que...
Jo vaig estar dos anys.
A l'estiu.
A l'estiu, però per què no te l'aprens?
Perquè us diuen que no...
Més de descans de medicació.
Ah, no, no, però jo dic si, per exemple, us oblideu un dia...
Doncs que no ens arribem a controlar.
Bueno, bueno, però a mi m'estan dient que ara mateix l'efecte de la medicació ja us ha passat.
Sí.
Dura unes hores.
Quant de temps dura?
Doncs des de les 8...
Unes hores després que s'acaba el col·legi.
O sigui, esteu com tranquil·lets per anar al col·legi.
I quan s'acaba el col·legi...
Des de les 8 fins a les 6, coses així.
Normalment dura unes 12 hores, el que passa que no dura tant.
A les 8 hores ja comença a remitir i llavors ja comença la hiperactivitat i comença els problemes d'atenció.
Ja s'estan notant en aquest moment.
I llavors, bueno, doncs...
La medicació té unes hores, eh?
No dura tota la vida.
I suposo que tampoc no se'n pot abusar.
No, no té efectes secundaris.
És una medicació que està molt estudiada i llavors efectes secundaris.
De fet, ara ho ha dit la Vanessa, que li treuen la medicació a l'estiu.
De fet, ara ja no es fa tot això, no?
Perquè, bueno, t'he deia que està a l'estiu, està a l'iveri, està a totes les èpoques de l'any, no?
Llavors, a veure, tot el que no entra no s'aprèn.
I si no s'aprèn, doncs no entra al cervell, no?
Llavors, doncs s'ha de estar medicats sempre.
I, bueno, també perquè tenen problemes que, bueno, pensen que són molt hiperactius.
I si a l'estiu no es medicen, doncs poden caure, poden fer-se mal.
I com que la medicació està molt estudiada i no causa efectes secundaris,
a veure, només s'ha retirat nens que tenen molts problemes a l'hora de menjar
o dormen malament, però, bueno, són gairebé molt pocs nens
i, bueno, i això amb el temps se va reestructurant i no passa res.
O sigui que la medicació...
A veure, el TDA, que és una de les enfermedades psiquiàtriques més estudiades,
que té millor pronòstic i la que té millor medicació.
O sigui, per aquest camí estem molt contents
perquè, com que està tan estudiada, té una medicació que funciona molt bé.
Estàvem parlant, de fet ens ha parlat, eh?
La Xus Tàpia, que és la presidenta d'APIDA.
A Xus, quina és la teva experiència amb l'associació?
Suposo que és una associació que existeix a nivell de Tarragona,
però també a nivell de Catalunya, de l'estat espanyol
i fins i tot a nivell internacional, no?
A veure, l'associació nostra és a nivell provincial.
N'hi ha una altra que s'ha obert fa dos anys a Tortosa
i molt bé, però bé, nosaltres funcionem a nivell de provincial.
N'hi ha d'associacions a tot arreu del món.
O sigui, a tota Espanya i a tot arreu del món, no?
És una malaltia, fins i tot a vosaltres com a psicòlegues,
potser m'ho podré dir, una malaltia cada cop més diagnosticada.
Sí, cada vegada, per sort, doncs, s'estan millorant els diagnòstics, no?
I a vegades abans, doncs, els catalogava com un nen que simplement era molt mogut
o un nen que simplement, doncs, estava amb àvia o estava a les mesoranyes, no?
I per sort, doncs, cada vegada s'està reforçant molt en el diagnòstic.
Ara que diem això, segur que us heu hagut de sentir moltes vegades allò de
deia que estàs a la lluna.
Sí, el coneix.
I què? Què us passa pel cap? Què sentiu quan us ho diuen?
No sé, és com allò que estàs...
que estàs com en blanc.
I t'ho diuen i ja tornes.
I ja tornes, sense més.
Jo, i tu?
Doncs a mi a l'escola m'ho diuen
que quan estan explicant una cosa i no estic al cas.
Benesa, i no ho heu fet servir mai, això, com a excusa?
De dir, ai, és que això no ho tinc ganes de fer-ho...
Va, a vegades.
Diré que no...
Sí?
Tots?
Sí.
Bueno.
Diré que no ho he sentit.
Què és el que més us agrada fer quan sortiu de l'escola?
A mi m'agrada molt estar amb els amics, no?
A part de...
Perquè tu passes millor i no tens que estar callat com estàs a classe.
i també, a vegades, les persones estan amb la família.
A mi m'agrada...
Doncs quan surto de l'escola, a mi m'agrada anar a l'acadèmia de música,
a tocar el violí, el llenguatge i anar a l'inglès.
Ua, sí que fas coses!
No? Fas tot això?
Sí.
Violí, a mi m'agrada, repàs...
Vinga!
Molt bé!
Michelle?
Doncs jo estic un rato, després de l'escola, parlant amb els amics,
que estem allí tots junts, i després ens anem cap a casa.
Doncs sí, parlar amb els amics i després ja em venen a buscar i ja està.
que creieu que us va haver això de l'associació que ha canviat la vida,
la manera com us relacioneu amb la gent.
Sí.
Sí, perquè estàs amb la gent que té el mateix que tu, no?
I comentes, no, les coses que...
Sí, perquè a mi m'ha passat això, a mi també, no?
I t'adones compte que no ets una persona diferent,
que hi ha més persones igual que tu i que te sents compresa.
Verònica Saragosta i Mireia Calbó són les psicòlogues que tenim aquí.
Ara ja us puc dir els noms, no?
Que abans ha sigut això una mica improvisat.
Quin és el futur que els espera amb aquests nens i nenes?
Doncs els nens que han tingut un bon diagnòstic
i que han tingut la sort de caure amb bons professionals
i que han pogut fer un seguiment bo
i que s'han pogut treballar tot aquest trastorn des de ben aviat,
doncs en principi els pot esperar un futur normal
com per qualsevol altra persona, no?
Una persona que està treballant tots aquests dèficits
que ha pogut tenir durant l'edat més d'infantesa,
durant l'adolescència,
doncs a la llarga en principi no té per què tenir cap conseqüència.
De fet, aquest trastorn a la llarga pot anar remitint.
Aquesta hiperactivitat que tenen des de més petits,
doncs quan arriben a l'adolescència,
doncs potser hi ha menys gent que pot tenir aquest trastorn
i l'arriba a l'edat adulta també.
Per això és important que aquest trastorn es descobreixi aviat,
si pugui trobar i si pugui posar un tractament per poder-ho treballar.
Es diagnostica normalment, doncs, això, quan són petits?
Sí, s'acostuma a diagnosticar a la infància,
tot i que ara estan trobant molts adults
que durant la infància no havien estat diagnosticats
i que avui en dia encara tenen aquests símptomes
del dèficit d'atenció i per activitat.
Vosaltres recordeu quan us van portar al metge?
Sí.
El que els pares us deien és que no és normal?
Sí.
Sí.
Bé, érem una mica petits, però sí.
Qui pot explicar?
Jo me'n recordo que vaig estar una nit sense dormir
i que em van portar allà al metge.
Què et va dir el metge?
Que, bé, més o menys no me'n recordo el que em va dir.
Però te va detectar de seguida que tenies dèficit d'atenció?
Sí.
O te van haver de fer proves i passar per...
No, la primera crec que sí.
Sí? Quines proves us fan?
Què us pregunten per dir?
Que fan tests i llocs de...
Per aquí al darrere les mares crec que van dient
uf, el que et fan.
Ho tenen controlat, no?
Ho tenen apamat, això.
Però quin tipus de proves no?
Anàlisis de sang o així sí?
No.
Això no, eh?
Eren jocs i proves i tests i jocs i coses així.
Com l'atenció espacial i jocs de buscar paraules.
I anàlisis em diuen que també.
Suposo que per descartar altres coses.
També.
Clar, vosaltres éreu com a jovenetes i jovenets, vaja, que tenim el joc.
Quan us van fer les proves, però per aquí tenim una mare, la Lluïsa,
que elles sí que s'han deuen recordar, no?
De les proves que els van fer.
Sí, perquè a més no fa massa temps que el van diagnosticar.
I el que sí que me'n recordo és de tot el camí que vam fer,
que va ser un camí llarguíssim.
De pediatra vam passar a psicòloga,
de psicòloga que tampoc no va diagnosticar vam tornar a passar a neuròleg,
de neuròleg vam passar a pediatra,
de la pediatra vam tornar a demanar llavors ja diagnòstic a la Vall d'Hebron,
gràcies a l'associació, perquè si no hagués sigut per l'associació no ens haguéssim enterat.
I llavors al Vall d'Hebron sí que hi ha una unitat de diagnòstic
i el van diagnosticar després d'un estens protocol, que és molt llarg,
i el vam començar a medicar.
Però fins que vam arribar amb aquest diagnòstic van passar dos anys.
Per tant, les persones que pensin que el seu fill pugui tenir això,
jo recomano que comencin a indagar ja.
Quins serien els primers símptomes més visibles?
A veure que no ens es planti ningú ara.
No, no, vull dir, és qüestió de consultar amb un especialista.
Jo no dic que un familiar pugui diagnosticar,
sinó que vagin amb un especialista i que els pugui mirar bé.
Jo, el nen tenia problemes des que tenia tres anys.
A l'edat escolar ja vam començar amb problemes, des de pàrvols,
vull dir, des de tenir problemes de psicomotricitat fina,
a tenir problemes de conducta, sobretot,
de problemes d'aprenentatge derivats de problemes de conducta.
i hem passat, com es diuen els castellans, un viacrucis.
Per tant, no és tan fàcil això del diagnòstic,
no està tan protocolitzat i això és el que ens volia matisar la Xus,
la presidenta de l'associació.
Bueno, a veure, és vital fer un bon diagnòstic, no?
Aleshores, quan els pares detectin qualsevol cosa estranya en el seu fill,
doncs, bueno, que comencin a indagar, no?
I el que passa normalment amb el TDA és que aquí se tarda en Espanya uns quatre anys
fins a arribar el diagnòstic del TDA.
Són quatre anys que perda el nen en la seva vida, no?
I són quatre anys que costa molt després de recuperar.
És vital fer un bon protocol de diagnòstic,
menys diferencial, eh?
Perquè el TDA pot ser compatible amb les altres infermetats mentals
o se li poden afegir unes altres infermetats mentals.
Llavors, el diagnòstic s'ha de fer molt ben fet
i per això és vital una unitat de diagnòstic de TDA.
Aquí a Tarragona, aleshores, no n'hi ha unitat de TDA.
s'està demanant, esperem que algun dia la posin,
i nosaltres des de l'associació anem al Vall d'Hebron,
que és on hi ha la unitat de TDA
i on es fan els diagnòstics ben diferenciats, no?
I s'afina per a veure si el nen té alguna comobilitat afegida
o té una altra problemàtica.
De fet, s'han enviat nens pensant que eren TDAs
i després tenien unes altres coses, no?
Us vull preguntar una cosa que ara m'hi ha fet pensar la Xus.
Vosaltres, si us diguessin, sortiu de l'escola on esteu,
amb la resta de nens,
i us farem una escola només per a vosaltres,
per a gent que tingui déficit d'atenció.
Us agradaria o no?
No.
Per una part, sí, i per l'altra no.
Per què no?
Perquè ja no estàs amb els teus amics, no?
I ja no és el mateix que t'han comprès
o alguns nens o alguns professors als nens, no?
Que ja te sents com la família,
doncs t'acosta.
A mi, bueno, em va fer cas no aquest any
del col·legi a l'institut,
em va costar molt perquè
director, professors, tothom,
era com la meva família.
I per la part sí, perquè t'ajuden
i t'acomprenen més.
Igualment ja teniu a l'associació
ja teniu aquestes classes de reforç,
sí, aquest reforç escolar que necessiteu, no?
A veure, què diríeu?
Què diríeu a les famílies
que s'estiguin plantejant?
Home, per què serveix tenir una associació
d'aquestes característiques?
D'acord.
Bé, primer de tot,
per el que comentaven abans, no?
Que has dit que cada cop
s'ha de diagnosticar més TDAH.
També, com apuntava la Xus,
moltes vegades es confon el TDAH
amb problemes de conducta,
amb trastorns conductuals.
Per això és superimportant
tindre el diagnòstic.
Jo diria,
aneu a l'associació,
el TDAH,
pensem que el TDAH pur,
abans dels 3 anys ja es detecta.
Normalment,
és l'escola que sempre indica als pares
que aquí anem,
o bé té un problema conductual,
o bé presenta problemes a nivell d'aprenentatge,
hi ha un retard.
Aquests poden ser els primers símptomes.
Jo te dic,
la font principal és,
gràcies a Déu,
tenim associacions com la Pida de Tarraona,
que el seu equip està treballant molt,
que tenen molta formació en aquest TDAH,
són pares també amb TDAH,
fills amb TDAH,
i que no sols és un punt d'informació
i de recolzament,
sinó que també tot el que ells proporcionen
a nivell de tallers,
amb psicòlegs,
a nivell de conferències,
i jo penso que,
tenint aquest punt tan important que tenim a Tarragona,
és una pena desaprofitar-ho.
Per el que comentaves,
més que res comentar-te una cosa que has dit abans,
quan es comentava que si volguessin estar
com a un col·legi amb nens només de TDAH,
han de pensar que el TDAH
és com si també fos un nen amb problemes d'aprenentatge,
són nens normals,
que diagnosticats amb temps
i controlats amb medicació
i amb suport pedagogi psicològic,
porten una vida tan normal com qualsevol altre nen.
De fet, ho estem constatant aquesta tarda,
estan fent una mica de trastades,
de passar-se els auriculars i tocar el micro,
però és que això ho va a tothom.
A esta gent més adulta que vosaltres.
No ho sé,
què desitgeu,
què espereu d'aquest any 2009?
Aprovar i treure bones notes.
Bé, potser haguéssim hagut de preguntar
quina és la signatura que us agrada més.
Sí, vale.
Doncs a mi música.
Música.
Se't dóna bé?
Molt.
Sí, toques alguna cosa?
No, però vaig deixar de tocar la guitarra,
doncs crec que fa dos anys o un.
Sí?
Ho havies de deixar o per què ho vas deixar?
Ho vaig deixar perquè per les tardes,
em robava molt de temps
i no hi tenia temps per fer els deures.
I doncs així,
com que no tenia gaire temps,
em castigàvem més.
Ahà.
La recuperaràs, però, la guitarra?
Bé, la tinc a casa, però...
A l'estiu, dona, eh?
A vegades toco i...
I a vegades no.
I quan toques te serveis,
te tranquil·litza, estàs bé?
Sí.
Això s'ha d'aprofitar,
ja parlarem amb ta mare,
que et deixi tocar la guitarra
i ens fas un concert.
Jo,
quina és la signatura que més t'agrada?
A mi també, música.
Sí?
I toques alguna cosa?
El violí.
Ostres, nen.
Molt bé, bueno, és que clar,
t'ho feies moltes coses, eh?
Sí.
Tu fes moltes coses.
Fa dos o tres anys
que estic toquant el violí.
Que són més actius,
els nens que tenen dèficit d'atenció
o que tenen hiperactivitat,
però actius en el bon sentit, també,
de dir, home, els podem...
Mira, els apuntem a 10.000 coses
i això és bo per ells?
És bo per ells que facin moltes activitats?
Home, a veure,
hem de fer les justes
perquè també requereix molt temps
de reestudiar,
que, clar, els costa molt més, no?
El que jo sí que volia puntualitzar
és que als nens en TDA,
si se les canalitza,
allò que els agrada són genis.
Clar, és que potser la paraula clau
també és canalitzar, no?
Són genis, eh?
I són nens supermacos,
superbons nens,
tenen un cor que només cauen dins del pit
i són maquíssims tots.
Home, però no seran més bones persones
que altres.
No.
Però són molt, molt guapos.
Això sí.
Jo estic molt orgullosa
de tots els nens que tenim a l'associació,
i de gent que treballa a l'associació.
Les psicòlogues
i tothom que ve allí,
s'acosta allí,
estan treballant en Natus
i estem molt contents
perquè estem fent una feina molt bona aquí a Tarragona.
la gent que s'acosti a l'associació
que s'haurà recolzada
i teniu que pensar
que se paga una quota mínima
i tot el que estem donant
l'ho estem donant gratuïtament.
I tots els tallers que fan els nens
i els pares,
que també estem fent tallers de pares,
és gratuït
i tot fet per psicòlegs, eh?
Ara us donarem les dades
de l'associació Apida.
M'ha faltat la Vanessa,
que em digui,
i la Noa,
que em diguin
quina és la seva segle natura preferida.
Naturals.
Naturals?
Per què?
No ho sé,
perquè m'agrada la naturalesa.
Molt bé.
Molt bé.
Bueno,
veig dos músics,
una biòloga...
Noa,
tu què tal?
És llengües.
Sí,
els idiomes?
Sí.
Quins idiomes fas?
Castellà,
català i anglès,
però sóc més del castellà i del català.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs jo em quedo
amb aquestes paraules
també que deia la Xus,
que si sois canalits,
que,
que,
escolta,
que se us donen bé
les cosetes,
que se us donen bé.
Que us sentiu,
que us tracten,
que us manipulen molt,
que us canalitzen molt,
que no us deixen fer
segons quines coses o...
No.
No.
És normal.
Sí?
Sí.
Sí.
Xus,
ara sí que ens hauries de dir
el contacte de l'associació Apida,
on ens podem trobar,
en quin telèfon...
A veure,
donaré el número de telèfon,
és el 620-86-3402
i el correu electrònic
és apida21-yahoo.es.
Estem al carrer Francesc Bastos,
número 19,
això és la Casa del Mar,
però clar,
com que estem de prestat,
perquè nosaltres sempre anem de prestats,
doncs,
allà no tenim
lloc fixa
i estem quan estem.
O sigui,
que la gent,
millor que es posi en contacte
amb nosaltres
via correu electrònic
seria el millor,
no?
i llavors,
bueno,
ja els direm tot el que fem.
Ja t'he dit,
que ara estem fent dos tallers
amb els nens al mes
i estem fent dos tallers
amb els pares,
un taller d'intel·ligència emocional
que funciona molt bé
per als pares,
no?
i sempre estem fent coses,
o sigui,
no parem.
Tenim una marxa,
com que tots som hiperactius,
doncs,
a fer coses.
Els pares també ja us heu tornat,
no?
Sí.
Molt bé.
Avui hem estat parlant amb Apida,
l'associació de familiars de nens
amb dèficit de tensió,
amb o sense hiperactivitat,
i bàsicament amb alguns d'aquests nens,
amb el Jou,
amb la Michelle,
amb la Vanessa
i amb la Noa.
Moltes gràcies.
De res.
Gràcies per venir.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.