Per molts sectors, els mesos de setembre-octubre
representen el tancament d'un cicle
i l'inici d'un nou curs escolar.
Més o menys és així els serveis territorials de cultura.
És per això que sempre sobre aquesta època
convidem l'Adam Manyer,
el director dels serveis territorials de cultura.
Adam, bona tarda.
Bona tarda.
Anirem molt ràpid, tenim moltes qüestions sobre la taula.
Volem fer valoració.
Tanqueu un cicle, com deien, obriu d'un altre,
especialment pel que fa a l'art emergent,
una de les vostres apostes.
Sí, efectivament.
La veritat és que estem enguany especialment il·lusionats
perquè, diguéssim, sortejant la crisi
o plantant cara a la crisi,
ho dic amb un somriure, i no ho hauria de fer
perquè realment els temps són difícils,
hem plantejat un cicle d'art emergent especial,
un cicle d'art emergent que es concreta,
que té diverses potes enguany.
i una pota és una retrospectiva, que li diem en cos i ànima,
dels deu últims anys d'exposicions dels serveis territorials.
Primer ho hem d'aclarir, i a més, aclarir una mica conceptes
per a la gent que potser no estigui tan al cas.
la cicle d'art emergent fa uns quants anys que se celebra
i consisteix, el que veiem des del carrer,
consisteix en omplir el vestíbul dels serveis territorials,
allà al carrer Major, d'obres d'art.
Durant, em sembla que és un mes o així.
Els artistes presenten projecte,
se n'escullen una desena i es van, al llarg de l'any,
exposant allí.
Passa que jo tinc una pregunta.
Deu anys, fa més de deu anys que tenim cicle d'art emergent.
No, no, no, no, no, no.
Aquí heu fet trampa amb el nom.
No, no, he fet trampa, he fet trampa.
No, la veritat és que em penso que és des del 2002
que hi ha exposicions als serveis territorials.
O sigui que l'art emergent només té dos anys, 2008-2009,
perquè l'any 2007 ja no hi vam ser a temps, diguéssim.
Però sí que, tot i que estava en el cap dels responsables de cultura
ja a l'hora d'estrenar l'edifici,
mai no es va concretar que el hall pogués servir
com a sala d'exposicions,
perquè de facto no és una sala d'exposicions.
Però sí que, sortosament, els responsables que hi havia el 2002
van començar a fer-hi exposicions, no?
Llavors hem agafat tot aquest bagatge,
s'hi va fer també el projecte art,
un cicle també visual,
també a la sala, a la mateixa sala,
a una sala on antigament es feia cinema, també,
però d'això ja fa molts anys.
I aleshores nosaltres hem intentat fer una mica de balanç,
fer una foto fixa de l'aposta aquesta
perquè de la gent que ha anat passant per allà,
que vam regularitzar una mica a partir del 2008
i vam posar-hi paràmetres, no?,
i posar-hi estructura.
I aquesta estructura consisteix a persones que no hagin estat,
persones vinculades al territori,
i que siguin inèdits pel que fa a catàleg.
Poden haver exposat, però no poden tenir catàleg.
D'aquesta manera matem molts partals d'un tret.
És a dir, donem difusió a una obra emergent,
acompanyem una miqueta en aquest trànsit cap a la professionalització,
entre cometes, perquè és difícil la professionalització,
però la persona que exposa té un projecte,
és a dir, són projectes, que després s'han de...
Fem un acompanyament a partir d'un crític o d'un artista
que tria la mateixa persona que ha sortit seleccionada,
i amb aquest acompanyament proposa la mostra.
La veritat és que estem molt satisfets perquè,
primer, perquè el seguiment de després
de la gent que ha passat pel cicle d'art emergent d'aquests anys
és positiu, és a dir, alguns els han cridat i ens ho han dit, etcètera.
Després, perquè s'ha anat augmentant el nombre de persones que l'han vist,
i Déu-n'hi-do, si no m'equivoco, gairebé 4.000 persones,
3.850 visitants...
El públic està agafant hàbit de visitar el vestíbul com a sala d'exposicions.
Exacte, la gent ja sap que allà hi passa alguna cosa que li pot interessar.
I això és molt interessant perquè fa estructura, diguéssim,
fa estructura cultural, no?
I deveu haver augmentat també el nom de participants d'artistes.
Efectivament, sí, es van presentar...
Efectivament.
A l'última es van presentar 23 propostes, 9 més que l'any anterior,
i a més a més la varietat, no?
La varietat és que estem...
A veure, darrere és important dir que nosaltres realment ens creiem
que tenim el deure, l'imperatiu, diguéssim, democràtic,
de fer arribar la cultura a tothom.
I és per això que el dia de la inauguració fem un debat
en formats diversos per a tothom.
I, per tant, la gent ja sap que aquell dia,
que pot passar a veure les mostres,
però que aquell dia se'n parlarà, no?
I aquesta activitat complementària, per entendre'ns, en el cicle,
doncs ens ha resultat molt interessant, no?
Llavors, farem en guany al cicle ja aquesta retrospectiva
que, a més a més, ja tenim aparaulada
perquè circuli, que és una de les nostres obsessions.
Sí, que les activitats culturals
no siguin, almenys, efímeres possibles, no?
Quan comencem a veure aquesta...
Sí, comencem el 28 de gener.
El 28 de gener, sí.
A més a més, amb cos i ànima,
diguéssim, hem buscat un fil conductor,
una idea conductora,
que és el tema o l'emotif de la identitat, etc.
Hem estat mirant totes les mostres que hi havia hagut.
A veure què tenien en comú, però no podíem lligar.
Exacte, i hem vist que aquesta era.
I això es completarà, doncs, el cos i ànima es completarà
amb un art emergent, amb una altra pota de l'art emergent,
que serà el mateix cicle, diguéssim, però en tres mostres.
Clar, que això, torneu a obrir convocatòria, eh?
Exacte, és a dir, que el 2010 hi haurà també...
Està oberta ja la convocatòria,
hi haurà també convocatòria nova,
i després unes jornades de debat i reflexió,
diguéssim, per tot plegat.
És important que, doncs, abans que existeixi,
anirà al Vendrell, anirà a Lleida, anirà a Cambrils,
i anirà a Vendellós Hospitalet.
Això, la retrospectiva, l'antologia.
La retrospectiva, efectivament.
Les altres mostres també les oferim.
Algunes han viatjat no suficientment,
diguéssim, és una llàstima,
perquè tothom hi ha programa amb molt temps, etcètera, no?
Però, vaja, sí que n'hi ha hagut que han circulat.
Tot el referent a la cicle d'art emergent,
amb aquesta nova convocatòria,
ho podeu trobar a la web del Departament dels Serveis Territorials de Cultura.
Canviem de tema.
Ara, anem d'una cosa a l'altra, territoris creatius.
Sí, territoris creatius.
La veritat és que es van ampliant els territoris creatius.
Realment tenim un territori prou creatiu.
Tenim ja 150 persones posades,
150 artistes de diverses disciplines.
I aprofito que fem aquest balanç,
o fem aquesta xerrada un cop a l'any,
per dir que la gent s'animi.
que aquest és un web de difusió,
és una finestra que donem a les persones,
als creadors,
i que ells poden omplir com els sembli,
i que no només és una finestra de difusió,
sinó que és una finestra també per als gestors culturals.
A pagar un cop d'ull, ho tenen tots junts.
És com si féssim una base de dades
de tothom que crea en algun sector o altre a la demarcació.
Exacte.
De tal manera que tots els gestors culturals
d'ajuntaments, de consells comarcals, etcètera,
dins municipalistes, de qui sigui,
sap que pot programar artistes del territori
i que no cal que vagi a buscar fora.
La veritat és que és molt interessant
i que animo a músics,
gent d'arts escèniques,
escriptors,
que s'animin a...
Us falten músics, eh?
Sí, ens falten músics.
No, s'han dit a dir?
Sí, sí.
I potser,
bueno, hi ha sectors dins l'art, no?,
que són més tímids
o que potser tenen altres canals de difusió, també.
Sí, sí, sí, va com va.
De tota manera es poden penjar...
Es poden penjar...
Àudios, fotografies...
Àudios, vídeos, etcètera.
Per tant, us animem, vaja...
És com fer un catàleg col·lectiu
de tothom que fa alguna cosa s'apunta.
Sí, exacte.
És com per tenir una mica de radiografia,
de dir, escolta'm,
vaig a veure què passa al Camp de Trabana.
I què pesa més, no?,
quin sector està més representat i tot això.
Sí, efectivament.
Això és Territoris Creatius,
un espai a la web,
doncs això,
per fer balanç,
per fer base de dades dels artistes.
Adam, abans d'entrar en un tema
que està molt d'actualitat,
et voldria preguntar,
bé, per un altre,
que també sembla que no l'acabem de tancar,
el tema de la tabacalera.
Anem sentint notícia,
sembla que ja és imminent, no?,
aquest primer espai que s'ha d'ocupar.
Sí, el Centre de Materials Arqueològics.
Sí, sí.
La veritat és que la Direcció General de Patrimoni
ho té tot a punt,
diguéssim,
per nosaltres és una acció del 2010,
diguéssim, però imminent, diguéssim,
ho tenim pressupostat,
ho tenim estructurat, etcètera.
estarà en l'ordre del dia del proper Consell del Local de Patrimoni,
el que passa és que hi ha la cessió,
que segur que no és fàcil,
la cessió per part de l'Ajuntament d'aquest espai,
que segur que no és fàcil,
perquè, com sabeu,
allò és un complex immens
i, administrativament, té la seva complicació, no?
Però, vaja,
ho començarem ja,
és a dir,
un pic,
aquests tràmits jurídics o el que sigui,
i l'Ajuntament ens pugui fer la cessió
i establirem allà el Centre de Materials Arqueològics de Catalunya
i em penso que no podia estar millor en cap altra ciutat
que no fos Tarragona.
No podem dir dates.
No us heu fixat fins i tot vosaltres un termini de diàme?
És difícil,
si sabéssim,
és a dir,
un pic estigui fet al pas de la cessió,
un pic sigui patrimoni.
Llavors ja dependrà només de vosaltres.
Exacte,
aleshores només dependrà de nosaltres.
Llavors sí que podria dir exactament els passes que hi ha, no?
Esclar,
si han de fer unes petites obres, etcètera,
però això us podria quantificar,
però, esclar,
si encara no és patrimoni del departament,
és molt difícil.
Ja heu vist que avui l'entrevista amb la Dan Manier
ha sigut a pim-pam-ràpid,
ja tenim excusa per convidar-lo un altre dia
i per la més profunditat,
però, home,
ja que el tenim aquí,
li hem de preguntar una mica
per un tema que està sortint aquestes setmanes
i que no podem obviar.
Ell és el director dels serveis territorials de cultura
i, per tant,
li volíem preguntar que ens fes valoració
de com veu l'actualitat cultural a la ciutat,
que últimament està rebent bastants pals,
bastantes crítiques.
Com valores tu l'activitat cultural aquí a Tarragona?
Bé,
jo crec que, d'una banda,
des de la perspectiva que et dona
tenir una mirada territorial,
diguéssim,
no local o no estrictament local,
de la ciutat de Tarragona,
perquè últimament aquestes veus
que s'aixequen des de diversos àmbits
parlen sobretot de l'actualitat local.
Jo voldria dir,
d'una banda,
que pel que fa a la creació,
per entendre'ns,
pel que fa als artistes
que estan fent obra,
els escriptors,
els músics, etcètera,
la demarcació de Tarragona,
o el camp de Tarragona,
o si voleu,
fins i tot centrem només en la ciutat,
té un potencial enorme.
I això,
n'és la mostra,
doncs,
aquest cicle d'art emergent
que parlàvem ara,
és a dir,
aquests artistes
que han anat passant,
molt joves en molts casos,
la veritat és que els acaben cridant
i, per tant,
acaben de posar a exposar.
Sí que és veritat
que, com a ciutat,
hi ha mancances d'equipaments,
doncs,
per exemple,
el centre d'art,
que abans que s'acabi l'any
haurà hagut de treure
i que la veritat és que estava aturat
i que això,
doncs,
no podia ser de cap manera,
no?
I abans que s'acabi l'any
esperem que surti
i hi ha una comissió,
Departament de Cultura,
Ajuntament de Tarragona,
i que el que ha de fer
és treure el concurs
per la nova direcció,
no?
Però que hi ha molta feina feta,
és a dir que,
d'una banda,
el tema equipaments,
no?
I després,
després el tema activitat
pura i dura,
que sí que és veritat
que,
en alguns casos,
si només poses la lupa
en l'àmbit d'activitat
o en l'àmbit pressupostos,
la veritat és que,
entre tots,
ens hem d'anar conscienciant,
perquè a vegades diuen,
no?
És que això els polítics,
escolteu,
entre tots ens hem d'anar conscienciant
que,
si resulta que el canvi
de cicle econòmic,
fins i tot,
mira què et dic,
i parlem de cultura,
si el canvi de cicle econòmic
passa per la innovació
i la creativitat,
hem d'apostar més
per la cultura.
Això és així.
Nosaltres,
hem d'apostar més
per la cultura
i la cultura
entesa
amb un full de ruta
clar,
diguéssim,
transversalitat,
territorialitat,
excel·lència,
ajut
a l'art emergent,
diguéssim,
això que dèiem ara,
a l'emprenedoria,
és a dir,
a situacions de risc,
a creació de nous públics,
etcètera.
I,
per tant,
és per això que,
esclar,
jo m'ho miro
amb una mirada
molt més global,
no?
Amb aquesta mirada global,
la veritat és que
qüestions com el pla
d'equipaments culturals,
que és una qüestió estructural,
estem intentant,
des del departament,
fixar qüestions estructurals
que en altres moments històrics
doncs no s'havien tingut
com a prioritàries
perquè cada localment
es pugui desenvolupar
tota l'activitat que toqui,
no?
Jo voldria fer una crida
d'una banda
a l'autoestima,
per entendre'ns,
també a la reivindicació
quan calgui,
des del punt de vista
que calgui,
però a l'autoestima
en el sentit de dir
que,
escolta'm,
que Tarragona
té un,
té,
si ho mires per sectors,
doncs,
arts escèniques,
música,
etcètera,
té una bona creativitat.
El que passa que,
doncs,
s'han de posar
els equipaments que toquin
i s'han de posar
les facilitats que toquin
perquè això tiri endavant.
A d'amanyia
et devem una estoneta més,
eh?
Avui ha sigut molt breu l'entrevista,
et convoco ja
de cara a mig curs.
Molt bé,
perfecte,
encantat.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.