Ja tardes.
Que ens ho passaran bé, ja veurà, que ens ho passaran bé, aquesta propera.
Mireu, fins a les 6 ens ho passaran molt bé, ja us ho dic ara perquè ja promet,
quan la cosa promet, promet, eh?
I avui sí, promet la cosa.
Anem a pams, eh? Perquè volem parlar de la grupa escènic que tenia,
perquè aquest cap de setmana ens presenten al Teatre Metropol.
Julieta tiene un desliz, l'obra que podrem veure, i que en fi,
Josep Emma, bona tarda, benvingut.
Bona tarda.
Director.
Bona tarda.
Què és, una comèdia? Una comèdia, no?
Comèdia molt divertida.
Molt divertida.
Sí, sí, comèdia molt divertida.
És, diguem, alta comèdia, però amb tocs molt de comèdia passada.
Hi ha un pare, no?, que és advocat, que és molt rígid, no?, i la filla és la Julieta, que en fi que té un desliz, no?
Correcte. Aquest pare sóc jo i la Julieta la tinc davant ara.
Sí, vostè és l'advocat, eh?
Sí, correcte.
El du, eh?
L'advocat du que...
Set les d'Uralex.
I la Rosa Serras és la Julieta.
Sí, sí.
En Rosa.
Hola.
Benvinguda.
Gràcies.
L'entrevistadora entrevistada d'avui, eh?
Sí.
És allò que diem, no? Està d'una banda o l'altra, diguéssim.
Sí.
És millor on estàs tu, eh?
Home, aquí no et preguntes, a mi no em preguntareu res a mi, no?
Bueno, depèn.
O la portis.
A mi no em pregunteu.
La Rosa habitualment fa preguntes, eh?
Ella és periodista, companya periodista, habitualment fa preguntes.
Avui li farem una pregunta amb ella.
I l'Emma Moragas, que és la Lluïssa.
Emma, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda més al micro, si no la sentirem.
Tu ets la Lluïssa, l'obra, no?
Que ets la Minyona.
Exacte.
Bueno, sí.
Què seria?
Muy subgéneres.
Muy subgéneres de Minyona.
Què vol dir, que, amb el subgéneres?
Home, perquè és Minyona i no és Minyona.
Bueno, això és un...
Això ja es veurà.
Aquesta veu que escolteu és la de Nieves, que és la responsable de Tretzo, del vestuari.
Nieves, què tal? Benvinguda.
Muy bien, muchas gracias.
El vestuari és complicat en aquesta obra, no? M'han dit que sí, eh?
No, no, no demasiado.
No, no, perquè és del segle XXI i és molt actual i, bueno, doncs no.
Per si no, eh?
No, no.
Tornem amb la Josep.
Què passa l'obra?
És a dir, com comença?
Quin és el punt de partida?
Doncs mira, l'obra, des del començament, ja comença a ser molt divertida i es va liant la cosa,
es va liant i normalment en el teatre sempre hi ha els plantaments, plantament, enredo i desenlace.
Aquí l'enredo ja comença des del principi.
i el desenlace, bueno, sí, això, sí, n'hi ha.
Quan s'enreda la cosa, Julieta?
És a dir, què fas que s'enreda tot?
Home, Julieta l'ha enredat fa temps, la cosa.
Sí.
El que passa és que es descobreix, no?
Des del principi de l'obra se sap que ella, bueno, ha tingut una joventut molt alegre, diguéssim,
i el seu pare no ho accepta.
El deslít.
Sí, i llavors vol casar-la, no?, vol que les coses es facin com es feien antigament
i ella no està massa d'acord amb això.
I el pare, doncs, anava tallant, no?
Sí, sí, sí.
I la mare m'han dit que és una mica distreta, no?, que hi és però no hi és, que, en fi, que...
No sé, què li passa a la mare?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, la mare és una mica especial, sí, sí, molt especial.
Sí, una mica nerviosa, una mica...
Despistada.
Hipocondriaca.
Sí.
Com no està aquí, aprofitem.
Sí, la pots criticar, sí.
Sí.
I la mare, què fa amb tot això?
És a dir, quin és el paper de la mare?
Què fa?
Una miqueta sumissa al pare, que és una miqueta dictador, no?
Una miqueta sumissa, però com totes les dones sabem portar el marit.
Eh, què ha passat, un àngel?
La Julieta ha passat.
Ha passat la Julieta.
Sou quatre contra un, eh?
És una d'aquelles obres que tenen moments, eh?
Hi ha moments amunt, diguéssim, d'aquests picantets, fortets, no?
Aquesta obra normalment va pujant, pujant, pujant fins al final, eh?
O sigui, no, no...
No és allò que comença a fer.
No para mai, no.
Bueno, estem fora d'escenari els moments picants, eh?
Sí, sí.
I són, però s'insinuen, no?
Més que s'ensenyen?
Sí, sí, sí.
Oh, no, ensenyen res, no.
No, no, no, Atenea no ensenyen.
No, no, no.
No?
És fina, és fina.
No, perquè aquí van tots vestits.
Tots vestits.
Però picants.
Si no, aquí la...
Tindria problemes, però com que van tots vestits...
No furen vestits, no tindrien res a fer.
Claro.
Però picants, dic verbal, verbalment, com...
És picant, sí.
L'obra és picant, és picateta, però bueno, dins del que és una comèdia apta per tots els públics,
vull dir que no...
No n'hi ha problema.
A tapar tot els públics, perquè el que es diu allà i tal, el nen no ho agafa, no?
Són coses de segona, no?
Sí.
De segona intenció, que el nen és molt difícil agafar-lo, no?
Rosa, eh?
Sí, sí, que els nens poden venir tranquil·lament.
Ah, i tant, i tant.
Que seguiran bé la comèdia i no entendran els gags que hi ha.
Correcte.
Escolteu-me, teniu una parròquia fidel, no?
El grup de sènic que tenia, teniu ja...
Sí, tenim un grup de simpatissants.
Nosaltres tenim un grup de simpatissants que enviem carta, bueno, al programa,
una fotocopeta del programa, a més de 300 famílies.
I, esclar, això se garantitza, tindre els ingressos,
si no, jo em diràs tu com podríem mantindre un local que tenim,
que paguem quasi, entre unes coses de 300 euros cada mes,
tot l'any, i vull dir que gràcies a això, aquest públic simpatissant.
Un patrocinador d'aquests forts.
El patrocinador?
A veure si t'hi ha robat.
Un d'aquests que n'hi ha, n'hi ha.
Ara és el moment de demanar-lo, eh?
Sí, sí, no, és que, escolta'm...
Per cert, que si algú vol entrada per anar-hi,
et sembla que enreglem un parell?
Sí, aquí tens un parell.
Sí? Enreglem un parell?
Doncs vinga, va, qui vulgui una entrada,
que truqui al 977-24-4667,
977-24-4667.
Tenim dues entrades, eh?
El de trucar, en fi, s'haurà d'explicar alguna coseta, també, eh?
Si ho podem fer alguna prova, no?
A veure si es coneixen o tal.
Això mateix.
El que és que truqui.
Jo crec que truquen molts, eh?
Perquè, mira, mira, et sembla que llant de dimunt, eh?
Sí, ja.
A veure, hola, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
El teu nom?
Glòria Herrera.
Glòria Herrera.
Què tal, Glòria? Com estàs?
Bé, mira, passejant els gossos.
Coneixes algú de la taula?
No.
En principi, no?
En principi, a veure, és que jo els noms i les cares no els relaciono.
O sigui, que jo sí.
Però el grup escenet és que el coneixes, no?
Sí, he vist unes quantes coses, també, sí.
A veure, què has vist?
Explica'm, explica'm què has vist.
Eh?
Explica'm, fes-me una crítica què has vist, va.
Però bona, eh?
És que ja no me'n recordo dels títols, jo.
Per això jo soc molt mala.
Faci-li memòria, Josep, digui-li-ho.
A veure, aquí, quan vas anar a veure l'última?
Fa poc...
Vamos a contar mentires?
Sí, aquesta, aquesta.
Ah, doncs aquí tens la protagonista, aquí davant.
Hola.
Ah, hola, doncs molt bé.
Ho va fer molt bé.
Què tal?
Molt bé.
Recordes?
A veure, si aquesta obra, suposo que també la faràs tan bé com l'altra, no?
Sí, sí, sí, i tant.
Bueno, intentarem, intentarem fer-ho igual, si més no.
Vale.
Doncs Glòria, escolta'm una cosa, l'entrada suposo que és per dissabte o dimensi indiferentment, no?
És igual.
Si tens l'entrada aquí, la pots passar a recollir quan vulguis, d'acord?
Vale. Moltes gràcies, eh?
A la Glòria. Adéu.
Bona sort. Adéu.
Gràcies.
Gràcies, gràcies, gràcies.
Doncs mira, tenim una entrada allà. Una altra o què? Enrerelem una altra, us sembla?
Sí? Aprofitem?
Doncs vinc a la 977-24-4767.
A veure qui ens truca ara i aconseguis la segona entrada per anar a veure el grup a Sant I que tenia aquest cap de setmana al Teat de Metropol, tant dissabte com diumenge.
A quina hora, per cert?
A dos quarts de set.
Dos de set, dissabte i també diumenge.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
El seu nom?
Amadora Rioja.
Amadora Rioja, què tal?
Molt bé.
Com estem?
Mira, havia escoltat la ràdio.
Molt bé, veus que bé.
L'entrevista que havíeu fet, ja era l'entrevista del Club Atenea, que avui, mare de Déu, molt renom de molts anys, encara que vagin canviant els actors.
Jo me'n recordo quan hi havia la Pepita a l'Hadit.
Sí.
Ai, Déu, meu senyor.
Doncs si vas el dissabte a la voràs... Ah, bueno, el dissabte, el dumenge, no sé, es vindrà a veure.
Ah, sí, encara... Ah, però no treballa ella ja, ara.
No.
Deu estar molt...
Ella em diu que si li dono un paper, que no parli res...
Ah, mira, li podria donar.
Sí, sí, mira, allí sentada i ja està.
Jo me'n recordo una vegada que vaig a veure els millors de l'oncle.
Ah, sí.
Bueno, el que passa és que jo no puc anar molt al Metropol perquè em perdo, perquè se sent molt malament.
Almenys jo, se m'escapen moltes paraules.
Doncs tenim micròfons, eh?
Ah, a veure, home.
Sí, sí.
Doncs els millors de l'oncle l'han fet dues versions.
Ah, doncs és molt maca, eh?
La de Pepita a l'Hadit i després de la Maria Solanelles.
Ui, la ràdio.
La ràdio que s'acopla, a veure.
Sí, sí.
La mata i tot.
Això ho has vist res més?
Ui, ara no me'n recordo.
Ja t'he dit que jo quan guanyo alguna entradeta sempre li dono a la meva filla.
Si no és que sigui música que va en xum-xum-xum i és massa, doncs allà a veure'ns al teatre ho passo molt malament.
Doncs el que tu em parles segurament seria allà baix a Ràdio Tarragona, no?
Ah, a l'Auditorio de Tarragona, claro.
Al carrer de la Unió, sí.
Quan anava jo al senyor Terrassa, ja ho crec.
Sí, sí, sí.
Oh, sí, sí.
Sí, sí, ja fa anys.
Que estem parlant.
Sí, sí.
Del locutori de l'Adena Francesc, no gairebé.
Era un estudi molt maco, eh?
Sí, sí.
Sempre hi ha moltes coses.
No, no, sí que era més.
No va de veritat el dematí, el dissabte, no el diumenge, em sembla que era.
Sí, sí, sí, el diumenge, el dematí.
Dora, doncs tens...
Anava a dir el número dos, no.
Tens l'entrada per anar a veure...
Julià té un deslít.
No hi aniràs tu, hi anirà la filla, no?
Hi anirà la meva filla, sí.
Molt bé.
Doncs escutem...
Sí, perquè jo em seria greu d'anar-hi i no puc enterar-me de la qüestió.
Mira, gràcies a tu que has fet que aquest home es posi de bon humor, acaba de treure una altra entrada de la butxaca.
És a dir, que algú altre tindrà una entrada.
Gràcies a Dora Rioja, eh?
Molt bé.
Sí, Dora.
Que t'he d'anar a passar per l'emissora o què?
Sí, passes per aquí i la poses recollida, no hi ha cap problema.
Molt bé, gràcies, eh?
Adéu, fins aviat.
Vinga, adéu, adéu, així.
Doncs vinga, un altre, eh?
Bueno, s'ha dit èxit, eh?
Allò també és per vosaltres, eh?
9-7-7-24-47-67.
Va, l'última entrada per anar a veure el grup escènic que tenia aquest cap de setmana a la talla de Metropol,
tant dissabte com diumenge, 9-7-7-24-47-67.
Teatre o Metropol, Julieta tiene un desliz, l'obra que podeu veure, i tenim trucada allà, que de seguida t'anem.
A veure qui és, qui serà? Serà un conegut o no?
Jo suposo que sí.
No, mira, diu que no, de moment no, eh?
Deixem la línia oberta, eh?
9-7-24-47-67, i si algú vol aconseguir aquesta entrada, doncs només cal que truqui.
Josep, escolta'm, que es coneixen de fa molts anys, eh?
Sí, home, aquesta senyora el que m'ha explicat, perquè, esclar, jo me'n recordo bastant,
i la Pepita la va fer a Ràdio Tarragona, sí, a l'Auditori de Ràdio Tarragona del Canal Unió,
que ara és un supermercat.
Sí, sí, sí.
I vam estar 24 anys.
Era el local, no?
O sigui, no, era... Sí, era un... No, era un auditori, diguem, no estava preparat pel teatre,
però allà es van fer un teatre professional, també, eh?
A veure què saludem ara. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
El teu nom.
Pilar Freixa.
Què tal, Pilar?
Molt bé, mira, aquí cosint els disfraços de la meva filla.
O sigui que...
Perdona, perdona.
Que estic cosint el disfraç de la meva filla del Carnaval.
Però quants anys té la filla?
Ai, 37.
Ah, molt bé.
Però com que està la mama, és el que diem.
Molt malament, eh?
O sigui, tan malament, i tant.
Però només els d'ella, no?
Sí, només els d'ella.
A veure si faràs tota la comparsa sencera tu sola, no?
No, no, no, però fa anys que n'hi he fet quatre cada vegada.
Què vols dir quatre?
Quatre.
El de la filla, el del gendre i els de net.
Ah, el gendre també, veus?
Doncs mira, escolta.
Bona sogra, bona sogra.
Ja que els hi fas tu els vestits, digues de què van.
De què aniran, de què aniran.
No sé si pot dir això, eh?
I tant, que es pot dir si els hi fas tu els vestits.
Escolta'm, el que convingui, però...
Ah, bé, no hi ha cap problema.
Doncs van de col·legiales.
Ah, bé, bé, bé.
És molt mono el trajet.
Ah, bé, bé.
És molt mono.
Escolta'm, Pilar, què recordes del grup escèn i catenea?
Doncs és molt bon record.
Aquella senyora que he trucat abans?
Dora Rioja o Gloria Herrero?
No, la segona.
Dora Rioja.
Sí.
Que va dir que estava allò al teatre a Tarragona, al carrer L'Unió.
Sí.
Doncs allí també anava jo, perquè jo hi havia el carrer Mendels Núñes de Soltera.
I clar, doncs allí anàvem bastant.
Hola.
Te'n recordes?
No, no, si t'estem escoltant atentament, eh?
Que te'n recordes d'alguna obra?
Te'n recordes d'alguna obra?
Bueno, doncs aquestes millons de l'oncre també, que em va agradar moltíssim.
Sí, sí, sí.
I jo n'he vist unes quantes més d'obres.
Ara la que vam fer ara fa poc, ja l'havia vist, però això no he anat.
A la de Vamos a Contar Mentires?
Ah, aquesta, la de les mentires.
Sí, el que passa és que no facis cas, perquè nosaltres ara quan les fem són versions noves, eh?
Ah, d'acord.
Sí, sí.
Quan és que no feia gaire, tampoc l'havia fet.
No pots faltar, has de venir cada vegada.
Ja, ja, ja.
Però bueno, les circumstàncies són les circumstàncies.
Ahir a Ràdio Tarragona vam fer obres molt...
Molt boniques, a mi m'agradava molt.
Era molt acollidor.
Imagina't, escolta, saps quina obra vam fer?
Una de tantes que vam fer?
Bueno, a part dels pastorets, vam fer ahir a Ràdio Tarragona.
Sí, i tant, i tant.
I a Terra Baixa i tal.
A Terra Baixa també l'he vist.
I vam fer La casa de les xives.
No me'n recordo que l'he vist, aquesta.
Doncs aquesta la vam fer allí.
A on?
A Ràdio Tarragona.
A Ràdio Tarragona, què?
Sí, que un espectador es va queixar, van sortir i diu, m'ha agradat molt,
però tenen un fallo.
Diu, que aquí no surt un camió i a la pel·lícula sí.
No, i és que hi ha gent per tot, eh?
Pilar, Pilar, escolta'm, que quan vagis a veure l'obra,
vés del tanto, a veure si contrataran per fer els vestuaris, eh?
Per fer els vestits, eh?
No, m'aixeraré una peluca i així no em coneixeran.
No, no, si t'ho proposes, tu vigila, eh?
Ai, ai, estic amb compte ja.
Escolta'm, Pilar, i fa molt que treballes en els vestits o no?
Fa molts, gaires dies que et poses?
Ui, almenys fa...
Ara què, tu, els altres?
No, no, d'aquest, d'aquest, dels últims.
D'aquest? No, d'aquest ho deu fer unes setmanes o així.
Però ho feia retes, perquè, clar,
he de portar-la a casa, la compra, la roba, etcètera.
Però ho fas a gust, no?
Home, clar, ara sí, perquè a més no feia un.
Molt bé, Pilar, gràcies per trucar
i tens l'entrada aquí a Tarragona Ràdio, d'acord?
Molt bé, gràcies, i que tinguin sort.
Gràcies.
Vinga, adéu.
Ja ho veieu, eh?
És a dir, parroquia fidel, que dèiem abans, no?
I molts records, eh?
Que, clar, qui més té algun record associat amb vosaltres?
És que penso que estem preparant,
aquí Rosacerra és una gran col·laboradora,
estem preparant els 50 anys de grup, eh?
Del grup 50 anys d'aquí a dos temporades,
o dos mil...
O sigui, ara estem a la temporada 48.
D'aquí dos a 50 anys.
Farem una gran festa, no?
Sí.
Home, alguna cosa hem de preparar, no?
Sí, alguna cosa hem de preparar, sí.
Home, d'aquí quant, diu?
Serà d'aquí dos anys?
Sí, ara estem a la 48, veus, aquí el programa.
Serà el 2010.
Sí.
48 temporada, i seran d'aquí dos més.
Home, doncs serà un any maco, no? El 2010.
Però, esclar, estic de preparar, en cartells, en un DVD, en fi.
Tornem a l'obra, per enganxar aquí, si encara no estic convençut.
Sí, sí, molt bé, molt bé.
Sí, sí, vinga, Julieta té un deslit, aquest dissabte i diumenge al Dia de Metropol.
Sí.
Home, ja m'ha explicat moltes coses, eh?
El senyor advocat, que és molt d'una seva filla,
que és la Julieta, que és la Rosa, que està aquí,
la minyona, que en fi, que fa de minyona, però no fa de minyona,
que aquí també hi ha un deslit que segur que entra,
que és una que no tenim per aquí,
que hi ha la mare que es va anar volent, en fi, etcètera, etcètera, etcètera.
I hi ha el Pau de la Penya, que fa un paper molt maco, també molt divertit.
Quin paper fa?
Doncs fa un paper que no és ell, però és ell, però deixa de ser ell.
O sigui, bueno, és un complicadet, eh?
És l'Andrés aquest o no?
Sí, el personatge és l'Andrés, no?
Sí, és l'Andrés, sí.
O sigui, que ell arriba allà, no?, és un agent d'assegurances, no?,
que els pares el confonen amb el primer...
Correcte, correcte, sí, n'hi ha un liu aquí, sí.
Què passa amb aquest home, la Rosa?
Bueno, ell va fer una feina allà en aquesta casa
i després la feina que representa que ha de fer
és una per una part de la família
i és una altra per una altra part de la família.
És a dir, que ell arriba allí pensant que només vendrà unes assegurances
i es troba que té moltes feines per fer, no totes agradables.
Algunes sí, però.
Sí, sí, algunes sí.
Algunes són agradables, sí.
Algunes de les que faci, eh?
Sí, sí.
I què més, què més?
No, doncs això, que hi ha una sèrie de confusions
que, bueno, són hilariantes.
Sí, una comèdia d'embolics.
Una comèdia d'embolics, sí, correcte, sí.
Una comèdia de molt embolic, eh?
Quantes porteu preparant l'obra?
Un mes, més o menys, no?
Aquesta sí, el que passa és que han apretat molt, eh?
Han apretat molt i hi ha una gent que ha estudiat molt, eh?
És veritat.
Bueno, un mes i mig, el que passa és que segem cada dia
i llavors ens es preu profit.
Sí, sí, sí.
Mira, de l'obra d'aquí, el cardí que porteu, que s'anuncia,
diu que ha acumulat tots els recursos del gènere,
és a dir, equibus, casualitats, situacions hilarants,
imprescindibles, del teatre còmic tradicional,
la sedicó un mica o plegató, no, aquesta obra?
Sí, però mira, després el que diu aquí...
Has fet tu això, Rosa?
Mira, escolta, no sé si això d'aquí baix, del que es va fer...
Ah, diu que va superar les 600 representacions
al teatre del músico de Mèxic
i va gaudir també a Venezuela, Perú, Brasil, Bèlgica, Portugal,
a més a més dels èxits que continua acumulant a l'actualitat.
El director, no?
Sí.
Sóc José, m'ha embussat, eh?
Jo no...
Carai.
Això no sé de qui me l'ha posat el Miquel.
Home, el Pepe porta molts anys dirigint.
Quants anys portes, Pepe, dirigint?
Bueno, molts, no me'n recordo.
A partir d'uns 40 anys, penso.
40 anys dirigint.
Home, sí, perquè els 10 anys així es van quedar sense...
A mi no m'agradava dirigir, però bueno,
vaig tindre d'apeixugar.
Hòstia, aquesta obra la coneixeu...
O sigui, jo soc dels fundadors de l'Atenea, de l'any 61.
La primera obra que va sortir, va sortir el forn,
Pepita, Marianita i jo, van sortir.
Sí, sí.
O sigui, la Pepita de Lid que ha anomenat,
en la primera obra sortíem ella i jo, sí.
I el vau portar per tots aquests països, no?
No, nosaltres no, eh?
Això són les companyies professionals.
Nosaltres no.
Nosaltres estem aquí molt bé, a Tarragona.
Bueno, però si hi ha algú que ens va finançar una mica de gira,
no direm que no, eh?
Si arriba algun Sant Pagani no hi ha cap problema, no?
No hi ha cap problema.
Un patrocinador que es vol portar...
No?
Podríem arribar a un acord, no?
Sí.
Perquè això és la lluita de sempre, no?
És a dir, la lluita de la batalla de sempre, no?
Anar fent, avançant i anar passant.
Home, 50 anys aviat, no?
De nivell, eh?
Vull dir que la cosa pinta bé, eh?
Doncs escoltem, què els diríeu amb aquest públic més fidel
que allà els coneixen, no?
Perquè ja vindran, aquests són els de sempre, no?
Sí, aquests ja vindran.
Amb aquells que encara no els coneixen, eh?
Que són pocs a la ciutat, què diríeu?
Què els diríeu?
Mira, nosaltres és un grup que s'ha fet la gent
a base de boca en boca, que es diu, no?
La gent comenta, escolta, bé, tal, no?
Mira, aquesta que deia aquesta senyora
de Vamos a contar mentires,
la vam fer una tercera representació
a petició del públic.
O sigui, que nosaltres fem dos, no?
Però aquesta, Vamos a contar mentires,
a petició del públic la vam fer una tercera vegada
i vam tindre de ple, no?
O sigui, vull dir que...
I això és de boca a boca, saps?
La gent que diu, hosta, no te la perdis, tal, no?
Segur que és que aneu a escoltar què diu al públic
quan surt, a fora, quan marxen?
Home, tenim espies, eh?
Vull dir, tenim els familiars que diuen,
hosta, la gent sortia molt contenta, tal, no?
Sí.
Els familiars, sí.
Home, la crítica de la família sempre és bona, no?
No, però és que ells faren ullera, eh?
Aurelia, aurelia.
Ullera, ullera.
Home, això està bé,
quan marxen és quan sense si els s'hi ha agradat o no,
o surten rient.
Sí, home, no?
Després et fan comentar,
hosta, la gent sortia més contenta, tal, no?
Els familiars és normal, no?
O els amics, el grup i tal, no?
Doncs, escolteu-me,
aquest cap de setmana al Teatre Metropol,
a tant dissabte com diumenge,
podeu anar a veure el grup escènic que tenia.
Home, si aplaudiu molt fort,
potser això faran una altra representació més endavant, no?
Ah, bueno, mira, això ja ho veurem.
No estaria mal.
I amb ment?
Teniu alguna cosa amb ment ara, director?
Alguna cosa amb ment?
Bueno, ara jo ja acabo amb aquesta obra.
Ara Miquel Fernández està preparant una altra obra, no?
Per fer abans, per la primavera ja.
Sí, jo ja estic també preparant una,
però ja per la temporada que ve.
Digue'm a pareu, eh?
Emma Moragas, com estàs? Aquí?
M'ha sentit poc avui, eh?
Sí.
No xerra gaire, eh?
Doncs, escolta.
Ah, bueno, sí, escolta,
que no no fas parlar,
perquè m'ha dit,
no, jo, en tot cas, cantar, m'ha dit.
Ah, que canti, mira.
Escolta, no m'acabem cantant en que canti.
I jo l'he donat un caramelo que portava d'eucalipto,
dic, mira, vés-te'n preparar.
Doncs, mira, deixem els últims minuts, eh, del programa.
Ahir es van cantar un hip hop en directe, eh?
Eh, Lluís?
Si no?
Va, Emma, en què surts?
En què sortiràs?
Jo de cantar no en sé,
però aprofitaré per convocar tothom
que vingui a veure'ns tant dissabte com diumenge.
Tota la gent que ens està escoltant...
Això diu cantant quan dius un rap.
Ei, jo a tothom aquest diumenge...
No, cantant no m'atreveixo.
No m'atreveixo.
Potser música de fora, Lluís?
No, però tu aprofita i saluda els familiars.
Això.
Fas la meva coixina...
Sí, sí, sí.
Allò que es fa, no?
Allò que es fa, no?
O felicita el Nadal, ja, que ve.
D'això, Nives, no fitxeu a la Pilar, eh?
Si ve la Pilar, no la fitxeu per cursir,
que té prou feina, eh, la Pilar, que...
No, sí, sí, té feina...
Escolta, és que el carnaval és a l'altre diumenge, no?
Imagina't, és el que porta i el que li queda encara, eh?
D'anidó, eh?
Ui, la filla ha trenta i tants anys, eh?
Sí, sí.
Bueno, però és que ara només s'han posat les mares.
No, però va...
És comprensible.
No, però va de col·legi a la dicha, no?
Sí.
Sí, que és clar, home, sí, sí.
Doncs mira, escolta'm, tothom cap al Metropol,
el dissabte i diumenge en aquesta obra de Julieta Tindóndez-Liz.
Ha estat un plaer, com sempre,
que parlem amb vosaltres,
el grup escènic que tenia Josep Ema, director, gràcies.
No, gràcies a tu, eh?
Gràcies a tu per convocar-nos i poder xerrar
i tindre contacte amb el públic, eh?
Moltes gràcies.
Rosa Serres, Julieta, gràcies.
Gràcies a tu.
La... bé, la Tretzo i el vestuari,
la Nieves, que també ens ha acompanyat,
Nieves, gràcies.
Moltes gràcies.
I els últims menys, això que deia,
en parlem amoragues, que canti, va?
Va, vinga.
No, cantaré, però moltes gràcies.
Ei, 30 segons, va, vinga, va, va.
Diu que cantaria,
diu que cantaria,
però els nervis s'he l'oblidant la cançó.
Un altre dia ja vindrem més temps.
Jo marxo, eh?
Mira, jo me'n vaig i et deixo un micròfon a tu.
Va, adéu, adéu.
Molt bé.
L'Emo no cantarà avui, però bé,
tenim les notícies.
Ara mateix, de seguida, tornem més a tardes per davant.
You keep playing where you shouldn't be playing.