Pobles del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ibre.
Avui visitem la Riba, un poble de 700 habitants a la comarca de l'Alcamb.
La Riba es troba en el límit de tres contrades diferents,
el Camp de Tarragona, les muntanyes de Prades i la Conca de Barberà.
Tot el territori té pendent i és força abrupta.
Hi ha diverses cingleres i parets on s'hi pot practicar l'escalada en roca.
La més codeguda és la Penya Roja.
El poble hi conflueixen el riu Francolí i el Brugent.
El primer ha excavat un profund congost dins l'estret de la Riba,
on rep les aigües del Brugent.
Des d'un refugi de muntanya de la Riba podeu seguir el curs del Brugent
enllaçant diferents refugis de muntanya a direcció a Farena i Montral.
Al poble hi havia hagut una nodrida indústria paperera
que ha estat un dels principals motors econòmics del municipi.
Actualment hi ha quatre indústries de tot tipus, d'aquest tipus, perdoneu,
i encara es conserven alguns dels antics molins paperers.
Una de les peculiaritats de la Riba és l'orografia escalonada.
Al poble hi ha moltíssimes escalinates.
Aquesta peculiaritat ha afavorit que un cop a l'any s'hi organitzi
la Riba Downtown, un espectacular cursa de descens amb BTT.
Per tot l'entorn del poble podreu fer infinitat d'excursions.
A la zona del riu hi trobareu diferents punts amb aigua estancada
ideals pel bany.
I com arribem a la Riba?
Doncs avui sí que ho teniu molt, molt fàcil.
Hi podeu anar des d'arreus per la C14
i al cap de poc de passar per el Cuber arribareu a la Riba.
També s'hi pot anar des de valls per Picamoixons
o per una carretera que també us hi durà fins la C14.
Albert Besora és l'alcalde de la Riba.
L'origen del poble és industrial.
Es va crear en aquest avall, podríem dir,
confluència del riu Brujent i Francolí,
donada l'orografia que té.
És a dir, s'aprofitava el desnivell que té el poble.
Entre baix i a dalt hi ha uns 100 metres
per aprofitament de l'energia hidràulica
i a la vegada per aprofitar l'aigua.
Llavors, com a coses que es poden veure aquí,
doncs es pot anar seguint el que és la costa,
que és com l'eix vertebral del poble,
i hi ha unes plaques on s'indica
tots els molins paperers que hi havia
a tot el que és l'interior del poble.
i si ja sortim als voltants del poble,
doncs estem envoltats de muntanyes
i tenim la possibilitat de fer moltes excursions
i, no sé, per exemple,
si podem accedir al refugi de muntanya
que tenim aquí al poble,
doncs allà podran trobar una mena de guia
que hi ha inclòs uns quatre refugis de muntanya,
concretament és el de Capafons,
Rojals, la Riba i els Cogollons.
I aquí, en qualsevol vegada d'aquests refugis,
o també hi ha una adreça d'internet
que s'hi pot accedir,
es pot fer un recorregut que dura uns quatre dies
amb allotjament a cadascun d'aquests refugis
pel avall del riu Brugent.
És força interessant.
I després també, davant del refugi,
també hi ha la zona d'escalada de la Penya Roja,
que també té molt d'interès
per a la gent que li interessa l'escalada.
I, bueno, d'altres llocs, no?
Hi ha la torre de Puig Cabrer,
l'altre cantor,
que també fa poc es va fer el 44è dia
del Camí de Muntanya,
que també hi ha tota una ruta marcada.
I, bueno, en fi,
hi ha tota una sèrie d'escorps possibles.
El riu ara, principalment enguany que ha plogut molt,
doncs és força maco de veure.
I, bàsicament, és això.
Podem destacar, doncs,
la lloc natural que tenim
i la història del que és la indústria,
i actualment encara tenim, doncs,
l'indústria que està dins del ram del paper, no?,
produint paper i manipulant productes
o subproductes del paper,
doncs, encara és la principal riquesa,
la indústria, no?,
bàsicament.
És a grans trets el que podem destacar del poble.
Bàsicament, si és per un crever de fora
i el que vol és veure la riba,
amb el seu aspecte més bonic,
potser és els entorns,
els entorns naturals que tenim,
el riu Brujent,
i les muntanyes del contant.
Això potser és el més bonic, no?
Ara, doncs, també hi ha altres aspectes,
les coses laborals, doncs, mira,
molta gent, doncs, té la feina aquí,
no tan solta sinó de fora,
perquè potser tenim un percentatge
de gent tan elevat que, doncs,
ve a treballar aquí,
i, doncs, bueno,
són els dos aspectes, per si més destacables, no?
Els nostres serveis.
Bueno, el tema d'aquest d'allotjament i serveis i això,
home, no estem gaire ben proveïts.
Ja crec que hi ha un restaurant
que va estar un període tancat
i ara em sembla que torna a funcionar,
i després, com a allotjament,
no trobaríem res,
excepte que vulguem anar al refugi de muntanya
i, bueno, ja és més aviat
pel tema excursionista, no?
Allí també hi podem fer àpats,
aquí al refugi,
i després, a l'interior del poble,
doncs, bueno, potser tenim tres bars
que poden donar el servei.
No tenim gaire més història
en aquest tema, no?,
de serveis, estem una mica limitats.
El més típic de casa nostra.
Bueno, de plat típic,
jo he sentit anomenar que hi ha la cassola ribetana,
tot i que, doncs,
no l'he tastat mai,
no sé exactament com és,
però sé que he llegit
i sé que es va fer una vegada
una edició d'unes cassoles d'aquestes
i, doncs, es va poder fer una degustació i tot això,
però, doncs, ja et dic,
no et sabria dir
a què hi ha la cassola ribetana, no?
Però sé que és un plat típic d'aquí.
Em sembla que es menja com a plat únic,
és una mena de plat d'aquest,
com si fos la sopa, l'escorregut i no sé què més.
No sé exactament ben bé com és,
però, doncs,
és un plat bastant fort, no?
M'han dit que això no és un plat d'hivern més aviat
i, bueno,
és el que conec d'aquí.
Com a productes d'agricultura,
no hi ha cosa típica
perquè l'agricultura no és gens rellevant.
Aquí, home,
hi ha el qui té l'hortet
que fa plantes per ell,
algú que té alguna plantació més gran
d'algun vellanet,
però, doncs, bueno,
l'agricultura no és una cosa rellevant.
I com a producte típic,
producte típic,
podríem dir que el paper, no?
Bàsicament,
per menjar no,
però per cosa típica
ja ens diuen a la riba paperers.
La festa, les fires...
De festes, aquí tenim...
Bueno, hi fem dues festes majors.
En diem la festa major d'hivern,
la festa major d'estiu.
La festa major d'hivern
és per Sant Andreu,
cap al 30 de novembre.
I la festa major d'estiu,
la festa per Sant Abdon i Sant Senent.
I, bueno,
la fem coincidir
amb el primer cap de setmana
d'agost, bàsicament.
I llavors,
bueno,
això són les dues festes
que tenim durant l'any.
Jo quasi que n'hi afegiria una altra
perquè últimament
potser és el que dona
més vida de gent de fora al poble
que és la cursa de bicicletes
que fem allà a l'octubre.
És una cursa de descens
que és puntuable
pel campionat d'aquest any.
I, bueno,
en diem l'arriba d'un town
ja portem tres edicions fetes
i, bueno,
comença, diguéssim,
a dalt del poble.
Hi ha una associació
que,
amb molta bona voluntat
i moltes ganes,
doncs,
durant uns dies
preparen tot un circuit,
tot el que és la costa del poble,
des de dalt fins a baix a la plaça
al costat mateix del riu.
I, bueno,
doncs,
tal dia, tal hora,
es comença la cursa aquesta, no?,
amb un munt de participants
que s'inscriuen.
Em sembla que l'última edició
va ser un 180
i es fan,
doncs,
llugues màneges
i, bueno,
bàsicament es tracta,
doncs,
de deixar-se caure
escales avall
i amb tots els rebancs
que hi pugui posar
l'organització
i arribar
només de pressa
des de dalt fins baix,
no?,
és un recorregut
que potser té
un quilòmetre,
un quilòmetre com a vuit,
dos quilòmetres,
depèn del traçat
de cada any
una miqueta
es va millorant
i, bueno,
doncs,
aquest quilòmetre
i pico,
dos quilòmetres,
em sembla que es fa,
encara no,
amb un minut,
minut i alguna cosa,
no?,
o por ahí,
uns temps realment
de vèrtic,
no?,
la gent que ho veu
veu
disfruta moltíssim
i, vull dir,
és una cosa
que val la pena
perquè, doncs,
no a tot arreu
es pot ser una cosa
d'aquest tipus,
no?,
i inclús els que venen
a córrer aquí,
doncs,
diuen que,
bé,
és un dels circuits urbans
de, bueno,
que n'hi ha pocs,
n'hi ha pocs,
i és una festa
que ens omple
el poble de gent
i que dona un colorido
i, bueno,
és bonic,
és bonic,
m'agrada molt,
sí, sí.
La crida.
Bueno,
jo invito a tothom
que vulgui vindre
al nostre poble,
i, bàsicament,
quasi que els emplaçaria
que portin, doncs,
unes botes així
per caminar
i la veritat
és que val la pena
de visitar
tots els entorns
que tenim
i més enguany
que tenim un riu
que és preciós
perquè amb la quantitat
d'aigua que ha caigut,
doncs,
vaja,
feia anys
que no és tan bonic.
I, bueno,
que vegin el paisatge,
que et mirin
la vall
del riu Bruxent
i que donguin
un tomb per aquí
i, bueno,
no sé,
i si s'animen,
doncs,
a fer la ruta
aquesta
del riu Bruxent
i els quatre
refugis de muntanya,
doncs,
endavant,
que vagin
al matí de Fully
i li l'informaran
i, bueno,
són una ruta
de quatre dies
i també
molt bonica
i, bueno,
bàsicament,
crec que s'ha de disfrutar
dels entorns
que tenim.
Una cosa
que m'he deixat
potser també
és que tenim,
aquí,
vaja,
mateix el poble
dintre l'interior,
el riu Francolí,
ja és,
quan el Bruxent
desemboca aquí
al mig del poble.
Ja,
bueno,
és normal
i habitual
veure,
per exemple,
el diumenge
al matí
tres o quatre pescadors
que circulen
per dins del riu
pescant
i tal,
no?
M'imagino
que hi ha un cotull
i que s'ha de trobar
en contacte
amb el d'això,
però, vaja,
que tenim,
doncs,
paixats per aquí
i tal,
molt bé.
Quedeu tots
els invitats,
doncs,
amb aquest poble
que,
bàsicament,
avui en dia
el que més destacaríem
és la madurada,
però que,
bàsicament,
els seus orígens
és de poble industrial
i que
de la indústria paperera
és el que devem
la nostra
la nostra
economia
i,
bàsicament,
doncs,
els orígens del poble no.
Molt bé.
Pobles del Camp de Tarragona
i les Terres de Libra.